Les agències de rating són companyies especialitzades a emetre valoracions i qualificacions sobre la salut financera d’un emissor. Valoren també les expectatives d’aquests emissors per fer front a les seves obligacions i pagaments en el temps. Les valoracions que fan són utilitzades pels inversors, emissors, entitats financeres, etc. És a dir, per tots els que componen el mercat financer. Se’ls suposa una independència de la qual opino que han fet gala en poques vegades. Interessos econòmics i polítics influeixen en les seves valoracions constantment. Haurien de ser indicadors que ajudessin en la presa de decisions dels inversors, però jo crec que el seu paper primordial és el de dirigir les inversions i d’assolir per als seus clients els millor rèdits possibles, encara que calgui fer caure economies de tot un país o amagar realitats sobre la situació real econòmica i financera d’algunes companyies.
Agències com Moody’s, Standard and Poor’s o Fitch segueixen emetent els seus veredictes com si la seva paraula fos paraula divina. I ho fan sense vergonya. Totes aquestes agències van fracassar estrepitosament en avaluar el risc en la crisi que l’any 2007 s’acostava. No van encertar res de res, ni en les situacions financeres de molts països, ni en la situació econòmica de moltes companyies i bancs al límit de la bancarrota. No ho van endevinar o van amagar-ho expressament? Això no ho sap ningú, encara que tothom pot tenir la seva opinió. A qui serveixen realment aquestes agències? A qui vol invertir o a qui necessita inversió, a l’economia real o a l’economia especulativa? No entenc perquè aquestes agències segueixen emetent les seves qualificacions sense ni tan sols haver demanat al món perdó pel seu pèssim servei a l’hora de preveure i avisar del què ens venia a damunt. Perquè el sistema econòmic i polític no les ha fulminat d’una revolada? Molts perquès i poques respostes dignes.
Elles són un exemple de com els ciutadans dels països, la majoria de ciutadans, som els qui paguem els plats trencats d’uns pocs ambiciosos i especuladors que es volen fer rics amb quatre dies o potser tres, si és possible. Sense aportar cap benefici a la humanitat, a les societats. Seguim sense canviar res del què caldria canviar per tal de no tornar a caure en la mateixa pedra. Les agències segueixen posant lletres de qualificació com si res, signes positius o negatius com si res, mentre els ciutadans de cada país van rebent els cops de pala de les conseqüències de les seves valoracions.
Definitivament no tenim remei. Tenim el que ens mereixem. Som mesells i no hi podem fer més. Com que els éssers humans no sabem posar remei als mals del nostre sistema social, econòmic i polític, és possible que no hi hagi més remei que esperar una debacle natural que ens retorni qui sap on, qui sap a quin estat primitiu que ens obligui a començar de nou una civilització diferent, més justa, més equilibrada, més humana.