El govern dels millors no deixa de sorprendre’m dia rere dia. Recordo alguns dels que avui formen part de l’actual govern saltant com a llops a la gorja de l’anterior govern quan va començar a repartir càrrecs entre familiars i amistançats. A mi no em va agradar aquella decisió. Segurament que les persones que l’anterior govern va nomenar per a ocupar càrrecs executius al govern i empreses públiques eren persones preparades, no ho discuteixo, però això de nomenar familiars feia mal d’ulls. El mateix mal d’ulls que em fa la situació actual. No em va agradar llavors, ni m’ha agradat ara. A alguns, però, només els desagrada si ho fan els altres. Si ho fan ells, llavors diuen que no hi ha possible discussió sobre la competència professional dels nomenats, per molt germans que siguin. Bé, què hi farem. No hi fem més sang.
La companyia aèria Ryanair diu que eliminirà algunes desenes de vols de l’aeroport de Girona, una de les bases principals de la companyia al nostre país. Diu que l’actual govern no s’ha mostrat gens receptiu quan a la renovació dels acords amb la Generalitat perquè segueixin operant des de Girona. Jo no és que sigui massa amic de la companyia irlandesa, de fet no hi he volat mai. No sabria dir ben bé perquè, però no m’han caigut mai massa simpàtics, per molt irlandesos que siguin. Considero que la seva estratègia comercial i d’establiment als diversos aeroports té un vessant un poc xantatgista. Algunes de les seves polítiques comercials envers els passatgers tampoc no em satisfan. Però no són els únics. Al cap i a la fi no fan res més que aprofitar-se de la debilitat dels governs que es fan la competència entre ells tot oferint subvencions a fons perdut a grans empreses per tal que s’instal·lin als respectius països. Subvencions, avantatges fiscals, etc. Són instruments que tots han utilitzat i les companyies ho han sabut aprofitar. Així, doncs, és normal que aquestes s’hagin acostumat a fer xantatge a qualsevol govern per a instal·lar-se o mantenir-se en un lloc determinat. Només cal veure el que ha costat a les diferents administracions que Seat fabriqui el Q3 a Catalunya. Milions d’euros pagats a Wolksvagen. Les companyies, doncs, s’han habituat a aquest xollo que els surt molt a compte. Si ens prenem aquesta despesa com a una inversió que compensi d’alguna manera l’esforç fet, doncs, mira, es pot justificar.
Ryanair ja ha dit que si l’actual govern vol renegociar la continuitat de la companyia a Girona això tindrà un cost més elevat del que hauria tingut tancar un acord en l’actualitat. He sentit el responsable del govern en matèria de comunicacions dient que ells s’ho estaven prenent amb calma perquè l’acord actual no finalitzava fins el 2012. Ostres, que surt de l’ou aquest? Sembla estrany que un govern d’un partit amb una experiència de 23 anys de govern pugui dir coses com aquestes. Com he dit, a mi no m’agraden aquests acords, però ja que fa anys es va iniciar aquesta estratègia, caldria pensar en aquesta lògica per prendre les decisions i tenir una estratègia negociadora. Si aquest és el camp de joc, home, que el juguin bé. Els empresaris gironins ja s’han posat les mans al cap davant l’impacte negatiu que la decisió de Ryanair tindrà per al teixit econòmic de la regió. Probablement sigui així. I a més la continuïtat de l’aerolínia ens costarà als catalans molts més calerons que abans. Els mercats manen, així ho hem decidit, doncs, mal que em pesi, cal intentar que no manin del tot.
El govern dels millors m’està destrempant dia sí, dia també. No em vull imaginar com seria el govern dels pitjors, si aquests són els millors! Al final acabaré enyorant el govern anterior, del qual tan havien despotricat. Ryanair ha volgut donar un cop d’efecte davant el govern català i em sembla que ho haurà aconseguit. Es desfà de línies que li eren ben rendibles, com la que anava de Girona a Madrid i anuncia una devallada de viatgers del 50% per a Girona. Estic segur que els irlandesos estaran molt contents del nou govern perquè, evidentment, tot té solució i els catalans ja estem acostumats a pagar i callar. Ben segur que alguna cosa es pot resoldre encara, però gràcies a l’habilitat del govern dels millors, que no té pressa, la broma ens sortirà més cara. Els irlandesos ja ens ho han dit clar i en anglès.
