Xavier Sabaté Ibarz

Gas de pizarra: una evaluación provisional de su impacto en el medio ambiente y el cambio climático

Tyndall Centre1
Universitat de Manchester
Gener 2011
Resum executiu

Aquest informe, encarregat per The Co-operative2, proporciona una revisió i avaluació dels riscos i beneficis de l’explotació de gas de pissarra, amb el propòsit d’informar la posició de The Co-operative sobre aquesta font de combustible ‘no convencional’.

El análisis en este informe trata dos temas específicos asociados con la extracción y combustión de gas de pizarra. En primer lugar, da una idea general de las emisiones potenciales de gases de efecto invernadero globalmente y en el Reino Unido sugeridas por un rango de escenarios basados en las predicciones actuales de los recursos de gas de pizarra. En segundo lugar, explora los riesgos para la salud y el medio ambiente asociados a la extracción de gas de pizarra. Debe ser recalcado que un problema clave en la evaluación de estos temas ha sido la parquedad de datos fiables. Hasta la fecha el gas de pizarra ha sido explotado solamente en EEUU y, aunque se han hecho estimaciones iniciales, es difícil cuantificar los posibles recursos en otras partes del planeta, incluyendo el Reino Unido.

Igualmente, la información sobre los aspectos ambientales y de salud son de calidad variable y solamente en la actualidad empiezan a haber esfuerzos sistemáticos para comprender mejor estos asuntos. Por tanto, aunque se ha hecho todo lo posible por asegurar la exactitud de la información contenida en este informe, solo puede ser tan precisa como la información en la que se basa.

Sin embargo queda claro que, aunque la extracción de gas de pizarra, a nivel global, no supone el consumo de grandes cantidades de agua y energía a la misma escala que otros combustibles no convencionales, como el petróleo derivado de arenas bituminosas, plantea riesgos potenciales significativos para la salud humana y el medio ambiente. Principalmente, la posibilidad de que químicos peligrosos entren en las aguas subterráneas a través del proceso de extracción debe estar sujeta a investigación más rigurosa antes de que cualquier expansión de la industria sea considerada.

Además, aunque se promociona como una vía de transición a un futuro bajo en carbono, ninguna de las evidencias disponibles indica que esto sea probable. Es difícil prever una situación distinta a la de que el gas de pizarra sea en gran parte usado en conjunto con otras reservas de combustibles fósiles, añadiendo otra carga de carbono. Esto llevaría a un incremento de 11ppmv de CO2 sobre los niveles previstos sin gas de pizarra – una cifra que podría crecer si fuera explotado más gas de pizarra que el imaginado en los escenarios. Esto se agravaría si la inversión en gas de pizarra retrasara la inversión necesaria en tecnologías con emisiones de carbono muy bajas o nulas.

Principales conclusiones: general

Evidencias a partir de la experiencia de EEUU sugieren que la extracción de gas de pizarra comporta un riesgo significativo de contaminación de agua subterránea y de superficie y, hasta que la base de estas evidencias se desarrolle, una aproximación preventiva a su desarrollo en Reino Unido y Europa es la única acción responsable. La profundidad de la extracción de gas de pizarra origina importantes desafíos en la identificación concluyente de vías de contaminación de agua subterránea por químicos utilizados en el proceso de extracción.

Un análisis de estas substancias sugiere que muchas tienen propiedades tóxicas, carcinógenas o peligrosas. Existe un considerable número de casos en EEUU que sugieren que se ha producido contaminación de aguas subterráneas y de superficie en diferentes situaciones. Esto ha inducido a la Agencia de Protección Ambiental de EEUU a lanzar un programa de investigación para mejorar la comprensión de este riesgo (los primeros resultados serán publicados a finales de 2012). También se han tomado acciones a nivel estatal: por ejemplo, el 11 de Diciembre de 2010 el Gobernador del Estado de Nueva York dictó una Orden Ejecutiva requiriendo una revisión y análisis más exhaustivos del uso masivo de fractura hidráulica en el yacimiento Marcellus y la paralización de la explotación al menos hasta el 1 de Julio de 2011.

El análisis realizado en este informe demuestra claramente que los riesgos asociados con el impacto acumulativo de los pozos necesarios para proporcionar cualquier contribución significativa a las necesidades energéticas del Reino Unido no pueden ser descartados, a pesar de lo bajos que pudieran llegar a ser a nivel de un pozo individual. Dada la necesidad de los estados miembros de la Unión Europea de aplicar el principio de precaución, la explotación de gas de pizarra debería ser retrasada al menos hasta que la Agencia de Protección Ambiental de EEUU publique sus resultados y, dependiendo de los mismos, quizás durante más tiempo.

Hay pocas evidencias que sugieran que el gas de pizarra vaya a jugar un papel clave como combustible de transición en el movimiento hacia una economía baja en carbono. Medidas a lo largo de sus respectivos ciclos de producción y consumo, las emisiones de CO2 del gas de pizarra parecen ser sólo marginalmente mayores que las del gas de fuentes convencionales. Sin embargo, hay poca evidencia a partir de los datos de EEUU de que el gas de pizarra sea actualmente, o pueda serlo en el futuro, un substituto, en cualquier nivel significativo, del uso de carbón. Al contrario, las proyecciones sugieren que continuará siendo usado junto al carbón para satisfacer la creciente demanda energética.

Si la emisiones de carbono deben reducirse en línea con el compromiso 2°C del Acuerdo de Copenhague, se requiere una urgente descarbonización del suministro eléctrico. Esta necesidad de rápida descarbonización cuestiona cualquier papel que el gas de pizarra pudiera jugar como combustible de transición cuando todavía tiene que ser explotado comercialmente fuera de EEUU.

Además, es importante remarcar que el gas de pizarra solamente sería una fuente de combustible baja en carbono si se combina con tecnologías de captura y almacenamiento de carbono, todavía no probadas. Si se estableciera un tope global significativo a las emisiones de carbono, entonces el impacto del precio del carbono podría facilitar alguna substitución de carbón por gas de pizarra en los países industrializados.

Sin un tope significativo de las emisiones globales de gases de efecto invernadero, la explotación de gas de pizarra probablemente incrementará las emisiones netas de carbono. En un mundo hambriento de energía, donde el crecimiento del PIB continúa dominando las agendas políticas y sin una restricción severa y efectiva sobre las emisiones de carbono, la explotación de un recurso adicional de combustible fósil probablemente incrementará el consumo de energía y las emisiones asociadas.

Esto reducirá aún más cualquier pequeña posibilidad de mantener cambios globales de la temperatura a 2ºC o menos y, de esa manera, incrementará el riesgo de entrar en un periodo de “cambio climático peligroso”. Si el consumo de gas de pizarra fuera igual al utilizado en los escenarios globales los incrementos asociados resultarían en concentraciones atmosféricas de 3-11 ppmv de CO2 en 2050.

Reducciones rápidas de carbono requieren una mayor inversión en tecnologías libres de carbono y esto se podría retrasar por la extracción del gas de pizarra. La inversión requerida para explotar el gas de pizarra será substancial. En relación a la reducción de las emisiones de carbono, la inversión sería mucho más efectiva si se hiciera en tecnologías que realmente fueran libres (o muy bajas) de carbono. Si el dinero se invierte en gas de pizarra entonces hay un riesgo real de que esto pudiera retrasar el desarrollo y despliegue de tales tecnologías.

Principales conclusiones: especificas para Reino Unido (RU)

El agua requerida para la extracción del gas de pizarra podría poner una presión considerable en los suministros locales a nivel local en el Reino Unido. La extracción de gas de pizarra requiere grandes volúmenes de agua. Dado que los recursos de agua en muchas partes del Reino Unido ya están bajo presión, esta demanda de agua podría traer problemas adicionales significativos al nivel local.

La explotación de gas de pizarra en Reino Unido es probable que origine diferentes desafíos adicionales. El riesgo de contaminación de acuíferos por químicos peligrosos involucrados en la extracción es probable que sea fuente significativa de objeciones locales. Además, Reino Unido está densamente poblado y consecuentemente cualquier pozo asociado con la extracción de gas de pizarra estará relativamente cerca de centros de población. La proximidad de tales extracciones originará distintas preocupaciones locales, por ejemplo: la perforación requerirá varios meses si no años de actividad en superficie que potencialmente conllevará contaminación acústica intrusiva; los altos niveles de movimientos de camiones durante la construcción de un pozo tendrá un importante impacto en las ya concurridas carreteras; y la considerable demanda de uso de tierra de la extracción de gas de pizarra pondrá mayor presión en un recurso ya escaso.

1 [Nota del Traductor] El Tyndall Centre para la investigación del cambio climático (http://www.tyndall.ac.uk/) es una organización del Reino Unido formada por las Universidades de Oxford, Cambridge, Newcastle, Manchester, Sussex, East Anglia y Southampton.

2 [Nota del Traductor] The Co-operative es un cooperativa de empresas del Reino Unido. Es la mayor cooperativa del mundo, con cerca de 6 millones de socios y 123.000 empleados. Tiene intereses en alimentación, farmacia, servicios financieros y legales, funerarias, sector inmobiliario, etc. En enero de 2011 presentó un memorándum ante el Parlamento del Reino Unido solicitando una moratoria de la explotación de gas de pizarra por fractura hidráulica

Les futures generacions maleiran la nostra memòria quan pensin en com hem exhaurit recursos naturals finits per fer-ne combustió quan els necessitaran amb molta probabilitat per elaborar productes molt necessaris per a una bona qualitat de vida. A la història cada generació perdona o comprèn les malifetes dels seus avantpassats només si creu que aquells no en sabien més. No serà el cas en el terreny de l’energia perquè el nostre nivell de coneixement avui ja permetria prescindir en bona mesura dels combustibles fòssils. O com a mínim minimitzar el seu consum.

En canvi, l’Agència Internacional d’Energia estima que passarem de l’actual demanda de 87 milions de barrils diaris a 99,7 el 2035. És a dir, seguirem més ad-dictes que mai als combustibles fòssils renunciant a l’estalvi, l’eficiència i a l’abandó progressiu d’aquest tipus de combustible. En definitiva, renunciem als reptes energètics, tecnològics del segle XXI, accelerant el canvi climàtic, perjudicant la salut del nostre planeta, de pas la de tots els éssers vius i, naturalment, la nostra.

Per si no n’hi havia prou, apareix el fracking. És la darrera moda per acabar d’escurar el plat de les velles energies que hauríem de substituir perquè són brutes, contaminants, finites i explotades per monopolis que al seu torn impedeixen el lliure mercat i generen conflictes fins i tot bèl.lics.

El fracking – fractura hidràulica – suposa aprofitar dipòsits en formacions geològiques de baixa permeabilitat, normalment pissarres o esquists i consisteix en injectar productes químics amb aigua i arena a elevades pressions fracturant així les roques per extreure el gas o el petroli amb la consegüent contaminació d’aqüífers per causa dels més de tres-cents productes químics usats i moviments sísmics que ja s’han detectat en alguns indrets on les prospeccions es duen a terme.

Comptant amb la generalització del fracking a USA, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) en el seu informe de 2012 preveu que Estats Units es convertirà en el principal productor de petroli el 2020, avançant a Aràbia Saudí, i que serà exportador net d’energia el 2030.

Mentrestant, creix l’interès per disposar de permisos de prospecció, sobretot a països amb governs tan condescendents i miops com l’espanyol del sr. Rajoy i el català del sr. Mas encara que les expectatives de trobar-ne siguin baixes. A més permisos, més valor sembla que adquireixen les societats que els sol.liciten de manera que és possible que ens trobem davant una nova bombolla amb sobrevaloració d’expectatives que difícilment s’acompliran.

Estem parlant,doncs, de model energètic i de geopolítica, no d’una nova energia. No deixa de ser sorprenent mentrestant que Aràbia Saudí, Qatar i altres països de l’OPEP entenguin que el seu futur passa per les energies renovables davant l’esgotament de l’energia fòssil. Pensen més ells en les futures generacions que nosaltres ?

El Ministre de Canvi Climàtic i Energia del Regne Unit, Ed Davey, reclama avaluar els riscos davant, durant i després de les perforacions, evitar un buit legal, condicionant les llicències a una estricta avaluació ambiental estratègica. Es calculava 2.400 pous al Mar del Nord, però només se n’han perforat tres que, per infringir la legislació ambiental, han perdut la llicència.

Tim Yeo, president de la Comissió de Canvi Climàtic al Regne Unit ha anunciat una llei per descarbonitzar el sector eléctrico ambn l’objectiu de no superar els 100 grams de CO2 KWh el 2030, mesura rebutjada pel ministro George Osborne. El diputat conservador ironitzava si es pretenia amb això retornar “al vedell d’or que pugui satisfer les necessitats amb energia barata i reviure les perdudes indústries manufactureres en lloc d’apostar per les tecnologies de futur”

El Parlament Europeu proporciona una guia als responsables polítics, reguladors i parts interessades en l’impacte que té el fracking sobre els ecosistemes i la salut humana. Aquest estudi recull les conclusions de l’elaborat per l’Agència Federal Alemanya de Medi Ambient sobre els efectes dels additius líquids sobre els ecosistemes, efectes toxicològics en la salut i una anàlisi del risc: Identifica la falta de coneixement sobre la toxicologia dels productes utilitzats, el buit legal existent i avisa de l’amenaça per als recursos indispensables com l’aigua potable.

El ministre de recursos naturals de Quebec, Martine Quellet ha prohibit el fracking sense més i a continuació, el govern de Canadà declarà una moratòria i la prohibició després d’un estudi de l’Acadèmia de les Ciències de Canadá).

Als Estats Units, el governador de Carolina del Nord, Beverley Perdue, ha vetat el fracking i el de l’Estat de Nova York al desembre de 2011, requerí anàlisis exhaustives i la paralització de l’explotació i la seva Agència de Protecció Ambiental (EPA) s’ha vist obligada a analitzar el risc sobre els aqüífers i els recursos hídrics mentre el Departament d’Energia calcula que són necessaris en la perforació i fractura del gas esquist entre 7 i 14 milions de litres d’aigua.

El juliol de 2011 encara amb Sarkozy el Parlament Francès prohibí el fracking però no el gas esquist que ho va ser a la Conferència del Medi Ambient del govern de François Hollande el 2012, apel.lant al principi de precaució inclòs a l’article 174 del Tractat de la Unió Europea.

Renània de Nord, presidida per Hannelores Kraft (SPD) va aconseguir la majoria al Bundesrat per prohibir el fracking a nivell federal gràcies al suport del Ministre d’Energia de Baixa Saxònia, Robert Habeck de la CDU. L’SPD presentà una prosta reclamant una avaluació ambiental estratègica i sotmetre els projectes a la participació pública com el model del magatzem de residus nuclears d’Asse II.

A Cantàbria, el govern regional l’ha prohibit, igual que el d’Aragó amb govern del PP com també la Diputació de Valladolid. Mentrestant, el ministre Soria minimitzava els riscos “no tiene más riesgos que el de cualquier otra producción siempre que se tomen cautelas”.

De sobte, i d’amagatotis, en plena precampanya electoral, el Govern català atorga permisos el 2 d’octubre passat en una superfície de 50.000 hectáreas a diverses poblacions de les comarques gironines. Un permís d’“investigació que confereix al titular el dret, en exclusiva, a obtenir concessions d’explotació, en qualsevol moment de la vigència del permís” -article 9.2 de la Llei 34/1998-.

Després publicà dues altres sol.licituds de Montero Energy Corporation (vinculada a R2 Energy de Canadá) per fer prospeccions als projectes Darwin (89.683 ha, d’Agramunt fins a Camarasa) i Leonardo (76.641 ha, de Gaià a Manlleu. De manera que en total hi ha 200.000 hectàrees susceptibles de ser perforades o, dit d’una altra manera, susceptibles de ser contaminades en el seu subsòl.

Un executiu en funcions, que, després de dos anys sense activitat en el terreny de l’energia, aprovà també aquells dies sense passar pel Parlament el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 de curta vida si tenim en compte que l’acord amb ERC pre-veu la seva revisió.

Diversos moviments socials s’han posat en marxa per oposar-s’hi i els grups parlamentaris de l’oposició han presentat diverses iniciatives per separat – ICV-EUiA, PSC i la CUP – i una de conjunta també firmada per Ciutadans i ERC. En el moment d’escriure aquest article, a la vista de les reaccions el Govern de Catalunya aprova la constitució d’un grup d’experts però els grups parlamentaris demanen que la comissió sigui d’estudi i no del Govern sinó del Parlament i amb la màxima transparència i participació d’experts, organitzacions ecologistes i representants territorials.

Si alguna cosa de positiu té la discussió sobre el fraquing és que ens brinda una nova oportunitat per discutir sobre el model energètic. I aquesta no l’hauríem de malbaratar perquè portem massa anys ajornant aquest debat que ara es fa més imprescindible. Perquè no podem continuar amb un món brut, insegur, en què l’energía sigui el privilegio d’uns pocs. El veritable repte, en canvi, és construir un món més segur, més net, globalitzar l’accés a l’energia a tot el planeta gràcies a la revolució de les energies renovables i aconseguir una modernització ecològica dels països emergents a partir d’una intensa cooperació tecnològica.
Mentre s’investiga i s’inverteix en energia contaminant, bruta i finita, es deixa d’invertir en la investigació de la neta i infinita. I en posar en marxa nous mètodes de gestió com l’energia distribuïda que és l’alternativa als grans monopolis.

A Catalunya necessitem un Govern que aposti per aprofitar les potencialitats de vent, sol i biomassa – que marxi la nostra fusta pels ports de Tarragona i Palamós cap a Itàlia és un sarcasme – i que faci una aposta decidida per la investigació en les renovables i especialment en eòlica marina en aigües profundes – projecte Zèfir davant l’Ametlla de Mar – en la qual podríem ser capdavanters i que no acaba d’arrencar. Les energies renovables són intensives en coneixement i en formació, amb menor risc, menor cost i amb menor dependència energètica,
Més que fracturar roques,doncs, necessitem fracturar el model energètic vell per ajudar també a canviar l’actual model productiu causa de la nostra crisi.

article publicat al Butlletí de la Fundació Campalans l’11 de març de 2013

El grup parlamentari Socialista ha donat suport avui a la petició d’una comissió d’estudi al Parlament de Catalunya per debatre sobre la tècnica del fracking o fracturació hidràulica, una tècnica de prospecció i explotació d’hidrocarburs. El diputat Xavier Sabaté ha explicat que els socialistes s’afegeixen a aquesta iniciativa que també han signat ERC, ICV-EUiA, C’s i la CUP perquè “la unió fa la força” malgrat que el grup ja n’havia presentat una de pròpia.

“Aquest Govern és molt insensat amb la qüestió de les energies, concedeix permisos perquè s’investigui amb energies brutes i finites, i nosaltres voldríem potenciés energies netes i renovables”, he dit en sortir i he retret a l’Executiu que en plena precampanya electoral es llancés “insensatament a la piscina” i concedís permisos “que no s’estan donant gairebé enlloc més del món” per realitzar aquest tipus de prospeccions a Catalunya.

“El Govern va proposar una comissió interdepartamental per abordar aquest tema, però creiem que el més adequat seria una comissió d’estudi al Parlament, transparent, on hi pot participar tothom i l’opinió pública pot conèixer els treballs”, he afegit i he demanat als grups parlamentaris de CiU i PP que no s’oposin a la creació d’aquesta comissió d’estudi.

Aquí podeu llegir la proposta

1 – El passat 21 de febrer el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) ha proposat sancionar l’empresa propietària de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2 per no saber ubicar 230 fonts radioactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nuclear. Quina opinió mereix al Govern de la Generalitat aquesta decisió del CSN ?

2 – Considera el Govern també greu, com ho fa el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) que l’empresa propietària de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2 no pugui precisar la ubicació exacta de fins a 230 fonts radiactives en desús ?

3 – Es va assabentar oficialment a través d’una comunicació del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) o per la premsa el Govern de la Generalitat de la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives de les centrals nuclears d’Ascó que el CSN va difondre el març de 2012 ?

4 – En quin moment es va assabentar el Govern de la Generalitat de la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives de les centrals nuclears d’Ascó que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) va difondre el març de 2012 ?

5 – Què ha fet el Govern de la Generalitat des de març de 2012 en què el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) va difondre la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives de les centrals nuclears d’Ascó ?

6 – Què pensa fer ara el Govern de la Generalitat un cop assabentat que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) ha proposat al Ministerio de Industria l’apertura d’un expedient sancionador per infracció greu als titulars de les centrals nuclears d’Ascó I i II per la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives ? Pensa personar-se com a part afectada i perjudicada en nom del poble de Catalunya ?

7 – Està el Governm de la Generalitat supervisant les mesures que les centrals nuclears d’Ascó I i II han de dur a terme per evitar en el futur que tornin a succeir fets com la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives que el CSN va difondre al març de 2012 ?.

Proposta de resolució sobre la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives a les nuclears d’Ascó I i II

El passat 21 de febrer de 2013 el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN ) ha proposat sancionar l’empresa propietària de les centrals nuclears Ascó 1 i II per no saber ubicar 230 fonts radiactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nuclear. A tal efecte, ha proposat al Ministerio de Industria l’apertura d’un expedient sancionador per infracció greu als titulars de les centrals nuclears d’Ascó I i II

La informació sobre aquest fet ja va ser difosa pel CSN el març de 2012 i, per les notícies que tenim, el Govern de la Generalitat no ha fet res i ni tan sols hem pogut llegir un comentari o una manifestació de cap conseller del Govern de Catalunya tot i ser considerat greu per l’organisme regulador ( CSN )

Per tot això, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1 – Instar, com ha fet el CSN, al Minsterio de Indústria que obri expedient sancionador per falta greu a les NUlears d’aScó I i II per no saber ubicar 230 fonts radiactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nuclear.

2 – Comunicar al Ministerio de Industria que el Govern de la Generalitat es personarà en l’expedient en el moment que s’obri com a part afectada i perjudicada en nom del poble de Catalunya

3 – Que el Govern de la Generalitat supervisi les mesures que les centrals nuclears d’Ascó I i II han de dur a terme per evitar en el futur que tornin a succeir fets com la pèrdua d’informació de 230 fonts radiactives que el CSN va difondre al març de 2012 ?

4 – Que el Govern de la Generalitat demani al Consejo de Seguridad Nuclear ( CSN ) que apliqui els serveis d’un inspector resident les 24 hores del dia els 365 dies de l’any
.

L’empresa, més que centenària a Flix – 1.897 – ha passat vicissituds diverses amb diferents noms. I de ser exemple europeu i mundial en les seves millors èpoques ha acabat amb la major part dels seus terrenys contaminats així com de l’Ebre que la va fer nèixer i li ha donat sempre vida.

Una part important dels seus administradors no han sabut conservar- la ni adaptar- la als temps ni buscar noves activitats. Administradors que no han patit mai cap crisi. Em canvi han contemplat com totes les crisis sense excepció les patien els seus treballadors i treballadores que han donat el millor de si mateixos – quants fins i tot la seva vida ? – .

No es pot queixar ERCROS de falta de col.laboració de Flix: impostos municipals reduïts, vista grossa davant sentències que certificaven atemptats mediambientals, residus dipositats a preus simbòlics. Per cert, fa posar vermell aquest paràgraf de la seva darrera memòria de Responsabilitat Social Empresarial: la política de responsabilitat social empresarial d’ERCROS està basada en la informació, la transparencia e implicación en la realidad social, laboral, ambiental y económica de su entorno.

Tampoc no es pot queixar de falta de suport del Govern de Catalunya en diverses ocasions. La que més recordo quan jo hi era donant suport a la consolidació del que havia de ser el primer grup químic català quan va adquirir Aragonesas i després Derivados Forestales amb una financiació sindicada dirigida per l’Institut Catala de Finances. Per cert, de catalana poquet perquè a la web la nostra llengua brilla per la seva absència i la negociació de l’ERO s’està fent a Madrid per si de cas.

Tampoc no es pot queixar que no hi haguem col.laborat amb idees davant la falta clamorosa d’iniciatives per la seva banda. La darrera, quan al març del 2010, en unes jornades de CCOO a Tarragona sobre energia, vam assenyalar la ubicació dels terrenys d’ERCROS a Flix com idonis per construir una planta de biomassa a la qual desprès l’empresa volia afegir la fabricació de pellets. Recordo com al juny del 2011, els responsables d’ERCROS, en unes altres jornades de CCOO a la Unió Social de Flix ens varen reconèixer públicament aquesta aportació. Però el cert és que fins avui i malgrat que hem seguit de prop tot el procés, facilitant fins i tot possibles inversors desprès del fracàs amb els que havia contactat l’empresa, cap èxit. Ara ens assabentem que és possible que els fracassos s’hagin produït per unes exigències massa elevades per part d’ERCROS. Si fos així, n’hi hauria per llogar-hi cadires perquè tothom sap que les seves trenta hectàrees no les ocuparà ja mai i per tant, qualsevol empresa que vulgui instal.lar-se allà hauria de veure’s com una benedicció per a ERCROS i no com una ocasió per demanar l’oro i el moro.

En fi, potser els hem dispensat massa bons tractes i els seus directius s’han encantat i ensopit. O potser ens han sortit massa espavilats – ja m’entendran millor si aquí poso noms com Javier de la Rosa -. O han estat incompetents – aquí posin vostès els noms que vulguin que ja els coneixem tots – i han marxat o encara hi són sense cap mena de patiment i ben contents i proveïts.
ERCROS hauria de saber que en ple segle XXI les empreses serioses tenen assumit el concepte de Responsabilitat Social encara que ja hem vist que allò que prediquen en la seva memòria no té res a veure amb la responsabilitat i menys social. Però si hi reflexionen veuran que tenen contreta amb Flix una responsabilitat molt gran. I si pensen en el tracte tan favorable que els hem dispensat a Flix com he explicat més amunt, conclouran que tenen un deure ètic i moral que potser no es pot quantificar però que és molt gran.

Així que han de seure i col.laborar. Tenen l’oportunitat de rectificar i quedar bé cosa que fa anys que no fan. Alguns potser no ho han fet mai però darrera la fredor gèlida dels números sense cap mena de diàleg, hi ha la possibilitat real de buscar una alternativa. ERCROS sap – aquí ho sabem gairebé tot – que dels diversos escenaris ha escollit el més traumàtic i radical. I que hi ha altres possibilitats de negoci a les seves instal.lacions de Flix que si rebaixa exigències i posa intel.ligència i bona voluntat, poden ser competitives. I sap, finalment, que la gent de Flix que tant ha aportat durant més de cent anys, està disposada a parlar per trobar solucions.

ERCROS Ha de fer marxa enrere i saber que si ho fa no manifestarà cap feblesa sinó que trobarà el reconeixement del seu gest per centenars i milers de persones actuals i futures. La unanimitat de totes les forces polítiques al Parlament i la mobilització de tot el poble ho demostren

España está viviendo una encrucijada histórica que reclama una actualización y modernización de sus categorías políticas e institucionales. A la crisis económica que estamos sufriendo se añaden, con preocupante celeridad, una fractura social cada vez más angustiosa para cientos de miles de personas y un descrédito político y de las instituciones representativas que puede lesionar gravemente las bases de nuestra democracia. La implosión del modelo autonómico tensionado por el pulso soberanista del nacionalismo catalán y por las posiciones re centralizadoras, han reabierto también otro de los grandes ejes del debate político en España.

No podemos olvidar además, el contexto de cambios profundos que se han venido produciendo desde que diseñamos y configuramos nuestro marco constitucional. La entrada en la Unión Europea; la globalización de la economía, de las finanzas y de los mercados; la revolución tecnológica y cultural de Internet; los avances en la igualdad entre mujeres y hombres; la crisis económica; los fenómenos migratorios y tantos otros cambios, en múltiples planos de nuestra vida colectiva. Por otra parte, tenemos que examinar y reformar lo que no funciona bien: el servicio público de la justicia, las ineficacias o las duplicidades de la Administración pública, el Derecho a la información o la crisis de la cultura.

El Título Primero de nuestra Constitución, que regula los derechos y deberes fundamentales, ha configurado y sigue configurando un extraordinario marco de convivencia de los españoles, respetuoso con la pluralidad de sus creencias, convicciones y proyectos o aspiraciones vitales. Pero acusa irremisiblemente el transcurso del tiempo. La experiencia acumulada en estos 34 años nos ha de servir para completar y renovar una declaración de derechos, que en su momento se situó entre las más avanzadas del mundo, garantizando la protección constitucional de nuestro sistema social, incorporando la sanidad como derecho fundamental y reforzando la igualdad entre mujeres y hombres. En estos años se han abierto paso un conjunto de derechos emergentes, que responden a la necesidad de proteger la dignidad humana frente a nuevas amenazas, riesgos y desafíos. El catálogo no está cerrado, sino que se halla en permanente evolución.

Nuestra democracia sufre además un grave problema de desafección ciudadana. Sobre la base de un malestar democrático, bastante extendido en Europa y EEUU, en nuestro país se ha producido una concatenación de acontecimientos que han llevado a nuestras instituciones a las más bajas cotas de aprecio ciudadano.

Avanzar en la calidad de la democracia, exige mejorar el funcionamiento, la transparencia y la apertura de los partidos políticos, abordar reformas de nuestro sistema electoral para dar más poder a los ciudadanos, reformar el sistema parlamentario para reforzar la función legislativa, el control del gobierno y la autonomía de la política, incorporar más transparencia a la administración pública, etc.

Todo este conjunto de retos obligan a incorporar una Agenda Reformista para España, que incluye una revisión concreta, serena y prudente de nuestro marco constitucional.

En concreto, treinta y cinco años de Estado autonómico han puesto de manifiesto la necesidad de adecuar las previsiones constitucionales sobre la organización territorial del Estado. En particular, esta adecuación se ha hecho especialmente necesaria a partir de la Sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010 y más en concreto, de los problemas de desarrollo del autogobierno, la financiación y el marco general de relaciones entre Cataluña y el resto de España y del camino hacia el soberanismo recientemente iniciado por el Govern de la Generalitat.

Sin embargo, el reconocimiento de esta situación requiere la propuesta de soluciones constructivas, la recuperación del diálogo y la confianza mutua.

Si somos consecuentes con esta oferta de resolver a través del diálogo, la negociación y la política estos problemas, tenemos que ser también consecuentes con la necesidad de abordar reformas serias en nuestro marco constitucional autonómico. El PSOE apuesta por avanzar hacia un modelo federal y considera que esta reforma, en este campo, tiene que abordar, entre otros, los siguientes objetivos: buscar una clara implicación de las Comunidades Autónomas en la gobernabilidad conjunta, con la necesaria reforma del Senado y la potenciación de mecanismos de cooperación multilateral; proponer una clarificación de la distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas y definir constitucionalmente el sistema de financiación de las Comunidades Autónomas.

Por todo ello, el Congreso de los Diputados acuerda la creación, mediante los procedimientos reglamentarios oportunos, de una Ponencia en el seno de la Comisión Constitucional del Congreso de los Diputados, para iniciar los trabajos preparatorios de una reforma de nuestra Constitución, que aborde los problemas planteados en la justificación de esta propuesta.PARLAMENTARIO
multilateral; proponer una clarificación de la distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas y definir constitucionalmente el sistema de financiación de las Comunidades Autónomas.

Por todo ello, el Congreso de los Diputados acuerda la creación, mediante los procedimientos reglamentarios oportunos, de una Ponencia en el seno de la Comisión Constitucional del Congreso de los Diputados, para iniciar los trabajos preparatorios de una reforma de nuestra Constitución, que aborde los problemas planteados en la justificación de esta propuesta.

Aquesta proposta també s’ha discutit al Congrés aquesta setmana però ha tingut poc ressò malgrat la importància que té

Al Parlament de Catalunya, avui dijous 28 de febrer s’ha discutit una moció del PSC contra les privatitzacions d’empreses públiques que està duent a terme el Govern de CiU amb el suport d’ERC.

El punt 2n deia: “Paralitzar el procés de venda de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials SA (ERISA), propietat de l’Agència de Residus de Catalunya a Constantí i garantir la representació de l’Ajuntament i els treballadors en el Consell d’Administració”

Lamento que els vots contraris de CiU i l’abstenció d’ERC i el PP no hagin fet prosperar l’oposició a la privatització de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials SA (ERISA), situada a Constantí propietat de l’Agència de Residus de Catalunya a Constantí.

Els socialistes considerem aquesta instal.lació “ sensible per l’activitat que desenvolupa amb el tractament anual de 80.000 tones de residus especials, és a dir, una activitat que genera risc i que no pot estar subjecta a la lògica del benefici privat “

La millor manera de garantir que es preservaran els interessos de tota la població i dels treballadors que desenvolupen la seva activitat a l’empresa és que quedi sota la responsabilitat pública així com la representació de l’Ajuntament i els treballadors en el Consell d’Administració que és el que demanàvem en aquesta moció

Proposta de resolució sobre ERCROS a FLIX

Exposició de motius

La llarga i profunda crisi econòmica que estem patint en l’actualitat està tenint un impacte injust i molt negatiu en els treballadors i treballadores d’aquest país. Un impacte que es va agreujar amb l’aprovació del Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, ja que està provocant una degradació de les condicions laborals, la precarització del treball, la reducció salarial, així com l’afebliment de les relacions laborals entre les empreses i els representants dels treballadors. Però, sobretot l’augment d’acomiadaments i tancament d’empreses degut a la facilitat que permet la llei a l’hora de portar-los a terme.

En aquest context, l’empresa Ercros ha anunciat la seva voluntat de presentar un ERO que afectaria 156 treballadors dels 207 que treballen a la fàbrica de Flix. De confirmar-se aquesta intenció, tal i com posa de manifest la resolució aprovada per l’Ajuntament de Flix per unanimitat de tots els seus membres el passat dijous 21 de febrer, ens trobaríem davant el pitjor escenari des que la fàbrica va obrir a la Ribera d’Ebre el 1897.

Aquest fet significaria el desmantellament de la major part de l’estructura productiva a Flix i la condemna al tancament total de la factoria a curt termini. A més, l’impacte sobre la producció fa que l’afectació vagi molt més enllà dels treballadors d’Ercros, repercutint sobre les empreses auxiliars, un nombre no menor de 80 treballadors (majoritàriament autònoms), així com també a altres sectors productius i de serveis. Aquesta situació suposaria un nou cop mortal a l’economia de Flix, la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes.

Davant la preocupació per la situació dels treballadors i treballadores de l’empresa ERCROS i del futur econòmic de Flix, la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a:
Exigir a Ercros la paralització de la presentació de l’ERO fins haver avaluat suficientment la mesura i les possibles alternatives viables per a l’empresa.

Iniciar de manera urgent les accions necessàries per la redacció d’un pla que garanteixi el present i futur laboral i econòmic de Flix i la Ribera d’Ebre.

Preguntes al govern:

Preguntes

1 – Quines accions ha dut a terme el Govern de la Generalitat per evitar l’ERO d’ERCROS ?

2 – Quines accions pensa dur a terme el Govern de la Generalitat per evitar l’ERO d’ERCROS ?

3 – Per què el Gopvern no ha acomplert el mandat del Parlament de data ——- que de forma unànime va encomanar al Govern un “ Pla de reindustrialiltzció” de les comarques amb im-plantació de nuclears a Catalunya ?

4 – Com pensa el govern re-equilibrar el territori de la Ribera d’Ebre en el sentit d’incentivar noves activitats productives amb l’empresa ERCROS ?

5 – Com pensa el govern re-equilibrar el territori de la Ribera d’Ebre en el sentit d’incentivar noves activitats productives amb altres empreses a més d’ERCROS ?

6 – Com pensa el Govern posar en valor les capacitats de Flix i la Ribera d’Ebre pel fet de disposar d’aigua, energia, ferrocarril, formació professional i cultura industrial ?

7 – Per què el Govern de la Generalitat ha posat pals a les rodes en el projecte de descontami-nació del Riu Ebre a Flix ?

8 – Com pensa el Govern de la Generalitat accelerar les pobres de descontaminació dels llots de l’Ebre a Flix ?

9 – Pensa el Govern de la Generalitat afavorir les instal.lacions d’energia renovable i en concret una planta de biomassa a Flix tal com s’havia anat treballant des de fa dos anys ?

10 – Pensa el Govern de la Generalitat que tots els territoris de Catalunya i els seus habitants han de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament personal i col.lectiu ?

1 – No és el discurs que esperàvem. No respon a la realitat que percep el ciutadà

Més Inseguretat
Més Incendis
Més Descoordinació
Més Desinformació als ciutadans
Més desemparament dels ciutadans, d ‘alguns drets que vostè ha de protegir: seguretat personal, expressió, manifestació, intimitat
Menys mitjans de mossos i bombers ( hem de preparar els mossos ha dit ?) Ja han d’estar preparats, no ? DISCURS DE VOLUNTATS ? No m’expliqui desitjos de futur. Per cert, aquesta nova llei del sistema de seguretat de Catalunya, col.laborarem però haurem de contemplar no només mossos i guàrdies urbans sinó altres policies estatals i internacionals i seguretat en totes les instal.lacions de risc com diré més endavant

2 – Deixadesa de funcions:

els darrers dos casos d’aquests dies són increïbles:
la policia catalana no s’ocupa d’un dels casos més greus d’espionatge i conculcació dels drets de centenars de catalans i catalanes, entre els quals, fins i tot membres del seu govern. De quin país parlem, conseller, de quin govern ?.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Puig ha explicat que coneixia l’informe perquè en el seu moment persones que en tenien coneixement el van advertir i l’hi van ensenyar

Com a català em sento avergonyit o decebut. Art. 164 de l’Estatut ¡¡ El President de la Generalitat ha de convocar urgentment la Junta de Seguretat de Catalunya que té ( article 164.4 de l’Estatut ) la funció de coordinar les polítiques de seguretat i i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat a Catalunya i que no es reuneix des de 2009. I no digui que ens envaeixen competències o que s’han posat a disposició de la policia de l’Estat. Actitud de resignació, no. No plorin tant i treballin més. Demostraran que són un govern madur i no infantil

hem conegut també per la premsa aquest cap de setmana el vessament de productes petroliers a la factoria de Repsol a La Pobla de Mafumet. Vostè encara no era conseller però ho hem d’aclarir i hem demanat la seva compareixença

3 – Consideració de la seva feina:

Vostès estan ocupats en altres coses. No és culpa dels nostres professionals. Vostés estan per la transició nacional i fabular per si ve per la Diagonal la Guardia civil per posar-hi mossos i no per dedicar als mossos al que s’han de dedicar

no protectora de drets i provisora de serveis, i no preventiva

repressora dels grups minoritaris que perturben la lliure expressió dels ciutadans a les manifestacions al carrer en lloc de garantir que a les manifestacions s’hi pot anar amb tranquil.litat.

Aquí li vull recordar que el Govern va incomplir i continua incomplint el compromís de l’anterior Conseller de presentar a aquest Parlament un estudi sobre les bales de goma i l’ús de mitjans alternatius

I aquí li vull manifestar que els socialistes treballarem per una nova regulació de l’ús de l’espai públic que entenem com espai de convivència, donada l’evolució dels temps actuals amb noves possibilitats, nous riscos i noves necessitats

4 – Pugen els índexs més escandalosos com els robatoris amb violència a l’interior de domicili ( 6,58 %), les estrebades (20), robatoris via pública (14), estafes (24) i ho lamenten i amaguen en un índex general. Per cert, per territoris: robatoris amb violència a l’interior de domicili, Girona 86,2, Metropolitana nord 17
O la taxa per mil de delictes i faltes penals 113 Barcelona, 80 Camp de Tarragona i la que menys 33. Com pot ser aquestes diferències ? Ja em presentat PR perquè prenguin mesures

I això que els preocupa tant l’ordre públic ¡¡

Per cert, l’enquesta de seguretat pública no l’han fet el 2012 ? Serà el 1r any el de 2012 desprès de 12 o 13 anys que no s’haurà fet ?

5 – Prevenció i mitjans ( no hi ha prevenció sense mitjans)

En la seguretat pública

En els incendis,

I aquí, els mitjans, no h iha prevenció sense mitjans, materials i humans i ni tenen cura dels uns ni dels altres. No tenim al nostre país ni mitjans humans suficients de mossos ni de bombers i les retallades de tot tipus

Per cert, com estem de preparats per als incendis del proper estiu ? Els incendis s’apaguen a l’hivern diu la dita però vostès no sembla que en facin cas

continuem sense mitjans suficients i li recordo una roda de premsa memorable dels propis bombers que van assegurar l’any passat que no tenien mitjans suficients per encarar la campanya de l’estiu i desgraciadament el temps els va donar la raó

6 – Plans d’Emergència i voluntaris: no funcionen bé, Conseller.

Volem una sessió específica i abans facin els deures i vinguin a presentar-nos reformes profundes. M’he referit abans a la no activació del Pla de seguretat Química el passat Octubre a Tarragona – el vessament més important per la quantitat de tota la història de la factoria a Tarragona – .

I també li avanço que volem abordar el tema de l’emergència nuclear. S’ha d’acabar la provisionalitat del PENTA. Som un dels països amb més potència nuclear instal.lada, sé que no toca al Govern de la Generalitat més que parcialment però li toca i volem que assumeixi el nostre Govern el tema. Posin-se a treballar si és que volen ser un govern de debó

I saludo que parli del voluntariat. És un canvi respecte al seu predecessor. Però el moviment es demostra caminant. Esperarem a veure si es verifica que caminen.

1 – A què atribueix l’augment d’un 3,38% dels delictes contra el Patrimoni l’any 2012, respecte l’any anterior?

2 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes contra el patrimoni que ha registrat l’any 2012?

3 – A què atribueix l’augment d’un 13,83% dels robatoris amb violència i/o intimidació a Catalunya l’any 2012?

4 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència i/o intimidació a Catalunya l’any 2013?

5 – A què atribueix l’augment d’un 6,58% dels robatoris amb violència als do-micilis a Catalunya l’any 2012?

6 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència als domicilis a Catalunya l’any 2013?

7 – A què atribueix l’augment d’un 2,86% dels robatoris en establiments co-mercials a Catalunya l’any 2012?

8 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris en establiments comercials a Catalunya l’any 2013?

9 – A què atribueix l’augment d’un 19,59% de les estrebades a Catalunya l’any 2012?

10 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de les estreba-des a Catalunya l’any 2013?

11 – A què atribueix l’augment d’un 13,59% dels robatoris amb violència a la via pública a Catalunya l’any 2012?

12 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels robatoris amb violència a la via pública a Catalunya l’any 2013?

13 – A què atribueix l’augment d’un 5,10% dels furts a Catalunya l’any 2012?

14 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels furts a Catalunya l’any 2013?

15 – A què atribueix l’augment de la resta de delictes contra el patrimoni, no especificats en Informe sobre la Evolució dels fets penals
coneguts per la Poli-cia de Catalunya en el Període 2012?

16 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de la resta de delictes contra el patrimoni, no especificats en Informe sobre la Evolució dels fets penals coneguts per la Policia de Catalunya en el Període 2013?

17 – A què atribueix l’augment d’un 23,44% de les faltes d’estafa a Catalunya l’any 2012?

18 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment de les faltes d’estafa a Catalunya l’any 2013?

19 – A què atribueix que a la Regió Policial del Camp de Tarragona els delictes i faltes siguin de 80 per cada 1000, dada que duplica la d’altres regions policials? Per què hi ha aquestes diferències?

20 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’indicador dels delictes i faltes penals a la Regió Policial del Camp de Tarragona?

21 – A què atribueix l’augment d’un 0,92% a la Regió Policial Camp de Tarra-gona dels delictes i faltes l’any 2012?

22 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Camp de Tarragona el 2013?

23 – A què atribueix l’augment d’un 4,05% a la Regió Policial Terres de l’Ebre dels delictes i faltes l’any 2012?

24 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Terres de l’Ebre el 2013?

25 – A què atribueix que a la Regió Policial de Barcelona els delictes i faltes penals siguin de 113 per cada 1000 habitants, dades 3 cops superiors en comparació a altres regions policials? Per què hi ha aquestes diferències?

26 – Quines mesures pensa emprendre per corregir la taxa per 1.000 habitants dels delictes i faltes penals a la Regió Policial de Barcelona?

27 – A què atribueix l’augment d’un 2,39 % a la Regió Policial Metropolitana Nord dels delictes i faltes l’any 2012?

28 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Metropolitana Nord el 2013?

29 – A què atribueix l’augment d’un 0,52 % a la Regió Policial Metropolitana Sud dels delictes i faltes l’any 2012?

30 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Metropolitana Sud el 2013?

31 – A què atribueix l’augment d’un 4,77 % a la Regió Policial Ponent dels delictes i faltes l’any 2012?

32 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Ponent el 2013?

33 – A què atribueix l’augment d’un 7,86 % a la Regió Policial Central dels delictes i faltes l’any 2012?

34 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Central el 2013?

35 – A què atribueix l’augment d’un 4,28 % a la Regió Policial Pirineu Occiden-tal dels delictes i faltes l’any 2012?

36 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Pirineu Occidental el 2013?

37 – A què atribueix l’augment d’un 0,92 % a la Regió Policial Girona dels delictes i faltes l’any 2012?

38 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Policial Girona el 2013?

39 – A què atribueix l’augment d’un 17,6% a la Regió Policial Metropolitana Nord dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any
2012?

40 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Metropolitana Nord el 2013?

41 – A què atribueix l’augment d’un 6,1% a la Regió Policial Metropolitana Sud dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

42 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Metropolitana Sud el 2013?

43 – A què atribueix l’augment d’un 86,2% a la Regió Policial Girona dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

44 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Girona el 2013?

45 – A què atribueix l’augment d’un 11,1% a la Regió Policial Central dels robatoris amb violència i / o intimidació l’any 2012?

46 – Quines mesures pensa emprendre per corregir l’augment dels delictes i faltes penals a la Regió Central el 2013?