I de la nostra qualitat esportiva i de la nostra qualitat humana. El Barça és realment el millor ambaixador del nostre país. Civisme, fair play, esportivitat, qualitats i valors. El nostre equip té més les característiques d’un equip de rugby que no pas de futbol. Per mi, ques sóc un amant del rugby, els valors del rugby són uns valors que poques vegades he sabut veure en el món del futbol. Aquest Barça, però, n’està empeltat. No és només el detall de deixar que Abidal recollís la copa de les orelles després d’haver passat un any dels més durs de la seva vida. Hi ha moltes coses més.
He estat buscant una foto que no he trobat enlloc, la de tot l’equip del Barça i els seus tècnics fent el passadís i felicitant el Manchester alhora d’anar a buscar el premi de consol. Em va semblar una escena corprenedora. El Barça amb aquest gest premiava l’esportivitat del seu rival. La d’un equip que ha volgut jugar de tu a tu amb el Barça jugant a futbol, sabedor del risc de poder perdre. Crec que aquesta era una foto que hauria de donar la volta al món. Estem acostumats als passadissos als campions, un passadís als subcampions diu molt. És tot un encert que s’hagi jugat aquest partit després de la semifinal que vam haver de jugar. El Manchester i l’equip que vam derrotar a les semifinals estan als antípodes. En la final hi va haver algun moment de duresa, sí, però la duresa és ben llunyana de la violència i les males arts. L’orgull pot tenir característiques negatives, però estar orgullosos del què representa el nostre Barça és positiu. Tot el món ho ha vist i en parla. Avui aniré amb la samarreta blaugrana orgullós de tot el que representa. Igual que els que han anat a Londres. Civisme, respecte, esportivitat, saber estar, saber guanyar, saber perdre. L’expressió de tot un poble. Un món així val la pena de veure’l i viure’l.