L’apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana està signat per Eduard Cienfuegos, en nom del Consell de NECat. Aquesta és la transcripció:
Aquesta setmana s’ha produït un fet insòlit. Desprès de 35 anys de la restauració de la democràcia a Espanya, una votació en el Congrés de Diputats ha donat com a resultat la unitat del catalanisme polític. Aquestes paraules oblidades en el temps, perdudes per les estratègies electorals i l’actual professionalització de la política, han ressonat sobre el record de Valentí Almirall. La competència entre sí i la lluita per un bocí de l’electorat no ha permès que aquest fet es produís fins que el debat ha tensat les relacions entre els partits polítics hereus de la tradició catalanista.
El fet de reconèixer, en la més absoluta normalitat democràtica, el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya implica l’acceptació que el subjecte polític i sobirà del seu futur recau, en aquest cas, sobre el ciutadà. La renovació, doncs, del pacte catalanista es formula, indistintament de l’eix esquerra-dreta, des de la voluntat de la veu popular expressada en un marc de decisions compartides i participació popular.
La responsabilitat, per tant, i l’èxit del procés recau en primer terme sobre els partits polítics. Comença, en aquest sentit, un nou camí en un camp inexplorat i aquesta voluntat reformadora o transformadora del procés, enceta una època de unions i desunions, retrobaments i refundacions del mapa polític. Però l’exigència és gran i la temptació del pacte pot fer oblidar, a alguns, el manteniment de la coherència amb el principi subscrit. Serà en la fermesa de l’actuació conjunta, acordada i en bloc dels partits catalanistes, que el dret a decidir serà possible.
La crisi de la política i, més concretament la de l’esquerra, obliga a no estar absents de reclamar un paper important en el requeriment que pronuncia la veu popular: primer la democràcia (consulta/referèndum) i després les lleis (constitució catalana/reformulació del pacte entre iguals).
Els senyals del desgast produït per la crisi, en el ciutadà, són extremadament importants: la mobilització social, l’atur, el descontent generalitzat, l’esclat de la corrupció… demanen, en aquest sentit, fer un esforç important. Per tant, la votació que es va produir aquest dimecres no pot esdevenir un fet aïllat que respongui a la tàctica interna (o externa) dels partits envers una discussió parlamentària.
Cal superar la forma tradicional, i així ho demana la societat, del debat i acostar-lo al demos. Qüestió que proposa una nova definició del “contracte social” que entra en període de reflexió, a l’espera de noves propostes traçades de forma conjunta.
I és en aquest marc, on l’esquerra catalanista busca reformular-se al costat d’una societat que ha sabut adaptar-se a l’exigència del temps present, on tres dels conceptes progressistes/socialistes: reforma social i econòmica, refundació democràtica i Catalunya Estat sacsegen els seus fonaments i els reclamen un gran pas endavant per “deixar enrere un món vell i començar a treballar per un món nou”.
Eduard Cienfuegos en nom del consell NECat