Demà diumenge hi ha eleccions legislatives a Grècia. Les institucions europees i alguns governs de la Unió Europea estan exercint un xantatge ignominiós per tots aquells que creiem en el sistema democràtic. Estan pressionant i anunciant als ciutadans grecs que viuran el desastre si donen suport majoritari a la coalició d’esquerres Syryza. Actualment, aquesta coalició és la segona força parlamentària al parlament grec i els diferents sondeigs la situen com a possible guanyadora de les eleccions legislatives de demà. Es presenta aquesta coalició gairebé com el dimoni personalitzat. Discrepo fortament d’aquesta opinió.
No conec en profunditat Syruza, però hi ha una cosa que tinc clara. Syriza no propugna treure Grècia de l’eurozona, ni de la Unió Europea. Ells proposen renegociar les clàusules dels diferents rescats ala quals ha estat sotmesa Grècia i els seus ciutadans. A Europa no en volen sentir a parlar. Per això pressionen per atemorir els grecs que no els votin i que donin suport a Nova Democràcia.
Crec que Europa, sobretot els seus ciutadans, necessitem una victòria de Syriza. Tota alternativa a Syriza és perpetuar l’actual situació. Això vol dir, seguir navegant a les palpentes i seguir basant el futur d’Europa en manllevar recursos dels seus ciutadans per a destinar-los als bancs i a un sistema financer que ha perdut tota credibilitat, igual com molts dels governs europeus. Europa necessita una sotregada i aquestsa pot venir a través d’una victòria de Syriza a Grècia. El que s’ha fet fins ara no ha servit de gaire. Cal explorar noves vies i noves alternatives. La victòria de Syriza pot ser el detonant.
Veurem si els ciutadans grecs, hereus de la democràcia original, no s’han deixat intimidar per les amenaces europees. Personalment voldria que no fos així. Cal un totrac important que obligui les institucions europees a canviar el rumb traçat. Un rumb que no ens ha dut res de bo, ans al contrari, ens ha immergit encara més en la profunda crisi actual. La seva via ha fracassat, és hora de provar-ne una altra. Si ho fan els grecs, és possible que després ho fem nosaltres, amb valentia.