Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

77. La llegenda

 

En el camí de Sant Pere, que va de la Conca de Barberà  a l’ antiga ermita de Sant Pere de Santes Creus (la seva comunitat en segle XII fou agregada a la novella comunitat del Cister al monestir), hi trobem multitud de construccions de pedra seca.

 

Les més antigues les reconeixerem per la seva tipologia en forma de tronc de piràmide, algunes d’elles ja exposades en aquet bloc ( pep Cabret, etc).

 

Una construcció que sempre m' ha sorprès, és la que us ensenyo en aquets fitxa.   La seva particularitat resideix en el  enfaixament per un marge que l’encercla per tot el seu voltant.

 

La barraca esta construïda damunt un rellevant rocallís , ara és a un nivell inferior dels conreus i bosc en els que està ubicada. Aquest fet ens denota que la construcció de la barraca va ser anterior a l’ aprofitament dels terrenys per conreus.

 

Cal recordar que una bona part dels conreus d’aquest indret son terrens sobreposades als rocallisos, portades de les rieres a cabassos i protegits de l’erosió per uns petits marges.

 

De petit algú em va explicar què aquesta mena de barraques encerclades per un marge, esdevingueren en temps passat uns ocasionals corrals on passaven la nit els pastors i els seus petits remats de bens que pasturaven en aquestes contrades.

 

Aquesta barraca situada a davant del bosc de la Futa, completament encerclada de bosc, em va suggerir la llegenda  dels pastor que pasturaven per les planes en temps  del nostre  rei Pere el Gran, que descrit en  “Aïnea i la font santa”.

 

 

76.Bessones

Ja hem fet referència en una fitxa anterior a les barraques de doble cos, o a les construccions de dos barraques, l’una enganxada a l’altre.

Aquesta construcció té com a rellevant el seu entorn, encerclada pel bosc.

Podem apreciar com les dues barraques deurien ser fetes en dos èpoques diferents i de segur per gent diferent.

El seu estil i la seva manera de fer-les , és distingeixen bé l’una de l’altre, tot i que en la majoria de les construccions de dos cossos, amb dues portalades, la destinada a fer d’estable és més baixa.

 

 

 

Aquesta construcció la trobarem al camí del Mas d'en Roig

 

75- Barraques per a les fades del bosc

robar-te  dins el bosc amb una de les construccions singular de pedra seca com són les grans barraques et pot provocar, a mi m’ho provoca , una estranya sensació que pot donar via lliure a la imaginació.

 

No és fàcil  poder localitzar aquestes construccions amagades per la vegetació, bé ara són més accessibles i visibles donat que en la major part del terme municipal molts pins dels boscos van ser arrencats pels vendavals i pels dos bufaruts del gener del 2009. Una petita par dels boscos s’han  netejat els pins caiguts , per la qual cosa s’han fet més visibles una bona quantitat de construccions amagades, com aquesta que hi ha en el camí dels Muntanyesos a l’alçada de mas d’en Roig.

 

 

 

Aquesta construcció de doble vos ha quedat enmig d’una clariana en la que la neu caiguda el gener del 2010 va aplanar les herbes  i matolls,  donat a tot l’entorn un to i un aire de fantasia . Aquell dia mig ennuvolat, que la vaig trobar, els canvis de llum constant dins el bosc configuraren un escenari de llums i de formes en el que, de cop i volta, hi podien aparèixer les petites fades del bosc que s’ amagaven entre les ombres.

 

La barraca és de dos cossos irregulars, una és evident que feia d’’estable pel animal i l’altre era pel seu us habitual de guarda eines i llenya seca. Està envoltada per dos marges paravent a dreta i esquerra.

 

Fa poc em vaig trobar un grup d’excursionistes de Badalona que feien a peu un tram de la Ruta del Cister i  van preguntar perquè no estaven senyalitzades totes les barraques que es mencionaven en un bloc “ Barraques i cossiols” - aquet bloc-. Evidentment ells no sabien que jo n’era l’autor i tampoc em vaig donar a conèixer.

Quan els vaig comentar l’extraordinària proliferació de construccions que teníem al Pla i en aquell indret de les Planes del Pont - Pla i Santes Creus, van quedar bocabadats.

El que sí els vaig agrair va ser el respecte amb que observaven  el meravellós cossiol d’en Soleta i totes les construccions que visitaven.

 

 

 

74-L’estrany comportament d’ INCASOL

L’ Institut Català del Sol ( INCASOL ) posseeix en el terme del Pla de Santa Maria uns centenars llarg d’hectàrees de sol rústic, que dins el nou Pla Territorial de Catalunya, una  part d’ ell, ha estat classificat com “reserva estratègica”.

Aquestes propietats en els anys 80 van ser comprades per inversors privats per tal d’acollir un parc temàtic de nom  “ IDENTIRAMA” sobre la cultura catalana. Anys més tard aquest projecte va perdre l’ interès de les institucions i del capital privat per l’arribada d’un nou projecte més lucratiu, el que avui coneixem com Port Aventura.

 

En fitxes anteriors he ensenyat algunes de les barraques que són propietat d’INCASOL, en total ni deuen d’haver una trentena (?), totes vallades.

En repetides ocasions m’he dirigit a ells per saber si en varen fer en el seu dia una recopilació, inventari o catalogació, que seria lo més sensat. Mai he rebut una resposta, ni tan sols un senzill e.mail.

Al ser una propietat de diferents propietats. que no està unificada en una sola - és fa difícil, fins hi tot per les imatges aèries, poder-les quantificar.

 

 

 

 

 

 

 

73. L’oblit del temps

assa sovint  ens trobem amb construccions de pedra seca oblidades pel temps, records d’activitats passades enclavades en paratges ara erms, abans productius.

Moltes d’elles són construccions sublims, que encara presumeixen mudes, davant del que observa, el seu art, fruit dels esforços titànics, àdhuc estèrils.

Obres que posen el segell d’identitat  en el paratge, obres que amaguen les vergonyes de l’ oblit enmig dels boscos o tapant-se la cara amb les branques d’una figuera,  cobrint la nuesa dels enrunaments amb els esbarzers o amb les platejades fulles de les oliveres bordes.

 

 

Què n’és de sublim aquesta barraca a les planes del Pla!

La seva construcció escalonada denota la perfecció i el bon gust dels seus constructors. A la portalada, mig tapada per pinetells i l'ametller, encara hi ha restes d’estris inclassificables.

 

 

 

 

72. Fascinant construcció.

 

empre m’ha fascinat aquesta barraca de doble cos i d’una sola portalada, serà perquè ara està emplaçada en el ben mig del bosc, en un indret induït d’un màgia silenciosa i lluminositat especial.

Un bosc que ha sorgit espontani per l’abandó de les terres de conreu.

La barraca està rodejada pels pins altius i fràgils al vent. Aquesta construcció té una estètica de línees cuidades, senzilla i majestuosa. Les pedres de la barraca guarden velles històries de pagesos i pastors obsessionats en treure fruits d’unes pobres terres, que en aquest indret, van veure créixer i donar fruits a uns garrofers, que anys més tard les glaçades de l’any 1953 van assecar la seva vida.  Incapaços de rebrotar varen ser arrencats i destinats a cremar en les llars de focs i les cuines de llenya.

 

L’arc adovellat o de rastell, permet l’entrada a la barraca que té dos estances fosques, separades per una gruixuda paret amb una porta de llindar pla. Una estança pels animals, l’estable, i l’altra pels estris i per a fer foc.

 

En escriure aquestes ratlles he sabut del traspàs del professor Pere Anguera, en l’època que ell era el President del Centre de Lectura de Reus, el vaig trobar visitant algunes de les construccions de la Ruta de les barraques del Pla. Estava meravellat.

 

Aprofitant que som en vigília del dia de Reis, us deixo un petit conte perquè no perdem mai la il·lusió d'infants.

 

 

Els tres Reis del llindar de l’església de Santa Maria.

Crònica de Ximènis de Palau*

Manel Tosas*/2009

                                                                                   

“Era el mes de març de l’any del senyor 1280. Venia amb sa cort el gran rei Pere  des de Balaguer.  Restaren dos dies sencers  al monestir de  Poblet entre  monjos. Mon senyor caçà pels grans boscos feres  totes de gran mida amb molt de coratge.

 

Demanar  a l’Abat  un fidel guia per a travessar sense demores les terres properes del templer de Barberà,  arribaria en hora bona a Santes Creus  per  poder, en dos dies de camí,  entrar a Vilafranca evitant  ser hostatjat pels Temples de Barberà que guardaven amb gelosia i delmes el pas pel coll curt en forma de cabra

 

A Poblet hi feia estada un boter  de Torrosolla que coneixia, com pocs, els camins drets que travessaven pel sol naixent les terres del camp vorejant les del Bisbe de Tarragona. Eren camins estrets sense l’empedrat antic enmig d’espessos boscos  

 

El cavaller de Moncada fou reticent per travessar  aquell coll de nit, car era un lloc plegat de bruixeries i  mals esperits. Temps feia que lo rei moro   destruir lo castell e feu desmuntar-lo pedra a pedra. Lo moro  degollà  tots els  defensors sense benedicció ni confessió, emportant-se ses dones i  els nins que quedaren vius.

 

Lo rei no atengué la petició del seu cavaller i travessaren de nit  el coll embruixat. De tots era coneguda la valentia i audàcia del gran Rei, amant d’ aventures i dificultats. No tenia por ni de guerrers ni d’ànimes perdudes, sols de la mà de Déu

 

 

 

 

 

Detall de la façana de l'esglèsia de Sant Ramón - inicialment de Santa María - S.XIII El Pla de Santa Maria

 

Els bons homes de Déu evitaven creuar aquell pas, doncs a les nits fosques  les ànimes perdudes dels degollats amb  pecat  encara erraven i ploraven  la  maledicció del poderós  rei i  mag sarraí  de no  deixar creuar ses ànimes, ni a nord ni a sud,  si no era robant el cos d’una  persona que estigués en gràcia de Déu .

 

El boter de Torrosolla  explicar al Rei que per a allunyar les ànimes perdudes  s’omplís sa boca d’alls. És deia  en lo lloc,  que  les ànimes perdudes no entraven per la boca del homes amb pudor d’ alls . Així ho feren tots els seus cavallers,  dames i servents..

 

Caminaren a la vesprada per no donar senyal ni ser vistos en  nit ventosa que ofegava els sorolls dels carruatges. Marxaren quan caigué el sol. Era temps de lluna nova. De tots era coneguda la destresa i afició de lo senyor en cavalcar de nit,  de sa fortalesa en vèncer el fred,  la pluja o la neu i mofar-se de qui grunyia o suplicava.

 

Manar desguarnir les cavalleries de tota mena de faldilles i cintes ostentoses, calia semblar senzills mercaders i no cavallers de cort. Alertada era la comitiva per la presència de bandolers  sarrains conversos de vora les fontscaldetes i de Salmella.

 

 Arribaren de matinada al coll, on bufava tan fort el vent a sa esquena  que travessa les grosses  capes de pell fins als ossos. Els xiscles portats pel vent eren els  crit de les ànimes perdudes cercant els homes  per a reviure en gloria i no en pena. Tan esfereïdors eren els seus  plors i gemecs que més d’un servent s’orinà de por.

 

Resaren tots en veu baixa pregaries als Sants.  A més d’un cavaller li semblar que una ànima perduda volia posseir-lo. Eren cinquanta els cavallers amb dames i escuders amb molts d’altres servents  i mulers que acompanyaven al gran senyor.

 

En sortir el sol havien passat amb poca dificultat el coll. Encaminant-se pel camí a l’ermita   anacoreta de Sant Pere,  a la vora del monestir  reial de Santes Creus, abeuraren ells en una font,  i les cavalleries en un rierol mig glaçat. Sa vista veia la plana del camp amb l’horitzó coronat pel resplendor de la mar.

 

Encengueren una gran foguera al recer  per a escalfar els cossos entumits pel fred i la humitat. Queixalaren  pa eixut dels monjos amb cansalada a les brases,  begueren del fort vi calent. Al deixar de bufar el vent s’oïren els cops dels picapedres a la muntanya

 

El cavaller de Cervelló  explicar que eren els treballs per a una  església que construïa el bisbe de Tarragona a la primera vila del camp en la que es veiés la mar. Era en una  vila amb pocs focs,  coneguda com la  Villalba, amb famílies de carboners i pastors, servents tots,  que  tenien l’esperit ferotge de revolta.

 

Al parlar mon senyor  feia tanta fortor d’all que entre els cavallers es guardaven distància de dos passos . No volia ser recordat per fer  fortor d’alls i ser el motiu de burla d’estranys, ni  de que cantessin rondalles malintencionades  de sa persona

 

Sense donar-se a conèixer voler saber  lo Rei nostre senyor si l’obra del Bisbe era digna de mirar.  Trobaren la nova església , a les afores de la vila closa, ja coberta i  de mides mitjanes. S’alçava damunt un replà  amb la creu seguint el sol , adornada tota ella de mènsules grotesques, la porta guardada i esculpida  amb  àngels i arcàngels.

 

En el llindar, era bellament esculpida la Verge alletant a l’ infant diví , guardats pels arcàngels , acompanyada de Sant Josep espòs , de  pastors que adoraven humils i  encara restaven figures per esculpir dels tres reis d ‘orient adorant a l’ infant. 

 

  Al mestre escultor li feu explicar aquella figura que representava a  Sant Josep de mirada altiva a la dreta de la Verge Maria alletant.  Era feta a  semblança del Bisbe que demanà destacar per damunt de les  altres figures. La figura que no adorava,  mirava arrogantment de front ,molt guarnida de bells vestits adornats de joies

 

 eient la vanitat del Bisbe, oferir mon senyor una moneda per les  figures que restaven  dels mags per fer-les a la seva semblança i a la  dels nobles de Montcada i  de Cervelló.  Les tres figures  tindrien  actitud humil i servil per  a adorar  a l’infant de Déu.

 

Feu el mestre escultor tres ratlles amb el carbó, amb sa destresa esculpí les tres petites imatges a les seves semblances . Complagué molt als cavallers tan distingit tracte de són senyor en quedar gravats,  en la pedra perpètua , acompanyant  al seu gran Rei i   adorant l’Infant diví alletat per la Verge Maria en aquell vell llindar de pedra .

 

Quedava gravada sa imatge en  l’església de Santa Maria  sense que el vanitós Bisbe en fos coneixedor.  En cada Nadal, nostre gran Rei, recordava  que humilment  amb ses nobles fidels adorava al diví infant  en  lloc pla i ventós de Villalba ”.

 

FI

 

 

 Detall del retrat en pedra del tres reis adorant.

                                                     

 

 

 

 

 

 

a en la fitxa 19, vaig ensenyar una barraca amb cinc arneres a la seva cara sud, però res te a veure amb aquest conjunt “d’arneres amb barraca”.

 Les arneres formen dos grups de cinc.

Per una coincidència familiar he conegut l’origen i la finalitat d’aquesta construcció relativament moderna. Aquesta barraca va ser construïda per a poder guardar els estris de crestar la mel de les abelles, de treure’n les sucoses i dolces bresques de mel.

 

Ja s’aprecia en les imatges que la barraca no es va construir de manera massa acurada. Tan la forma com la tècnica, fan entreveure la  urgència i maneres poc acurades. De totes maneres la seva construcció, com totes, té un elevat grau de dificultat i d'esforç.

Tanmateix el sostre de la barraca presenta un encreuament de pals i bigues de fusta , ara corcades, per assegura la volta.

 

La volta de la barraca està reforçada per un entre-creuament de troncs de pi i alzina.

Per contra, les deu arnes del marge de la vora tenen una línia uniforme, acurada. Estan dividides en dues seccions de cinc arneres cadascuna.

 

Ja es veu, a primer cop d'ull, que la seva constyrucció no va esser pas molt acurada.

El paratge agrest, pobre i rocallós en el que les abelles donaven fina mel de farigola, romaní i flor d’ ametller.

Coincideix aquesta publicació en les dates del Nadal de 2009.

Us desitjo a tots molta salut i felicitat, si a més els vostres somnis es fan realitat, podeu considerar-vos molt afortunats!

 

 

 

 

 

 

 

 

70- A la plana d’en Caxet

 

n el ben  mig d’un racó, tocant a la carretera del Pla al Pont, en unes planes ermes guanyades pel bosc de pi, pels matolls, esbarzers, argelagues, romaní i farigoles damunt d’ un gran rocallís s’aixeca la barraca  “del Caxet”. Una construcció de doble cos, de diferents mides i alçades construïdes en línia trencada per guanyar arrecer al vent.

 

 

La més petita destinada a les cavalleries té la menjadora, i la més gran encara conserva  llenya seca per a fer foc.

De ben segur deurien estar construïdes en diferents èpoques donat que els arcs adovellats , o dits  de rastell, de les portes són ben diferents.

A la vora hi ha una cisterna amb una petita pica picada a la pedra per poder abeurar  l’ animal.

 

 

 La cisterna amb la pica

 

El “Pep Caxet” era un personatge ben curiós. La seva condició era tan humil com il·lustrada en històries i llegendes antigues del Pla que m’explicava en un temps de la infantessa ja llunyana en que les seves històries i records em feien passar estones agradables els dies  d’estiu en que era obligació ajudar – amb desgana – a les feines de pagesia de la casa, sobre tot quan recollíem les ametlles amb aquelles gruixudes i pesades borrasses de sacs cosits, o bé en nits d’estiu a la fresca, al carrer assentat al pedrís de casa seva.

Quina llàstima que no les recordi totes, ni tampoc els personatges amb les seves petites-  sovint gracioses-  historietes o anècdotes que ens descrivia amb tota mena de detalls.

 

 Perfil de la barraca des d' un altre àngle.

 El paratge on es van construir aquestes barraques és tan pobre que hom és fa creus de com se’n podien treure fruits d’elles.

 

 

69- Barraques de doble cos, barraques bessones i les afegides.

 

Les barraques de doble cos no són gens freqüents, més aviat    són rareses. En tot el terme en podrem trobar una dotzena (?) com a molt.

Se’n poden distingir diverses maneres diferents segons la manera de fer-les, les de doble cos junts, les bessones o bé les afegides.

Les de doble cos generalment són una construcció posterior a l’altre, primer se’n va fer una i desprès es va aprofitar una de les parets laterals per fer-ne una altre al costat. En aquetes es distingeix clarament la barraca original per que es defineix l’estructura inicial amb  les seves pedres cotoneres més grosses.

Per contra hi ha construccions que clarament es defineixen com una estructura única des del seu inici, aprofitant una paret per suportar el llindar de la porta de l’altre.

En aquestes  diferents construccions, la primera la Camí d’Alió, la segona en les Planes i la tercera a la partida del Vedat, tres indrets diferents i tres maneres diferents de construir barraques de doble cos.

 

El millor exemple el podreu veure en la barraca del Nan. La fitxa nº 4 , en la fitxa 17 i en la 54. En la propera fitxa veurem a barraca de "cal  Caxet", una construcció de dues barraques afegides de diferent mida, molt interesant.

 

 

 

 

 

68. Conjunt al camí d’Alió

questa construcció  imponent forma part d’un conjunt de construccions agrícoles molt freqüents en el camí d’Alió. Concretament la trobarem a la partida de la Garriga Gran, vora el Mas de Martí.  A l’ entorn seu hi ha un pallissa caiguda, un cossiol i una gran cisterna  excavada sota la faixa rocosa, com és veu en la foto.

La barraca d’unes dimensions considerables, té la forma de tronc de piràmide amb un llindar pla a la portalada, reforçat amb un fals arc adovellat sobre seu per poder repartir millor el pes de les pedres sobres la portalada plana. El seu interior és molt auster.

El cossiols té la línea  clàssica amb l' obertura a nord.

La cisterna es troba una mica separada- en direcció al camí-   no deix indiferent, s’endevina un gran esforç en la construcció, deixant entreveure la composició geològica d’aquesta pobre terra de conreus.

El paratge de l’entorn del camí d’Alió es caracteritza per ser molt planer, és molt adequat per fer-hi passejades sense massa esforços. Sorprendrà la quantitat de barraques de tots els estils i formes, a més d’uns quants masos i corrals dignes de fer-ne referència.

Com he explicat en diverses oportunitats la majoria de les construccions són propietats d' INCASOL, a qui ens hem dirigit en diverses ocasions i formes per conèixer si en van fer la catalogació quan les encerclaren en malla metàl·lica. Mai he rebut la més mínima resposta. Serà que només ho varen fer cara a la galeria?

 

67. La gran barraca del Muró

         

 el meu gust, aquesta és la barraca d’estil de tronc de piràmide de planta única més extraordinària . S’aixeca majestuosa, dominant a l’ inici del turonet que coneixem com “el Muró” i delimita físicament  les planes de Santes Creus, les planes del Pla i les planes del Pont.

 

La seva planta rectangular té 10 passes d'ampla i 8 passes de fons. Els angles d’inclinació dels quatre vèrtex són de 80º L’alçada de les parets fins la darrera filada en rastell és de 3,5  metres aproximadament.

En la seva paret de sol naixent, en construir -la, varen fer sobresortir, ascendint en diagonal, set lloses fent d’escala -amb els graons una mica massa alts- que arriben fins la cúpula.

 

 

D’ en peus a dalt de la cúpula hom pot gaudir de l' excel·lent panorama de la clotada  conreada del mas de la Capona, del seu perímetre envoltat de bosc, el castell de Salmella al cim de la muntanya i el del castell de Saburella en una fondalada.

 

Aquesta panoràmica ens ajuda entendre els orígens de la terra conreada a les clotades on s'hi acumula  el major gruix de terra i per tant permet el cultiu de la vinya o de les oliveres.  Són cultius que necessiten un bon gruix de terra per poder arrelar, al contrari que els ametllers, un arbre  que arrela  horitzontalment.

 

Aquesta barraca sembla fer de fortalesa que guarda la frontera entre les terres velles de les planes de Santes Creus, tanmateix pel seu voltant s’hi aixequen magnífiques i grandioses construccions, algunes per sort molt ben conservades – La barraca de l’Alegret, la del Nan, la del Manilles o el marge de l’arnera- ,totes elles a un cop de pedra les unes de les altres. També ni ha d’altres  en un estat lamentable.

 

És molt curiós  que les terres i “els trossos” d’aquesta part del terme estan tots envoltat per grans marges, alts i amples.

Aquets fet me’l va recordar les  explicacions del Sr. Josep Maria Foguet en la visita guiada per l’entorn del monestir de Santes Creus. Els grans murs que envolten al monestir eren per a protegir “la vinya closa”, és a dir encerclen les vinyes i no el monestirs. Curiós, no?

Qui sap si els que van aixecar els grans marges d’aquesta zona ho varen fer seguint les pautes o els hàbits que encara perduraven del Cister.

 

 

 

66 . El tipus de barraca d’estil de tronc de piràmide

quest cap  de setmana (25, 26 i 27 de setembre) són les jornades Europees del Patrimoni. En motiu d'aquesta celebració alguns municipis de les comarques que formen la Ruta del Cister  - hi col·laboren. A El Pla de Santa Maria hi ha organitzada una sortida a la Ruta de la Capona. Espero que tinguem una bona assistència de públic.

He rebut algun missatge demanant -me el perquè les construccions del meus bloc no hi són a la ruta. He de puntualitzar que sí, què hi ha diverses construccions de la ruta: el cossiol d'en Soleta, la de l’Augé, etc.

Des del primer dia ha volgut ensenyar altres construccions que no són les que hi ha a la ruta, és una manera de poder mostrar la gran riquesa del patrimoni.

Com aquesta preciosa barraca que per la seva ubicació, en un indret poc conegut, difícilment  serà visitada .

Es fàcil trobar barraques en el mig de les parades de conreus en lloc d’estar ala vora del camp. Les pedres de quasi totes aquestes construccions provenien de despedregar el camp, per això és construïa en el lloc més avinent des de qualsevol punt del camp.

Aquest tipus de barraca de forma de tronc piramidal és el que m’agrada més -tot va per gustos- les seves simetries denoten una construcció acurada.

Aquesta té una porta molt ampla,  amb un esplèndid arc adovellat o de rastrell i el seu interior és molt auster.

 

 

 

65 .Punts Febles. Barraca de doble cambra i contrafort interior

 

Aquesta barraca té en la seva construcció una aparença externa d’asimetria irregular. Presenta unes descompensacions en la seva estructura ( part dreta de la foto), que tot fa suposar són degudes a la construcció inicial.

 

Aquestes descompensacions en l’estructura són degudes – segurament- a la manca de les suficients pedres planes de contrafort, les que en un moment donat, deurien provocar un perill d’ enfonsament de part de la cúpula . Per aquest motiu els constructors van fer un contrafort a l’interior, com una crossa.

 

 

Amb tot, aquesta barraca és una construcció complexa, amb dos cambres interiors. A la cambra secundaria s’hi accedeix mitjançant una petita obertura , un arc de mig punt de quatre pams d'alçada.

La portalada presenta un arc molt irregular i alhora descompensat en la base i pilar de la dreta.

 

 

 

 

El aquesta foto s’aprecia el contrafort ben a prop de la portalada

 

Trobar barraques amb uns punts febles dignifica a la resta de les construccions donat que posa en evidencia les dificultats d’aquesta tècnica, al menys en el tipus de construcció de la nostra zona molt diferent de la tècnica empleada en d’altres comarques - bàsicament perquè el tipus de pedra és diferent i requereix un altre tècnica.

 

 

 

64. De cal Cabreta, una sorpresa

 

 

agrada trobar sorpreses i maneres diferents de construir barraques amb pedra seca. Aquesta n’és una i té moltes singularitats.

La manera de com esta construïda la seva cúpula amb un pla inclinat exterior, sense guardar formes de simetria, la seva portalada és baixa quasi a ras de la cúpula, en aquest cas d’una falsa cúpula,  la gran menjadora i paret de contravent al costat dret de la foto, però sobre tot l’afegit que hi ha a l’esquerra de la portalada amb un foradot a ras de terra perfectament delimitat per tres pedres.

Com s’aprecia en la foto de detall de  l’afegit s’aprecia clarament, fins hi tot el seu angle d’inclinació és major (85º), respecta a l’inicial construcció (80º)

 

Detall de l’afegit i del foradot a ras de terra.

 

 

El constructor d’aquest afegit va d’haver de col·locar pedres de grans dimensions a l’angle, per tal d’evitar l’ esllavissada de les pedres de la part superior .

 

El foradot fa un metre i mig de fondo i una alçada de 30 cms, des de l’interior no hi ha accés. Quina finalitat tenia doncs sinó s’hi pot guardar res?

En aquets indret a més de la gran barraca descrita en la fitxa nº 11, en els marges de tot el voltant hi ha molts paranys i forats per caçar els conills.

( caldrà que un dia els descrigui i els afeixegui com la més simple de les construccions de pedra seca.). En aqueta zona hi abunden els caus de conills. No trobo cap més explicació a aquest foradot que la de ser un parany de caça.  

 

 

En el seu reduït interior hi trobarem un cocó, un armari i un forador enlairat molt original. Aquesta sorprenent construcció i el seu entorn, ara estan molt ben conservades a pesar de les destroces que en les seus pins va provoca els bufaruts de les nits de Tot Sants i de Sant Esteve en el passat 2008.

Tot el conjut d'aquesta barraca té l'aparença de ser un agefit darrera un altre i originalment de ben segur que la barraca era de mides petites, primer la menjadora, després  l'afegit...

 

La seva actual propietària, la Lluïsa , en té una bona cura.

 

 

 

 

 

 

63- A la plana d'en Palamites . O era de Cal Sussí?

 

 

 questa barraca és troba a la vora del camí de Sant Pere, al lloc que coneixem com la plana d’en Palamites, renom d’una antiga casa del Pla.

 Les particularitats de la construcció són que es pot descriure com del tipus de barraca que tenen un mur de protecció o de tancament a un part del seu voltant. En aquest cas, i no és la única d’aquest indret, el mur és a cara sud, davant de la porta. L’altre particularitat és l’estranya forma i situació de la pedra de caramull, en una vora de la cúpula, just al començament de la corona.

 

En aquesta portalada s’observa perfectament el fals arc de rastell damunt el llinda pla de la portalada que permet redistribuir el pes  de la cúpula.

S’observarà que l’estil de la construcció difereix molt de les línies clàssiques, de construcció acurada  com la de la fitxa nº 60, per exemple.  Aquesta diferència d' estil  vol dir que són construccions fetes en èpoques diverses.

 

En una fitxa anterior ( nº 57) comentava la llegenda dels xiulets que a  l’ hivern el vent  fa amb les pedres de caramull, de com aquest xiulets avisaven de l’arribada dels llops, o de com els llops, ja fa molt i molts anys, anaven als indrets on sentíen els xiulets.

 

M’agradaria comprovar quina mena de xiulet fa aquesta estranya pedra de caramull. En el propè hivern quan bufi el vent m’hi arribaré, si m ’han surto el gravaré.

 L’estranya pedra de caramull a un costat de la cúpula, amb una altre pedra col·locada de manera capritxosa, o no, com sí volés evitar el xiulet del vet?

 

Fa poc, i arrel del comentari fet sobre aquest tema, m’han explicat una llegenda de llops en un mas de les planes i que jo recordava haver escoltat quan era petit  en una lleugera diferent versió de boca de la padrina.

 

Com que la llegenda té un trist final, val més que l’expliqui en un altre moment. En els dies que faig aquets escrit les forces de la natura o d’imprudència humana, se’n ha emportat les vides d’uns bombers als Ports i a d’altres indrets dels país. Per a tots  ells un record.