La premsa d’avui, com no podia ser d’altra manera, es continua fent ressò de la magnitud de la tragèdia ocasionada pel tsunami al Japó. Les pèrdues en vides humanes, en infrastructures i en béns materials són incalculables. Milers de persones no disposen ni d’aigua ni de llum, i potser són els més afortunats; d’altres, ho han perdut tot. Però la preocupació més gran, en aquest moment, és la situació de fragilitat en què es pot trobar la La central nuclear de Fukushima Dai-ichi, amb el record de Txernòbyl encara viu, després de l’explosió.
Per ajudar a entendre tècnicament aquest tema m’ha semblat molt interessant l’article que publica Alejandro Polanco en el seu bloc.