La hipocresia d’alguns polítics (i afins) no té límits. Em toca molt els collons quan estic llegint, per exemple, als socialistes o pepes vila-secans demanant el canvi pel fet que CiU ja fa massa anys que governa a l’ajuntament, sense aportar cap més argument (de moment). Se n’adonen que estan menystenint a un gruix de gent molt important, que els estan tractant d’imbècils? S’han preguntat que potser és que no hi ha alternativa creïble? S’ho pregunten? (segueix llegint)
Jo no sóc vila-secà però m’hi sento en part, i aquesta reflexió és provocada per la sensació de menyspreu envers unes quantes persones, vila-secanes, a qui professo estima i em consta voten convergència, per convicció, perquè hi creuen de veres. Què passa amb aquesta gent? No tenen criteri, Eh?! Han de votar socialista, pp, esquerra, icv, reagrupament… perquè ja fa massa que manen els mateixos? Va home, va!
També em toca molt els collons que alguns s’aprofitin de grups d’opinió on la gent legítimament expressa queixes i propostes per millorar el poble. Manifestar una queixa, fer una proposta o defensar una manera de fer, no vol dir que “siguis dels uns o dels altres”. Per què s’ha de polititzar tant tot? Quina vergonya, et fan avorrir badar boca per opinar de res. M’he esborrat d’un d’aquests grups perquè ja ha arribat a un nivell insuportable de manipulació política.
I això és extrapolable arreu, doncs penso el mateix dels convergents que fan ídem amb l’Ajuntament de Barcelona i el govern socialista. Demaneu el canvi però amb propostes sòlides darrera i sense menystenir la gent tractant-los com a bufons que ballen al compàs dels seus dirigents. Tots els partits tenen les ratetes que van darrera del flautista amb un entrepà a la bossa, però també tenen molta gent amb una ideologia definida que fan les coses i les recolzen perquè així ho creuen.
Em dona la sensació de que la precampanya s’està empastifant molt. Desitjo que Vila-seca no arribi als extrems de Salou. Tot i que malauradament, en anteriors comicis algunes coses he vist, com els anònims sobre algun membre d’una llista… Hi ha gent molt miserable al mon.
Jo no sóc pas el paradigma del bon fer, sóc molt visceral i a vegades he de fer marxa enrere o empassar-me algun gripau, però callar, mai. Si us plau, polítics, més propostes (però treballades) arreu, això és el que fa falta.