Xavier Sabaté Ibarz

Preguntes al Conseller d’Interior sobre seguretat a la Costa catalana aquest estiu

1– Creu el Conseller d’Interior que el nombre de mossos destinats a la Costa catalana aquest estiu és suficient ?

2 – Quants mossos menys hi haurà a la Costa Daurada i a a la Costa Brava aquests mesos d’estiu en relació al 2010 ?

3 – Com pensa cobrir el Departament d’Interior el menor nombre de mossos a les comissaries de la Costa aquest estiu ?

4 – Quants efectius de la Brimo i Arro es destinaran pèr primera vegada a la Costa per fer tasques d’ordre públic ?

5 – Quines comissaries de Catalunya no situades a la costa tindran menys efectius aquest estiu com a conseqüència que alguns dels seus membres seran destinats a les de la costa ?

6 – De quants vehicles menys disposa el cos de mossos d’esquadra comparats amb 2010

7 – De quants vehicles menys disposa el cos de mossos d’esquadra comparats amb 2010 ?

8 – De quants vehicles menys disposa el cos de mossos d’esquadra comparats amb 2011 ?

9 – Quina és l’antiguitat mitjana dels vehicles del cos de mossos d’esquadra comparada amb 2012 ?

10 – Quin és el calendari – si existeix – per proveir d’armilles anti-bala els mossos que desenvolupen tasques amb risc ?

11 – És cert que els funcionaris mossos d’esquadra i bombers són els que, en el conjunt de l’administració pública catalana han perdut més poder adquisitiu ?

12 – És cert que els funcionaris mossos d’esquadra i bombers són els que, en el conjunt de l’administració pública catalana han empitjorat quant a disponibilitat de mitjans materials ?

13 – Creu el Conseller d’Interior que els ciutadans que viuen a Catalunya de forma permanent o temporal tenen els mateixos drets sigui quina sigui la seva llengua ?

14- Si tots els ciutadans tenen els mateixos drets, no creu el conseller d’Interior que es discrimina els ciutadans que no parlen català ni castellà pel fet de no poder atendre’ls en la seva llengua ?

15 – Quant temps pensa el Conseller d’Interior que es perdrà a les comissaries catalanes quan s’hagin d’atendre els ciutadans que no parlen català ni castellà i que no siguin entesos pels agents que recullen les seves denúncies ?

16 – Com pensa el Conseller d’Interior que es poden atendre els ciutadans que no parlen català ni castellà si es retira el servei d’interpretació del Departament ?

17 – Creu el Conseller d’Interior que els prop de 30.000 ciutadans estrangers que previsiblement presentaran denúncia a les comissaries catalanes durant 2013 tindran una bona imatge del cos dels mossos d’esquadra ?

18 – Ha investigat altres fórmules més barates el Conseller d’Interior de costos de traducció que la subcontractació tradicional a una empresa ?

Aquest estiu ens trobem davant un descens de mossos a la costa en relació a altres anys perquè no surten mossos de l’escola de Mollet i eren aquests nous mossos els i les qui reforçaven les comissaries de la costa. És incomprensible que amb un augment de la població tan sensible com la que tenim a l’estiu, el Govern pugui pensar que els serveis de seguretat poden ser els mateixos que a l’hivern. Mossos i bombers són els treballadors públics que més han notat les retallades tant en les seves percepcions com en els mitjans materials de què disposen i, per tant, la qualitat del servei de seguretat que en totes les enquestes els turistes consideren com un dels factors principals que els fa decidir la destinació de les seves vacances. El Departament d’Interior hauria de tenir en compte també aquest factor. La decisió de no disposar d’interpretació conculca els drets dels ciutadans a ser atesos degudament, incrementarà la conflictivitat i no oferirà una bona imatge del cos de mossos d’esquadra i de Catalunya. Els millors ambaixadors de Catalunya són els milions de persones que ens visiten cada any i les decisions del Govern en matèria de seguretat no contribueixen precisament a la bona imatge que hauria d’oferir Catalunya.

El senyor Héctor López es permet fer història-ficció a les pàgines d’El Punt Avui atribuint al PSC lligams amb el franquisme durant la Transició a fi de garantir l’espanyolitat de Catalunya i aprofundir en la seva assimilació. I acaba amb una conclusió de gran alçada: si no estan d’acord amb la meva hipòtesi, obrin un debat de moment inexistent (cosa que potser assenyala que tinc raó). És a dir, inventa un raonament que ningú no ha sostingut durant quaranta anys, cosa que l’hauria de fer reflexionar sobre la seva possibilitat de certesa i si ningú entra a desmentir-ho, ell té raó.

Vivim uns temps sorprenents en què les patents de catalanitat es reparteixen amb aquesta lleugeresa del senyor López, que amaga el seu cognom acabat en zeta –milers de catalans n’exhibim un de les mateixes característiques amb orgull–, quan signa treballs literaris. Anècdota que no és tant al marge, l’exclusió de tota persona que no pensi com el senyor Héctor López provoca basarda i records massa propers a la intolerància que –aquesta sí– intenta arribar sempre a l’assimilacionisme.

Podrà intentar-ho, però no esborrarà que el PSC va contribuir decisivament a la unitat civil del poble de Catalunya. En aquella hercúlia tasca de conformar un sol poble no vàrem trobar gaires aliats nacionalistes catalans ni espanyols. El socialista Joan Reventós, a qui li hauria correspost la presidència provisional, va renunciar per patriotisme, l’Estatut del 79 es va poder redactar perquè hi havia majoria d’esquerres a Catalunya, sent el PSC el primer partit; com evitar la doble xarxa escolar. I el segon Estatut del 2006 també es va redactar presidint la Generalitat un socialista.

Mentre el senyor López anava amb bolquers, molts socialistes corríem davant de la policia franquista i molts van pagar la lluita per la llibertat amb detencions, multes i presó per defensar la llibertat de Catalunya i dels catalans i les catalanes; fins i tot la dels qui no feien res per conquerir-la. Com ara, som molts i moltes els i les qui lluitem per una Catalunya plena, que vol dir més justa i més pròspera per a tothom, amb menys dependències per a les persones, menys dificultats per sobreviure i un país i un Planeta lliures d’hipoteques.

Un catalanisme que vol resoldre el tracte injust de l’Estat, però també les dependències de grans corporacions financeres, energètiques, alimentàries o farmacèutiques que ens fan molt més dependents. I d’aquells que tenim a la nostra pròpia casa i que defrauden un volum superior al dèficit fiscal. Tots aquests es fan un tip de riure cada dia llegint articles com el del senyor López.

Catalunya ens necessita a tots, més que mai. Perquè el catalanisme sigui independentista o federalista o de qualsevol altre signe és i serà divers treballant per una independència quimèrica que no existirà ni tan sols per als actuals estats o buscant la preservació de la nostra identitat i la dignitat de les persones.
Héctor López és lliure de fer hipòtesis estrambòtiques, però hauria d’aclarir quina nació catalana vol: la de la intolerància que sempre ha acabat en totalitarisme o la del respecte que tothom es mereix, també aquells que abans, com ara, es varen comprometre per un país millor, cohesionat i divers.

article publicat avui 10 de juny de 2013 al diari elpuntavui

Ha estat tan calidoscòpica la figura de Josep Maria Recasens que és impossible aplicar-li un sol adjectiu i cadascú dels qui l’hem conegut i hem tingut el privilegi de treballar al seu costat tenim aquesta dificultat quan se’ns demana quelcom a destacar.
De fet, tal com va destacar el seu fill Daniel en la cerimònia de comiat, Josep Maria Recasens pensava que allò que valia la pena era tocar tot allò que tenia a l’abast. I malgrat que tothom podríem coincidir que la seva veritable especialitat va ser la història, la seva curiositat ha estat molt diversa: l’esport ( atletisme, escacs, bàsquet, futbol ), cultura ( arqueologia, llengua , naturalment història ), tradicions ( festes populars, castells, ) o la política amb tot el que comporta de qüestions diverses els serveis que es presten a un ajuntament.

Per mi, en tot això que podem recordar de Recasens, no podem oblidar la passió, la vitalitat, el compromís, la implicació abrandada. En qualsevol altre, això comporta en moltes ocasions manca de rigor. Res més lluny en ell que no feia mai cap concessió a la improvisació. No li vaig sentir mai res que no pogués fonamentar , que no hagués estudiat o que no se n’hagués informat prèviament a través de diverses fonts.

Ara col.loquin vostès tot això al servei de la seva passió que ha estat sempre Tarragona. És a dir, passió sobre passió. Tarragona ha estat la seva veritable raó de viure fins a la mort i mai millor usada l’expressió perquè aquesta passió ha anat acompanyada d’una tasca infatigable que l’ha dut a treballar fins fa poques setmanes en què per sort ha pogut acabar l’obra que ja deia que seria pòstuma, que és a la impremta i que esperem amb delit.

I al costat del que anomeno passió per Tarragona afegeixin vostès “ i pels seus homes i dones “ . La gent i, primordialment les persones que més ho necessitaven. Durant els dotze anys que va dedicar a l’ajuntament – deu a l’alcaldia i dos a l’oposició – , puc assegurar que la igualtat d’oportunitats era la seva divisa.

No és un tòpic dir que els grans personatges no moren mai. És molt cert en el seu cas. Persones com ell ens reconcilien amb la nostra pobra condició perquè l’enalteixen i ens enalteixen a tots una mica.

article enviat al diari Digital tarragona21

El Govern de la Generalitat ha de solucionar d’una vegada el conflicte existent des de fa més d’un any entre els Ajuntaments de Salou i Vila-seca en relació al Consorci Recreatiu Turístic que presideix el Conseller d’Economia Mas Colell. Ara més que mai, un cop el projecte del complex Barcelona World comença a fer les seves primeres passes reals, és necessari posar fil a l’agulla a aquest problema que s’ha enquistat per culpa de la incompetència demostrada pel Govern d’Artur Mas a l’hora de consensuar les reivindicacions de dues de les parts afectades.

El mateix conseller Mas-Colell va reconèixer fa pocs dies en seu parlamentària que la manca d’acord “posava en perill inversions al territori”. Sí tan clar es té que posa en perill unes inversions que no podem perdre és més imprescindible que mai que el conseller faci la seva feina i assegui a les parts per assolir, d’una vegada per totes, un acord definitiu.

Pel que fa a la presentació dijous del primer resort d’aquest futur gran complex turístic, des del PSC valorem positivament l’inici d’un projecte que permetrà crear llocs de treball en unes comarques, les tarragonines, on la xifra d’aturats ha superat el llindar de les 120.000 persones per culpa de les retallades i l’austericidi impulsats pels Governs de CiU i PP. En aquest moments, la nostra principal prioritat és la generació d’ocupació i, per tant, ens hem de felicitar per l’inici real d’un projecte que suposarà la creació de milers de nous llocs de treball.

Recordo de tota manera que el projecte és molt inferior al que el Govern va anunciar en campanya electoral i ha exigit al Govern de la Generalitat que faci els deures que li pertoquen en el procés que ara s’enceta. En aquest sentit, el grup socialista al Parlament estarà amatent a què el Govern faci les modificacions urbanístiques i normatives pertinents per garantir que el projecte arribi a bon port. “ amb garanties de respecte a la normativa urbanística i mediambiental, preveient l’abastiment i consum d’aigua eficient que les necessitats d’energia siguin satisfetes a partir de renovables tot el que sigui possible i que la generació de residus i tractament siguin exemplars “

Aquesta moció, conseqüència de la interpel.lació que hem fet aquesta setmana al Parlament de Catalunya, es debatrà al Ple del 5 de juny

Ref.: 302MLB23051300027

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Xavier Sabaté i Ibarz, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten la següent moció, subsegüent a la Interpel•lació al Govern sobre les polítiques de prevenció i extinció d’incendis (tram. 300-00046/10).

Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

Elaborar urgentment, abans de tres mesos, una actualització del pla d’usos forestals.

Presentar al Parlament abans del final de 2013 una llei dels boscos elaborada amb participació i consens dels sectors implicats en la gestió de les forests, en un procés que faci funció de pacte nacional.

Concertar amb els ajuntaments una urgent acció per acomplir amb la normativa de les franges de protecció del perill d’incendis de les urbanitzacions

Instar el govern de l’Estat a revocar el Decret que elimina les primes a l’ús de la biomassa per a usos amb finalitats de producció elèctrica.

Impulsar un pla d’ús de la biomassa en centres oficials i consumidors d’energia per damunt de 12 hores de mitjana diàries, especialment en els equipaments públics i en sectors econòmics específics com al sector ramader. Aquests Pla haurà de contemplar facilitar línies de crèdit a costos assequibles.

Negociar amb urgència amb els sindicats dels bombers el Pla d’actuació per la campanya de 2013 en els seus aspectes laborals.

Elaborar un Pla de plantilles de bombers abans d’acabar 2013 per acostar-la a la mitjana dels països europeus i en funció de les característiques del nostre país.

Assegurar que els mitjans materials de què es disposarà durant la campanya d’aquest estiu de 2013 no seran inferiors als del 2012.

Palau del Parlament, 23 de maig de 2013

Maurici Lucena i Betriu Xavier Sabaté i Ibarz
Portaveu del GP SOC Diputat del GP SOC

Dissabte 11 de maig el president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.

El discurs, després d’un divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.

Així que el President del meu país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar, com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata el conegut “somni de Jacob” que va veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven” (Gènesi 28, 11-19). Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.

No se sap cap a quina llibertat ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix. Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans “ – i que em perdoni Paco Candel – entre els quals es troba aquest humil servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.

Som uns milions de catalans que defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de llibertat al nostre país, ni nens exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la màxima dels liberals anglesos “freedom from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de la necessitat per ser lliures .

Però d’aquesta llibertat, el president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte. Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels catalans i les catalanes.

En marxar vaig recordar que els terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba d’aprovar una nova llengua que es diu lapao i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar i mantenir bones relacions de tot tipus: econòmiques perquè avui dia ja es veu que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació catalana, per si s’havia oblidat.

I em temo que no fomentem ni les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu president al davant es preocupa d’explicar i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.

Jacob va somniar una escala que el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els nostres adversaris.

publicat avui al Més Tarragona

amb Josep Masdeu i Montserrat Soronelles al Parlament

Proposta d’ERC i ICV sobre l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp que ha resultat aprovada

1 – El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat que s’obri matriculació d’un grup de P3 a cadascuna de les escoles Abel Ferrater i Gil Cristià per al curs 2013-2014 si hi ha un mínim de 12 alumnes les famílies dels quals hagin demanat que volen fer P3 a l’escola Gil Cristià.

2 – A consensuar amb l’Ajuntament i la comunitat educativa les modificacions d’oferta de línies i mapa escolar que afecti la població

Proposta del PSC i del PP sobre l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp que no ha resultat aprovada:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a garantir la continuïtat de l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp amb el manteniment d’una línia de P3 per al curs 2013-2014 i alhora mantenir també l’oferta de tres línies de P3 a les escoles de titularitat pública de la Selva del Camp acceptant, si s’escau, l’oferta de col.laboració econòmica de l’Ajuntament i tenint també en compte per a la planificació de l’oferta, les dades demogràfiques per al curs 2014-2015

Els socialistes hem defensat exactament el mateix que va aprovar l’Ajuntament de la Selva del Camp per unanimitat. CiU i ERC al Parlament no han seguit el mateix criteri que els seus grups municipals. Des del PSC hem defensat que continuïn tres línies de P3 públiques com ara.

Parlament de Catalunya, 16 de maig de 2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Joan Ignasi Elena i Garcia, diputat, Montserrat Capdevila Tatché, portaveu adjunta, Xavier Sabaté i Ibarz, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura i Llengua.

Exposició de motius

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el català com a llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Cata-lunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.

La unitat de la llengua catalana s’ha vist amenaçada en nombroses ocasions al llarg de la seva llarga història.

Tanmateix, són inapelables i contudents des del punt de vista científic els informes i estudis de la comunitat científica que un i altre cop han certificat que la llengua que es parla a Salses i Guardamar, a Maó i a Fraga és la mateixa independentment de les riques varietats dialectals que, com en totes les llengües del món, caracteritzen la nostra llengua. Més enllà dels estudis que avalen la unitat de la llengua, qualsevol ciutadà de les Illes, València o Fraga sap que el que parla és català.
Malgrat això, darrerament estem assistint des de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a actes d’ingerència i intrusisme en l’àmbit lingüístic a l’hora de nominar la llengua catalana en el seu àmbit territorial, tot i haver-hi sentències com la del Tribunal Suprem que reconeix que el català i el valencià, per exemple, no són llengües diferents, i deixa en l’àmbit de la doctrina científica la capacitat per establir-ho, donat que és una qüestió aliena al dret. Gràcies als estudis dels sociolingüistes, que aporten el coneixement necessari per contrarestar els prejudicis lingüístics de la ideologia que s’amaga darrera d’aquests discursos de determinats partits polítics, des de la racionalitat, i sobretot, des del sentit comú, està abastament demostrat quina és la denominació de les llengües dels diferents territoris de l’Estat.

El Partit Popular en totes les comunitats que governa s’entesta un i altre cop a negar l’evidència, i mostra amb les seves accions que té una fixació d’atac sistemàtic contra la llengua catalana, amb totes les seves varietats, que només es pot explicar des del punt de vista ideològic, accions que ens retornen a altres moments de la història d’aquest país. El PP un cop i un altre actua i legisla contra la llengua catalana obviant l’evidència científica i la voluntat ciutadana. Ho va fer, en l’estatut del País Valencià, evitant nomenar el que s’hi parla com el que és: català, i n’hi va dir Valencià. N’hi digui com n’hi digui valencià i català –com s’ha demostrat reiteradament- és la mateixa llengua. Ho va fer a l’Aragó quan el PP va guanyar les darreres eleccions dient que el que es parla a la Franja era aragonès oriental. Ara fa un tomb més per negar la realitat i parla de LAPAO. Però el que parlen a la Franja és català.

El Partit dels Socialistes hem defensat sempre i continuem defensant la unitat de la llengua i denunciem la utilització ideológica sistemática que fa el PP de les llengües, en especial l’atac sistemàtic contra el català. Fem nostre el comunicat de l’Institut d’Estudis Catalans, l’autoritat de l’àmbit lingüístic català encarregada de fixar els criteris científics sobre lingüística i sociolin-güística, que amb data 8 de maig de 2013 ha emès i que diu el següent: “Davant de les infor-macions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LA-PAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de català i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corresponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deli-berada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional”.

Davant d’aquesta nova ingerència i intrusisme polítics del PP que només es pot entendre des de l`ànim de generar conflicte entre comunitats lingüístiques, just el contrari de la que és la funció de qualsevol llengua: la comunicació i la intercomunicació entre parlants.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya:

1 – Rebutja aquest atemptat polític a la unitat de la llengua catalana que un altre cop el Govern del PP de l’Aragó ha perpetrat inventant-se de forma artificial una nova denominació per canviar amb criteris polítics i ideològics el nom de les llengües que la població parla, l’aragonès o llengua catalana parlada a l’Aragó.

2 – Insta el Govern de l’Aragó a rebutjar aquesta estrambòtica proposta i consideri el català com a patrimoni aragonès i comú als altres territoris del domini lingüístic català: Catalunya, País Va-lencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe.

4 – Insta el Govern de l’Aragó a treballar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat filològica de la llengua catalana per elaborar les regulacions i normatives necessàries per impulsar l’aragonès i/o llengua catalana a l’Aragó.

Palau del Parlament, 9 de maig de 2013

Maurici Lucena i Betriu
Joan Ignasi Elena i Garcia
Montserrat Capdevila Tatché
Xavier Sabaté i Ibarz

El grup socialista reclama explicacions sobre les actuacions policials al voltant de l’1 de maig que constaten que la direcció de la policia catalana “continua donant pals de cec”

Xavier Sabaté apunta que la direcció general dels Mossos aplica tractaments sense criteri a les manifestacions, tal i com ho demostren les actuacions policials de dimarts i dimecres

El portaveu del grup Socialista a la comissió d’Interior, Xavier Sabaté, prepara un seguit de preguntes parlamentaries per aclarir les actuacions dels Mossos d’Esquadra en les manifestacions del passat dimarts i d’ahir dimecres amb motiu del primer de maig i demana al conseller d’Interior, Ramon Espadaler, que reflexioni sobre la continuïtat del Director General dels Mossos, Manel Prat, “que ja ha perdut la credibilitat en aquests dos anys en un cos tan important per garantir la seguretat i la credibilitat de la policia de Catalunya”.

Pel diputat socialista, “les manifestacions de dimarts i dimecres ens han ofert diferents sorpreses, com si davant l’inici dels treballs de la comissió que ha d’estudiar els diferents models de tractament de les concentracions massives de ciutadans i dels mitjans a utilitzar, el Director General s’hagués dedicat aquests dies a experimentar amb nous models de tractament”. Sabaté s’ha referit així al desplegament policial al barri de Gràcia de dimarts al vespre, que va comptar amb un nombre de Mossos superior al dels propis manifestants i amb una gran profusió de mitjans alguns dels quals eren clarament desproporcionats i inadequats, com per exemple les màscares anti-gas. Pel que fa la manifestació de l’1 de maig al matí, aquesta responia al model “clàssic” del nostre país amb poc nombre d’efectius en relació al de manifestants mentre que a la de la tarda, en la qual es van produir incidents contra béns i mobiliari urbà que el grup socialista condemna, va tenir alguns episodis novedosos durant els quals va continuar la falta d’identificació clara dels policies en la seva indumentària.

“Tornem a reclamar al conseller Espadaler que consideri la continuïtat del Director General, Manel Prat, que ja porta dos anys introduint confusió a l’actuació policial, generant animadversió de la ciutadania cap al cos policial i la desconfiança”, ha reclamat Sabaté, per qui “és necessari clarificar els mitjans i no improvisant ni fent assajos ni proves que desconcerten a la ciutadania i als mitjans de comunicació, és urgent la identificació visible dels anti-avalots que el conseller ha anunciat però que no s’acaba de concretar i es desconeix el calendari i l’operativa de com es produirà i cal que s’usin els mitjans adequats i proporcionats en cada moment”. “Els socialistes volem garanties de protecció pels ciutadans i pels Mossos”, ha conclòs Xavier Sabaté.

Exposició de motius:

Pal que fa a l’estat dels boscos de Catalunya

L’estat dels boscos és avui pitjor que el de l’any passat per tot un serguit de circumstàncies: l’hivern i el mes de primavera que portem han estat especialment plujosos i el sotabosc està creixent intensament; els episodis de fort vent han provocat que molts arbres hagin caigut; no ha sortit la convocatòria d’ajudes per neteja de boscos amb la qual cosa s’han aclarit menys boscos que mai i la crisi ha influït en el fet que tampoc no es netegin, com seria preceptiu segons la normativa, les franges de protecció de les urbanitzacions .

En definitiva, els boscos catalans tenen el 2013 més fusta susceptible de cremar que mai i, per suposat, pitjor que l’any passat

Per altra banda, paradoxalment, marxa fusta dels nostres boscos cap a Itàlia a través dels ports de Tarragona i Palamós i en portem d’Aragó per fer electricitat a les Borges Blanques. És un exemple que corrobora les declaracions del propi conseller d’agricultura sobre la importància que podria tenir la biomassa a Catalunya però reconeixent que no s’aprofita al nostre país.

El fet de no aprofitar racionalment els nostres boscos amb tractaments adequats comporta que els arbres creixin lliurement i, per tant, és més difícil aprofitar la fusta amb finalitats industrials.

Pel que fa a l’extinció d’incendis:

Les declaracions conseller interior escurçant la temporada d’extinció d’incendis, el fet que per segon any consecutiu disminueixin les plantilles de bombers, la falta de mitjans humans i materials per extingir incendis que també el Conseller reconeix i que han denunciat per segon any consecutiu els sindicats de bombers, estan creant alarma social fonamentada perquè és del tot evident que amb menys mitjans i més combustible, les possibilitats de grans incendis i més durables són més elevades.

Per tot això , el Parlament encomana al Govern

1 – Liderar un pla de prevenció d’incendis que inclogui:

Un pla d’usos racionals del bosc elaborat amb la participació dels ajuntaments, les associacions de propietaris forestals i la indústria de l’aprofitament de la fusta en totes els seves vessantsUn pla d’implantació d’usos de la biomassa

2 – Un pla d’extinció d’incendis amb els mitjans materials i humans adients i que contempli en el temps, tota la temporada considerada de risc els darrers anys i que en cap cas finir+a abans del 30 de setembre