Aquesta setmana coneixerem els guardonats amb els diferents premis Nobel en la seva edició del 2011. En aquests moments em vé a la memòria que fa dos anys l’acadèmia sueca va guardonar el senyor Obama amb el premi Nobel de la pau. Ningú va saber els mèrits que el flamant president dels Estats Units havia acumulat per a rebre tal distinció, però el fet és que li van lliurar. No crec que digui cap disbarat si dic que això dels Nobel sembla que hagi entrat en recessió, una mica com el món actual.
Fa uns dies ens van anunciar que el premi Nobel de la Pau del 2009 havia autoritzat l’assassinat d’un dirigent d’Al-Qaeda de no recordo quin país. L’ordre es va executar amb precisió mitjançant un avió no tripulat. A les notícies vam poder veure algunes imatges del terrorista proclamant que qualsevol podia matar nord-americans sense demanar permís, que fent-ho així faria un gran bé a l’islam. Realment el personatge no era pas un santet. Però jo em pregunto quina diferència hi ha entre el que aquest individu proclamava i el que el nobelat de la pau 2009 fa. Jo crec que cap. Que aquest darrer sigui un càrrec democràticament elegit pels ciutadans del seu país no li dóna cap dret a executar persones sense un procediment judicial amb garanties. Ja ho van fer amb Ben Laden i ho fan sovint, sota un revestiment de legalitat, en desenes d’estats del seu país. Potser d’aquí uns anys algú em sabrà donar les raons que van portar als suecs a donar-li un premi com aquest.
Amb ell, com amb tants altres, el Nobel de la pau ha devaluat molt el seu prestigi. Fins i tot el donen a assassins, ni que ho siguin per la via de la inducció.