Alessio Rastani ha adquirit notorietat mediàtica des que ahir va ser entrevistat per la televisió pública britànica, la BBC. La professió d’aquest element és la d’especulador. La gent sembla que s’ha sorprès de la sinceritat de les seves paraules. A mi no m’ha fet ni fred, ni calor. No hi veig cap novetat en tot el què ha dit. Més aviat em sembla que ha quedat una mica curt, que s’ha retingut en algunes coses. No sóc capaç d’esbrinar si les seves paraules simplement són les d’un desvergonyit o si el que ha pretès és revolucionar al personal. Pels que el volgueu sentir us deixo l’enllaç on podreu sentir-lo. http://www.youtube.com/watch?v=aC19fEqR5bA
Rastani diu sense embuts que el seu objectiu és fer diners. Diners que no aporten res a l’economia de les societats. Es mostra còmode amb la situació actual. Mercats esvalotats, crisi de l’euro, deute sobirà, etc. La funció dels especuladors, rebla, no passa per preocupar-se de resoldre l’economia mundial, sinó simplement enriquir-se a costa de qui calgui.
Un especulador somnia amb una situació com la que estem visquent, i si pot ser pitjor, millor. Afirma que els governs no resoldran res de res perquè el govern mundial és en mans de Goldman Sachs. Jo crec que Rastani es queda curt. L’especulador no espera, sinó que actua. És un agent que busca amb la seva especulació un escenari propici per a enriquir-se peti qui peti. Per tant, l’especulador no és un agent passiu, sinó que de forma activa cerca que es produeixi aquest escenari. Algú se’n sorprèn? Carai, jo no.
En el codi penal, en la majoria d’ordenaments jurídics, ja siguin continentals (basats en el dret romà) o anglosaxons, la intencionalitat té una importància rellevant. Alguns han dit que Rastani i els especuladors són uns avariciosos egoïstes. Segurament, però jo crec que són més encara. Són uns delinqüents i la seva activitat és punible perquè es fa en contra de la societat. He dit moltes vegades que molta gent del món dels negocis especulatius haurien de ser a la presó. La seva activitat es basa en la llei del més fort, precisament tot el contrari que intenta buscar un estat democràtic, social i de dret. Per tant, els especuladors haurien d’anar de dret a la presó i la podrien mantenir amb els seus guanys especulatius. Però els estats domocràtics es mostren incapaços d’actuar i ells ho saben.
Ahir vaig veure el programa de l’Albert Om. Va anar a passar un cap de setmana al monestir benedictí de Sant Benet, als peus de Montserat. La Teresa Forcades va dir una cosa molt contundent. L’església ha donat sempre més importància al compliment dels manaments relatius amb la sexualitat que no pas amb tots els que tenen a veure amb aspectes econòmics. Per això sentim aquesta institució predicar molt més sobre com reprimir-nos sexualment que no pas com bandejar els que condemnen a la misèria milions de persones a tot el món amb la seva activitat especulativa.
Barack Obama sembla haver oblidat, també, que l’actual crisi econòmica va començar a casa seva. Ara es dedica a donar lliçons als europeus i gairebé que ens fa culpables de tot. No diré que els europeus no tinguem la nostra part de culpa, però potser que es dediqui primer a endreçar casa seva, no?
Vaja, que hi ha dies que em vénen ganes de deixar-ho tot i perdre’m per alguna muntanya o un bosc, si més no així podria morir tranquil·lament sense por que l’especulador de torn se’m posi a casa meva i me’n faci fora. El món s’està tornant tan desvergonyit que als especuladors no els cau la cara de vergonya de mostrar-se com a tals sense que ningú no s’escandalitzi.