Josep Poblet
Ha renunciat a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya.
Aquest post ve arrel de certs comentaris que he llegit i he escoltat sobre la renúncia de Josep Poblet a la cadira de parlamentari. Aquí deixo escrita la meva modesta opinió.
Primer, advertir a gent que no em conegui i pugui estar llegint això, que tot i no votar CiU, aprecio força al senyor Poblet, per tant, expresso un punt de vista molt subjectiu. Hi ha coses d’ell que comparteixo i d’altres no, però m’agrada el seu talant i la feina feta, feina que per boca de gent de molt divers signe polític és força reconeguda.
Un dels comentaris crítics que he llegit és el del seu principal adversari. En FX Sabaté titula el seu darrer article: Poblet, frau a la democràcia. (segueix llegint)…
Home, he escoltat moltes coses sobre la decisió presa, però d’aquí a dir la paraula FRAU… buf. I més quan el seu ex-cap va fer el mateix (Montilla). Uns diran que era perquè havia perdut, deixar pas a altra gent i dedicar-se a assumptes de la gran família socialista. Doble raser?
A més, qui hauria de dir això del frau, si és que es pot dir, hauria de ser algú que l’hagués votat, no?
A mi no m’agraden gaire aquestes actituds, si hi vas, hi vas. Tot i entendre que quan un vota, vota el partit polític i el seu programa electoral, no pas a la persona. Si que és cert que les persones atrauen vots indecisos que, pel fet de tenir a fulanito a la llista, doncs li dona un plus de confiança i fa el pas. És en aquest sentit que l’assumpte em grinyola. Però tant és responsabilitat del qui està a la llista com el qui vota sense saber què vota. Hem de llegir més programes electorals i mirar menys cartells.
Ara bé, com dèia, a unes generals tu votes un partit i un programa, no estem parlant d’un Ajuntament petit on el cap de llista influeix molt més en el programa i la manera de dur-lo a terme. Estem parlant del Parlament del nostre país. I els parlamentaris actuen com a partit, en base al que dicta el seu programa. I aquesta feina tant la pot fer fulanito com menganito.
La excusa de que son pràctiques que TOTS utilitzen, per legals, tampoc em barrufa. Un cap de llista, si es presenta hauria de ser perquè vol estar allí i defensar en persona el programa del seu partit. Però, malauradament, la nostra societat es belluga majoritàriament en base a les persones i no tant als ideals. Això està bé en un entorn petit i ben acotat, però en termes de territori i país, han de prevaldre els ideals per sobre les persones.
Em sembla que tots endevinàvem que Poblet renunciaria. La hipocresia d’uns també ajuda, quan critiquen l’aclaparament de càrrecs i, en canvi, companys del seu propi partit ho fan o ho han fet. Lo que deia del doble raser.
Conclusió. Em sap greu que Poblet renunci a l’acta de diputat, tot i que no l’he votat (lo que dèiem dels ideals i programes elctorals, jo sóc independentista, disculpeu les molèsties). Però d’aquí a dir frau, o com algú altre m’ha dit: Poblet ha traït la gent de Tarragona que l’ha votat… buf, quanta ràbia, no?. Sap greu, cert, però no s’acaba el món, hi ha molta més gent en eixe món que està més per la feina que no pas per qui la fa.
A vegades penso que ens hauríem de dedicar més a treballar i lluitar per les coherències a casa nostra que no pas a criticar les altres famílies i alliçonar el personal… Allò de veure la viga a l’ull propi abans que la palla en el dels altres.
Enhorabona al Sr. Poblet per la seva proclamació com a cap de llista, és una bona notícia per Vila-seca i per Tarragona.
Durant uns dies enlloc de l’enllaç al bloc del FX Sabaté n’hi havia un altre d’arxius. Disculpeu les molèsties, no era cap virus ni res per l’estil… falta d’experiència en això de posar i treure enllaços.
Salut.