Xavier Sabaté Ibarz

“El projecte del “tercer fil” és la millor de les solucions existents en aquests moments per garantir la sortida de mercaderies amb ample de via europeu des del Port de Tarragona”

El Grup del PSC hem presentat aquest dimecres una proposta de resolució al Parlament de Catalana en la qual s’insta al Govern de la Generalitat a donar suport al projecte ferroviari del “tercer fil” de Tarragona i s’insta també al Govern de l’Estat a executar de manera prioritària aquest projecte, establint els mecanismes necessaris amb els agents territorials per a adoptar la solució definitiva al seu traçat.

Es tracta de la millor solució per garantir la sortida de mercaderies amb ample de via europeu des del Port de Tarragona ja que la col•locació d’un tercer rail a la via actual faria compatible la via amb els dos amples i resoldria el problema actualment existent.

El cost estimat de les obres seria d’uns 50 milions d’euros. Això, unit a l’absència de complexitat tècnica per a la seva execució, assegura que l’obra es podria dur a terme amb rapidesa i amb disponibilitat pressupostària ja que el seu cost total és inferior a la d’altres propostes ja contemplades però que no estan en fase d’execució immediata.

Des del grup socialista considerem que aquesta solució permetria completar el model ferroviari de Tarragona d’acord amb el model consensuat per totes les forces polítiques i aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Tarragona el maig de 2010. Un model que té com a objectiu final la millora de les comunicacions, la connexió i l’enllaç ferroviari amb el Port de Tarragona per a la sortida de mercaderies i la reforma de la façana marítima.

Sobre el Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya i a falta d’una lectura més aprofundida, sentint les paraules del Conseller d’Empresa i Ocupació:

1- No és un Pla que respongui a les necessitats de Catalunya. Considera l’energia com una infrastructura auxiliar en lloc d’una indústria “per se” que pot generar milers de llocs de treball, recerca i innovació i la possibilitat d’implantació d’indústria pròpia.

2- No contempla totes les possibilitats d’aprofitament dels recursos propis d’energia de Catalunya que són renovables. Es planteja el 20,2% d’energies renovables pel 2020 , per sota de l’objectiu del conjunt de l’Estat (PER 2011-2020) que és del 20,8 %. Catalunya, ue sempre se les ha donat de moderna i avançada no pot planificar estar per sota.

3- Per tant, és continuista i fa a Catalunya dependent del petroli i de l’urani més del que podria si fos més agosarat.

4- .NUCLEARS – Pel que fa aquest darrer aspecte, i prenent com a excusa que el Pla només va fins al 2020 i que la vida útil de les nuclears catalanes acaba tres anys més tard, no fa cap posicionament. És infantil per la seva part o ens pren com a nens a nosaltres. El 2020, si no s’han pres tota una sèrie de decisions com energia de substitució, Plans de revitalització de les comarques amb nuclears com els que reclamem i com el propi Grup de CiU va votar en el darrer debat de política general, continuarem tenint les nuclears molt més velles i no haurem previst nova generació renovable suficient .

5- Introdueix confusió I CONTINUA ESSENT SUBMÍS AMB EL PP. El Conseller es pronuncia en contra del Decret 1/2012 del Govern del PP que sega les possibilitats de desenvolupament de renovables a Espanya i, per tant, a Catalunya i diu que al menys s’hauria de modificar pel que fa a co-generació i biomassa.

a. Els socialistes pensem que s’ha de derogar i començar amb un nou plantejament clarament favorable a totes les renovables i a la generació de llocs de treball que comportaria.

b. Els diputats de CiU a Madrid van votar A FAVOR de convalidar aquest decret tan perjudicial per als interessos dels catalans i els del Parlament de Catalunya van votar en contra de demanar la seva derogació quan el passat mes de març la va defensar el Grup del PSC. Llavors els diputats de CiU es van unir als del PP per impedir aquesta petició.

c. Està clar que aquest pla està condicionat a canvi de normes del Govern de Madrid. Mentre no s’aixequi la moratòria que estableix el Decret 1/2012 del PP difícilment s’invertirà un sol euro. CiU hauria de deixar de ser dependent del PP i dels grans poders de l’energia i defensar les possibilitats de Catalunya i dels catalans

d. Per altra banda, no es poden introduir a la xarxa elèctrica aquests megawats sense que Red Eléctrica Española (REE) no faci importants inversions i no sembla que aquesta empresa pública estigui per la labor. Aquesta qüestió és fonamental

6- Canvi Climàtic, POCA AMBICIÓ.

Es planteja el 25,2% de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle quan ja estem al 21,9 de reducció ( dades de 2011 ) . Significa en 9 anys reduir un 3,3%. Però la Unió Europea estableix un 1,74% anual, no el 0,36666 anual

No tenen remei. Els talibans del capitalisme ja no defensen refundar-lo com deia Sarkozy el quart trimestre de 2008 – fins i tot va parlar d’un nou ordre. Pel contrari, afavoreixen la formació o l’accentuació de grans monopolis i oligopolis que acaben carregant-se la competència que és una de les bases en que se sustenta l’economia de mercat. Això perjudica greument tant la immensa majoria d’empresaris com la totalitat de consumidors.

Un d’aquests màxims talibans a Espanya que influeixen tant en el govern del PP és Telefònica que, per cert, acaba de rebre la confirmació d’una sanció de més de 150 milions d’euros per pràctiques abusives. Doncs bé, aquesta companyia ha pagat un informe que recomana carregar-se els òrgans reguladors del Mercat de les Telecomunicacions (CNMT) amb seu a Barcelona i el de l’energia (CNE) per unificar-los amb el de la competència. L’informe ha estat copiat pel Govern del PP que el va incorporar a un acord del Consell de Ministres el 17 de febrer. Aquests órgans reguladors que tot i la seva tasca no han pogut impedir abusos per eliminar competència d’altres empreses o contra els consumidors deixaran d’existir i suposaran una nova agressió als petits i mitjans empresaris i a tots els ciutadans del govern del PP. A més, els pocs consellers del nou òrgan unificat, que no podran ser especialistes en tantes tasques seran escollits a dit pel ministeri i ratificats -per dir-ho d’alguna manera- pel Congrés dels Diputats. És un veritable cop d’estat al lliure mercat i a la protecció dels qui no tenen altre remei que consumir els seus productes.

El conseller d’Empresa i Ocupació Xavier Mena ha declarat al Parlament que no li agrada aquesta iniciativa. També ho va dir del decret 1/2012 del Govern d’Espanya que segava les possibilitats de desenvolupament de les energies renovables i que també ha suposat una agressió a empresaris i consumidors catalans però els seus diputats de CiU a les Corts van acabar xiulant. Faran el mateix ara ?

Vol el PP dificultar i, en la pràctica, acabar amb el lliure mercat provocant situacions de domini i deixant desprotegits petits i mitjans empresaris i consumidors i “governamentalitzant” un únic òrgan regulador nomenat a dit formalment pel Govern del PP. En la pràctica, per grans empreses a les que tan servil es mostra aquest govern. CiU també ho acabarà aprovant i claudicarà davant aquesta nova dependència dels catalans que el govern del PP va instaurant ?

Publicat al Diari de Tarragona avui 11 d’abril de 2012

Esmena del PSC rebutjada per CiU i PP avui, 15 de març de 2012 al Ple del Parlament:

“ Exigir al Govern de l’Estt la derogació del Decret Llei 1/2012 de 27 de gener que suspèn els procediments de pre-assignació de retribució i els incentius econòmics per a noves instal.lacions de producció d’energia elèctrica a partir de co-generació, fonts d’energia renovables i residus per tal com suposa un greu perjudici per al desenvolupament de la indústria catalana i la destrucció de milers de llocs de treball “

En la meva intervenció he dit:

“ Hem presentat aquesta esmena perquè cal que el Parlament es pronunciï clarament contra un decret del Govern del PP que sega les possibilitats de les renovables i que ja vàrem presentar al darrer Ple com també una altra – avui que parlem de terminis – relativa a la celebració de la 2a Convenció Catalana del Canvi Climàtic ien la moció que va presentar el meu company Jordi Terrades.

Un decret que estableix una dependència més de Catalunya respecte dels poders econòmics i financers que són les pitjors dependències, en aquest cas la dependència energètica de grans corporacions que estan aconseguit la submissió de Catalunya i dels catalans i les catalanes als seus interessos. És la submissió als grans poders econòmics de l’energia de fora de Catalunya

Un decret que impedeix a Catalunya i als catalans usar els nostres recursos energètics propis i infinits i nets i ens subjuga als perillosos i contaminants , finits i aliens

Un decret que impedeix a Catalunya i als catalans disposar de tecnologia pròpia de l’energia i d’indústries que generin llocs de treball

I votarem la resta de la moció encara que, perdoni’m sr. Fdez Teixidó, és una moció de pissarrí, que no parla dels veritables problemes de l’energia que tenim a Catalunya.

Vostès durant un any i mig hauran marejat la perdiu i han comptat amb el benefici del dubte dels grups de l’oposició perquè ens van demanar temps per a l’elaboració d’un no upla d’energia que ha tardat molt, massa i amb aquesta excusa no han parlat de les coses veritablement importants com el règim tarifari, l’energia nuclear o les renovables. Però de tot això ja els he dit que s’ha acabat el temps de benevolència, que n’haurem de parlar i molt en aquest Parlament.

I votarem, naturalment, el punt 3 referit al suport al projecte ZEFIR d’investigació en energia eòlica com no podia ser d’una altra manera perquè ja ho henm fet en altres ocasions i perquè Catalunya no pot perdre aquest tren i tenim la possibilitat de ser capdavanters a nivell mundial en unes terres del Sud que no han vist gaires projectes d’aquesta naturalesa al llarg de la seva història.”

Vicepresidenta,

Li proposo un repte: aprofitem el debat que avui encetem per parlar amb claredat. Amb tota claredat. Jo ho faré. I li demano a vostè, els demano a tots vostès, que també ho facin.

Parlar amb claredat és sempre recomanable.

Parlar amb claredat hauria de ser una condició irrenunciable per aquell que entoma un debat amb voluntat de convèncer l’altre.

Parlar amb claredat en determinats àmbits, com en l’exercici de responsabilitats públiques, hauria de ser el primer principi d’acció.

Parlar amb claredat i de claredat. I si en algun moment és especialment oportú parlar amb i de claredat, és en matèria de referèndums. Vostè coneix perfectament les valuosíssimes aportacions del diputat quebequès Stéphane Dion sobre la denominada Llei de la claredat en matèria de referèndums. N’estic convençuda.

Sí, he dit referèndums. Perquè és d’això del que parla aquest projecte de llei.

En el moment d’aprovar-lo, el missatge que es va voler llençar des de Govern era molt clar: l’objectiu era desplegar l’art. 122 EAC “amb la seva màxima potencialitat jurídica”.

Tots sabem, en aquesta cambra, que l’article 122 no ha estat encara del tot desplegat. La llei aprovada la passada legislatura tan sols regulava un instrument dels previstos a l’article 122: les consultes populars per via de referèndum.

Què significaria desplegar tot l’article 122, doncs?

Desplegar-lo seria tenir en compte totes les modalitats de participació de la ciutadania en la presa de decisions públiques que admet l’Estatut.

I això significaria que el projecte de llei que avui discutim hauria d’incloure els instruments de participació ciutadana o de caire deliberatiu, tal i com preveu l’Estatut. 2

De fet, seria congruent amb l’art 1 del propi projecte de llei, ja que preveu que l’objecte del mateix són les consultes ciutadanes no referendàries “per escoltar les opinions de la ciutadania”.

Doncs bé, per escoltar l’opinió de la ciutadania, el projecte hauria d’incloure també mecanismes d’escolta i diàleg que permetin articular opinions, més enllà de referendar o no una proposta.

S’han plantejat regular per exemple, la figura dels debats d’interès nacional o qualsevol altre instrument de consulta que es desenvolupi a través de mitjans diferents a les votacions?

Totes aquestes eines de participació de caràcter deliberatiu produeixen a més, millores en la cohesió social, és a dir, incrementen el capital social públic. De raons, en sobren:

1. Els participants han de justificar els seus posicionaments en raó de l’interès general perquè es tracta de convèncer la resta.

2. Qualsevol ciutadà pot incidir en la decisió final.

3. El coneixement de persones amb diferents maneres de pensar i interessos ajuda a la comprensió d’altres punts de vista.

4. S’incentiva la responsabilitat dels poders públics, especialment si han de donar resposta sobre el capteniment que han tingut en l’ús dels resultats de la participació.

Vostès no regulen aquests instruments, cap d’ells, malgrat el que declaren amb tanta grandesa: desplegar tota la potencialitat de l’Estatut, diuen…

El que fan, o diuen fer, és crear una nova categoria de consulta per via de votació, les que denominen “consultes populars no referendàries”.

Com si les consultes que requereixen votació fossin les úniques, o si més no les més importants i valuoses.

No esmenten, en canvi, que l’ús exclusiu d’eines de consulta en forma de votació té per efecte en massa ocasions, dividir la societat, ja que:

1. Els participants només poden expressar-se a favor o en contra, sense poder incidir en aspectes concrets de la decisió final.

2. Es viuen els debats com una competició per reforçar els propis punts de vista, enfront dels altres.

3. Apareixen guanyadors i perdedors clars que a més, poden estar constituïts per sectors importants de la societat.

És cert, no ho negaré i els experts o afirmen amb rotunditat: quan es tracta d’una qüestió clara i es pot resoldre d’una vegada per totes, pot ser útil l’ús de les votacions.
Però en qüestions complexes, el fet de copsar els diferents posicionaments socials ofereix un instrument molt valuós, gràcies al qual els governs guanyen en fiabilitat i seguretat.

Més enllà que permet que els governs afinin més en les seves posicions.

Però tornem on érem: perquè vostès, malgrat l’objectiu declarat (desplegar tota la potencialitat de l’Estatut), han renunciat a regular aquells instruments que serien més innovadors (perquè encara no estan regulats) i que oferirien un major paper a la ciutadania: opinar realment, aportar, i no només contestar sí o no.

I si no fan allò que diuen voler fer, què fan realment en aquest projecte?

L’objectiu tan sols és –com deia-, crear una nova categoria de consulta per via de votació, que denominen “consulta popular no referendària”.

Què és una consulta popular no referendària?

Perquè és clar, tenint en compte que el que volen fer és crear una categoria nova, cal saber en què és nova. Respecte a què és nova.

La resposta la trobem clarament en el propi nom: “no referendària”. Això deu voler dir que “no és un referèndum”…, no?

Per tant, la primera pregunta és saber què són els referèndums. Només a partir d’aquí podrem crear una nova categoria.

Així, quins són els trets característics dels referèndums?

i. Matèria sobre la que es pregunta: qüestions d’especial transcendència política.

ii. Subjecte a qui es pregunta: el cos electoral, és a dir, el conjunt dels ciutadans que posseeixen el dret de sufragi actiu amb veïnatge administratiu en l’àmbit territorial del
referèndum.

iii. Garanties del procediment de consulta: l’expressió de la voluntat dels ciutadans ha d’estar tant garantida com en un procés electoral.

Si es donen aquests trets definitoris, automàticament se’n deriva una conseqüència: la necessitat que l’Estat autoritzi la convocatòria del referèndum. Sense aquesta autorització, el referèndum seria nul i inconstitucional.

A partir d’aquí ja podem fer el contrast amb aquesta nova categoria que el projecte de llei crea: les consultes no referendàries:

a. Matèria sobre la que es pregunta: qüestions d’especial transcendència política.

b. Subjecte a qui es pregunta: és clarament el cos electoral (“persones no privades de drets polítics, majors de 18 anys i que tenen la condició política de catalans”). Per tant, malgrat el que diu el projecte de llei, el padró municipal NO constitueix la base definitòria del col•lectiu cridat a consulta. És el cens electoral l’element més ajustat, ja que en el padró hi consten moltes altres persones a qui no es concedeix el dret a participar a les consultes (ni irregulars, ni menors d’edat, ni ciutadans d’altres països que no siguin ni UE ni Schengen)

c. Garanties del procediment de consulta: tot i que no es reprodueixin les mateixes garanties previstes a la LOREG, cosa a la que de fet tampoc hi està obligat el legislador català, el cert és que la configuració de tot el procediment és típicament electoral:

• Convocatòria de la consulta per Decret del President

• Termini per la campanya

• Vot lliure i secret en col•legis electorals prèviament establerts i en el termini establert

• Escrutini

• Sistema de recursos i garanties

• Previsió d’una Administració electoral amb funcions assimilables a les de les Juntes electorals.

Malgrat que el propi Estatut, en l’article 4.2 afirma que els poders públics han de han de facilitar la participació de TOTES LES PERSONES en la vida política.

Fet aquest contrast, podem concloure sense marge d’error, que allò que regula el projecte de llei és un referèndum, de forma no declarada, per poder-lo desposseir de la seva conseqüència imprescindible: l’autorització per part de l’Estat.

Però el nom no fa la cosa. Segueix essent un referèndum i per tant, sense la seva conseqüència obligada, l’autorització, es podria concloure la molt probable inconstitucionalitat del projecte de llei.

És això el que volen? Crear una categoria de consultes inconstitucional?

Creuen realment, que es tracta de dues categories diferents?

Pregunta: Si creuen realment que no són iguals els dos instruments, és perquè pensen que serveixen per escenaris o qüestions diferents…?
Si així fos, digui’ns si us plau, (ja que no deroguen ni modifiquen la Llei 4/2010, de consultes per via de referèndum), en quina ocasió pensen que podrien emprar-la com a Govern? O quan ho podrien fer els ciutadans?

Parlin clar…

Si no tenen resposta, nosaltres sí.

Vostès no s’han atrevit a derogar-la, però la creuen inútil, perquè per respectar les regles del joc, en un referèndum, cal que l’Estat l’autoritzi.

I aquí arribem a port. La intenció no és crear un nou instrument de consulta sinó preparar el terreny (fer bullir l’olla, com diria el Conseller Mena), afinar les trompetes, per poder fer pujar la ciutadania a un tren que tot i que no sabem on va, sí que sabem que té la primera parada a Can Pacte Fiscal.

Parlin clar, d’una vegada. Atreveixin-se a dir les coses pel seu nom.

Sinó, ens faran pujar –enganyats- en un tren que ens volen fer creure que és d’ample europeu i resulta que és de via estreta. I això no porta enlloc. Porta a descarrilar, no ho oblidin.

Ja som al final del túnel i veiem l’objectiu amb tota la llum del dia: el que vostès pretenen és regular un veritable instrument de propaganda política al servei del Govern, que serveixi a l’estratègia del pacte fiscal, en benefici partidista, i en detriment del país.

Només em cal ara una resposta:

Volen realment consultar la ciutadania sobre el pacte fiscal? Ho volen? Si ho volen fer, facin-ho sense enganys. Sense fer-nos creure que ho podrem fer i portar-nos a tots els ciutadans a la frustració quan comenci novament una batalla davant el TC per una llei que vulnera clarament les regles del joc.

O potser és precisament el que busquen…

Si realment valoren l’opinió dels ciutadans, parlin clar.

Si realment valoren l’opinió dels ciutadans sobre el pacte fiscal, busquin la manera de fer-la valdre, de fer-la respectar; no la portin, no ens portin a un penya-segat.

Saben que hi ha la possibilitat de conèixer l’opinió sobre qualsevol qüestió d’especial interès, també sobre el pacte fiscal (o sobre les retallades, per cert!) sense rebregar-la…!

Siguin valents i ja que empren els seus vots al Congrés per recolzar les retallades de drets socials i laborals o els sostres de despesa del Govern de Rajoy en tants “decretazos”, facin-t ’ho si més no a canvi d’un compromís d’autorització d’un referèndum.

S’atreveixen a pactar amb el PP, però no a negociar la possibilitat que els autoritzi un referèndum?

Per això aquesta és la llei de la covardia. No de la valentia, com ens volen fer creure.

O és que pensen que no aconseguiran/podran convèncer els seus socis estables-responsables?

O és que no els interessa negociar amb aquests cromos perquè no s’ho val o no els val…?

Potser volien valoritzar el conflicte. Però si era així, estudiïn la llei 4/2010 de consultes per via de referèndum. Estudiïn-la bé. De fet, si era això el que volien, ja els ho permetia! 6

Aquest projecte de llei té tres targes de presentació:

– La de la renúncia (s’ha renunciat a crear mecanismes que en canvi sí que permetrien generar veritables espais de participació per conèixer l’opinió dels ciutadans no només amb un “si” o un “no”, sinó permetent-los fer aportacions més substantives). Però és clar, potser això vol dir “diàleg” i aquesta paraula (i aquesta pràctica) vostès l’han defugida des del primer dia de la legislatura!

– La de l’engany (infantil o no…) (volent-nos convèncer que el nom fa la cosa)

– La de la covardia (no han estat prou valents per negociar-ho amb els seus socis)

Renúncia, engany i covardia. Són males targes de presentació. Molt males targes de presentació. I més encara per un govern que diu fer les coses tant bé i tant de cara.

Però encara n’hi ha una de darrera. La supèrbia.

Tot i que en el marc de la tramitació de la llei vigent de consultes per via de referèndum vostès ja van defensar la necessitat de regular unes denominades “consultes populars no referendàries”, si contrastem ambdós textos hi ha canvis significatius. Passes enrere que vostès ara fan, respecte el que fa menys de dos anys defensaven en aquesta cambra.

I què demostren aquests canvis que ara introdueixen?

Un evident biaix d’instrument de propaganda al servei d’un plebiscit presidencial.

– S’exclou el Parlament en tot el procediment (ara defensen que ni pot proposar ni pot decidir cap consulta).

– S’exclou l’oposició (ara defensen que no pot proposar cap consulta).

– S’exclou el control jurídic (ara defensen que el Consell de Garanties no pot contrastar si la consulta s’ajusta o no a l’ordenament jurídic).

– S’exclouen les limitacions materials a les consultes (com sí que defensaven en alguns casos aleshores).

– S’amplia el rol del Govern (els seus membres no només poden ara formar part fins i tot de la comissió promotora en una consulta d’iniciativa ciutadana -no un diputat ni un regidor, en canvi-, sinó que en aquestes consultes, les que s’originarien en la ciutadania, podrien simplement resoldre que no prosperen sense necessitat de votar-ho en el ple ni motivar-ho tot i haver assolit les signatures necessàries.

Renúncia, engany, covardia, supèrbia… i ens volen escenificar aquí una tarja de presentació de “som els més participatius”?

Senyora Vicepresidenta, diputats i diputades. 7

Les consultes, els referèndums, són instruments importants en la vida política dels pobles i de la ciutadania.

Fem les coses bé.

En aquest cas i en tots… serà clau pel futur del país.

Nosaltres estem a favor de la participació ciutadana, sí. Ho hem demostrat amb la nostra pràctica des de tots els àmbits institucionals.

També estem a favor d’arribar a un acord nacional, d’àmplia base parlamentària, sobre el PACTE FISCAL.

Però no permetrem que es facin vestits a mida, partidaris, confusos i que poden generar passes enrere i noves frustracions.

Volen la nostra ajuda?

Volen escoltar els nostres arguments?

Volen respondre un per un a cadascun dels raonaments i dades que els hi acabo de facilitar?

Ho volen?

Doncs, fem-ho junts.

I aquí i ara, li anuncio que estem disposats a retirar l’esmena a la totalitat per a poder millorar i fer la feina ben feta que vostès no han fet en aquest projecte.

La retirarem perquè volem consensuar, perquè a més, volem el millor pacte fiscal possible (nosaltres n’hem precisat el nostre model, per cert),
però volem fer aquest camí des de la legalitat i la claredat.

Senyora Vicepresidenta, nosaltres hem acceptat amb humilitat que la responsabilitat de marcar el rumb del país la tenen vostès.

Només esperem que vostès no confonguin responsabilitat amb orgull i prepotència
i que acceptin, també amb humilitat, que aquest projecte, aquest tema, reclama claredat, consens, i grans acords.

No volem consultes per a dividir al país, sinó per unir-lo.

Vostès tenen la paraula.

Gràcies.

Ple del Parlament, 14 de març de 2012

“ Un cop més s’ha demostrat la simbiosi del tripartit PP-CiU “

El Diputat del PSC Xavier Sabaté ha declarat desprès de la votació de la Llei de mesures fiscals i financers que la simbiosi de CiU i PP no pot ser més estreta i es demostra dia a dia.

Votació absurda perquè no s’aplicarà la llei

“ L’exemple d’avui legislant fins i tot sobre un ens com el CRT de Vila-seca i Salou que ja no existeix perquè l’ha abandonat un dels dos ajuntaments, és incomprensible i és una de les votacions més absurdes que he vist en la meva vida parlamentària perquè amb tota seguretat no s’aplicarà el que avui s’ha aprovat. És metafísicament impossible regular una relació de la unió que ja no existeix de dos ajuntaments.

I votació absurda perquè ja no es donaran mai més les condicions del 50-50. Ho saben els ajuntaments i ho sap el Govern. Per què, doncs, simular i enganyar els ciutadans amb la votació d’avui ?

Centralisme

A més, es prenen decisions sense comptar amb el afectats i amb un centralisme del que CiU es queixa quan ve de Madrid però no quan ells el practiquen.

Poca serositat

Un govern que va presumir de bussines firendly demostra que no sap infondre confiança entre els emprenedors als quals llença un missatge de confusió, de poca previsió i de no saber què fer davant els conflictes per petits que siguin com aquest.

El PP també responsable

El PP no pot dir una cosa a les nostres comarques i l’altra al Parlament i avui ha perdut molta credibilitat. Ha preferit el pacte amb CiU a actuar responsablement i fer les coses bé, han preferit els acords amb CiU a endreçar les relacions de l’Administració amb una de les principals infraestructures turístiques del país.

Postura del PSC

El PSC no es decanta a favor de ningú ni de cap xifra perquè és sobre la base del diàleg i de la responsabilitat del Govern que fins ara no ha exercit que s’ha d’aconseguir un acord satisfactori per tothom

Els socialistes hem actuat amb responsabilitat esperant que el Govern resolgués el conflicte i també ho han fet els nostres companys de Salou i de Vila-seca on hem renunciat a fer partidisme.

Demanem que el Govern actuï d’una vegada, que busqui el consens i treballi per restituir les relacions en un ens que presideix i que treballin per assolir un acord respectat per tothom.

Video de la intervenció

Text de la intervenció:

1 – Per què s’han carregat vostès el Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou ?

Intervenció del Conseller…..

Rèplica de Xavier Sabaté

Des del nostre punt de vista aqeust Conseorci ja no existeix per tal com un dels dos consorciats que és l’Ajuntament de Salou ha decidit donar-se de baixa. Per tant aquest Consorci se l’jhan carregat vostès ,

– primer per omissió perquè durant sis mesos des que aquell ajuntament els va comunicar que no estava d’acord en com estava funcionant i que volia revisar la seva situació vostès no han fet res

– i desprès per acció perquè vostpès han presentat una esmena a la llei de mesures urgents que ha acabat de fer esclatar el consorci

Vostès han estat incapaços de resoldre el conflicte entre dos ajuntaments en un ens que vostè mateix presideix

Vostès han eludit responsabilitats en una de les principals infrastructures turístiques del nostre país

Vostès S’han passat pel clatell – perdonin’m l’expressió – un acord unànim d’un dels dos ajuntaments que els va ser remès al mes de setembre ja fa sis mesos

Vostès Bussines friendly, no tenen en compte els emprenedors i les relacions entre el món de l’empresa i l’administració i han fet el ridícul i han provocat la hilaritat entre tota la població

I per si fos poc, han presentat una esmena a la llei de mesures urgents que agreuja la situació

Vostès ens volen fer creure que vivim amb Alícia al País de les meravelles però fins i tot Alícia – en aquest cas sí la del conte – es troba en un moment determinat en una cruïlla i pregunta al gat quin camí ha d’agafar i aquest respon: depèn d’on vulguis anar. Vostès no saben on han d’anar

Els socialistes hem actuat amb responsabilitat . Actuïn vostès de la mateixa manera aquí, a Salou i a Vila-seca. Sí, sí, a Salou i a Vila-seca on els meus companys han renunciat a fer partidisme com altres partits i, lògicament s’han posat al costat dels seus alcaldes.

Els demanem que facin el mateix, que actuïn amb responsabilitat, que busquin el consens i treballin per restituir una situació que mai no hauria hagut de corrompre’s com ha succeït en aquests moments.

Pensin bé què han de fer. Retirin l’esmena aquesta tarda i mirin de restituir el consens i l’acord perquè sigui un acord respectat per tothom

Pensen actuar d’una vegada amb la mateixa responsabilitat com a govern responsable ?

Pensen treballar pel consens ?

Pensen per fer-ho bé i retirar l’esmena aquesta tarda perquè continuï funcionant un ens que no existeix i començar a bastir un acord respectat per tothom ?

A Catalunya hi ha algunes qüestions que el govern de CiU prefereix dissimular o ignorar. Per exemple les que es poden encolomar a “Madrid” i que són poc presentables. És la coneguda tàctica de CiU que magnifica la nació i la situa en el més excels dels llimbs on no passa res lleig ni dolent i si passa és competència o culpa dels de fora. La nacionalitat dels delinqüents – li vaig dir al conseller Puig la setmana passada al Parlament – n’és un exemple i quan ell parlava dels assassins de set dones catalanes al mes de gener eren estrangers o de nacionalitat espanyola però no catalans.

Hi ha d’altres temes poc presentables que es volen amagar o dissimular. És el cas de les centrals nuclears que quan es pregunta al govern de CiU pels problemes que tenen o pel seu futur es respon que són competència de Madrid. Però la llista de temes va creixent des que governa el PP a Espanya. Així, la reforma laboral no és responsabilitat nostra sinó de Madrid encara que l’Estatut atorgui a Catalunya les competències i es lamini la nostra capacitat de decisió; el decret que anul.la les ajudes a les energies renovables i que també perjudica la indústria catalana i milers de llocs de treball de catalans i catalanes també s’ha fet a Madrid i també amb el suport de CiU; la desaparició de les caixes catalanes aplegades en UNIM també s’ha decidit a Madrid com també la modificació de l’IRPF que CiU també ha aprovat amb el PP i que suposa que es queden a Madrid uns quants milions més d’euros. A la sessió del Consejo de Política Fiscal y Financiera que va fixar el dèficit per a cada nivell d’administració i que també ha perjudicat Catalunya, també hi va haver connivència amb el Govern del PP per bé que en aquesta ocasió va ser en forma d’abstenció. I en el moment d’escriure aquest article sento que CiU votarà a favor del nou sostre de dèficit imposat per Brusel.les sense saber si ens tocarà pagar a l’administració de la Generalitat o a la de l’Estat.

Amb aquests set actes de submissió al govern d’Espanya del PP en tres mesos, CiU ens fa als catalans i les catalanes més dependents però no els importa massa perquè pensen que el dèficit fiscal i el joc constant amb l’autodeterminació els ho tapa tot.

Però tornem a l’energia nuclear perquè, vulgui o no CiU, Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món amb quatre reactors nuclears, un dels quals a Vandellòs ja clausurat però els seus residus continuaran donant “guerra” molts anys.

La commoció mundial arran de l’accident de Fukushima va posar de manifest la seva gravetat que està avui fora de tot dubte malgrat que des del potent lobby nuclear s’ha tornat a intentar disminuir. Els nuclis dels reactors van entrar en fusió Més de 100 mil persones evacuades de les quals segurament una tercera part no tornaran mai més a casa seva.

Tot plegat ha fet reafirmar-nos als més partidaris de prescindir-ne però també milions de persones abans dubtoses han pres consciència dels riscos per la seguretat dels qui vivim i viuran al nostre planeta. També de la inviabilitat econòmica de l’energia nuclear si en els costos es comptabilitzen tractament de residus i assegurances. Però sobretot hem comprovat que els països més avançats i amb governs responsables i empreses molt potents ja han decidit abandonar definitivament l’energia nuclear – Alemanya i Siemens – o bé han decidit apostar a fons per les energies netes, segures, de fonts infinites i renovables.

The Economist comença un excel.lent reportatge sobre l’energia nuclear el deu de març titulat “ el somni fracassat” amb una cita de l’escriptor científic Oliver Morton: “L’energia nuclear no desapareixerà, però el seu paper no pot ser altre que marginal “ . Però Morton no deu conèixer Catalunya ni el seu Govern. Aquí de marginalitat res i no sembla que el proper Pla d’Energia de Catalunya que es farà públic molt properament, i contràriament al del govern d’esquerres que preveia el tancament de les nuclears catalanes al final de la seva vida útil, aquest no ho propugnarà.

I en aquest any de debats arreu del Planeta sobre l’energia nuclear, Catalunya no és d’eixe món que diria Raimon. No hi fa res que siguem dependents gairebé totalment en energia, ni que els riscos de l’energia nuclear siguin tan majoritàriament rebutjats per la població mundial. A Catalunya el govern ui els seus responsables no parlen d’energia nuclear si no se’ls pregunta. I quan es fa, responen que això que tenim les centrals nuclears amb més problemes d’Espanya depèn de Madrid, que les proves d’estress han anat de meravella perquè també ens ho han dit el CSN de Madrid encara que hagin incomplert el mandat del Congrés dels Diputats que obligava a calcular el risc d’atac terrorista i no cal dir que el tancament o no també depèn de Madrid. Siguem submisos, doncs, a les decisions, informes i indicacions de Madrid.
Si un dia Catalunya fos independent políticament, la dreta no hauria de patir per controlar tots els espais de domini dels ciutadans que sempre ha desitjat i en bona mesura ha aconseguit. El PP i CiU ja els ha fet la feina i els catalans i les catalanes ja depenem en el terreny de les finances – pobres caixes catalanes – , dels mitjans de comunicació, de l’aigua, de l’energia i de l’energia nuclear en concret, no ja de Madrid com l’interessa dir a CiU sinó de corporacions que no pensen en els catalans i les catalanes sinó en el seu benefici particular.

Els companys i companyes del PSC de Salou duen a terme una actitud molt responsable amb el problema del Consorci Recreatiu i Turístic. Una actitud pròpia d’un partit que és al Govern i no d’un que en l’actualitat forma part de l’oposició.

El PSC de Salou s’ha posat al costat del Govern municipal format per CiU i el PP que són, paradoxalment, els partits que al Parlament de Catalunya han creat un greu problema presentant una esmena que sabien que esclataria a Salou.

Per qui no sàpiga de què parlem, l’Ajuntament de Salou, per unanimitat de tots els grups que el conformen, va aprovar el passat setembre – ja fa sis mesos – una moció anunciant el seu desacord amb la fórmula que regia el Consorci Recreatiu i Turístic ( Port Aventura ) per la qual els dos ajuntaments tenien els mateixos drets i obligacions per igual – al 50 % -. Salou al.lega que l’activitat es desenvolupa en més d’un 70 % al seu territori i que en el moment que tocava revisar-ho – ara en acabar febrer tal com preveien els estatuts desprès de vint anys de funcionament d’aquest consorci – havia de modificar-se la situació.

Doncs bé. Aquesta moció es va enviar al Govern de la Generalitat que presideix l’esmentat Consorci i aquest ni s’ha dignat respondre. La sorpresa ha vingut ara en què, d’amagatotis, el govern de CiU i el PP han pactat una Llei d’acompanyament a la de Pressupostos en què a través d’una esmena difícil de trobar per qui no tingui experiència en afers parlamentaris, es pretén prolongar la situació actual en les mateixes condicions.

Els socialistes de Salou haurien pogut carregar contra l’alcalde també de CiU i erosionar la seva figura i raons no els faltaria. Però han preferit fer-li costat i ajudar a trobar una solució al que entenen que és un problema de Salou en la solució del qual hi han de col.laborar.

Tenen el meu reconeixement i – el que és més important – crec que també el dels ciutadans i ciutadanes de Salou que saben que, quan toca defensar els interessos de la seva ciutat tenen en el PSC una garantia de fidelitat, de seny i de saber posar els interessos generals per damunt dels de partit. Tot un exemple a imitar

Són dues escoles de La Canonja i Tarragona respectivament. La primera porta el nom del mes en què La Canonja va recuperar la seva independència. La segona el de la il.lustre escriptora tarragonina tan premiada com estimada.

Ambdues escoles han tingut la gosadia de voler comptar amb un projecte educatiu propi que han bastit mestres i pares i mares i que s’aparta del que fan la majoria d’escoles de Catalunya. Es lògic que ambdues comunitats educatives presumeixin d’aquest atreviment que alguns interpreten com afany de superioritat sense ser-ho. És lògic perquè hi han esmerçat molts esforços. La participació activa – que és al 100 % de pares i mares – sempre costa més que la passivitat i, en el cas dels i les mestres, prescindir de mitjans standards per fer tasca artesanal, també comporta feines addicionals, formació continuada, imaginació i disposició a l’aventura de programar i treballar més d’acord amb el que demanen els principals subjectes de l’educació que són els nens i les nenes.

Es podrà estar d’acord o no amb aquest tipus d’escoles, de la seva forma d’entendre I orientar el procés educatiu però no s’és pot negar l’amor a la professió dels mestres i el dret que tenen mares i pares a escollir un projecte per als seus fills. I això no vol dir que les altres escoles de Catalunya que tenen projectes diferents no siguin de qualitat.

En aquests moments , l’Administració de la Generalitat, al.legant el moment econòmic difícil que passem, ha anunciat a ambdues escoles que han de fusionar-se amb altres dues escoles. Però els pares i mares no demanen gaire cosa. Simplement que es respecti el projecte i el claustre que el desenvolupa. I això no costa diners.

Vaig tenir fa uns dies una conversa amb la consellera Rigau que no desvetllaré en la seva totalitat, però sí que puc dir que en qüestionar ella la viabilitat d’aquests projectes simplement pel fet que un canvi en l’equipatge pedagògic el podia fer trontollar, vaig respondre que a totes les escoles de Catalunya podia passar això cada cop que s’incorporava una nova persona docent al projecte de qualsevol escola del nostre país perquè totes les escoles en tenen de projecte.

En fi, confio que aquestes dues escoles, d’alta qualitat pedagògica, puguin romandre plenament. I no només tolerades sinò enfortides des de les adminstracions. El suport dels l’Ajuntaments de Tarragona i de La Canonja el tenen; el del Grup Parlamentari del PSC també. Només falta la comprensió del Govern de Catalunya que hauria de comprendre que tant una com l’altra són ja patrimoni canongí, tarragoní i català. Perquè el Patrimoni d’una ciutat i d’un país no el constitueix només allò material sinó també les obres que no es veuen amb els ulls però que atenen a l’ànima i a la ment. I si són dels nostres infants i per a ells i elles, aquest patrimoni no té preu i és digne d’admiració….O ho hauria de ser