Se’m torra la pell així em toca un bri de sol . Llavors penso que puc provenir dels moros – de Mauritània com Sant Agustí – que tant de temps van ser a les Terres de l’Ebre i per suposat al meu poble de Flix. Els darrers anys del segle XVI, a Ascó i Vinebre, cristians vells i cristians nous es repartien els càrrecs municipals. A Flix, el 1610, la majoria de matrimonis eren mixtos. Així que m’agrada imaginar que sóc dels seus descendents i sentir-me orgullós del seu importantíssim llegat que encara perdura: l’ús del sistema de numeració posicional i un signe de valor nul, és a dir el zero.. o un munt de paraules i topònims com romesco , amanyagar , enxaneta …
Ves a saber, perquè si em fixo en el meu cognom primer que és nom d’ofici porto sang jueva i també n’estic content perquè acumulo cultures i tradicions
Però per part de mare, em sento aragonès: del Alto Pirineo l’àvia ( Castejon de Sos ) i del Baix Cinca ( Bellver ) l’avi. Sento els primers compassos d’una jota i ja veig Monte Perdido i recordo els germans Argensola de Barbastro, eminents poetes del segle d’Or.
Així que , fill de català i no catalana sóc un veritable xarnego, mescla de races, cultures, parlars, religions. Sóc mestís com la majoria de catalans i catalanes.
Sempre dic que nomes m’agrado tres o quatre cops a l’any quan em miro al mirall al matí, així que la meva aparença depèn també del peu amb que em llevi cada dia i menys encara sé quina aparença tinc als ulls de la gent que es creua als meus camins però tinc la temptació de preguntar-ho des que l’alcaldessa de Vic ha donat a entendre que la gent que vivim a Catalunya ens podem classificar entre els qui tenim ( o tenen ) aparença catalana i els qui no.
Així que estic per enviar-li un parell de fotos meves de finals d’estiu que estic bastant torradet i el meu arbre genealògic a veure si sóc català o no encara que me’n sento de tota la vida i porto 45 anys treballant per la cultura, hi poso diners en associacions culturals i de promoció de la llengua catalana, però també en altres entitats que em sembla que també ccontribueixen a enriquir el teixit de la nació catalana com un sindicat, un partit polític, un club esportiu o el Centro Aragonés.
Sempre recordaré un dels meus primers actes amb el singular Conseller Carretero. Era el 2004 i havíem d’inaugurar el local Social de Picamoixons. Descoberta la placa de rigor, vàrem seure a escoltar el concert de La Principal de la Bisbal iniciat amb “Evocació al Pirineu” cantada per un baríton de raça negra més alt que un Sant Pau. El conseller em va comentar la seva emoció en sentir aquest fragment de “”Cançó d’amor i de guerra “ que parla de la seva terra i que va aplaudir fervorosament. Però a continuació aparegué una cantant rossa que va entonar “ Como aves precursoras de primavera en Madrid aparecen las violeteras “ i al conseller ja no li va fer tanta gràcia la Violetera. Llavors el comentari va ser més eixut “ cony, ja fotria el camp. A més, el negre en català perfecte i aquesta que deu ser de la Bisbal ens farà empassar el castellà….” El Conseller no va aplaudir però el públic ho va fer de forma entusiasta.
Diu el refrany que les aparences enganyen i l’alcaldessa de Vic ja hauria de saber-ho. Però el que hauria de saber és que Catalunya és , ha estat i serà cada cop més, barreja, mestissa. I no una mera acumulació sinó gresol, fusió de procedències , llengües i cultures i religions…. i pensaments i opinions.. que no tothom tenim les mateixes i que totes són respectables sense excepció, que cap d’elles no és millor i que cap d’elles tampoc no pot estar temptada d’assimilar les altres.
I que català o catalana és aquella persona que viu en aquesta terra i, sobretot, que se’n vol sentir. És a dir, que això no va d’aparences ni de cognoms sinó de quelcom que no es pot veure ni sentir . Es tracta de sentiments i de voluntats.
Els i les qui tenim sentiment i voluntat de construir de forma permanent un sol poble i sentim la cultura, la llengua catalana i la voluntat d’auto-governar-nos hem de maldar perquè tothom qui vulgui també s’incorpori. Però sense classificar catalans o no catalans i menys per la seva aparença o forma de comportar-se amb qualsevol de les múltiples expressions i creences que ens enriqueixen personal i col·lectivament
Perdoni President, el resultat d’aquesta reunió no crec que el pugui deixar satisfet. Estava a punt de fer-li una carta fa uns dies pregant-li que li parlés de nosaltres al President Sànchez i crec que li ha parlat de vostè, d’allò que com a activista el preocupa i l’empeny a reivindicar, a protestar.
El problema és que vostè és el President de tots els catalans i catalanes i que aquests tenim molts problemes, moltes angoixes, algunes de les quals ja es van fent cròniques.
I vostè, còmodament instal·lat a la Plaça de Sant Jaume – no em puc estar de recordar que és el President millor pagat de tots els Presidents de l’Estat, fins i tot bastant millor que el propi Pedro Sànchez – ahir dijous no va fer la feina que està obligat a desenvolupar per a totes les persones que esperem que sigui el nostre President , que ens defensim que vetlli pel nostre futur, pels nostres drets – no només per un que no existeix a l’ordenament jurídic d’Espanya ni a les propostes de Constitució catalana que he pogut llegir -.
Doncs ves per on, President, va ser el President d’Espanya qui va demostrar que vetlla pels nostres interessos i els nostres drets més que vostè amb els seus dos llibres. Fins i tot un dels 44 punts parlava de la Ribera d’Ebre, aquesta comarca tan llunyana de Barcelona que vostè i els seus amics obliden cada any amb els pressupostos i en la seva acció de govern cada dia.
President , hem entrat en el vuitè any del procés. Hem sentit que els pressupostos serien autonòmics per darrera vegada i d’això han passat sis anys, que les eleccions serien les de la nostra vida i qui ens ho va proposar es va dissoldre en 24 mesos i no ha aparegut més.
Mentrestant, els drets a l’habitatge, a la feina, a l’aigua, a la seguretat, a l’educació, a la sanitat, a la protecció davant les desigualtats, a uns mitjans de comunicació plurals… tots aquests, en retrocés. La lluita contra el canvi climàtic, el desplegament d’energia renovable, aturats i a la cua d’Espanya. Les taxes universitàries, les més cares.
Lideratges per acordar amb la societat catalana plans d’actuació consensuats per adequar cada sector de la nostra economia a la realitat canviant del món global , ni un. Acords imprescindibles amb l’Estat, zero. Fins i tot quan l’any passat teníem oportunitat de recuperar terreny amb els primers pressupostos del Govern de Pedro Sànchez que per primer cop ens reconeixien l’addicional tercera de l’Estatut que són molts milions, també us vàreu fer els pinxos – aquí també en som de Quixots, eh ? – i vàreu preferir que caigués el Govern.
En fi, President. Jo sóc d’aquells que a les enquestes sempre responc que em sento més català que espanyol, he estat sempre partidari que els catalans i les catalanes ens expressem en un referèndum, maleeixo que hi hagi polítics a la presó – per incomplir la llei , per cert – però crec que és injusta per excessiva la pena.
Sempre he tingut un respecte molt profund pels Presidents de Catalunya. Ho vaig aprendre sobretot amb Tarradellas i Maragall. Però sincerament, no us mereixem . Doneu pas, aneu a fer activisme però de veritat, no a cop de pancarta.
I si us plau, no em parleu de repressió ni de manca de democràcia . Quan va morir Franco teníeu dotze anys. Es nota. No parleu tan a la lleugera per respecte als milers de persones que sí van patir persecució, que van lluitar a la clandestinitat, que no podien ni reunir-se, ni publicar ni manifestar la seva opinió, que no es podien associar ni sindicalment ni políticament ni culturalment, que no es podien estimar com volien ni elegir els seus representants, molts d’ells i elles torturats i aniquilats físicament.
President, a la propera reunió amb Pedro Sànchez, parleu-li de nosaltres.
L’escola Els Til·lers de La Masó és un joia que hem de conservar per diversos motius i en vull assenyalar dos.
En primer lloc pel seu passat. Ha acomplert cent anys des que la va crear la Mancomunitat de Catalunya, i l’única que ha mantingut l’activitat fins avui. Fou inaugurada el 19 de gener de 1919, i com a personatge destacat va assistir-hi Eugeni d’Ors.
Així que el passat dissabte dia 18 de gener me’n vaig anar a la celebració de l’aniversari. No m’havien invitat però m’hi vaig presentar. De vegades faig aquestes coses i llavors em venen al cap persones que penso que els hauria agradat ser-hi. En aquest ca vaig pensar en la Marta Mata, mestra de mestres, mestra també de polítics a qui vaig demanar que m’apadrinés quan vaig prendre possessió com a Delegat del Govern de Pasqual Maragall al Camp de Tarragona el 2004. La Marta que posava tants cops com a exemple l’obra de la Mancomunitat hauria estat encantada amb aquesta celebració.
I jo també. Espriu deia que “no nomes hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per poder respondre a la pregunta, què volem ser?”.
A la celebració hi va assistir el Conseller Josep Bargalló a qui vaig felicitar per ser-hi malgrat ser una escola de les més petites del país. Penso que amb el seu gest i amb el seu discurs va demostrar el sentit profund de l’acte. Per l’entroncament amb un dels períodes de curta glòria del nostre país malgrat l’escassedat de recursos però d’esperit unitari de les nostres institucions i les nostres empreses.
Però també segons les paraules del Conseller que subscric – i ara ve el segon motiu de per què cal conservar aquesta Escola i per què hi vaig anar un dissabte al matí – per la qualitat de la pedagogia que en aquesta escola s’hi practica. Conec l’Aurora – la seva directora – de fa temps. A més és una gran soprano a la Coral de la URV. La seva trajectòria professional des de l’escola de Pratdip, passant pel Martinet a Ripollet i ara als Til·lers a la Masó és elogiada per tothom. És una mestra de 10. Allà on va, èxit educatiu assegurat amb un tipus d’aprenentatge obert, preparat amb cura infinita a la mida de cada infant. Si entres a una de les seves classes, els infants no s’immuten, continuen treballant. Ho enteneu per què ho dic, no ? Hi van nens i nenes d’altres poblacions que coneixen el projecte educatiu, fins i tot de Salou. Està tot dit.
A l’escola hi ha una altra mestra, la Carol amb el grup de petits. També hi intervé la Núria, la mestra d’educació física, la Belén, la mestra de música, la Marta, la mestra d’anglès, i l’Esther, la mestra de suport i de religió per als alumnes que demanen aquesta opció. No les conec però vaig veure les aules i el material i ja en tinc prou.
En marxar de la celebració vaig saludar el Conseller: “ Aquí tens una joia, Conseller. Tenim molta necessitat de projectes com aquest a Catalunya que funcionin tan bé ”. “Ho sé, ho sé”, em va respondre.
Per sort en tenim més de bones escoles i de bones i bons professionals i els vull retre també homenatge. En uns temps com els que vivim, Catalunya necessita exemples – educatius però en tots els terrenys – com aquest que aconsegueixen consensos i resultats de molta qualitat. Exemples de l’Aurora i de la Carol. I de l’Ajuntament que ara els està fent costat – i ho aconseguiran – per eixamplar el pati i fer encara més fructífera l’educació dels catalans i catalanes de demà però que viuen una pedagogia que els i les considera persones d’avui.
Entre Carme Forcadell i Carles Duarte en una foto de l’acció “Plantada per la llengua” #joemplanto al Born de Barcelona el 8 d’abril de 2015 en què més de 500 persones ens vàrem posar dins uns testos en una acció simbòlica de sensibilització per promoure el català…. ja n’hem fet de coses, ja.
Se sent de nou soroll amb la llengua catalana. No és nou. Des del Manifiesto de los 2.300 del 81, passant pel Foro Babel de 1.996 o la fundació del partit Ciutadans el 2006 al Manifiesto por la lengua común (2008)
Però tornem enrere. El 82 la Generalitat, en col.laboració amb la immensa majoria d’ajuntaments de Catalunya posa en marxa “ El català és cosa de tots “ amb la Norma. Llavors el catalanisme tenia objectius clars i consensuats. L’ambient creat, la il·lusió de redreçar la llengua pròpia de Catalunya abastava totes les capes socials. Els sindicats es comprometien, els empresaris també, el professorat – quin deute impagable li devem com a país – va fer un esforç impressionant. Uns amb el reciclatge, altres cursant filologia catalana, classe rere classe descobríem mons nous que mai ningú no ens havia explicat. Tant era una classe de fonètica com una de literatura on Jaume Vidal Alcover ens feia veure com al Tirant la Reina, ja tranquil·la en veure que a Carmesina no li havia passat res, iniciava la novel·la realista amb la frase: “ Marxem d’aquí que em refrede “
En aquell ambient va arribar al 83 la primera Llei de Normalització Lingüística aprovada al Parlament només amb una abstenció. El ponent socialista, guiat per Marta Mata com ell mateix reconeix sempre, fou Pepe Gonzàlez, nascut a Granada. Cada cop que el veig li faig una reverència. Només va ser diputat dues legislatures però darrerament, el PSC de Castellar del Vallès l’ha recuperat pel servei públic i és tinent d’alcalde de la seva ciutat.El passat 1 de desembre el diari Ara li feia una entrevista on, entre altres coses, diu la frase que encapçala aquest article que aprofito per dedicar-li. Els deixebles de Marta Mata fem coses així.
Doncs Pepe Gonzàlez diu que “el millor que li pot passar al català és que el faci servir tothom, no que la gent s’enfronti per qüestions lingüístiques”. Per fi llegeixo algú que pensa en la salut del català com a idioma, cosa que ja ha oblidat fins i tot l’Omnium que amb les meves quotes ara es dedica a objectius diferents dels que perseguia quan es va fundar.
El català és Patrimoni de la Humanitat com ho és tota llengua per petita que sigui. I com totes les minoritàries, no gaudeix de bona salut agreujada per les globalitzacions. A les xarxes l’ús majoritari és de les llengües majoritàries, com ho són els productes audiovisuals – sèries, documentals – o la comunicació científica. Pretendre fer-nos creure que perilla el castellà perquè el català s’usa de forma vehicular a l’escola és intentar fotre’ns el pèl.
Però també és per riure o plorar segons l’hora del dia, maldar per fer-nos creure que a la Catalunya d’avui el problema del català és que una frase – potser no molt afortunada – a una ponència del proper Congrés del PSC és si el sistema escolar és prou flexible per adaptar-se a cada entorn, cosa que per altra banda també han dit consellers de partits independentistes en moments de lucidesa.
El català té molts altres problemes que no pas el de l’escola on ha de continuar la immersió perquè ha demostrat en 40 anys que ha evitat divisions perilloses i assegurat un coneixement de la llengua pròpia de Catalunya que no s’hauria assolit sense aquesta prima necessària. Dediquem-nos al present i al futur d’aquest monument. Ningú no permetria que perdéssim el nostre patrimoni natural o arquitectònic. La defensa del lingüístic tampoc no hauria de ser objecte de discussió.
He de confessar que a més de l’entrevista a Pepe Gonzàlez, m’ha mogut a escriure aquest article la consulta lingüística d’una amiga – servitud joiosa de filòleg – que diu haver sentit “pacenciós” i em pregunta què significa. Li responc que no tenim aquesta paraula en català però sí “pacencioso” en sefardí: “que sea savio, que sea maarafetchí, que sea pacencioso, justo y umilde “ trobem a “ La güerta de oro”.
No em diguin que no és fantàstic connectar tres segles desprès amb el món sefardí a través d’una sola paraula que ves a saber com s’ha transmès, investigar els seus significats, en quines circumstàncies es devia usar i quines emocions o sentiments devia voler expressar.
Cada paraula de cada idioma és un pou de significats, d’expressions d’homes i dones que al llarg dels segles han trepitjat una terra, han viscut a una comunitat. A casa nostra hi ha gent que cíclicament en vol fer discussió política.
Si us plau, lluitem pel català com a cosa de tots i totes. Com Sísif és el nostre destí. Si pot ser, que Omnium torni a dedicar-s’hi. I ja posats a demanar, que apareguin més cantants com Rosalia que està fent bastant més pel català que les utilitzacions mesquines de la nostra llengua per interessos de nyigui-nyogui
Hi ha poques coses darrerament que em facin riure tant com veure la reacció de la meva gossa quan li demano una cosa i no vol fer-la. Gira el cap cap a un costat i fa veure que no em sent. Així podem estar estona, jo insistint i ella com si sentís ploure.
Es fa la sorda, temporal, naturalment. En castellà dirien que es fa la sueca, que no ve precisament del país escandinau sinó que el seu origen es troba en un tipus de calçat romà anomenat soccus, que en castellà donà “zueco” (calçat de fusta) o “zoquete” (tros de fusta curt i gruixat). S’emprava a l’antiga Roma, sobretot pels actors de comèdia. Amb el temps, soccus es convertiria en sinònim de comediant distret i d’aquí l’expressió “hacerse el sueco”.
En català, en canvi, usem – o hauríem d’usar més pròpiament – fer-se l’orni que és d’etimologia desconeguda encara que alguns diuen que es podria haver originat en l’argot estudiantil a partir del terme grec ὄρνις (“ocell”). També, però, podria ser una deformació de “fer el borni”, en el sentit de ‘no voler veure-hi’.
Ve a tomb això d’un problema que tenim al Sud més sud de Catalunya. Sí, aquesta part cada cop més despoblada, la Catalunya buida on fa pocs dies hem tornat a llegir que se situen les poblacions més pobres del nostre país. És el problema de les comunicacions per carretera.
Catalunya té notablement resolta la comunicació viària per carretera al llarg de la seva costa, des de la costa cap a l’interior i en l’anomenat eix transversal que travessa Catalunya des de Cervera fins a Riudellots de la Selva
El dèficit d’un eix occidental sempre reconegut i planificat però mai no executat, també conegut com Eix de l’Ebre, va d’Amposta fins a Àger passant per Lleida. El Govern de la Generalitat de Catalunya projectà (abril de 2008) desdoblar-lo des de Lleida fins a Amposta. És la C 12
Aquest eix és vital per a les Terres de l’Ebre cada cop més despoblades i buides i que continuaran amb la mateixa tendència en el futur segons les darreres Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que diu que al 2030 tots els àmbits territorials tindran més població, excepte les Terres de l’Ebre.
les poques formes de combatre aquesta desigualtat d’oportunitats que suposa la pèrdua de població és la de corregir el dèficit de les comunicacions. És , doncs un problema d’igualtat en aquest cas territorial. Fa pocs mesos, en una tertúlia radiofònica parlava d’aquest tema i quan vaig reclamar igualtat amb la resta de territoris, el moderador em va corregir – o potser recriminar – i em va dir que no era qüestió d’enfrontar territoris. La correcció em va dificultar el son uns quants dies i encara avui no em deixa dormir el que necessitaria perquè li dóno tombs a la cosa i no puc entendre com reclamar un dret sigui posar en perill la convivència.
Al debat de Política General celebrat dos dies desprès de la nostra Santa Tecla d’enguany es va passar a votació una moció del PSC demanant el desdoblament de la C-12 previst com s’ha dit abans de fa 9 anys. Un servidor tenia l’esperança que el nostre Parlament l’aprovaria. Més si es té en compte que el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre l’havia aprovat el dia abans per unanimitat. Doncs ni esperança ni res. El Govern actual del sr. Torra està entestat fins i tot en canviar el nostre refranyer i al menys a l’Ebre es veu que l’esperança pot ser l’últim però també el primer a perdre’s. Així que la moció es va perdre i la C12 no es desdoblarà.
Una setmana desprès, hem tingut tres morts i tres ferits a la C 12 que el Conseller i la majoria del Parlament no volen desdoblar però aquest estiu hi ha hagut altres accidents sonats. L’excusa és que aquesta carretera no té la densitat suficient com per desdoblar-la, cosa que no succeeix durant els caps de setmana, tant d’estiu com d’hivern. Tampoc no sabem si el Conseller ha comptat els nous 12.500 camions de 20 tones que circularan per aquesta estreta carretera per anar omplint durant els propers anys el nou abocador de Riba-roja d’Ebre.
El Conseller també sembla ignorar que les aspiracions d’un nou creixement econòmic de les Terres de l’Ebre no es produiran si aquestes no compten amb unes bones comunicacions per carretera.
En definitiva, allò que cal és un Govern que pensi en tots els catalans i les catalanes, és dotar tota Catalunya d’uns serveis adequats per reduir les desigualtats territorials que en definitiva ho són també de les persones que hi viuen.
Fer-se l’orni en un cas com aquest és greu. Però potser la comparació més adient sigui una altra i davant d’això haguem de recordar com Pilats es va rentar les mans. Les Terres de l’Ebre corren perill de mort i el Govern de Catalunya es renta les mans.
Vladimir és una de les estrelles de casa. Va néixer amb quatre potes com tots els hàmsters però en va perdre una que li van haver d’amputar perquè se li va quedar enganxada al radiador d’una residència barcelonina d’estudiants. En arribar el juny de l’any passat els estudiants van marxar de vacances i Vladimir va fer cap a casa meva “temporalment ” segons em van dir quan el vaig carregar al cotxe amb la seva gàbia.
Però aquella temporalitat ha esdevingut permanència i jo, que a l’inici de la nostra convivència el rebutjava, poc a poc l’he anat integrant a la meva quotidianitat fins al punt que si gosen venir els seus antics propietaris, em trobaran disposat a defensar la seva actual residència i habitat familiar amb tots els mitjans – democràtics, naturalment – al meu abast. Vladimir és un cas d’èxit i de superació personal de la seva situació tri-potes.
L’hauríeu de veure com corre pel jardí amb la seva mancança i com torna a trepar a la gàbia ell solet. Si pogués parlar, el portaria a algun plató de televisió o a sessions de TED on s’expliquen i aplaudeixen vivències com la seva. De ben segur que narraria, amb tot el dramatisme que caracteritza històries com la seva, el trauma de l’amputació i els feixucs entrenaments per superar la seva discapacitat. I el que és pitjor, la soledat en llargues nits de desesperança.
Ve a tomb la seva història perquè Vladimir tenia, com gairebé tots els hàmsters domèstics, una roda de plàstic on feia els seus kilòmetres diaris de forma incansable ja superada la seva terrible lesió. Bé, més que diaris, diria que nocturns, la qual cosa em comportava i comporta baixar-lo al garatge cada nit, perquè l’altra membre del zoo de casa, la gossa Nube no bordi en plena matinada.
He dit que Vladimir tenia una roda. Notarà qui llegeixi aquesta reflexió que ho escric en passat. I és que ignoro la causa però va arribar un dia que Vladimir va començar a rosegar tant la roda que se la menjava. De forma que va començar a minvar i a semblar més una serra d’aquelles circulars que no pas una roda de hàmster com cal. Qui sap si va ser una forma de cridar l’atenció; o de protestar contra el fatalisme; o simplement que li va mutar algun gen.
El cas és que li vàrem treure la roda per evitar mals majors com alguna intoxicació de plàstic o potser una esgarrinxada amb les punxes que van resultar de tan frenètica activitat rosegadora. Fa uns dies que no dormo comparant la situació i l’actitud de Vladmir amb la dels nostres homes i dones que es dediquen a l’alta política a Catalunya i a Espanya. Talment com el meu hàmster no paren de caminar per la roda sense anar enlloc o, encara pitjor, per tornar sempre al mateix indret d’on han sortit.
El cas és que en aquesta roda hi anem tots i totes i començo a pensar que , per no sé quins set sous, ja han començat a menjar-se-la sense cap mirament ignorant que no només ells acabaran malament sinó també vostè que llegeix aquest divertimento, tots els nostres veïns i veïnes , familiars, amics i saludats i un servidor. Vladimir no és un cas isolat a la història.
Recordo la filosa de la Balanguera o Sísif i la seva pedra. Per no parlar de Margarida a la seva filosa de Goethe que va inspirar el lied de Schubert que és una de les peces més angoixants de la historia de la música. No sé si els alts i les altes polítiques que ens representen , els haguem votat o no, tindran el privilegi de passar a la història positivament com aquests. Per si de cas, jo avui afegeixo modestament Vladimir. La seva història romandrà per sempre més a les xarxes. S’ho mereix. I ell sense saber-ho…..
Una franja com de Barcelona a Madrid de 10 metres d’ample, la superfície de 6.000 camps de futbol, tota la de la ciutat de Tarragona, la de 5 Hospitalets de Llobregat, la de Sant Cugat i Badalona junts, de Terrassa sencera, de dos Sabadells, de 100 Cornellàs… i així podríem seguir. Aquesta és la superfície que ha abastat l’incendi d’aquests dies a la Ribera d’Ebre que ha castigat particularment el meu poble de Flix.
Perquè algun mitjà de comunicació des de Barcelona podria dir – potser ho ha dit ja – que hi ha hagut un incendi “ al territori”. És així com ens denominen: “ el territori”. “ Ara connectem amb el territori “ – diuen – i llavors comencen a parlar els/les corresponsals escampats arreu de Catalunya. Aquests dies he arribat a sentir: “ L’incendi a les comarques de Catalunya més llunyanes “. Lluny d’on ? em pregunto. És a dir, hi ha dues Catalunyes: l’oficial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les seves corones més poblades i la resta que és lluny a la qual es considera “ territori” , “ comarques” o fins i tot “comarques llunyanes “
I és que el Barcelona-centrisme que patim a Catalunya és acollonant – o bé extraordinari, magnífic, sorprenent- que són alguns dels sinònims que trobem d’aquesta paraula al diccionari.
I en particular el que patim a les comarques del sud. Una vegada vaig preguntar a un alcalde d’una població de la costa Brava si l’aigua d’aquella costa era més freda que la de la Costa Daurada i em va respondre que sí, una mica més freda. ( De fet, ho he mirat avui tres de juliol de 2019 a les 12h 15m i veig que entre un grau i mig i dos. ). Llavors li vaig dir : “ Doncs no entenc per què no s’hi instal·la, ni que sigui per raons d’eficiència, una nuclear o una central de cicle combinat . Es refrigeraria millor que les d’Ascó o Vandellòs “. Es va quedar perplex i va exclamar “ A la Costa Brava ?? “ I jo : “ A la Costa Daurada i a l’Ebre ??. És a dir, que la major part de l’energia la fem a les comarques del sud – nuclears, cicles combinats, refinar tota la gasolina de Catalunya i fins i tot la major part dels molins de vent – i tenim les comarques més pobres i discriminades.
El foc d’aquests dies no és un fet puntual ni producte de la casualitat sinó un més dels símptomes d’aquestes terres abandonades i cada cop més despoblades que té uns boscos com mai deixats de la mà de Déu. Un símptoma més d’aquesta Catalunya cada cop més buida. Perquè això de “ la España vacía “ alguns pensen que només passa més enllà del Sènia i no saben que també tenim una Catalunya cada cop més buida.
Ha estat un nou cop a la nostra ja de per si feble economia. En aquesta ocasió li ha tocat al sector pagès; però ahir va ser ERCROS i demà serà la Nuclear. I a base de rebre cops i agressions aquestes comarques ara castigades per un brutal incendi estan ferides i a la UVI. És veritat que cada cop que rebem una ferida ens porten un metge especialista que ens “ apatusca “ com diem aquí, però cada cop estem pitjor. Fins i tot ara que parlem de malalties, se’ns emporten els diners del nostre hospital de Móra cap a Reus. El colmo. Pobres i extorsionats
Ara venen els metges de l’agricultura que és la que més ha rebut. Ens diran quines medecines s’han d’aplicar però no sé si en portaran de medecines o tornaran a ser només paraules i marxaran. Llavors aquestes comarques continuaran a la UVI i sense medicaments. Així que ja no volem més metges sinó sueros, antibiòtics i vitamines. Necessitem un laboratori sencer de medicaments
I per si no recorden de quins medicaments parlem, es diuen pressupostos públics adequats. Quan els governants diuen que enguany no hi ha pressupostos ni a Espanya ni a Catalunya, pateix tothom però sobretot persones i territoris que pateixen les desigualtats. Es diuen infrastructures adequades com l’Eix de l’Ebre ( poden posar-lo a l’agenda o no el faran mai ? ), o ferrocarril en condicions; es diu fibra òptica; es diu Pla de reactivació econòmica de les comarques amb nuclears tants cops aprovat al Parlament i mai redactat; es diu empreses de sectors de l’economia amb futur com de la transició energètica o química; es diu Plans com el General de Política Forestal de Catalunya 2014-2020 que encara està per començar.
I ara que hi ha tanta sensibilitat per les desigualtats i que justament els Parlaments, els governs, els mitjans parlen de les desigualtats per raó de gènere, de capacitats diverses, d’orientació sexual, volem que es consideri la desigualtat dels territoris amb desigualtat de condicions. Que el Departament de Territori i Sostenibilitat es digui Departament d’Igualtat Territorial i Sostenibilitat. Volem un dia contra la desigualtat territorial, necessitem una perspectiva i una mirada per la desigualtat territorial. I quan la societat sigui prou conscient i sensible i se’ns faci justícia i es reconegui els drets de les personers d’aquests territoris a tenir una vida digna com les dels altres, celebrarem el dia de l’orgull territorial. Ara no ho podem celebrar. A la UVI on som aquests territoris malalts no estem per celebracions.
Aposto perquè Oprah Winfrey, l’extraordinària comunicadora estatunidenca, representi el Partit Demòcrata per enfrontar-se a Trump a les properes presidencials de 2020. Segueixo Oprah des de fa molt de temps. Perquè em fa gràcia que sigui de la meva edat, però sobretot per la seva gran capacitat de comunicació i de persuasió i per la seva història de superació personal a la infantesa i adolescència. L’any passat Oprah va pronunciar un gran discurs a la Gala dels Globus d’Or. Emotiu, esperonador: “ Vull que totes les noies que estan veient això, sàpiguen que un nou dia està a l’horitzó “ mentre el públic de Hollywood aplaudia dempeus. Al mateix temps les xarxes s’omplien amb etiquetes #Oprahforpresident i #Oprah2020.
Desprès del resultat de la candidatura “ Unitat per Flix “que he tingut l’honor d’encapçalar a les eleccions municipals a Flix diumenge passat he recordat la frase d’Oprah: “ No hi ha fracassos, només lliçons per aprendre “.
Li faig cas a Oprah i començo el procés d’aprenentatge ( Feldman dixit ). La primera de les lliçons és que hem fracassat perquè ho hem intentat . Sembla una obvietat però no ho és. Només fracassa qui arrisca, qui prova, qui emprèn un camí per assolir un objectiu.
I us puc assegurar que l’objectiu que ens movia i ens mou a la genet d’Unitat per Flix és molt ambiciós i val molt la pena: revertir la tendència a l’empitjorament d’un poble malalt de politraumatismes diversos: atur, falta de perspectives, despoblació accelerada, habitatges i baixos buits i en degradació, joves que han de marxar per falta d’oportunitats, aules educatives en perill de supressió com ja està passant amb el professorat… . Les previsions de l’Idescat pel que fa a la població de la Ribera d’Ebre no deixen lloc a dubtes: el problema empitjorarà en els propers anys.
Així que ens vàrem posar a la feina de generar idees fonamentades, rigoroses, contrastades. Es tracta de trobar la singularitat de Flix, una etiqueta nova positiva, a l’alçada dels nous temps. I hem proposat que això girés al voltant de l’emergència climàtica i l’especialització en la generació i emmagatzematge i distribució d’energia renovable. Hi creiem fermament i ho continuarem defensant perquè no hem vist cap més idea pel futur de Flix
I ha valgut la pena intentar-ho. Perquè ho hem pensat molt, perquè hem estat molta gent que ens hi hem posat, perquè hem rebut l’atenció de diversos mitjans i experts i perquè en tot aquest camí, hem trobat l’adhesió d’uns flixancos i flixanques que ens han donat el seu vot. Tot aquest camí ha valgut molt la pena perquè tot esforç col·lectiu és un món d’oportunitats d’enriquiment personal i conjunt. I perquè la nostra aportació a la història de Flix queda aquí i ja forma part del patrimoni comú.
Així que, primera lliçó apresa: el resultat ha estat negatiu però l’intent ha valgut la pena per diverses raons positives.
Continuarem aprenent lliçons els propers dies que serviran per rectificar aspectes que amb tota seguretat no hem fet prou bé i que acompanyarem amb la reflexió de com servir millor als flixancos i les flixanques. Perquè la nostra voluntat de servei a Flix durant els propers quatre anys roman incòlume.
Lluitar pel poble on has nascut , per aquell el nom del qual t’ha sortit sense pensar tants cops a la vida quan et pregunten d’on ets, treballar per la seva gent que és la teva encara que hagis viscut fora molts anys com és el meu cas, és un privilegi. Repasses la teva vida i creus que aquesta és una de les causes que li dóna sentit.
I ho dic quan falten poques hores per acabar la campanya electoral perquè la pròpia campanya ja ha estat el començament d’aquesta dedicació especial a Flix que comença ara i que durarà quatre anys sigui quin sigui el resultat electoral.
Flix té futur, ho hem repetit aquests dies, ens ho creiem fermament. Si no fos així no ens hi hauríem posat. I en el meu cas personal, no hauria trencat el determini de no tornar més a la política. Ho faig només per dedicar-me al meu poble i a cap altra tasca política.
Volem, doncs, perseguir aquest futur i ho fem com diu el títol d’aquest article, amb optimisme i amb constància tossuda.
Hem vist altres situacions de decadència de territoris que se n’han sortit i que han sabut capgirar el que semblava el declivi total.
Tenim problemes, sí i molts. Hem perdut població i llocs de treball, tenim el sistema productiu i comarcal molt trinxat, també ho sabem.
Però també coneixem els tres requisits imprescindibles per sortir-ne: idees, estratègia i acció.
Les primeres les hem explicat a la campanya: Flix 100 % renovable ha d’engegar la transició energètica amb aquell pensament tan ecologista d’aprofitar els recursos locals naturals: sol, aigua i vent que de tot tenim per generar energia renovable i neta. I ho volem gestionar a través d’una empresa d’energia local amb participació majoritària de l’ajuntament.
Tenim al municipi veí d’Ascó una nuclear que hem de reconvertir i hem de treballar comarcalment una proposta que ha de passar també per generació renovable però també emmagatzemament i fer-ho amb hidrogen és una possibilitat de la qual ja hem parlat i escrit darrerament.
I aigües amunt l’altre poble veí de Riba-roja on hem de recuperar el projecte d’hidràulica reversible.
Flix tornarà a tenir la imatge capdavantera que va tenir durant pràcticament tot el segle vint amb la indústria química a la que invitarem a sumar-se a aquest nou teixit productiu.
En aquesta nova situació, la UNESCO ja no podrà negar-se a concedir-nos la denominació de Reserva de la Biosfera com ja ho va concedir a la resta de Terres de l’Ebre i la nostra reserva natural de Sebes adquirirà un nou paper més rellevant contribuint així a un augment del turisme.
Flix té futur i maldem perquè es constitueixi el nou ajuntament per continuar treballant com ja hem fet a la campanya. Perseguint el consens ( d’aquí el nom de la nostra candidatura Unitat per Flix ) necessari pels altres dos requisits : elaborar l’estratègia i passar a l’acció.
Programa de UNITAT PER FLIX – Eleccions municipals del 26/05/2019
1 – Flix està malalt
I cal recuperar-lo amb urgència . No ha estat culpa de la seva gent però la situació és greu a tots els nivells: la trencadissa del seu sector productiu i la falta de perspectives de treball només disfressades els darrers temps per les obres de neteja del riu Ebre, han portat com a conseqüència el descens considerable de la població, la degradació d’una part important dels seus habitatges.
Afegim-hi els estigmes que els darrers anys se li han atribuït a Flix cm de poble contaminat, allunyat dels centres més poblats de Catalunya, d’on marxen les empreses com ERCROS i d’on marxarà la que proporciona més llocs de treball al veí municipi d’Ascó.
Així, reconeguem-ho clar, és bastant lògic que no hi hagi inversors que apostin per Flix i anar reclamant ajuts públics sense tenir clar per a què es volen ni a quins sectors anar a seduir, no refarà el nostre teixit productiu.
Per altra banda, en no haver una estratègia de recuperació econòmica, tampoc no s’ha planificat el sector de l’ensenyament i particularment la Formació Professional que ha anat funcionant inercialment, perdent especialitats, sense incorporar-ne de noves i amb pèrdua de professorat al centre de secundària. I disposar d’especialistes en aquelles activitats que definim com a possibles a Flix, és clau per la recuperació.
2 – Recuperar imatge, definir una marca positiva
Davant aquest panorama no podem continuar pensant que arribarà un salvador extern per casualitat. Hem de definir nosaltres des de Flix per quin model de poble apostem i un cop ho tinguem crear una nova marca positiva per al nostre poble. No som els únics. Hi ha nombroses experiències d’èxit de municipis o territoris que la globalització els ha esberlat el seu sistema productiu i se n’han sortit. Ara bé, han escollit un model nou, d’acord amb les noves tendències de l’economia, amb futur i s’hi ha posat a defensar-lo i a convèncer governs superiors i inversors que era profitós apostar per ells.
Això vol dir innovar, crear un nou sector, jugar-hi a fons, tot el poble i els pobles veïns. És l’única possibilitat. No innovar, canviar per millorar, romandre igual seria continuar la decadència que s’accentuaria cada vegada més.
Perquè Flix té futur
3 – Flix 100 % renovable, una aposta per la transició energètica
La nostra Candidatura Unitat per Flix apostem per aquesta nova marca, positiva, que ens pot singularitzar que és una altra de les característiques de la proposta perquè encara no hi ha pobles que es proposin com a repte generar, consumir i gestionar de forma intel·ligent energia 100 % renovable, que produeix llocs de treball de qualitat.
Flix disposa de condicions per fer la transició energètica com veurem en l’annex que podeu trobar al final del programa.
4 – Una nova proposta urbanística
És a totes les teories urbanístiques que quan canvien les circumstàncies econòmiques, socials i demogràfiques, cal una nova revisió de la planificació urbanística del municipi en qüestió. A Flix s’han donat aquests canvis en molta profunditat. Només cal veure el barri de l’antiga Colònia Fàbrica, la pròpia ERCROS o el nucli antic del poble per concloure que Flix necessita una revisió a fons per planificar el futur amb criteris nous de gestió del nostre hàbitat.
La nova política urbanística tindrà un pla per solucionar el problema dels habitatges buits sobretot al casc antic i al barri d’acord amb veïns i propietaris i que faci que els preus de lloguer a Flix siguin assequibles
5 – Una reforma de l’ensenyament
En particular del secundari. És urgent. Ni podem continuar perdent professors, ni especialitats , ni planificar a cegues o no planificar que és igual de dolent.
Un cop definit el model ens comprometem a negociar amb la Generalitat l’establiment de noves especialitats en consonància amb el nou teixit econòmic basat en la transició energètica que defensem.
6 – Unes infraestructures de carretera i ferrocarril que ajudin
Encara que sembli paradoxal, estem en un bon moment per demanar les infrastructures que ens falten. L’anunci del Govern de l’Estat que per primera vegada reconeix que les comarques amb centrals de carbó i amb nuclears tenim dret a Plans de Reconversió, ens han d’impulsar a elaborar el llistat de les que depenen del Govern de l’Estat i del de la Generalitat:
– Viàries i ferroviàries com l’Eix de l’Ebre que suposa una autovia fins a Lleida de l’actual C-12. Reclamarem que es comenci pel tram Ascó-Lleida.
– Una línia de ferrocarril Saragossa – Reus adequada i en condicions
7 – Una connectivitat de xarxa de qualitat que no pot esperar més
La darrera intervenció del Conseller Puigneró al Parlament el passat dia 8 no ens ha deixat tranquils. Que el govern de la Generalitat es proposi arribar al 2020 a totes les capitals de comarca i que reconegui que només ha signat acords amb les diputacions de Lleida i Barcelona ens deixa preocupats i ens obliga a exigir una solució més urgent. Si es creu que aquest territori està en crisi de veritat i es vol aplicar mesures de recuperació econòmics no podem esperar al 2023 o més enllà. Ni es pot carregar a les arques dels ajuntaments que paguin el que altres han obtingut perquè la iniciativa privada ja fa temps que ha arribat. El nostre teixit productiu necessita aquesta infraestructura amb urgència i no tenim cap culpa que no siguem capital de comarca.
ningunomuy pequeñapequeñamediograndemuy grande
La solució haurà de ser comarcal i per tant caldrà unir esforços que engegarem l’endemà mateix de les eleccions perquè no ens podem permetre estar 4 anys sense una connectivitat en condicions. Mentrestant considerarem que Flix està en inferioritat de condicions per recuperar el seu teixit productiu. El nostre model és una fibra òptica pública i de gestió conjunta , única manera que garanteixi la igualtat d’accés de tota la ciutadania i que allò que ja és un servei bàsic no estigui subjecte a possibles temptacions monopolístiques.
8 – Preparar , doncs, la negociació amb els governs
Així doncs, Flix i els pobles veïns hem de tenir alternatives per negociar el futur de la reconversió – que no tancament – de la Nuclear d’Ascó. Amb el model que nosaltres proposem des de la nostra candidatura o amb un altre, però l’hem de tenir. NO saber o no tenir clar el que volem seria com jugar a una loteria a més sense haver comprat cap número.
9 – El nou model que propugnem aposta per l’economia circular
La marca positiva que volem per a Flix, inclou també l’estímul a l’economia circular, a noves activitats relacionades amb els residus que produïm al poble i a la comarca, als polígons de la Devesa i d’ERCROS amb economies d’escala, compres agregades i estalvi energètic perquè les empreses siguin més competitives i puguin generar-se nous llocs de treball.
10. Inclou també el foment del cooperativisme i de l’economia social.
Des de l’ajuntament ajudarem i impulsarem, sobretot entre els joves, aquestes formes de l’ecponomia que en altres temps havien arrelat a Flix.
11. Extensió de la declaració de “Reserva de la Biosfera”
Una marca positiva permetrà que puguem negociar amb la UNESSCO que Flix i a tota la comarca puguin formar part de la denominació de Reserva de la Biosfera que ja gaudeixen les altres comarques de l’Ebre .
12. Intensificació del paper de la Reserva Natural de Sebes
En el nou marc de Reserva de la Biosfera , el paper de la nostra Reserva Natural també serà més important i contribuirà no només a la biodiversitat sinó a tenir una activitat turística de més qualitat i quantitat.
13. Participació ciutadana i transparència en tots els àmbits
Des de la informació de l’Ajuntament fins a la participació en tot el nou teixit econòmic que propugnem. Els flixancos i flixanques podran formar part de l’empresa d’energia que constituirà l’ajuntament que explicarem a l’annex. Els càrrecs del Consell d’Administració seran elegits per tota la població major de 16 anys.
14. Programa d’Assistència Domiciliària i Equips de Suport (PADES) i fisioteràpia de qualitat
Exigirem tornar a tenir els mitjans humans i materials que permetin una adequada atenció a les persones que els necessiten.
15. Treballarem per l’Hospital de Móra
Perquè torni a ser l’hospital ben equipat i amb els recursossuficients per prestar el servei de qualitat que ens mereixem.
16. Atenció temporal a persones dependents
Buscarem solucions a l’atenció temporal que cada cop més tenen famílies de Flix que atenen a casa persones dependents
17 – Local festiu assequible
Buscarem solució a aquesta necessitat que senten sobretot els i les joves entre els diversos espais que té Flix en desús i que el puguin escollir
18 – Consell de la Joventut
Posarem a consideració dels i les joves la conveniència de formar un Consell de la Joventut que aplegui tot el jovent del poble recollint l’experiència i la tasca del Col.lectiu Sembrajoves
19 – Cultura i Esport
Donarem suport a aquestes activitats de tanta tradició a Flix i impulsarem l’ecologisme contra la crisi climàtica i a favor de l’energia neta, inacabable i sense perill
20 – Prevenció i atenció per les addiccions
Incrementarem la tasca de prevenció sense descurar el tractament.
21 – Igualtat de gènere
El feminisme serà una de les característiques del nostre govern a l’ajuntament a favor de la igualtat en tots els camps. Incrementarem la sensibilització sobretot entre els homes. Proposarem que l’Ajuntament es pronunciï contra la prostitució com a declaració de sensibilització i de condemna d’aquesta forma d’explotació de les dones.
22 – El bus del poble serà elèctric i assegurarem un manteniment adequat perquè no i hagi períodes prolongats d’avaries
Una proposta de Transició energètica per Flix
100 % d’energia renovable, Flix 100 % autosuficient i amb energia més barata.
S’ha dit que la lluita contra el canvi climàtic – al costat de la igualtat de gènere – són dues de les conquestes transversals més importants en el món en el primer quart del segle XXI.
I això perquè per fi s’està interioritzant que el canvi climàtic és el principal risc de la Humanitat a mig termini amb conseqüències que afecten molt negativament els éssers vius del Planeta entre els quals ens trobem les persones
o augment de malalties, desigualtats, migracions entre altres
o i les condicions econòmiques dels humans fins al punt que el Banc Mundial vaticina serioses retallades del PIB mundial si la temperatura global segueix pujant
2 – Paradoxalment, la lluita contra el canvi climàtic que ha de comportar una nova manera de viure i de comportar-nos per no agreujar el problema, és també una oportunitat per a noves activitats econòmiques en gairebé tots els camps de l’activitat humana però molt especialment en tot allò relacionat amb l’economia circular i en el canvi de model energètic cap a una economia descarbonitzada totalment. Aquí Flix pot tenir un paper important, capdavanter i singular
3 – Aquesta lluita contra el canvi climàtic, doncs, és transversal i només des d’aquesta perspectiva es pot abordar, planificar i actuar. És per això que seguint l’exemple del darrer govern d’Espanya que ha entès que l’abordatge ha de ser transversal i global, crearem la regidoria de transició ecològica que s’ocuparàdel que fins ara ha estat Medi Ambient a l’ajuntament de Flix però sumarà també Energia per tal com aquesta ja requereix un programa específic per assolir que el nostre municipi sigui 100 % renovable en un horitzó a mig termini i que prevegi com s’assegura la satisfacció del que nosaltres defensem que és un dret – el de l’energia – sense la qual no es pot avui tenir una vida digna.
4 – Des d’aquesta àrea aprofundirem les tasques de cura del nostre entorn, de preservació de la biodiversitat augmentant les zones arbrades i boscoses, promovent l’educació en els valors de la reducció de l’impacte a l’entorn de les activitats humanes – selecció de residus, disminució de materials d’un sol ús i promoció de l’economia circular. La Reserva Natural de Sebes serà
5 – I ens ocuparem de l’energia que suposarà una nova font d’activitat econòmica i de generació de llocs de treball al nostre municipi:
– L’Ajuntament destinarà una nova empresa municipal mixta FLIX ENERGIA ( FENER ) a planificar en primer lloc i gestionar desprès l’energia des de la generació – naturalment renovable – fins la distribució:
o A les pròpies instal·lacions municipals
o A les empreses i comerços del municipi
o A nivell residencial a les llars
6 – L’empresa tindrà vocació comarcal i impulsarà la transformació energètica a Flix i a la comarca generant noves inversions i nous llocs de treball. Amb capital majoritari de l’ajuntament i participació dels flixancos i flixanques que ho desitgin al propi accionariat i facilitarem canals de comunicació efectius de l’empresa amb la població perquè se la senti seva. Perquè l’energia pot i ha de ser de tothom, la ciutadania pot i ha de ser la protagonista de l’energia i es poden quedar a la nostra ciutat els recursos renovables que ja existeixen i que no s’aprofiten encara – el sol i la biomassa entre altres –
7 -Aprofitarem les oportunitats de la transició energètica sense esperar el final de la vida de la Nuclear d’Ascó que no ha de tancar sinó canviar a altres activitats relacionades amb l’energia. També proposarem que es re-estudii la conveniència d’invertir en una hidroelèctrica de bombeig a Riba-roja. Negociarem tot plegat amb els governs de Catalunya i Espanya un Pla que elaborarem des d’aquí per rellançar la Ribera d’Ebre.
8 Les inversions que proposem van relacionades amb la generació d’energia renovable, amb solar fotovoltaica, termosolar , eòlica i emmagatzematge ( bateries i hidrogen ), així com xarxes intel·ligents
9 Aprofitarem les subvencions de l’Estat, de la Generalitat i europees destinades a reconversió de zones amb centrals nuclears.
10 Reversió al poble de la Central Hidroelèctrica
quan acabi la concessió i mentrestant revisió de la concessió perquè hi hàgiu el màxim benefici pel nostre poble. Ingressarem a la Federació d’Associacions i municipis amb Embassaments i Hidroelèctriques de tota Espanya amb seu a Lleida per defensar millor els nostres interessos i preparar la transició quan més aviat millor.
11- Municipalització de la xarxa elèctrica perquè els beneficis es quedin al poble. Distribuir electricitat és negoci i volem que es quedi al poble.
12- S’aprofitarà l’autoconsum residencial i es facilitarà que aquest sigui compartit perquè la legislació ja ho permet.
13 – Es promourà la mobilitat elèctrica, eliminant els combustibles fòssils per transitar als renovables. Perseguirem que al 2040 tot el combustible que usin els nostres ciutadans i ciutadanes sigui renovable, en les activitats econòmiques i fins i tot a la llar.
14 Instal·larem carregadors elèctrics a la Devesa, a Sebes i al poble per dinamitzar la restauració i el comerç local
15 L’Ajuntament de Flix garantirà que l’accés a l’energia no suposi un obstacle per tenir una vida digna i per tant eradicarà la pobresa energètica amb l’ajut a la rehabilitació d’edificis
16 Promourem incentius locals i bonificació per impulsar la generació renovable local que poden reduir sensiblement l’IBI, l’ICIO i l’IAE, impostos on l’administració local té la capacitat potestativa.
17 Ordenança municipal per la instal•lació d’energies renovables: La instal•lació d’energies renovables a nivell local sovint comporta una burocràcia complexa o projectes tècnics costosos que no ajuden a fomentar el seu avenç. Amb una memòria tècnica i plànols senzills serà suficient per emetre la “declaració de responsabilitat”.
18 L’Ajuntament analitzarà les superfícies disponibles (teulades municipals, terrenys municipals) per emprendre projectes de generació renovable local. També estudiarà oferir superfícies a col•lectius ciutadans que vulguin impulsar projectes de generació renovable local en les condicions acordades entre les dues parts.
19 Pla de formació, cultura i apoderament de l’energia: Elaborarem plans de formació, cultura i apoderament en l’energia amb recursos adequats.
20 Servei municipal d’assessorament en drets energètics: Posada en marxa d’un servei municipal d’assessorament en temes energètics i de subministraments. Funcions: atenció urgent als talls de subministrament per raó d’impagament, assessorament genèric sobre tarifes, descomptes, potència contractada i altres elements d’optimització i estalvi, tramitació de canvis contractuals i descomptes associats amb les companyies, realització de formacions i tallers al voltant dels drets energètics i l’eficiència a les llars.
21 Ingressarem també a la Xarxa per la Sobirania Energètica perquè volem contribuir a ser autosuficients al nostre poble però també a Catalunya com es proposa aquesta associació.
Aquestes activitats han de ser noves fonts de generació d’activitat econòmica relacionada amb l’energia que ajudaran a la transformació del nostre teixit productiu millorant-lo de cara al futur, incorporant valor afegit i disposant d’energia en millors condicions de seguretat, fiabilitat i preu
En definitiva , ens proposem que Flix estigui a l’avantguarda en la consecució d’un municipi 100 % renovable a tots els nivells: empresarial, de serveis i residencial a les llars.
Sabem el que hem de fer, com i amb quins ritmes. I sempre amb la participació de la ciutadania . Amb ella engegarem el pla i decidirem els ritmes de la transició energètica a Flix per poder dir amb orgull que al 2040 Flix i tot el seu teixit productiu es nodreixin i utilitzen només energia renovable, amb una economia local plenament descarbonitzada i amb nous llocs de treball
ningunomuy pequeñapequeñamediograndemuy grande
Les empreses seran així més competitives i podran exhibir la traçabilitat de la seva activitat als nous requeriments del present i del futur. L’auto-consum compartit d’energia renovable i amb xarxes intel·ligents d’energia és el nostre objectiu i perquè Flix sigui, a més de 100 % renovable , 100 % autosuficient i amb uns costos energètics menors que els actuals.
