Si una minoría territorializada, es decir, no dispersa por todo el territorio del Estado, como sucede en algunos países del Este de Europa, sino concentrada en una parte definida, delimitada administrativamente y con las dimensiones y recursos necesarios para constituirse en Estado, desea la independencia, el principio democrático impide oponer a esta voluntad obstáculos formales que pueden ser eliminados. Si la Constitución lo impide habrá que reformarla, pero antes de llegar a ese extremo, hay que averiguar la existencia, y solidez de esa supuesta voluntad.
Francisco Rubio Llorente
EL País, 8 d’octubre de 2012
Catalunya-Estat
Després de les frustracions provocades pel procés de l’últim Estatut d’autonomia i especialment, per la sentència del Tribunal Constitucional, una part molt important de la ciutadania catalana es va manifestar el 10 de juliol de 2010 amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim. No era només una resposta. Plantejava una exigència, que no va ser atesa.
L’onze de setembre de 2012 es va anar més enllà. Una part encara més gran va expressar que Catalunya havia de ser un Nou Estat d’Europa. S’acabava de donar el salt qualitatiu més important dels últims trenta anys. La ciutadania reafirmava la seva condició d’agent polític fonamental i emplaçava partits i Institucions a començar una etapa nova.
Les eleccions del 25 de Novembre han donat un primer mapa real de les aspiracions, els desitjos i les inquietuds de la ciutadania catalana.
Les dades són prou clares i el missatge explícit:
A Catalunya hi ha una majoria social i parlamentària, molt diversa, suficient per avançar cap a la Catalunya-Estat. Aquesta majoria està recolzada pels programes electorals dels partits que s’hi van presentar, on proposaven amb diferents graus i matisos un canvi substancial en el model de relacions Catalunya-Espanya i el model futur de país.
Al mateix temps coneixem millor les opcions partidàries de la continuïtat en les relacions Catalunya-Espanya.
El coneixement de la realitat és imprescindible per donar valor a tots els seus components i per encertar les actuacions que responguin a les necessitats urgents, conjunturals i estructurals.
Ara ja sabem que el camí no serà recte ni planer. Que haurem de tenir en compte el programa de re-centralització que, amb una força formidable, va avançant dia a dia; la resistència activa de l’Estat a les aspiracions de la majoria de catalanes i catalans; la seva disposició a utilitzar tots els arguments contraris, amb o sense base real. Un Estat, composat per institucions i partits, que cal distingir de l’Espanya real, de tants ciutadans i ciutadanes que voldrien entendre i compartir, més que ignorar i negar, el que Catalunya és i el que aspira a ser.
En els propers temps s’articularan els dos espais socials i polítics: els partidaris de Catalunya-Estat i els que prefereixen el manteniment del status quo, amb millores de grau diferent.
El període que ara encetem ha de saber obrir nous camins. Haurem d’experimentar nous llenguatges i models de relació social Catalunya endins i Catalunya enllà. Haurem d’apostar pel coneixement precís, profund, extens i detallat de la realitat. Haurem de reconèixer i respectar totes les opcions. Haurem de carregar-nos –totes i tots- de raons. I haurem d’enraonar.
***
Nova Esquerra Catalana assumeix el procés constituent que han impulsat les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya i treballarà per a la construcció d’un projecte de país, que dibuixi amb precisió el que volem assolir i que estableixi un full de ruta que indiqui les fites, els avenços successius i l’horitzó al qual pretenem arribar.
Els nostres punts de partida són els següents:
Les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya són subjecte de sobirania, per tant tenen el dret de decidir sobre el seu present i el seu futur, i l’ordenament jurídic ho ha de permetre i reconèixer. Cal articular en els propers quatre anys els mecanismes que garanteixin aquest dret mitjançant la legalitat espanyola, la catalana i el dret internacional.
El futur ha de construir-se sobre la base d’un “pacte de sobiranies” definit, almenys, entorn dels quatre punts inclosos en el Manifest per a una esquerra catalana forta i majoritària:
- Catalunya és una nació, subjecte polític complet i capaç del més ple autogovern.
- Catalunya te dret a l’autodeterminació i podrà exercir-lo quan així ho decideixi lliurement.
- Catalunya disposarà del control i la gestió integral de tots els recursos fiscals que genera.
- Catalunya serà titular amb caràcter ple i exclusiu de totes les competències que configuren l’autogovern complet en els àmbits econòmic, social, infraestructural i institucional.
Si hi ha reconeixement, hi pot haver diàleg. I si hi ha diàleg han de mantenir-se obertes totes les possibilitats d’acord i pacte. Però el salt qualitatiu que la ciutadania catalana ha donat en els últims anys cap a la Catalunya-Estat exigeix que es mantingui oberta la via per consultar democràticament la voluntat lliurement expressada en un referèndum.
Tanmateix, el procés haurà de ser plantejat pel Parlament de Catalunya, amb la força i la fermesa del seu fonament democràtic i de la unitat civil i política catalanes.
S’hauran d’obrir en paral·lel les converses amb les institucions europees per garantir que el procés s’articula en el marc de la Unió i per facilitar la continuïtat dels drets i la pertinença catalana, en el marc d’una Europa de la qual en som part indestriable.
Simultàniament s’ha de treballar amb intensitat i rigor per definir les estructures d’Estat idònies per a l’etapa de transició i per al temps nou que esdevindrà. En definitiva, s’han de posar les bases d’una Constitució Catalana que respongui a la realitat del país al segle XXI.
Haurem de carregar-nos de raó, necessitarem tenacitat, paciència i habilitat per tirar endavant el nostre projecte.
Nova Esquerra Catalana col·laborarà amb totes les Institucions, els partits, les organitzacions i les ciutadanes i els ciutadans disposats a omplir de contingut el concepte Catalunya-Estat.
__________________________________________________________________
Podeu llegir tot el document a: http://www.novaesquerracatalana.cat/compromis-sitge/