Xavier Sabaté Ibarz

El Govern de la Generalitat ha presentat per als pressupostos del 2012 una nova taxa que en realitat és u impost que grava les pernoctacions turístiques.

Mentre no arriba el debat pressupostari, IC ha presentat una moció que s’ha substanciat i votat el passat dijous en què, entre altres mesures, demanava establir una taxa pel mateix concepte. El grup parlamentari del PSC hem demanat que es votés primer fins la meitat de la frase, és a dir, “ una taxa turística “ sense fer referència ales pernoctacions i aquí hem votat a favor mentre que CiU ha votat en contra. A continuació, IC ha retirat la resta de la frase i, per tant, ja no s’ha pogut votar “ una taxa turística per les pernoctacions “. Així que, per aquelles coses de la vida parlamentària, el PSC hem quedat com els qui volem una taxa turística i CiU, que és qui l’acabarà aplicant i referida només a les pernoctacions, ha votat en contra.

Quan l’any passat vàrem presentar unes propostes per elevar els ingressos i que anaven en la direcció de no gravar les classes modestes i mitjanes sinó empreses contaminants i nuclears així com el turisme que també té impacte en el medi, no especificàvem quin àmbit de l’activitat turística, conscients de la complexitat d’aquesta mesura. CiU ho va rebutjar adduint el seu programa: “ ens comprometem a no establir noves figures impositives que tinguin com a objecte principal gravar l’activitat turística”. L’any passat també CiU citava com a excuses en altres figures impositives com l’impost de successions, que era un greuge comparatiu amb altres territoris de l’Estat.

Ara el mateix Govern ha canviat radicalment i, a més de les retallades, ha entrat en els ingressos com un elefant en una terrisseria i, a tort i a dret, pretén recaptar com sigui sense tenir en compte cap dels criteris necessaris per ser equitatius – que tothom contribueixi en la mesura de les seves possibilitats -, que no afecti la competitivitat ni la competència i redistributius. El Govern dels millors ha vist que aquest sector és dels pocs que creix – acabarem l’any amb prop d’un cinc per cent més de visitants a Catalunya – i sense estudiar a fons el tema i sense consultar els qui en saben perquè viuen el dia a dia, ha anunciat aquest nou impost per a pernoctacions exclusivament.

Per què el PSC estem en contra que s’apliqui com ara proposa CiU ? L’impost turístic existeix a altres països però és poc freqüent que l’objecte de l’impost sigui l’estada en un establiment d’allotjament sinó les vendes turístiques, el transport, l’entrada al país, el permís d’accés als espais naturals o el transport aeri. En altres casos, es graven els costos afegits que implica la presència de turistes en un territori, com la gestió del patrimoni, la millora del mobiliari urbà o l’increment de seguretat.

Però a Catalunya, no totes les pernoctacions es fan en hotels, ni en càmpings, sinó en apartaments i oferta parahotelera. És a dir, molts turistes no pagaran. I persones que pernocten a hotels no són turistes sinó que ho fan per motius de treball. Per altra banda, els contractes per a la propera temporada ja estan signats amb tots els tour operators i els marges, que avui són molt estrets, poden quedar en el no res si ara s’aplica l’impost de forma tan precipitada.

El Govern ha volgut també anar per la via fàcil i actuant sobre el subsector turístic de més fàcil cobrament com el residencial sense tenir en compte que n’hi ha altres que també podrien i haurien de contribuir si també perceben els beneficis del turisme.

Actuar sense consens ja no és una novetat en aquest govern però s’ha de procurar amb el sector, sindicats i ajuntaments que han de suportar costos i per tant despeses afegides que altres municipis no turístics no tenen. Per últim, sobta que l’excusa de la diferència amb altres CCAA per eliminar l’impost de successions ara no es tingui en compte per a l’impost sobre pernoctacions.

En definitiva, estem a favor de gravar una activitat productiva que comporta beneficis però també impactes en el medi i despeses addicionals per mantenir un bon nivell de l’oferta i que en aquests moments és de les poques que mantenen un cert creixement. Però som contraris aplicar a tota Catalunya el model de grans ciutats perquè l’activitat és molt diferent del que es desenvolupa a tot el nostre país: costa i interior, vacacional o especialitzat, de temporada alta, mitja o baixa amb preus mitjos molt diversos. Els efectes d’establir una mesura com aquesta pot comportar efectes contraris al que es pretén en un marc d’extrema competència on el 50 % de turistes a casa nostra són de la mateixa Catalunya i de l’Estat i on Catalunya seria l’única Comunitat Autònoma d’Espanya que ho aplicaria. Si es fa que es faci bé i de forma consensuada amb el sector atenent les característiques i tipologia de cada marca i que eviti escurçar altre cop la temporada que tant ha costat eixamplar. Finalment, sabem que ja fa un any que el Govern i el seu President en concret ho havien comentat. Per tant, han tingut tot un any i no tenen l’excusa de la urgència ni al.legar falta de temps per dialogar amb el sector ni per estudiar-ho millor

En resum, estudiar noves fonts d’ingressos no va en contra del que hem vingut dient des de l’inici de la legislatura. Però que es faci de forma tan barroera sobre les receptes mèdiques que afecten principalment les persones amb malalties cròniques, transport públic que usen les persones més modestes i sobre les pernoctacions turístiques amb tanta pressa, és inassumible per part nostra que continuem apreciant que el Govern del sr. Mas no s’atreveix amb els poderosos – successions. nuclears, indústria contaminant – ni tampoc presenta cap projecte d’economia productiva que no només aporta recursos en forma d’impostos a les arques públiques sinó que genera llocs de treball imprescindibles a casa nostra.

Anna López, responsable de Turisme a l’Executiva del PSC i Xavier Sabaté, diputat al Parlament de Catalunya

El XII Congrés del PSC ha acabat i els ciutadans jutjaran si ha estat el que esperaven de nosaltres. I ho faran amb coneixement de causa:

si llegeixen les nostres idees per resoldre els seus problemes, en especial els de la gent que pateix més la crisi i les desigualtats socials. Aquí hem apostat per lluitar per situar l’economia al servei de les persones canviant radicalment que les persones hagin d’estar al servei de l’economia que vol dir al servei dels poderosos.

si observen la definició clara i contundent del catalanisme que no podem entendre de cap manera si no és social i clarament d’esquerres

Si miren com ens hem definit també com ecologistes – hem aprovat textos molt importants sobre canvi climàtic, energia, aigua i residus, feministes – hem aprovat un text demanant l’abolició de la prostitució- i europeistes declarant la nostra convicció que els nostres problemes no poden tenir solució si no és apostant per un govern europeu fort.

En tots aquests terrenys hem tingut els socialistes del Camp de Tarragona un paper destacat i us recomano la lectura del Primer discurs del nou Primer Secretari Pere Navarro cloent el Congrés, també el del company Josep Fèlix Ballesteros resumint-lo així com el de Lourdes Muñoz comentant les paraules de Pere Navarro sobre feminisme i la petició de l’abolició de la prostitució on vàrem tenir un paper destacat

Al final d’aquest post podreu trobar la declaració sobre sostenibilitat i medi ambient que tant hem treballat – des de l’estiu – a la Federació del Camp de Tarragona conjuntament amb els companys de Granollers i que finament és un resum de moltes pàgines que vol dir moltes hores de dedicació. I pels qui encara diuen que no hem fet autocrítica, també els invito a llegir el meu discurs en nom de la Federació el divendres valorant l’informe de l’Executiva sortint

Finalment, a la nova Executiva hi ha Josep Fèlix Ballesteros portant un tema tan important com Política Internacional i Mediterrània, Francesc Vallès que tornarà a ser el coordinador dels diputats i senadors del PSC a les corts Generals, Anna López que portarà els temes de consum i turisme i Lluís Miquel Pérez

EL PSC AMB NOUS VALORS: SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

A les darreres dècades s’ha produït un deteriorament del Planeta en detriment de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica i l’ús de recursos naturals – sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits – supera els que el propi Planeta disposa o pot generar .

Ha estat una cursa per un desenvolupament basat només en el mercantilisme i l’obtenció de beneficis ràpids, sense control i oblidant els valors i drets humans principals a tenir una vida sana i en condicions dignes per a les generacions actuals i futures. Això i cap altra cosa ha provocat la crisi actual que no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar.

Mentrestant, les polítiques neoliberals continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC es declara ecològicament ambiciós i responsable alhora que incorpora en tota la seva política
el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica,
els valors de la responsabilitat , l’equilibri en les relacions amb la natura, l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos.

Un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles especialment energies renovables. Perquè en bona mesura la sostenibilitat ha d’impregnar la política industrial del segle XXI.

La investigació en nous productes sense impacte en la salut i per la conservació del nostre país i del Planeta. Perquè la innovació tecnològica basada en recursos renovables ens ha de servir per redefinir la modernització, la prosperitat i solidaritat global.

La recerca de noves formes de consum i transport.

La reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i la substitució de les activitats insostenibles.

Canvi climàtic i energia.

El canvi climàtic i la crisi energètica ens han posat davant d’una realitat de la qual ja no es pot defugir. Les polítiques de sostenibilitat no són un fre sinó un factor de competitivitat econòmica i generadores d’ocupació. La lluita contra el canvi climàtic no és una qüestió en si mateixa sinó de la nostra pròpia salut i, encara més, de l’ordre global del segle XXI i és el principal motor de transformació dels models econòmics i productius amb capacitat per generar nous àmbits d’activitat econòmica i llocs de treball. El PSC ho assumeix com un eix bàsic de les polítiques econòmiques, territorials, energètiques, industrials i comercials i de noves polítiques de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi.

L’energia

Els socialistes defensem un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d’innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat i com a dinamitzador de la competitivitat d’una nova indústria de l’estalvi i l’eficiència i les energies renovables, però també de transformació d’altres sectors de l’economia.

Manifestem que tota política energètica ha d’anar acompanyada d’una veritable política industrial, tecnològica i d’innovació pel sector energètic per aprofitar les enormes oportunitats econòmiques associades al sector.

Volem garantir la seguretat de subministrament que és possible abandonant de forma progressiva la dependència del petroli i de l’energia nuclear i avançant decididament i massiva en les energies renovables a partir d’un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur. Plantegem la substitució dels reactors nuclears un cop acompleixin els 40 anys de vida útil – el darrer l’any 2027 – pel que varen ser dissenyats vetllant per l’estricta aplicació de les mesures de seguretat que resultin de les proves d’estrès en curs.

La competitivitat de la nostra economia exigeix disposar d’una xarxa d’energia elèctrica moderna, amb capacitat per adaptar-se a la demanda canviant. Exigirem que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel•ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda .

Mobilitat.

La mobilitat és un dret, i s’ha de planificar per tal d’assegurar la igualtat en el seu exercici.

Els socialistes apostem per un model de mobilitat sostenible i segura, basat en la promoció del transport públic, en especial del foment de l’oferta de serveis ferroviaris, promovent una nova cultura social de reducció progressiva de l’ús del transport privat, per tal de preservar el medi ambient, mitjançant la reducció estratègica de les emissions de CO2, i de la construcció continuada d’un sistema eficaç i eficient de comunicació dels municipis i territoris del país.

A les àrees urbanes advoquem per fomentar les xarxes de vianants, així com els vehicles elèctrics o híbrids donant un fort impuls a aquest sector que a més suposarà un instrument per al desenvolupament de les energies renovables.
Territori

La planificació territorial ha de garantir un sistema territorial més sostenible per abordar d’una manera efectiva la lluita contra el canvi climàtic i redreçar les tendències ambientals negatives, la fragmentació territorial, el consum energètic desproporcionat, la contaminació i els residus i la segregació social .

El medi natural segueix patint pèrdua de biodiversitat al nostre país i cal gestionar la protecció territorial com a infraestructura verda amb una visió integral d’acord amb l’establert en el planejament.

La gestió responsable de l’aigua i dels residus.

L’aigua és un bé escàs i essencial per la nostra vida que cal gestionar de forma eficient. Per garantir la solidesa del progrés econòmic i social, Catalunya necessita una seguretat en el subministrament d’aigua que de vegades resulta difícil disposar.

Cal una gestió integrada i solidària dels recursos hídrics que permeti la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, ambientals, energètics i econòmics, especialment en relació amb l’agricultura; que compti amb consens social, territorial, polític i institucional necessari. Cal potenciar l’ús eficient de l’aigua desplegant les actuacions planificades, recuperació d’aqüífers, dessalinització, reutilització d’aigües depurades i pluvials, interconnexions de les xarxes en alta i millora de les xarxes de distribució optimitzant els recursos de què disposem.

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels reptes ambientals més urgents. Suposen també una oportunitat en la recerca de noves tecnologies i la creació de noves economies.

Cal doncs, insistir en les polítiques que facin augmentar l’aprofitament dels residus, amb una veritable aposta per la prevenció i la recollida selectiva en origen, reciclatge, recuperació en plantes de tractament i reutilització creant un mercat eficient d’aprofitament de reciclats i altres formes de valorització.

Però sabem que aquest plantejament, bo i necessari, té un sostre. Entenem que l’opció de valoritzar energèticament no menysté el reciclatge i la recuperació, ans al contrari s’orienta a tractar els materials residuals actualment no recuperables i n’extreu el seu valor energètic.

Actuar pensant en el present i en el futur.

El PSC adopta les polítiques mediambientals i contra el canvi climàtic com una necessitat vital i una oportunitat econòmica conscients d’una nova realitat que alhora és un repte de present i de futur i que passa per un principi que no ens es aliè: la solidaritat entre la generació actual i amb les que vindran.

No ho hem fet prou bé i això ve de lluny com ha escrit en nombroses ocasions Miquel Iceta , no és culpa de la crisi

No hem tingut relat per conservar la confiança de les classes treballadores i mitges

Hem estat borrosos, indecisos, confusos, barrejats

Excés de tecnocràcia i quan hi ha excèsde tecnocràcia hi ha falta d’ideologia

Discurs sense renovar: serveis públics i sobretot, hem perdut la confiança dels sectors de la producció del pensament i de la creació – del pitjor que ens podia passar – , de la cultura i de l’educació

No hem atès les noves demandes i nous problemes: canvi climàtic i energia, joves – un nou sector social marginat – l’internacionalisme i, sobretot, posar l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia

Temor a definir i defensar el nostre catalanisme, el catalanisme social en el sentit que ja ha sortit aquí dues vegades aquesta tarda: som socialistes i catalanistes per les mateixes raons. I ara, amb el pas del temps ja hem incorporat altres conceptes que ha definit aquest matí el President del Congrés Josep Fèlix Ballesteros: aquest és un Partit Socialista, Catalanista, Feminista, Ecologista i Internacionalista.

I si som conseqüents amb aquesta definició tornarem a recuperar la confiança dels ciutadans i les ciutadanes

Per suposat no és el catalanisme de CIU que només treballa per uns quants i és servil dels poderosos i del PP. El nostre catalanisme és millor i ningú no ens ha de donar lliçons, ni de dins ni de fora sobre la nostra catalanitat. Servim a tothom

Ha estat un PSC en els darrers anys, com ha dit el 1r secretari i li vull agrair la valentia de reconèixer-ho, subordinat tot a l’acció del Govern amb una excessiva centralització i centralisme, un govern que no sempre, ni pels seus components, ni per les polítiques que han desenvolupat, ha actuat d’acord amb el que esperàvem des del PSC

Hem esperat que vingués la gent i no hem anat on és la gent: sindicats, entitats culturals, AAVV, oci on hi ha molta gent

No hem usat la paraula en l’època que, com deia Isidre Molas aquest matí, és més necessària que mai. Som un partit d’àgrafs, de molt poca gent que pensi i que escrigui. I en aquest punt deixeu-me que demani un reconeixement a una de les persones que sí que escriu i pensa i a la que la història aquests dies no fa justícia. Jo us demano un aplaudiment per a Miquel Iceta.

I malgrat tots aquests dèficits, els delegats idelegades de la meva federació majoritàriament votarem a favor – encara que no tots – de la gestió de l’Executiva.

Perquè malgrat els errors, ho heu fet millor que els qui ens van governar 23 anys i hi tornen ara

Perquè el 1r secretari ja ha passat a la Història de Catalunya per haver demostrat que un no nascut a Catalunya pot ser President del país i jo a aquest company no li voto en contra

Perquè no em dona la gana de fer un favor a la dreta que voldria un vot negatiu i no només per castigar o suspendre aquesta executiva sinó suspendre el partit sencer

Companys i companyes, aquest partit encara ha de donar moltes tardes de glòria a Catalunya. Aquest matí hem vist un vídeo casteller i a mi també m’hauria agradat que hagués estat de la meva colla que és diferent a la del President del Congrés i bones discussions que tenim.

A mi m’agrada quan el meu cap de colla, un cop comencem el castell i pugen els terços i sonen les gralles, diu: “ a patir “ quan fem un castell important. M’agrada perquè em diu la veritat i sé que toca patir de veritat però que al final fem el castell

Ara ens toca patir però estic segur que l’enxaneta farà l’aleta i recuperarem la confiança dels ciutadans i ciutadanes per oferir-los el millor de nosaltres mateixos

Ja no hi ha possibilitat de desenvolupament sense tenir en compte que tenim i tindrem cada cop més un problema de salut si continuem actuant com fins ara.

Per què doncs, ajornar – i per tant agreujar – un problema que afecta no només la vida del Planeta sinó la nostra pròpia ?

Mentre es celebrava la cimera de Durban llegíem notícies tals com la compra massiva de mascaretes a Pekín per part dels ciutadans per preservar-se de la contaminació atmosfèrica, la falta d’aigua del Danubi fins a extrems alarmants – els problemes de refrigeració de nuclears inclosos – o un viu debat al Brasil sobre la de-forestació a l’Amazonia.

O si voleu exemples més propers, la falta de neu a les pistes catlanes d’esquí posa en perill la viabilitat econòmica d’un turisme que a les zones de muntanya del nostre país és gairebé l’única forma de sobreviure.

A darrera hora es diu que s’ha salvat la cimera perquè els països que han bloquejat l’acció immediata per reduir els gasos que provoquen l’efecte hivernacle han acceptat que el 2015 es comprometran a iniciar la feina el 2020.

Però no ens poden vendre gat per llebre. Ha estat una magnífica oportunitat perduda per comprometre’ns tots plegats en un món millor. Els qui no ens resignem continuarem lluitant

Les restes del nadalisme van condicionar fortament els primers anys de la gestió de Ballesteros. La política de curta volada del període anterior encara es va manifestar en les discussions de campanar però sobretot eixorques sobre la capitalitat i la vegueria. Els qui gosàrem dir que allò era una bestiesa, que s’havia d’anar per feina, que Tarragona havia de guanyar-se la capitalitat no cridant ben fort el seu nom o negant l’existència dels veïns i sobre la base de la generositat i de projectes compartits érem titllats de traïdors i pràcticament se’ns negava la condició de tarragonins.

Dimarts a la tarda recordava tot això en la inauguració de la Smart City Expo World Congress a Barcelona mentre sentia l’excel•lent intervenció de l’alcalde Ballesteros. Gairebé tots els tarragonins que hi assistíem érem dels qui també lamentàvem fa dos anys la pèrdua de temps i de prestigi de la nostra ciutat en aquelles baralles impròpies de ciutats condemnades a entendre’s pel bé dels ciutadans, únics destinataris de l’acció pública.

El nostre alcalde explicà dimarts quin és el seu projecte de Tarragona com a Ciutat Intel•ligent que crec que és una idea extraordinària en la línia de moltes ciutats importants del món i prenent com a referent temporal els Jocs Mediterranis.

Els expositors eren empreses i ciutats d’arreu del món que mostraven el que són o volen ser en energia i sostenibilitat, mobilitat i transport, medi ambient i habitatge, TIC i recerca i planificació urbana. És a dir, gent preocupada per com organitzem el nostre espai, però també els nostres hàbits i costums principals per fer una convivència més racional, més eficient i humana, amb un estalvi de recursos considerable i que ajudin a viure millor les persones tenint en compte la seva salut però també el seu esperit i, si se’m permet, la seva butxaca. En definitiva, fer unes ciutats més intel•ligents al servei de les necessitats humanes col•lectives.

He llegit alguna crònica que confon aquest projecte apassionant amb que els edificis i infrastructures dels Jocs Mediterranis siguin eficients i sostenibles. Però el projecte de Tarragona ciutat intel•ligent va molt més enllà i té un abast molt més ampli perquè pretén que administracions, empreses, entitats, però també tots els tarragonins i tarragonines participem i canviem les nostres pràctiques.

I va més enllà en el temps perquè és un procés que potser no acabarem el 2017 però que aprofita els Jocs com a reclam, ens col•loca en millors condicions d’encarar el futur i pot suposar un revulsiu de la nostra economia que tant necessitem per generar llocs de treball.
Tarragona juga amb aquest projecte a la primera divisió de les ciutats capdavanteres del món. Veure l’stand de la nostra ciutat en aquest Congrés al costat de grans ciutats dels cinc continents fa goig aquests dies. Saber que ara Tarragona té reptes i dirigents amb idees, propostes i accions intel•ligents encara produeix més satisfacció.

HI haurà ara algun mitjà digital que es dediqui a escalfar els ànims recollint signatures ? i la Cambra de Comerç confeccionarà i vendrà samarretes cridaneres mofant-se dels veïns ? Estaria bé que ara fessin quelcom més intel•ligent i col•laboressin en mobilitzar tothom a participar en un il•lusionant projecte col•lectiu d’una Tarragona que val la pena per quan ens cridi a tothom a fer-ho l’alcalde

L’increment de les taxes universitàries per al curs vinent, quantificat en un 7,6% (és a dir, el màxim permès), aprovat pel Govern de CiU afectarà, potencialment i de forma negativa, als 11.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquesta decisió és un torpede directe a la línia de flotació de l’educació pública i de qualitat del nostre país. Pels socialistes l’ensenyament universitari és un servei públic. En aquest sentit, qualsevol augment desmesurat com aquest de les taxes universitàries és un obstacle real a què els fills de les famílies amb rendes més baixes puguin accedir a l’ensenyament superior. Segons sembla, això és el que la dreta entén per cohesió social.

Davant d’aquesta situació els socialistes reiterem la nostra aposta per una universitat pública, de qualitat i per a tothom, que sigui un baluard a la progressiva privatització dels serveis públics que pretén introduir la dreta. L’increment excessiu de les taxes universitàries és un impediment a la generalització de l’educació superior i implica una discriminació directe per als estudiants amb menys recursos econòmics.

Aquest nou paquet de retallades s’anuncia només dos dies després de les eleccions generals, la qual cosa suposa una burla al conjunt de la ciutadania. És obvi que aquestes mesures ja fa temps que estaven en la ment dels dirigents de CiU. Ara bé, es passen la campanya electoral embolicats en la senyera per fer públiques les seves veritables intencions 48 hores després d’anar a votar. O sigui, un menyspreu intolerable als ciutadans d’aquest país. El catalanisme de CiU serveix a uns pocs catalans, aquells que més recursos tenen però no compten amb la majoria de catalans i catalanes que requereixen un catalanisme real que és el que pensa i protegeix tots els homes i dones del país.

Qui això llegeixi probablement no reconegui aquest nom. He de confessar que jo tampoc no el coneixia fins que avui ha aparegut a la secció d’obituaris d’un diari.

La mort d’aquest nefast personatge argentí enterrat en secret és probable que també assoleixi l’oblit en un temps com el que vivim en què no recordem avui el que vàrem fer ahir. Tanmateix, un personatge tan sanguinari no hauria de passar desapercebut i haurà de perpetuar-se fins i tot a les escoles i instituts com exemple de la crueltat humana.

Antonio Bussi va ser – ha estat – un dels personatges més sinistres de la Dictadura argentina ( 76-83 ). Per donar exemple als seus subordinats, executava personalment els presoners polítics d’esquerres, en alguns casos amb procediments cruels en extrem. Malgrat això, aqeust criminal va ser elegit governador de la província de Tucuman acabada la dictadura. Fins aquest punt hi havia també de connivència entre el poble argentí i la dictadura. Sortosament, les accions judicials de Baltasar Garzon van aconseguir que fos apartat definitivament de la carrera política.

Que a la Història , mestra de la vida, perdurin més les bones persones i les qui han fet el bé a la Humanitat potser no està malament. Una excessiva convivència amb miserables com Antonio Bussi potser ens tornaria definitivament deixebles del pessimisme de Schopenhauer i acabaríem subscrivint la seva màxima:

“ Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que l’hom és ”.

Llavors renunciaríem per sempre a la bondat, que potser és el que voldria el maleït Antonio Bussi i no penso fer-li aquest favor.

2.1.4. POLÍTICA FISCAL

Des de Convergència i Unió apostem per la moderació fi scal perquè considerem que no és d’augmentar impostos que poden retardar la recuperació. Diverses institucions internacionals han afirmat que l’activisme fi scal és una eina útil per ajudar a sortir de la crisi, crear nova ocupació i ajudar a recuperar el
creixement. Si fan falta recursos per reduir el dèfi cit públic poden provenir de l’austeritat i de la reducció de
despeses, no de l’augment d’impostos.

A més, pagar menys impostos no implica necessàriament menys diners per a la hisenda pública ni menysrecursos per redistribuir. Com sempre, el resultat que se n’obtingui dependrà de la gestió que se’n faci. Com que a Catalunya la major part de la càrrega fi scal recau sobre la classe mitjana i el teixit productiu – bàsicament, les petites i les mitjanes empreses–, qualsevol augment impositiu es tradueix en menys capacitat de consumir, de produir i d’invertir. Per això, qualsevol augment d’impostos pot acabar ofegant la societat.

En aquest àmbit:

Moderació fiscal

478. Convergència i Unió aposta per la moderació fi scal. En un moment de crisi econòmica cal apostar pel
manteniment i, fi ns i tot, la reducció selectiva dels impostos, com a element de dinamització econòmica.

479. Revisarem els increments impositius adoptats l’any 2010 pel Govern i que afecten l’impost sobre
transmissions patrimonials, l’impost sobre actes jurídics documentats, l’impost de matriculació i
l’IRPF.

480. La nostra acció en matèria fi scal davant del Govern espanyol anirà dirigida a garantir el no-increment
dels tipus de l’IVA i a introduir incentius fi scals més alts per a les famílies en l’IRPF i per a les empreses
en l’impost sobre societats, especialment per a les micro, les petites i les mitjanes empreses.

481. Les activitats de recerca i innovació preveuran exempcions en la tributació.

482. Garantirem que les taxes no creixin per sobre de la infl ació prevista.

483. Reduirem temporalment l’impost sobre transmissions patrimonials per afavorir l’adquisició d’habitatge com a element de dinamització del mercat immobiliari.

484. Reclamarem la creació en l’impost sobre societats d’un règim fi scal favorable per a les empreses d’una dimensió reduïda i per a les microempreses.

485. Suprimirem l’impost sobre successions i donacions amb caràcter immediat.

486. En el marc de les disponibilitats pressupostàries, es crearà una deducció de salut en l’IRPF per a les despeses sanitàries que hagi satisfet el contribuent i la seva família en concepte d’assistència sanitària complementària.