Ser diputat del PSC

 

Un diputat socialista

( d’esquerres i catalanista, feminista i ecologista )

“ Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “

( Teresa Claramunt, activista feminista 1931 )

1 – – D’esquerres i catalanista

Aquests dies de juliol fa 40 anys que vaig arribar a Tarragona. Amb 22 anys deixava un bon lloc professional de comptable perquè un equip de mestres i pares ens vam proposar fundar la primera escola – cooperativa – en català de Tarragona. Encara li quedaven tres mesos de vida a Franco.

Començava la militància en la pedagogia activa i per la recuperació de la llengua catalana que va anar paral.lela a la meva militància sindical i política. Per això vaig col.laborar també en la fundació de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i més tard em vaig afiliar a la UGT i vaig contribuir a la fundació del PSC des del primer dia.

Sempre he entès que la lluita cívica al nostre país havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials.

Per això he estat actiu en nombrosos moviments i iniciatives associatives, culturals, cooperatives o esportives. Per això sóc soci  del Centro Aragonès i del Centro Galego de Tarragona, de l’Omnium i de la Coral de la URV – assaig cada dilluns durant el curs escolar més actuacions – ,  de la colla castellera dels Xiquets de Tarragona – hi procuro anar cada divendres de  juliol a setembre més les actuacions – de la Creu Roja, del Nàstic i de la Cooperativa Obrera.

2 –  Lluitant per la igualtat de gènere i pel medi ambient contra el canvi climàtic

En els darrers anys he pres consciència de dos combats en què els socialistes no podem faltar:

-         la lluita per la igualtat de gènere i per això pertanyo al col.lectiu d’Homes socialistes per la Igualtat i a la tarragonina Associació Homes i Dones per la Igualtat i el Desenvolupament.

-          la militància ecologista i contra el canvi climàtic . Per això vaig fundar  el Fòrum ecològic dels socialistes de Catalunya ( també a twitter @Forum_ecologic )

Per últim, amb un grup de companys i companyes hem posat en marxa recentment l’Àmbit de Reflexió Social (ARS), encara sense presència a les xarxes, com un àmbit de reflexió de gent que ens sentim d’esquerres i que militem en diversos partits o sindicats a Tarragona o hi simpatitzem.

Per mi això és estar al carrer, en contacte amb la gent. És on sento les preocupacions dels meus conciutadans, les trasllado i he traslladat a les institucions de les que he format part, m’implico com una persona més en les tasques de forjar i enfortir el teixit associatiu social, cultural, polític, sindical.

Són les tretze entitats on desenvolupo la meva tasca cívica, el meu compromís social amb més o menys activitat en cada una d’elles. I ho saben les persones que em llegeixen a les xarxes i als mitjans de comunicació.

Naturalment on més esforços dedico és al PSC. Des del primer dia he estat actiu en l’organització, en la producció d’idees, en el debat constant. He assessorat també altres companys i companyes, des dels dirigents que han tingut més responsabilitats fins a candidats a regidors i alcaldes. He escrit tants articles , ponències, declaracions i discursos que no els puc comptar. No m’he amagat mai de les meves posicions que he portat sempre on tocava a l’interior del partit , llevat de dues ocasions en 39 anys de militància, quan he vist que la repercussió  era important i pensava que havia de sortir a  replicar algun posicionament públic contrari a la personalitat del PSC ( Sabaté invita a Chacón a afilarse a la federación madrileña del PSOE ) o que conduïa al fraccionament  ( Sabaté replica a Balmón que “no sobren companys al PSC” sinó que “sobren articles” com el seu ). Llevat d’aquests dos casos, tothom sap que sóc persona d’equip i que considera que el treball col.lectiu és molt més important que l’individual

3  – Un programa  socialista veritablement transformador i de canvi permanent però també de govern

Al febrer del 2011 redactava, amb Francesc Vallès, un manifest titulat Un PSC amb perfil Propi que podeu llegir aquí i que va ser aprovat pel Consell de la Federació XVII – Camp de Tarragona – i per moltes agrupacions. També  va tenir repercussions a la premsa i també en el si del PSC. Un cop més des de la nostra federació aportàvem idees de reforma i de canvi al PSC. Era el moment més dur de la crisi i el nou govern de Mas amb el suport parlamentari del -PP responia amb retallades. Ho denunciàvem, també a les nostres comarques i preparàrem el Congrés del Partit del mes de desembre d’aquell any de 2011 en què els socialistes tarragonins vam aconseguir una notable influència en els textos aprovats pel Congrès ( ecologia, feminisme, medi ambient, energia, prostitució, entre altres ), en els discursos del nou primer Secretari Pere Navarro que recollia bona part dels nostres plantejaments i en la configuració de la nova Executiva amb quatre representants de les nostres comarques ( Ballesteros, Vallès, Pérez, López ). Mai no havíem tingut tanta presència ni tanta influència que va arribar fins i tot al discurs final del 1r secretari Pere Navarro que havíem preparat tots dos.

El nou PSC començava a caminar en una legislatura marcada per les retallades de Mas i Rajoy ales que s’afegia el problema de la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya que Mas s’entestava en tensar i Rajoy en respondre amb mesures centralitzadores i retalls en tots els camps i singularment en allò que més ens dol als catalans: competències, cultura i llengua i recursos econòmics.

Les meves aportacions als programes electorals i als congressos han estat constants, sempre posicionant-me en les més transformadores i de canvi, els meus posicionaments i presència en els problemes socials, en les lluites per un millor benestar, també.

Els darrers temps he treballat més les polítiques ambientals i d’energia ( renovable, naturalment ), d’Educació ( llei de Qualificació Professional  ), Culturals i de Seguretat . En cada un d’aquests àmbits he dut a terme accions d’esquerres, és a dir, de defensa de les persones abans que res. I és que cada àmbit de la política té diferents maners d’enfocar-se i de defensar-se. Fer-ho des de posicions d’esquerra i a favor de les persones implica esforç, fermesa ,contundència en la seva defensa, presència on hi ha la gent, comunicació als mitjans de comunicació i a les xarxes. Crec que ho he fet sobradament. Però no farem els canvis que necessitem amb eslògans i twits més o menys xocants i esquerranosos. Perquè som partit de govern i sabem que només des del Govern es poden dur a terme els canvis més importants que necessita la humanitat com hem demostrat els socialistes al llarg de la història. Per això hem de posar l’economia al servei de les persones però l’economia ha de funcionar i fer possible activitat econòmica, generació de llocs de treball i polítiques socials i ambientals de protecció de les persones actuals i futures.

I hem d’estar amatents per ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que han anat sorgint els darrers  temps i que altres organitzacions d’esquerres sí que han recollit: un nou paper protagonista del sector públic per satisfer nous drets reconeguts els darrers anys: l’habitatge, l’aigua, l’energia, les noves tecnologies, el canvi climàtic al costat de drets més antics greument amenaçats pels governs del PP i de CIU, com la igualtat de drets i deures, especialment de gènere, l’atenció a l’educació, a la salut i a la vellesa. O les noves formes de produir, consumir i moure’ns.

4 . Un partit inequívocament catalanista, partidari  del dret a decidir i d’una consulta, com encara avui el PSC té en el seu programa

Al setembre de 2012 vaig ser  nomenat president del Grup Parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya. Era només una setmana abans de l’onze de setembre amb un Artur Mas ja definitivament decidit a convocar eleccions avançades, cregut que les guanyaria àmpliament i animant els catalans i catalanes a sortir al carrer. Mai no oblidaré aquell 11 de setembre al meu despatx del Parlament, sol des del migdia que va acabar l’acte institucional fins que va arribar la representació de la manifestació multitudinària . Vaig baixar a rebre’ls a la sala 10 amb tots els representants dels grups parlamentaris. Allà ja vaig veure de forma molt plàstica que es pretenia dividir Catalunya en dos blocs: la dels que volien la independència i la dels qui no.

Però jo ja havia fixat posició  just una setmana abans en una tertúlia a TV3 davant les preguntes impertinents de Joan B.Culla que “ Tard o d’hora hi hauria d’haver un referèndum i que tant de bo fos demà mateix “

Sé que això no va agradar a alguns companys del Partit i de la direcció de la qual no en formava part, però així vàrem actuar al Grup Parlamentari mentre jo vaig ser president, així vàrem salvar una votació compromesa al Ple del Parlament sense trencar el grup i així quan van arribar les eleccions ho vàrem recollir en el nostre programa encara avui vigent que diu textualment:

“ Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el que es plantegi una pregunta clara a la que s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

Per això el darrer 11 de setembre del 2014 no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern sinó a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones trebalaldores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions als catalans del Govern  del PP i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes.

No he estat ni seré mai nacionalista perquè mai no admetré que es posi la nació per damunt de les persones i perquè massa sovint el nacionalisme serveix per amagar altres interessos. Per això  i en aquell debat de política general de 2012 li deia al President Mas, entre altres, : “ El catalanisme que més sentit té per nosaltres és el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya…. sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.”

Per això, aquells mateixos dies deia que havíem d’actuar sense complexos

5  – Un PSC amb personalitat pròpia i autònom,sense subordinacions pel que fa a la política catalana

Per fer això hem de tenir un PSC inequívocament independent pel que fa a la política catalana i actuant amb el el partit germà federal, el PSOE amb el qual treballem en els òrgans de direcció, pel que fa a la política espanyola i internacional.

El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació per moltes raons però al final perquè els qui hi vivim volem que ho sigui. Sempre he treballat per això  i continuaré fent-ho.

6 – Un Partit obert i que torni a ser gran

Hi ha milers de socialistes que avui no se senten representats pel PSC .  No ens podem plantejar continuar oblidant aquesta realitat que hem de superar. Cal un partit que reconegui la pluralitat i diversitat de les sensibilitats dels milers de socialistes de Catalunya. He treballat perquè hi càpiguin tots i totes i ho continuaré fent. Qualsevol plantejament sectari o que no tingui en compte aquesta realitat no ens farà sortir de la marginalitat on som. No ho farà el canvi pel canvi de persones ni de radicalitat dels nostres plantejaments sinó  una actitud generosa  de comptar amb tots aquells i aquelles que es reclamin d’esquerres i creguin que el PSC és una bona eina per transformar la realitat i aconseguir que els treballadors i treballadores del nostre país.

Per fer-ho i a més de tenir una actitud oberta a la diversitat, a la tolerància i a la pluralitat, cal estar en contacte permanent amb les agrupacions i no només pel que fa a l’¡activitat parlamentàrua d’un diputat sinó per ajudr, assessorar en allò que convingui sobretot pel que fa a la política municipal, a la vida diària del Partit, a la presència en  els actes culturals i lúdics, festius i institucionals. També crec que s’aixo n’he donat sobrada prova de servei 365 dies a l’any i especialment en els moments de més activitat. Els afiiats i afiliades però sobretot els ciutadans i ciutadanes saben que poden comptar amb mi de forma permanent.

Accions cíviques que he dut a terme ( en negreta les vigents )

any edat Acció
1971 17 Grup de Folk de Flix
1974-75 21 Orfeó de Flix
1975 22 Coral Al.leluia de Tarragona
1975/76 22 Col.laboració amb el PSUC
1975 22 Associació Antics Alumnes de la Normal de Magisteri
1975 22 Assemblea de Catalunya
1975 22 Fundem la Cooperativa de l’Escola Pax, 1a de Tgna en català
1976 23 Delegat sindical
1976/15 23 Ingrés al PSC-Congrès que amb altres col.letius socialistes de Catalunya donarà lloc al PSC
1976/78 

1976

23 

23

Soci del Centre de Lectura de Reus 

Soci fundador del diari AVUI

1976/83 23 Formo part del Grup Oganitzador de les Escoles d’Estiu durant 7 anys
1977/84 24 Fundem la USTEC (Unió Sindical de Treballadors de l‘Ensenyament de Catalunya)
1978 25 Fundem el setmanari Mestral a Reus
1978/80 25 Soci del Centre de Lectura de Reus
1979/83 26 Començo Filologia catalana a les nits mentre treballo de mestre
1982/15 29 Soci d’Omnium Cultural
1984/15 31 Afiliació a la UGT
1985/15  

1987

32  

34

Soci de la Cooperativa Obrera  

Amb tres amics  més fem una operació per salvar

la Llibreria de la Rambla

1989 36 Fundem Catalunya Sud diari. Durarà tres mesos
1990/15 37 Soci del Centro Galego de Tarragona
1992/15 39 Soci del Centro Aragonés de Tarragona
1994/15 41 Soci de la Creu Roja
1995/15 42 Soci del Nàstic
1996/13 43 Donant habitual de sang
2005/13 52 Voluntari lingüístic
2008/15 55 Coral URV
2012/15 57 Afiliació a Dones i Homes per la Igualtat i el desenvolupament a Tarragona
2012/15 59 Homes socialistes igualitaris
2013/15 60 Fundador del Fòrum ecològic
2014/15 61 Fundador de ARS ( Àmbit de Reflexió Social )

 

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>