Xavier Sabaté Ibarz

Dissabte 11 de maig el president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.

El discurs, després d’un divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.

Així que el President del meu país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar, com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata el conegut “somni de Jacob” que va veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven” (Gènesi 28, 11-19). Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.

No se sap cap a quina llibertat ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix. Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans “ – i que em perdoni Paco Candel – entre els quals es troba aquest humil servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.

Som uns milions de catalans que defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de llibertat al nostre país, ni nens exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la màxima dels liberals anglesos “freedom from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de la necessitat per ser lliures .

Però d’aquesta llibertat, el president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte. Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels catalans i les catalanes.

En marxar vaig recordar que els terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba d’aprovar una nova llengua que es diu lapao i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar i mantenir bones relacions de tot tipus: econòmiques perquè avui dia ja es veu que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació catalana, per si s’havia oblidat.

I em temo que no fomentem ni les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu president al davant es preocupa d’explicar i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.

Jacob va somniar una escala que el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els nostres adversaris.

publicat avui al Més Tarragona

amb Josep Masdeu i Montserrat Soronelles al Parlament

Proposta d’ERC i ICV sobre l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp que ha resultat aprovada

1 – El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat que s’obri matriculació d’un grup de P3 a cadascuna de les escoles Abel Ferrater i Gil Cristià per al curs 2013-2014 si hi ha un mínim de 12 alumnes les famílies dels quals hagin demanat que volen fer P3 a l’escola Gil Cristià.

2 – A consensuar amb l’Ajuntament i la comunitat educativa les modificacions d’oferta de línies i mapa escolar que afecti la població

Proposta del PSC i del PP sobre l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp que no ha resultat aprovada:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a garantir la continuïtat de l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp amb el manteniment d’una línia de P3 per al curs 2013-2014 i alhora mantenir també l’oferta de tres línies de P3 a les escoles de titularitat pública de la Selva del Camp acceptant, si s’escau, l’oferta de col.laboració econòmica de l’Ajuntament i tenint també en compte per a la planificació de l’oferta, les dades demogràfiques per al curs 2014-2015

Els socialistes hem defensat exactament el mateix que va aprovar l’Ajuntament de la Selva del Camp per unanimitat. CiU i ERC al Parlament no han seguit el mateix criteri que els seus grups municipals. Des del PSC hem defensat que continuïn tres línies de P3 públiques com ara.

Parlament de Catalunya, 16 de maig de 2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Joan Ignasi Elena i Garcia, diputat, Montserrat Capdevila Tatché, portaveu adjunta, Xavier Sabaté i Ibarz, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura i Llengua.

Exposició de motius

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el català com a llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Cata-lunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.

La unitat de la llengua catalana s’ha vist amenaçada en nombroses ocasions al llarg de la seva llarga història.

Tanmateix, són inapelables i contudents des del punt de vista científic els informes i estudis de la comunitat científica que un i altre cop han certificat que la llengua que es parla a Salses i Guardamar, a Maó i a Fraga és la mateixa independentment de les riques varietats dialectals que, com en totes les llengües del món, caracteritzen la nostra llengua. Més enllà dels estudis que avalen la unitat de la llengua, qualsevol ciutadà de les Illes, València o Fraga sap que el que parla és català.
Malgrat això, darrerament estem assistint des de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a actes d’ingerència i intrusisme en l’àmbit lingüístic a l’hora de nominar la llengua catalana en el seu àmbit territorial, tot i haver-hi sentències com la del Tribunal Suprem que reconeix que el català i el valencià, per exemple, no són llengües diferents, i deixa en l’àmbit de la doctrina científica la capacitat per establir-ho, donat que és una qüestió aliena al dret. Gràcies als estudis dels sociolingüistes, que aporten el coneixement necessari per contrarestar els prejudicis lingüístics de la ideologia que s’amaga darrera d’aquests discursos de determinats partits polítics, des de la racionalitat, i sobretot, des del sentit comú, està abastament demostrat quina és la denominació de les llengües dels diferents territoris de l’Estat.

El Partit Popular en totes les comunitats que governa s’entesta un i altre cop a negar l’evidència, i mostra amb les seves accions que té una fixació d’atac sistemàtic contra la llengua catalana, amb totes les seves varietats, que només es pot explicar des del punt de vista ideològic, accions que ens retornen a altres moments de la història d’aquest país. El PP un cop i un altre actua i legisla contra la llengua catalana obviant l’evidència científica i la voluntat ciutadana. Ho va fer, en l’estatut del País Valencià, evitant nomenar el que s’hi parla com el que és: català, i n’hi va dir Valencià. N’hi digui com n’hi digui valencià i català –com s’ha demostrat reiteradament- és la mateixa llengua. Ho va fer a l’Aragó quan el PP va guanyar les darreres eleccions dient que el que es parla a la Franja era aragonès oriental. Ara fa un tomb més per negar la realitat i parla de LAPAO. Però el que parlen a la Franja és català.

El Partit dels Socialistes hem defensat sempre i continuem defensant la unitat de la llengua i denunciem la utilització ideológica sistemática que fa el PP de les llengües, en especial l’atac sistemàtic contra el català. Fem nostre el comunicat de l’Institut d’Estudis Catalans, l’autoritat de l’àmbit lingüístic català encarregada de fixar els criteris científics sobre lingüística i sociolin-güística, que amb data 8 de maig de 2013 ha emès i que diu el següent: “Davant de les infor-macions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LA-PAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de català i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corresponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deli-berada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional”.

Davant d’aquesta nova ingerència i intrusisme polítics del PP que només es pot entendre des de l`ànim de generar conflicte entre comunitats lingüístiques, just el contrari de la que és la funció de qualsevol llengua: la comunicació i la intercomunicació entre parlants.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya:

1 – Rebutja aquest atemptat polític a la unitat de la llengua catalana que un altre cop el Govern del PP de l’Aragó ha perpetrat inventant-se de forma artificial una nova denominació per canviar amb criteris polítics i ideològics el nom de les llengües que la població parla, l’aragonès o llengua catalana parlada a l’Aragó.

2 – Insta el Govern de l’Aragó a rebutjar aquesta estrambòtica proposta i consideri el català com a patrimoni aragonès i comú als altres territoris del domini lingüístic català: Catalunya, País Va-lencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe.

4 – Insta el Govern de l’Aragó a treballar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat filològica de la llengua catalana per elaborar les regulacions i normatives necessàries per impulsar l’aragonès i/o llengua catalana a l’Aragó.

Palau del Parlament, 9 de maig de 2013

Maurici Lucena i Betriu
Joan Ignasi Elena i Garcia
Montserrat Capdevila Tatché
Xavier Sabaté i Ibarz

El grup socialista reclama explicacions sobre les actuacions policials al voltant de l’1 de maig que constaten que la direcció de la policia catalana “continua donant pals de cec”

Xavier Sabaté apunta que la direcció general dels Mossos aplica tractaments sense criteri a les manifestacions, tal i com ho demostren les actuacions policials de dimarts i dimecres

El portaveu del grup Socialista a la comissió d’Interior, Xavier Sabaté, prepara un seguit de preguntes parlamentaries per aclarir les actuacions dels Mossos d’Esquadra en les manifestacions del passat dimarts i d’ahir dimecres amb motiu del primer de maig i demana al conseller d’Interior, Ramon Espadaler, que reflexioni sobre la continuïtat del Director General dels Mossos, Manel Prat, “que ja ha perdut la credibilitat en aquests dos anys en un cos tan important per garantir la seguretat i la credibilitat de la policia de Catalunya”.

Pel diputat socialista, “les manifestacions de dimarts i dimecres ens han ofert diferents sorpreses, com si davant l’inici dels treballs de la comissió que ha d’estudiar els diferents models de tractament de les concentracions massives de ciutadans i dels mitjans a utilitzar, el Director General s’hagués dedicat aquests dies a experimentar amb nous models de tractament”. Sabaté s’ha referit així al desplegament policial al barri de Gràcia de dimarts al vespre, que va comptar amb un nombre de Mossos superior al dels propis manifestants i amb una gran profusió de mitjans alguns dels quals eren clarament desproporcionats i inadequats, com per exemple les màscares anti-gas. Pel que fa la manifestació de l’1 de maig al matí, aquesta responia al model “clàssic” del nostre país amb poc nombre d’efectius en relació al de manifestants mentre que a la de la tarda, en la qual es van produir incidents contra béns i mobiliari urbà que el grup socialista condemna, va tenir alguns episodis novedosos durant els quals va continuar la falta d’identificació clara dels policies en la seva indumentària.

“Tornem a reclamar al conseller Espadaler que consideri la continuïtat del Director General, Manel Prat, que ja porta dos anys introduint confusió a l’actuació policial, generant animadversió de la ciutadania cap al cos policial i la desconfiança”, ha reclamat Sabaté, per qui “és necessari clarificar els mitjans i no improvisant ni fent assajos ni proves que desconcerten a la ciutadania i als mitjans de comunicació, és urgent la identificació visible dels anti-avalots que el conseller ha anunciat però que no s’acaba de concretar i es desconeix el calendari i l’operativa de com es produirà i cal que s’usin els mitjans adequats i proporcionats en cada moment”. “Els socialistes volem garanties de protecció pels ciutadans i pels Mossos”, ha conclòs Xavier Sabaté.

Exposició de motius:

Pal que fa a l’estat dels boscos de Catalunya

L’estat dels boscos és avui pitjor que el de l’any passat per tot un serguit de circumstàncies: l’hivern i el mes de primavera que portem han estat especialment plujosos i el sotabosc està creixent intensament; els episodis de fort vent han provocat que molts arbres hagin caigut; no ha sortit la convocatòria d’ajudes per neteja de boscos amb la qual cosa s’han aclarit menys boscos que mai i la crisi ha influït en el fet que tampoc no es netegin, com seria preceptiu segons la normativa, les franges de protecció de les urbanitzacions .

En definitiva, els boscos catalans tenen el 2013 més fusta susceptible de cremar que mai i, per suposat, pitjor que l’any passat

Per altra banda, paradoxalment, marxa fusta dels nostres boscos cap a Itàlia a través dels ports de Tarragona i Palamós i en portem d’Aragó per fer electricitat a les Borges Blanques. És un exemple que corrobora les declaracions del propi conseller d’agricultura sobre la importància que podria tenir la biomassa a Catalunya però reconeixent que no s’aprofita al nostre país.

El fet de no aprofitar racionalment els nostres boscos amb tractaments adequats comporta que els arbres creixin lliurement i, per tant, és més difícil aprofitar la fusta amb finalitats industrials.

Pel que fa a l’extinció d’incendis:

Les declaracions conseller interior escurçant la temporada d’extinció d’incendis, el fet que per segon any consecutiu disminueixin les plantilles de bombers, la falta de mitjans humans i materials per extingir incendis que també el Conseller reconeix i que han denunciat per segon any consecutiu els sindicats de bombers, estan creant alarma social fonamentada perquè és del tot evident que amb menys mitjans i més combustible, les possibilitats de grans incendis i més durables són més elevades.

Per tot això , el Parlament encomana al Govern

1 – Liderar un pla de prevenció d’incendis que inclogui:

Un pla d’usos racionals del bosc elaborat amb la participació dels ajuntaments, les associacions de propietaris forestals i la indústria de l’aprofitament de la fusta en totes els seves vessantsUn pla d’implantació d’usos de la biomassa

2 – Un pla d’extinció d’incendis amb els mitjans materials i humans adients i que contempli en el temps, tota la temporada considerada de risc els darrers anys i que en cap cas finir+a abans del 30 de setembre

El PSC està millor i més ben percebut però la gent, els ciutadans i les ciutadanes estan pitjor per la crisi i el desgovern de Mas i Rajoy però està pitjor perquè està amenaçada la democràcia per nous perills, la democràcia està segrestada i està en joc la capacitat de decidir els ciutadans frontera la capacitat de decidir únicament uns pocs poderosos? Per això, mentre això passi, no podem estar satisfets.

Per cert, no sóc conscient, ara que parlem de dret a decidir,Mur el PSC hagi canviat pel que fa al dret a decidir en relació al futur de Catalunya: al final de la pasada legislatura vam votar que erem partidaris d’un referèndum o una consulta, això ho vam traslladar al programa electoral, ho varem tornar a votar al ParlMent en la primera sessió de la legislatura, un altre cop a Madrid a proposta de CiU i un altre cop al Parlament a proposta nostra. Seran uns altres els que han canviat, nosaltres no i la gent aprecia la nostra coherència.

Mas és el,principal exponent del tàctics,e i de la immediatesa que és l’antítesi de l’intens general en uns moments tan tràgics. El que cal és altura de mires i assenyalar camins.

Però allò més greu del fracàs de Mas no és només l’incompliment de les seves promeses que ja va reconèixer després de la seva entrevista amb Rajoy abans de convocar eleccions. El més greu és la falta d’impuls, de coratge per fer front a les adversitats ni als adversaris i basar la seva política en el desencís, amb el lament i en la recerca de l’enfrontament permanent.

Per contra, nosaltres estem i hem d’estar més per les reformes profundes i agosarades

1- en els mecanismes de funcionament e la democràcia i dels partits o en aquest sentit és avui molt important allò que aprovem sobre les primàries i el Consell obert i allò que ha dit el primer secretari sobre el referèndum intern per a qüestions transcendents com una eventual coalició de govern.

2 – en el sistema productiu, econòmic , en el consum

3 – en els sistemes de protecció social

4 – la lluita contra el canvi climàtic i contra les desigualtats de gènere sempre en augment en períodes de crisi.

Només així els ciutadans i les ciutadanes ens veuran positius i útils .

Fa més d’un any que va finir el període de vigència del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) format pels ajuntaments de Salou i de Vila-seca i la Generalitat que el presideix a través del Conseller d’Economia. Aquest organisme, en nom dels dos ajuntaments, és l’encarregat de mantenir les relacions administratives de tot tipus amb l’empresa propietària de Port Aventura i, en el futur molt proper, amb la que posarà en marxa el projecte conegut com Barcelona World.

El febrer de 2012 l’ajuntament de Salou va avisar amb temps que volia revisar la repercussió econòmica i revisar els estatuts del CRT. Passat un any, davant la passivitat i la incompetència del Govern de la Generalitat, la principal infraestructura turística de Catalunya es queda sense el govern adient que suposava el Consorci que formaven conjuntament els ajuntaments de Vila-seca i Salou.

Perquè si llavors aqeust darrer ja va deixar d’assistir a les reunions, ara ja ha manifestat la seva decisió de procedir individualment en el futur i no tornar al CRT i, per tant, a partir d’ara cada ajuntament procedirà sense tenir en compte l’altre i per tant serà molt més complicat analitzar els problemes comuns i arbitrar les solucions pertinents.

Es farà així un flac servei als interessos generals i s’enviarà un missatge negatiu als emprenedors i inversors d’aquí i de fora respecte a les dificultats per invertir al nostre territori.

I el Govern de la Generalitat que és qui presidia el consorci, en lloc de liderar la solució, cridar els alcaldes i arbitrar una solució que plagués a tots dos ajuntaments, res de res. Va encomanar a una comissió d’experts que busqués algun tipus d’alternativa i es va rentar les mans.

Ara, veu com definitivament marxa Salou i queda liquidat el Consorci, el Govern mira de nou cap a un altre costat i ni tan sols hem sentit que es lamenti de la nova situació que ja sembla irreversible.

És cert que els dos alcaldes tampoc no escapen de les seves responsabilitats i algun d’ells lamentarà més que l’altre la seva inflexibilitat vist el resultat final. Ho hauran d’ explicar bé als seus convilatans i no sé si aquests els entendran.

Però el principal responsable és el Govern que hi és per resoldre conflictes com aquest, no per delegar la seva solució en una comissió i després desentendre’s malgrat que presidia el CRT.

El Conseller Mas-Colell em responia al Parlament just ara fa un any que li feia “vergonya que estimulés conflictes locals” quan només li manifestava la meva preocupació i la del nostre territori. Dotze mesos després li podria respondre que a mi em fa vergonya que el Govern de Catalunya hagi estat i encara avui sigui incapaç de solucionar les divergències de dos alcaldes i que tot plegat ens hagi deixat sense un Consorci que es va considerar imprescindible – i encara ho és – per gestionar la principal infrastructura turística de Catalunya que ha d’ampliar ara la seva activitat i que necessita més que mai de la unió, de la competència i de la intel.ligència que el Govern de Catalunya no demostra.

Publicat al Diari de Tarragna dissabte 30 de març de 2013

El PSC es suma a la iniciativa ciutadana europea per l’aigua pública en ocasió del dia mundial de l’aigua que es celebra avui, 22 de març, arreu del món

El 28 de juliol de 2010 l’Assemblea General de l’ONU reconegué mitjançant una resolució que el dret humà a l’aigua potable i el sanejament era un factor essencial per la vida per la qual cosa es demandava als països membres i les organitzacions internacionals el subministrament de recursos econòmics, la creació de capacitats i la transferència de tecnologia a fi de garantir l’accés físic i econòmic de tots els ciutadans a l’aigua potable segura i neta i a un sanejament adequat.

Malgrat això, al món hi ha 900 milions de persones sense accés a l’aigua potable i fins i tot a Europa un milió i vuit milions sense sanejament.

En l’actual context de crisi econòmica, molts governs estan aprofitant la situació per afavorir els processos de privatització de l’aigua en lloc d’assegurar que sigui un bé propietat de tots. És el cas dels governs del PP a Espanya i de CiU a Catalunya que no veuen l’aigua com un dret humà sinó com un negoci especulatiu més, quan haurien de desvincular-se clarament de la seva mercantilització i especialment després de la declaració de les Nacions Unides esmentada.
És per això que el PSC se suma, en el dia mundial de l’aigua, a la iniciativa europea pel dret humà a l’aigua i fem una crida a tots els ciutadans i ciutadanes perquè també s’hi adhereixin. Aquesta iniciativa ciutadana europea pretén dur al Parlament Europe una Iniciativa Legislativa Popular per excloure els serveis d’aigua de l’àmbit de la liberalització, garantint la seva condició de bé públic.
Això ha de significar l’inici d’un canvi en la forma de governar aquest recurs de forma que es garanteixin uns serveis d’aigua i sanejament per a tots els ciutadans de la Unió Europea. Perquè com tots els drets humans, ha de ser garantit pels poders públics i ha d’estar per sobre dels interessos comercials. Mitjançant aquesta iniciativa, s’invita la Comissió Europea a presentar una proposta legislativa per la implementació del dret humà a l’aigua i el sanejament reconegut per l’ONU i a promoure el subministrament d’aigua i el sanejament com serveis públics essencials per tothom. L’objectiu és que la legislació de la UE exigeixi als governs que garanteixin i proporcionin a tots els ciutadans serveis d’aigua potable i sanejament convenients.

L’aigua, doncs, no pot formar part d’un mercat que transforma en simples clients als homes i dones que han de tornar a ser-ne usuaris. En definitiva, avui més que mai, en un escenari de present i futur moilt condicionat pel fenomen del canvi climàtic, des del PSC volem contribuir a construir un compromís col.lectiu per l’aigua, que és tant com dir un compromís per la vida.

Per tot això, avui mateix entrem al Parlament de Catalunya una Proposta de Resolució amb aquestes consideracions i amb les propostes concretes següents:

Que el Parlament de Catalunya consideri l’aigua com un dret humà i com una obligació dels poders públics de garantir-lo i que insti el Govern de la Generalitat a pronunciar-se en el mateix sentit

Que el Parlament de Catalunya consideri l’abastiment d’aigua i la gestió de recursos hídrics no es poden regir per les normes del mercat i que insti el Govern de la Generalitat a pronunciar-se en el mateix sentit
Que el Parlament de Catalunya s’adhereixi i insti també al Govern de la Generalitat a fer-ho, a la iniciativa ciutadana europea sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament i a considerar, per tant, l’aigua com un dret humà que ha d’arribar a tots els territoris i abastir tots els ciutadans amb independència que puguin pagar-la o no.

Que el Govern difongui l’adhesió a l’esmentada campanya i que es visualitzi de manera clara en les dependències de l’administració de la Generalitat, així com que faciliti espais per la recollida de firmes

Que el Govern de la Generalitat promogui l’accés universal a l’aigua potable i el seu sanejament i asseguri la preservació dels limitats recursos hídrics públics per les generacions actuals i futures

Que el Parlament de Catalunya faci arribar aquests acords a les institucions comunitàries europees i als Estats membres perquè vetllin a fi que tots els ciutadans i ciutadanes puguin tenir garantit el dret a l’aigua i al seu sanejament

Xavier Sabaté ha defensat aquest matí en el si de la Comissió d’Interior la necessitat de comparèixer el Conseller d’Interior Ramon Espadaler per tal que expliqui què va succeir amb el vessament de sis mil tones de nafta a les instal.lacions de Repsol a l’octubre.

Xavier Sabaté ha manifestat la seva sorpresa pel fet que ERC i CiU hagin argumentat per oposar-s’hi que ja compareixerà al Parlament el secretari de Medi Ambient.
“ aquí hi ha hagut dos problemes greus – ha dit Xavier Sabaté – :

– Un, efectivament, ambiental. Estem parlant del vessament més important de la història de la refineria a les nostres comarques i ens preocupa quines afectacions s’han produït al subsòl.

– Però hi ha un altre problema també greu, com és que , en paraules del propi Conseller al Parlament, l’empresa no va avisar i per això no es va activar el Pla de Seguretat Química. Això no podrà ser tractat pel secretari de Medi Ambient perquè no és de la seva competència el Pla de Seguretat Química “

Xavier Sabaté ha manifestat que si el Conseller no compareix, ampliarà les 33 preguntes que ja va efectuar perquè siguin contestades per escrit. ( al final de la nota les tornem a reproduir ) perquè “ que no s’activi el Pla d’Emergència en la fase que sigui en un vessament tan important ha de comportar la depuració de responsabilitats i l’adopció de les mesures necessàries perquè no pot tornar a succeir “

Activitat parlamentària de Xavier Sabaté avui 20 de març de 2013 al Parlament

Temes de la circumscripció de Tarragona

1 – Barcelona World

Xavier Sabaté ha defensat aqeust matí en el si de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, la compareixença del titular del Departament Conseller Santi Vila per tal que expliqui totes les implicacions del projecte als municipis de Vila-seca i al de Salou: modificació de la legislació urbanística, afectacions mediambientals, proveïment i sanejament d’aigua, proveïment d’energia, mobilitat viària… etc.

Sorprenentment, CiU i ERC s’hi han oposat amb l’argument que qui ha de comparèixer és el titular d’economia sr. Mas Colell i els seus vots han sumat més que no pas els de la resta de grups ( PSC, ICV, PP, C’s, CUP).

Xavier Sabaté ha manifestat “ no entendre les raons per les quals CiU i ERC s’han oposat a la compareixença del Conseller que més pot respondre a els nombroses incògnites que planen sobre el projecte i lamentem que ERC contribueixi a l’obscurantisme en aquesta matèria “

Sabaté ha afegit que “ creiem que és una visió miop la d’ERC i CiU que tampoc no convé a la pròpia empresa a la qual no dubtem que interessa eliminar qualsevol dubte i generar el màxim de confiança entre els seus potencials clients “

“ Sabem, ha dit Sabaté, que ja s’intenten comercialitzar vivendes i es vol projectar una bona imatge de l’empresa. Doncs bé, la pitjor política d’imatge és la der sembrar o no aclarir dubtes. Així que reclamem, per a la bona marxa – que desitgem – del projecte, el màxim de transparència en tot el procés “

A la tarda, a la Comissió d’Economia, els socialistes s’han sumat a la proposta d’ICV perquè comparegui el conseller d’economia que s’ha aprovat per unanimitat, però segons Xavier Sabaté, això no resoldrà les demandes d’informació. “ No m’imagino, ha dit Sabaté, al conseller d’economia explicant com té previst el Govern resoldre els problemes viaris, d’infrastructures d’aigua, energia i residus entre altres, així que si el conseller Vila no compareix, farem les preguntes que convingui sobre com pensa resoldre el seu departament els nombrosos problemes que tot gran projecte compporta “

2 – ERISA de Constantí

Xavier Sabaté ha presentat també la proposta de Resolució del PSC que s’oposava a la privatització de l’empresa Ecoparc de Residus Industrials (ERISA) a Constantí. Sabaté ha lamentat que ERC i CiU s’hagin oposat a aquesta proposta perquè “ no estem parlant d’una infrastructura qualsevol sinó d’una instal.lació sensible que no pot estar sotmesa a la lògica del lucre que comporta tota empresa privada”

Sabaté ha afegit “ es ven a preu de ganga ( ens ha costat als ciutadans més de cent milions i es ven per quaranta ) , una instal.lació amb repercussions sobre el medi i sobre els ciutadans, que si arriba a ser privada procurarà retallar totes les despeses possibles, fins i tot les de personal així com les aportacions que venia fent a l’Ajuntament de Constantí “

Finalment, Sabaté ha lamentat que s’hagi rebutjat també quelcom que figurava en la proposta com és “ la participació dels treballadors i de l’Ajuntament en els òrgans de direcció de l’empresa que hauria de continuar sent pública o mixta amb majoria de capital públic per garantir que primaran els interessos generals i públics per damunt de qualsevol altre de privat “

3 – Llots de Flix

Xavier Sabaté ha intervingut també en la fixació de la posició del grup del PSC respecte a una proposta d’ICV sobre l’extracció dels llots tòxics del riu Ebre a Flix que ha començat fa pocs dies. El PSC ha votat a favor de la proposta que anava en el sentit de posar en marxa la Comissió de Seguiment prevista i que encara no s’ha posat en marxa “ perquè la participació i la transparència són la garantia que les coses es fan ben fetes “

Altres

4 – Fracking

La proposta del PSC que ha defensat Sabaté proposant que s’aturessin les prospeccions de fracking al nostre país ha estat derrotada pels vots de CiU i el PP.
Xavier Sabaté ha lamentat aquesta “ falta de visió de CiU i el PP apostant encara per les energies fòssils, velles i brutes que contribueixen al canvi climàtic i la falta d’aposta per les energies renovables “

“ És la del PP i CIU una visió antiga d’una dreta miop que no sapo mirar al futur “

“ Invito a la dreta de Catalunya que imiti la dreta intel.ligent del centre i el nord d’Europa que aposta per les energies renovables i es proposa decididament limitar i abandonar progressivament les energies velles dels combustibles fòssils i de l’urani “

Solidaritat amb Flix

Xavier Sabaté ha expressat en les tres comissions en què ha intervingut avui – Territori i Sostenibiliat, Empresa i Ocupació i Economia – la seva “ solidaritat amb els regidors i l’alcalde de Flix que es troben en vaga de fam a l’ajuntament i ha fet una crida a l’empresa ERCROS a ser responsable per restituir tots els llocs de treball possibles així com a col.laborar en el redreçament econòmic a partir de les instal.lacions de què disposa i que ha d’oferir amb generositat a les iniciatives industrials que es proposin “