Una xiqueta feliç

Ahir al migdia la meva filla petita es va estrenar amb la Colla Joves Xiquets de Valls. Feia molt de temps que estava enamorada dels castells. Té una obsessió castellera que no havia vist mai. Durant molt de temps ha anat festejant amb nosaltres, els seus pares, i temptejant la possibilitat d’anar a fer castells amb la colla. Després d’una vintena llarga d’anys d’activitat jo ja m’havia retirat i tan sols anava a veure els castells a la meva ciutat, a Valls. Ella sempre em recordava les sortides, no fos que me’n passés alguna per alt. Es mirava el programa quarts de nou de la Televisió de Catalunya, es posava vídeos per internet de castells, etc. Jo ja veia que arribaria el moment en què li hauríem de donar la possibilitat de provar-ho.

La seva mare no estava precisament feliç amb aquesta possibilitat. Les mares sempre tenen el patiment a flor de pell. Ja portem una bona quantitat d’assajos aquesta temporada i ahir, a Cabra del Camp, hi havia la primera sortida. Els responsables de la Colla van creure oportú fer-li fer un pilanet de quatre. Ella estava delerosa de fer-lo i transpirava felicitat. No sé si a mesura que hagi d’anar guanyant alçada mantindrà aquesta passió o s’espantarà. A mi em fa la impressió que anirà progressant, si en té oportunitat. Sigui com sigui, ahir tenia el neguit de qui estrena vestit nou. M’agrada veure-la feliç, sé que en algun moment també patirà, ella potser també tindrà dubtes, no ho sé. Però està molt contenta. Hi té passió. I això és bo. A la seva agenda escolar hi té assenyalats amb lletra ben grossa els dies d’assaig. 

Ella sap que per seguir amb aquesta activitat ha de mantenir els bons resultats a l’escola, tenir un bon comportament a casa, complir amb els seus deures. Si alguna d’aquestes coses s’afebleix, sap que li posarem limitacions en d’altres. De moment tots ho portem força bé. Ja ho anirem veient. Ara el que compte és que està contenta i il·lusionada. Què més podem demanar!