Ni són només de Salou ni s’han acabat

Publicat el 17/08/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

Durant els primers dies d’agost han coincidit diferents incidents a l’Eurotúnel que uneix França i el Regne Unit i a Salou. Tots dos amb resultats de mort de dos ciutadans senegalesos – el d’aquí Mor Sylla – que tenien com a denominador comú l’intent de guanyar-se la vida fugint de la  misèria del seu país. Per si fos poc, dia rere dia hem anat veient dramàtiques imatges d’emigrants en condicions tan infrahumanes com les que viatjaven en un pesquer de Líbia amb quaranta morts a la bodega i més de tres-centes que la marina italiana va rescatar.També a Itàlia, com a Salou i com a França i al Regne Unit les úniques autoritats que donen la cara són les d’interior.

El ministre de l’Interior  Algelino Alfano, ha advertit que “o la comunitat internacional es disposa a resoldre la qüestió líbia, o  no serà l’última tragèdia”. També a Grècia que porten 156.000 migrants en el que va d’any.Per tant, no són només problemes de Salou però això no ens hauria de consolar. Ni és un problema únicament de policia. Quan un problema social es vol abordar només des de la perspectiva policial, no es fa des d’on toca i acabem discutint sempre sobre la proporcionalitat de l’acció dels policies.Afrontem la realitat i no posem de nou el cap sota l’ala. Parlem de morts que hem de lamentar i rebutjar i de vides humanes en condicions indignes.

I sí, hi ha màfies criminals que s’aprofiten de la misèria de ciutadans que han nascut uns quants quilòmetres més al sud que vostè i jo. Diguem-ho d’una altra manera:  vostè o jo hauríem pogut néixer perfectament al Sudan o a Nigèria i només per atzar ens van parir una mica més al nord.  No per això som més persones humanes  ni tenim més drets ( humans ). Per qui no ho recordi la carta de drets humans ens ho reconeix a totes les persones per igual i no a uns més que als altres. Aprovada el 1948, el seu primer article diu que “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència , han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres “

 

I l’article 2 diu que “ tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració sense cap distinció de raça, color, sexe, religió…. origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició,,,,,”Si és així, no podem tolerar per més temps que el problema principal i de fons que és el del subdesenvolupament, continuï en els nivells actuals. Des de les institucions de la Unió Europea Bruselas es reclama als països membres “més solidaritat” per fer front a la crisi migratòria però no hem sentit cap reacció dels interpel.lats mentre continuem veient militars i policies que es fan càrrec de les tragèdies de cada dia. O sindicats de policies a casa nostra que es queixen amb raó d’agressions intolerables.

Les activitats dels manters a les poblacions de la nostra costa no són tanta tragèdia però tampoc no poden continuar . No es poden resoldre d’un dia per l’altre i com tot el difícil requereix temps, molta feina i ganes de fer-la. Però no podem tolerar activitats il.legals als nostres carrers i a la nostra economia. Eradicar-les és necessari per no perjudicar els nostres comerciants que no poden competir en les mateixes condicions, que paguen els impostos que serveixen per mantenir el nostre estat social i que generen llocs de treball.

Lluitar contra les màfies i contra aquesta activitat ha de ser possible al mateix temps que es resol el greu problema de persones que no disposen de mitjans per sobreviure. Els manters han de complir les mateixes obligacions que les persones nadiues i s’han de sotmetre a les lleis. I per això  els hem de proporcionar la inserció social que ho faci possible.

 

A Salou només hem vist el conseller d’interior i l’alcalde torna a declarar les darreres hores que és un problema policial. Però necessitem veure vist sobretot que actuï la d’atenció social i el de treball. I cal que es conjurin amb  els ajuntaments, l’Estat i representants dels col.lectius afectats.Només planificant solucions  s’hi podrà posar remei.  I fent-ho des de la consciència que és un gravíssim problema que requereix accions decidides i valentes.

Antoni Brull                                                                             Xavier Sabaté

Portaveu del Grup Municipal del PSC                                President de la Federació XVII del a l’Ajuntament de Salou                                                         PSC – Camp de Tarragona –

Publicat dins de General | Feu un comentari

Per què votar PSC 2/10 – Un govern que ens tingui en compte

Publicat el 13/08/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

 

Sembla com si no hagués existit una legislatura de Mas-PPAliciaSànchezCamacho  i han estat dos anys. NI tampoc una de Mas-ERCJunqueras i han estat tres.

Totes dues legislatures han estat letals per la circumscripció de Tarragona que malgrat tenir tres comarques que ocupen els primers llocs en persones aturades és la província on menys han invertit els Governs de la Generalitat Mas-SànchezCamacho-Junqueras.

No és una opinió, són números reals i publicats pel propi Govern tant els de les persones aturades com els dels pressupostos.Com és real que ja no disposem d’eines de planificació com el Pla Estratègic del Camp de Tarragona ni tampoc el de les Terres de l’Ebre. Aquest darrer es va encarregar però no ha prosperat. Si no hi ha plans no hi ha compromisos.

No hi trobem explicació. Artur Mas va començar a ser President declarant que el seu govern era ” bussines friendly ” però a l’hora de la veritat no hem vist que aquests cinc anys s’hagin caracteritzat per generar confiança entre els inversors que generessin llocs de treball. Recordem el Logis Penedès que pot generar milers de llocs de treball segons els nombrosos estudis de què disposem. Ni avui, passats cinc anys d’inacció del govern català, quan tothom parla de la importància de la logística per fer una economia més competitiva sabem res d’un lloc tan privilegiat. I si jo fos Artur Mas em posaria vermell quan exhibeix les modificacions del CRT de Vila-seca i Salou per fer possible l’encara anomenat Bcn World. El seu soci Junqueras el va deixar tirat i encara avui trobem inversors que ens pregunten què passarà si guanya ERC, cosa impossible de discernir en aquestes eleccions pretesament plebiscitàries. Dic que s’hauria de posar vermell perquè no s’hauria pogut tirar endavant sense el suport del PSC des de l’oposició com la llei d’FP o la de Cooperatives.

Tampoc els dos governs no han elaborat cap pla d’energia com han fet els països avançats i així, les nostres comarques que generen la major part de l’energia que es consumeix a Catalunya ( la contaminant i perillosa com la nuclear i la fòssil  però també renovable ) no saben quin futur els espera en aquest terreny. A tota Espanya han estat notícia de portada aquesta primavera els residus nuclears. La nostra província és la més nuclearitzada de totes, tenim un problema de seguretat i de tractament dels residus. El nostre govern què diu ? Calla. El mana Endesa on hi ha el sr. Madí que va portar les campanyes del president Mas i, per cert, també el nou cap de llista per la província de Tarragona sr. Germà Bel dels Junts. Per això deu ser que el govern ha arxivat tants projectes d’investigació entre els quals es troba – ves per on – un que ens afecta tant a les nostres comarques com el Zefir d’energia eòlica en aigües profundes i que havia de tenir la seva concreció a l’Ametlla de Mar i a Tarragona. Catalunya renuncia a investigar les energies de futur que ja són present als països més avançats.

No hem tingut tampoc cap coordinació amb el Govern de l’Estat en matèria de seguretat fins al punt que la darrera Junta de Seguretat de Catalunya la va convocar el President Montilla ja fa vuit anys. És allí on es coordinen els diferents cossos policials. Doncs bé, l’activitat terrorista internacional s’ha incrementat notòriament aquests darrers temps, les nostres comarques han estat assenyalades com de risc per part de tots els serveis d’intel·ligència i en particular algunes poblacions del Baix Camp i del Tarragonès. El Govern de la Generalitat està mut també en aquesta matèria tan vital i principal.

Cap tractament tampoc de problemes greus com la immigració o les ocupacions il·legals d’habitatges. Constantí i Salou en són els darrers exemples. Es posa el cap sota l’ala i quan esclata el problema  es redueix tot a un problema policial. Algun conseller a part del d’Interior s’ha atansat a Salou per dir quelcom tan elemental com que el problema dels venedors manters no és policial només sinó social , que és molt de fons i que es compromet a tractar-lo en tota la seva dimensió multisectorial ?

La pobresa ha crescut de forma indecent. L’espectacle aquest estiu dels nous equips d’ajuntaments que s’han de fer càrrec de l’alimentació dels infants que només mengen durant el curs escolar és intolerable.

La qualitat de l’educació  ha baixat perquè també ho ha fet l’esforç del Govern: aules més penes i amb menys professors no podien donar un altre resultat que un fracàs escolar insuportable en un país que es pretén avançat. El finançament  de la URV o de la FP amb augment de costos de matriculació han eixamplat les diferències socials i han afectat greument la igualtat d’oportunitats.

I si parlem de  sanitat,  té el Govern alguna cosa a dir sobre  la progressiva marxa de les classes mitges cap a la sanitat privada per evitar les llistes d’espera  ? Què ha passat amb les resolucions del Parlament aprovades per organitzar la salut mental com a la resta de Catalunya per exemple ? Per què també en això estem discriminats ?

Equipaments com la presó del Catllar acabada fa cinc anys i sense ocupar, el nou edifici dels jutjats de Tarragona sense ni tan sols encarregar el projecte o un oblit insultant del patrimoni de Tarraco, universal per la Unesco i per tot el món però menystingut per un govern que declara que el teatre romà ha de psoar-se en valor però que només es queda en una mera declaració, que veu com la muralla de Tarragona està apuntalada i llegeix aquest estiu que encara serà l’Estat qui aportarà algun euro l’any que ve per zero el Govern Mas-Junqueras. En termes de cultura no puc entendre com el sr. Mas se n’ha desentès tant. Si ens fixem en Reus, com ha fugit del consorci del teatre Fortuny, la biblioteca Pere Anguera tancada, la programació artística sota mínims demostra que la capital del Baix Camp ha perdut prestigi i protagonisme que tants esforços havia costat assolir. El sud, en termes culturals tampoc no existeix però tampoc no ens han fet cas ni a nosaltres ni als treballadors del Consorci per la Normalització lingüística.

 

En termes mediambientals, nul.la implicació en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest estiu tot el planeta clama contra el canvi climàtic però tampoc el Govern no ha escoltat el clam de les organitzacions medi-ambientalistes i polítiques d’esquerra per convocar una cimera contra el canvi climàtic i un pla de foment d’energia renovable i d’estalvi i eficiència energètica. Encara hem de sumar a les nostres comarques la venda de la incineradora de residus industrials de Constantí que, a banda de regalada, deixa d’estar sota el control públic amb el risc que comporta una instal.lació de risc com aquesta, els treballadors desprotegits a partir del 2017 i el municipi de Constantí ja no rebrà les compensacions que sempre havia tingut constituint així un gravíssim precedent. Per no parlar de la poca atenció als parcs naturals i de l’oblit de la creació del de les muntanyes de Prades. I els  instruments per controlar la contaminació de l’aire al Camp de Tarragona, especialment a les poblacions properes als polígons químics  com l’Observatori de la Salut i el Medi Ambient han estat arraconats fins al punt que han sorgit moviments ciutadans i ajuntaments que han demanat nous estudis i instruments quan ja en tenim.

És difícil sostenir que tot això és culpa de Madrid. Veurem què diu el candidat de les nostres comarques de la llista oficialista que gairebé es pretén única. El porten de Barcelona perquè sembla que aquí no en tenen de candidats. Va néixer a les nostres comarques i ens visita alguns caps de setmana. Lligat a la italiana Endesa, la propietària de les nostres nuclears i de bona part de la distribució d’electricitat, Alguna cosa a dir de la seva comarca d’origen, una de les que té més atur de Catalunya ? alguna proposta sobre el tema ? del futur de les nuclears i dels seus residus ? Què en faria dels residus nuclears en una Catalunya hipotèticament independent ? I què en farà a partir del 28 de setembre ? Assumirà la inexistent obra de govern a les comarques del sud i ens en donarà explicacions ? O pensen que poden acudir a aquestes eleccions sense fer cap balanç com a tots els països democràtics ? Ens explicarà per què no hem tingut cap conseller de les nostres comarques en set anys excepte el darrer mes ? I per què tampoc no ens ofereix Mas-Junqueras un cap de llista que visqui entre nosaltres ? Quina consideració ens tenen ?

La independència és una promesa de la qual si alguna cosa sabem segur és que va per llarg i prolongarà cinc anys de provisionalitat jurídica i de paràlisi  econòmica, cultural i social durant no sabem quants més tot el país i les nostres comarques tarragonines particularment.Ens cal, però , un govern que lideri una acció per a tot el territori, que no torni a marginar les comarques tarragonines, que planifiqui i es comprometi, que lideri un esforç col.lectiu, que no amagui el cap sota l’ala sinó que afronti la realitat. Això és el que oferim.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Tornar la confiança en Catalunya

Publicat el 13/08/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

El Govern del PP ha perpetrat agressions legislatives a i socials contra Catalunya: retalls del nostre autogovern però també ha fomentat l’animadversió de la societat espanyola amb greus repercussions  d’ordre econòmic, cultural, esportiu i social. Sumem-hi un President de la Generalitat que passarà per no haver aconseguit cap avenç en el benestar dels catalans – ben al contrari, retrocessos espectaculars en educació, atenció a la salut i a la discapacitat, a la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació o augment de la pobresa i per no haver sabut afrontar les embestides del govern del PP amb unitat de tot el catalanisme ni  liderar amplis consensos. Això ha comportat tres eleccions en cinc anys i la ralentització quan no la paràlisi definitiva de plans i projectes del nostre sistema productiu per sortir de la crisi amb més rapidesa. Cap país dels 34 de l’OCDE ha patit una circumstància tan fora de lloc i quan al primer ministre del d’un d’ells – Suècia – se li va ocórrer  plantejar el novembre passat avançar les eleccions perquè l’oposició li tombava els pressupostos, va ser tal la commoció que empresaris, sindicats, universitats, mitjans de comunicació i la societat sueca en conjunt, van posar el crit al cel, van  recordar-li que des del 1958 no s’havien avançat mai les eleccions i que no estaven disposats a tenir el país potes enlaire sis mesos més. Finalment govern  i oposició  van fer una esforç,  van consensuar plans de futur que en alguns casos comporten vuit anys i  tothom a la feina. Aquí  cinc anys de paràlisi, de no generar confiança jurídica ni econòmica, ni social, de descrèdit en el context estatal i internacional i embarcats en una aventura que ni Artur Mas es creu i molt menys encara els països del nostre entorn i més enllà als quals ha acudit demanant un suport a la independència que brilla per la seva absència. Milers de ciutadans i ciutadanes de bona fe donen per bones les explicacions del tàndem Mas-Junqueras que tot això és culpa d’Espanya i que amb una votació la independència serà un fet. Però el sr. Mas ens ha fet més dependents  de la pobresa, d’una educació i una sanitat pitjors, dels grans monopolis de l’energia o de la farmàcia, del transport o del clima advers, de la mediocritat cultural, d’uns mitjans públics de comunicació sectaris .Però  el 28 de setembre tindrem un país ingobernable, la frustració de milers de catalans  serà majúscula i  serà el tercer cop  en cent anys que haurem fet  el ridícul: Macià i Companys van intentar sengles aventures fallides i ara Mas no n’ha après i hi torna. Jo l’any passat vaig anar a la via catalana l’11 de setembre perquè crec en el dret a decidir dels catlans però Mas i Junqueras corren el risc de materialitzar per molt temps, segurament unes quantes dècades – una Catalunya frustrada, mal avinguda amb la resta d’Espanya i  del món i desprestigiada. Davant d’aquest panorama, milers dels  qui creiem i defensem la nació catalana en tant que hi viuen persones que tenen dret a les millors condicions de vida que puguin fruir, que defensem  els seus trets identitaris sí però perquè busquem el millor  per als homes i dones que hi viuen, votarem PSC que és un partit d’esquerres i de govern, que ha tingut la capacitat de ser el principal partit de la unitat del poble de Catalunya, que ha comès errors, sí, però que garanteix que aquesta unitat es preservarà per damunt de qualsevol altre projecte particularista. Ho vàrem demostrar amb el retorn del President Tarradellas, amb la  recuperació del català, amb la reforma de l’Estatut, a tants i tants ajuntaments durant tants anys .Cal un nou govern amb urgència a Catalunya d’amplis consensos i hem demostrat  que sabem dialogar i fer de pont, coneixem com fer funcionar l’economia i aplicar polítiques socials avançades, comprenem les amenaces de la globalització, del canvi climàtic i de la seguretat. Des de la nostra experiència, des del nostre orgull de les coses que hem fet bé i des de la humilitat que reconeix que també l’hem pifiada en algunes ocasions ens posem al servei del poble de Catalunya. Entre altres coses, per  tornar el prestigi perdut i la confiança amb el nostre país i entre els propis catalans i catalanes.

 

Publicat avui 13 d’agost al Diari Més Tarragona

Publicat dins de General | Feu un comentari

Per què votar PSC 1/10Tornar el prestigi a Catalunya

Publicat el 07/08/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

1/10Tornar el prestigi a Catalunya

Des que va prendre possessió, no ha passat setmana sense que el Govern del PP no hagi perpetrat una agressió legislativa i/o, el que és pitjor, social contra Catalunya. Em refereixo a retalls del nostre autogovern però també a l’animadversió que ha generat en la societat espanyola contra el nostre país amb greus repercussions  d’ordre econòmic, cultural, esportiu, social i en general en la relació amb la resta de pobles d’Espanya.

 

S’hi ha sumat a aquesta circumstància, un President de la Generalitat que ha resultat el més fluix de la història de Catalunya i que passarà per no haver aconseguit cap avenç en el benestar dels catalans – ben al contrari, retrocessos espectaculars en educació, atenció a la salut i a la discapacitat, a la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació o augment de la pobresa i per no haver sabut afrontar les embestides del govern del PP amb suficient unitat de tot el catalanisme.

En lloc de liderar amplis consensos, s’ha dedicat a ser esclau de l’independentisme, de les seves estratègies i objectius. Això ha comportat tres eleccions en cinc anys i la ralentització quan no la paràlisi definitiva de plans i projectes per sortir de la crisi amb més rapidesa dels nostre sistema productiu i de forma més solidària. Cap país dels 34 de l’OCDE ha patit una circumstància tan fora de lloc i quan al primer ministre del d’un d’ells – Suècia – se li va ocórrer  plantejar el novembre passat avançar les eleccions perquè l’oposició li tombava els pressupostos, va ser tal la commoció que empresaris, sindicats, universitats, mitjans de comunicació i la societat sueca en conjunt, van posar el crit al cel, van  recordar-li que des del 1958 no s’havien avançat mai les eleccions i que no estaven disposats a tenir el país potes enlaire sis mesos més. Finalment govern socialdemòcrata-verd i oposició conservadora van fer una esforç, van cedir uns i altres, van consensuar plans de futur que en alguns casos comporten vuit anys i  tothom a la feina entre els aplaudiments de tota la ciutadania.

 

A casa nostra portem cinc anys de paràlisi, de no generar confiança jurídica ni econòmica, ni social, de descrèdit en el context estatal i internacional. Poca gent es fia del nostre sistema institucional per altra banda sectari fins a extrems inconcebibles; o diuen que quan ens aclarim ja els avisarem, el nostre president ens ha embarcat en una aventura que ni ell es creu i molt menys encara els països del nostre entorn i més enllà als quals ha acudit demanant un suport a la independència que brilla per la seva absència.Milers de ciutadans i ciutadanes de bona fe han cregut que havien de donar per bones les explicacions del tàndem Mas-Junqueras que tot això era culpa d’Espanya i que amb una votació al novembre passat o ara al proper 27 de setembre la independència serà un fet.

Un sol diputat més que la meitat ( 69 )i la declaració unilateral serà un fet. No m’ho acabo. Però per què no ho han fet ara que  al Parlament eren 50 Ciu, 21 ERC i 3 de la CUP ). Per no anar a les hemeroteques i treure les declaracions de uns i altres dient que una independència no s’assoleix més que amb unes majories molt àmplies i que per això demanaven un vot massiu  que cada cop s’ha fet més petit.

 

Si fem cas de gairebé totes les enquestes, el 28 de setembre tindrem un país més ingovernable encara que l’actual i la frustració de milers de catalans que han cregut al sr. Mas i al sr. Junqueras serà majúscula i en termes històrics serà el tercer cop que en cent anys haurem fet els catalans el ridícul: Macià i Companys van intentar una aventura fallida i ara Mas no n’ha après i hi torna. Jo l’any passat vaig anar a la via catalana l’11 de setembre però abans vaig escriure un article en què recordava ja els dos intents anteriors fracassats Per això li vaig dir al President Mas al debat de política general de 2012 que si jo fos independentista m’enfadaria amb ell. Avui encara estaria més enfadat i li diria que les coses no es fan, si es volen fer, així: actuant unilateralment , dividint el país i deixant pel camí milers i milers de catalanistes que, com vaig escriure fa uns mesos, creiem que Catalunya és una nació i que pot ser un estat federat amb la resta d’Espanya com Alemanya i altres països federals

 

Mas i Junqueras corren el risc de materialitzar per molt temps, segurament unes quantes dècades – una Catalunya frustrada, mal avinguda amb la resta d’Espanya i  del món i desprestigiada. Ells no podran continuar al timó si no aconsegueixen allò que han promès tan a la lleugera. Sabem que no ho aconseguiran i que la independència que prometen, en qualsevol cas, és fictícia. O pensen que ignorem que el sr. Mas ens ha fet més dependents que fa cinc anys de la pobresa, d’una educació i una sanitat pitjors, dels grans monopolis de l’energia o de la farmàcia, del transport o del clima advers i de tantes i tants activitats?Davant d’aquest panorama, les persones d’esquerres, que creiem i defensem la nació catalana en tant que hi viuen persones que tenen dret a les millors condicions de vida que puguin fruir, que defensem la nació, els seus trets identitaris sí però perquè busquem el millor  per als homes i dones que hi viuen, hem de votar el PSC que és un partit d’esquerres i de govern, que ha tingut la capacitat de ser el principal partit de la unitat del poble de Catalunya, que ha comès errors, sí, però que garanteix que aquesta unitat es preservarà per damunt de qualsevol altre projecte particularista.

 

Un PSC que ho va demostrar amb el retorn del President Tarradellas, amb la decisiva contribució a la recuperació de la llengua catalana, amb la reforma de l’Estatut, amb la seva tasca a tants i tants ajuntaments durant tants anys .Cal un nou govern amb urgència a Catalunya d’amplis consensos i d’això en tenim la mà trencada si se’m permet l’expressió. Hem demostrat aquests anys de democràcia que sabem dialogar i fer de pont, coneixem com fer funcionar l’economia i de polítiques socials avançades i solidàries, comprenem les amenaces de la globalització, al medi ambient i de la seguretat. Tenim projecte de país, d’estat i d’Europa i una persona que encapçala la proposta – Miquel Iceta – que en sap de liderar.

 

Des de la nostra experiència, des del nostre orgull de les coses que hem fet bé i des de la humilitat que reconeix que també l’hem pifiada en algunes ocasions ens posem al servei del poble de Catalunya. Entre altres coses, per  tornar el prestigi perdut al nostre país.

Proper article el dia 12 · Prou d’una marginació tan evident de les comarques tarragonines “

Publicat dins de General | Feu un comentari

Per què dissabte 25 de juliol de 2015 vaig votar en contra del programa que el PSC presenta aquestes eleccions del 27 de setembre

Publicat el 28/07/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

 

Deu reflexions sobre el tema

1 – Perquè hem canviat una de les propostes més importants que encara dissabte era vigent, la referida al dret a decidir o, dit d’una altra manera, a la defensa d’una consulta legal i acordada. Així la formulàvem al programa del 2012 que ha constituït el nostre contracte amb el poble de Catalunya:” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

 

2 – També ho vàrem sostenir:

 

 

3 – No puc entendre que renunciem a un dret, quelcom insòlit en la historia de la Humanitat però sembla que ja estava decidit i pactat fa setmanes perquè fins  i tot Carme Chacon sembla que ho havia posat com a condició i ja ho va donar per fet abans fins i tot que ho aprovéssim. Vegis si no les seves declaracions dues setmanes abans

 

4 – El darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern  del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )

5 – Mentre no reconeguem clarament que estem disposats a escoltar i posar a votació allò que demanen més d’un milió i mig de catalans i catalanes, tampoc no se’ns reconeixerà com a vàlida la nostra proposta de federalisme

 

6 – 50.000 persones ja són suficients perquè tramitem una ILP ( Iniciativa legislativa Popular ) i no considerarem el que demanen un milió i mig de persones ?

 

7 – Dir que Catalunya és una nació  no és suficient. Com el moviment es demostra caminant. Si ho som i no acceptem el dret a decidir, la nostra proposta de federalisme no té credibilitat. I si és una nació Catalunya, la sobirania resideix en el poble de Catalunya, al menys per a milions de catalanes i catalans entre els quals em compto que ja sabem  que la Constitució del 1978 digui que és el poble espanyol però també sabem que la Constitució no és inamovible ni és possible que tothom defensi tots els seus preceptes.

 

8 – Aquests tres anys se’ns ha vist massa sovint al costat del PP i de C’s

 

9 – Fins a l’últim moment he intentat que el PSC contemplés en el programa d’aquestes eleccions la possibilitat de la consulta. A continuació transcric la mva esmena al programa que no va ser acceptada “ A Catalunya, la pregunta del referèndum ( sobre la Constitució ) podrà contemplar , alternativament a la resposta positiva, la que pugui proposar la majoria qualificada del Parlament de Catalunya i que substituiria a la resposta negativa “

 

10 – Un PSC amb perfil, autonomia i projecte propi per Catalunya és el que desitjo.Així és com el vàrem concebre i fundar i així és com cal que sigui, avui més que mai, el PSC. I que sigui autènticament d’esquerres, la qual cosa vol dir entre altres coses, feminista i ecologista.

Un PSC que torni a tenir la vocació de ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya i no només d’uns quants, on hi càpiguin tots els i les que se sentin d’esquerres de veritat ( persones lluitadores pel canvi permanent ) independentment de la sensibilitat nacional que tinguin. Perquè al cap i a la fi, allò que ens uneix és la llibertat, la justícia  i la igualtat d’oportunitats.

Per això lluitaré

Publicat dins de General | 3 comentaris

Declaracions sobre el PDU del CRT de Vila-seca i Salou

Publicat el 28/07/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

Zona afectada pel Pla director urbanístic del Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca i Salou

Valoració positiva del Pla que ha de fer possible la inversió i la generació de llocs de treball

Respecte a  la reunió que avui ha mantingut la Comissió de Seguiment del PDU ( Pla Director Urbanístic ) que es va acordar al Parlament “ recordo un cop més que correspon als ajuntaments de Salou i de Vila-seca la decisió de planificar el seu territori, perquè tot i que per la importància de l’actuació és bo que hi hagi una reflexió més àmplia, cal no oblidar que l’autonomia municipal s’ha de reconèixer.“

“ Els socialistes hem donat suport al projecte des del primer dia a condició que fos sostenible, respectuós amb el territori i afegint implicació social de la inversió. Avui podem dir que urbanísticament ens satisfà perquè respecta íntegrament la planificació del 2006 que nosaltres mateixos vàrem impulsar des del Govern de progrés que presidia Pasqual Maragall i en particular el que fa referència als usos que es fixaven a la platja Llarga de Salou amb alçades de planta més 3. “

“ Un territori sensible que vàrem dir que havia de  tenir en compte diferents figures de protecció com el Pla del Paisatge, de preservació del sistema costaner i el Pla del Camp de Tarragona, avui podem dir que està molt per sota del que inicialment s’havia parlat“

També pel que fa als nous usos dels Centres Turístics Integrats ( “ ressorts “ ) ens semblen molt més raonables que no pas els que inicialment es parlaven: 830.000 m2 de sostre quan algunes veus parlaven de més de dos milions de metres tindran una afectació sobre el terreny molt més integrada “

“ En definitiva, els socialistes ens sentim satisfets de la nostra aportació i del treball conjunt amb el Govern per fer possible una Planificació urbanística adequada i respectuosa amb l’entorn “

“ Dedicarem el que queda d’estiu a continuar treballant en el plec de condicions del concurs definitiu que ha de fer possible aquesta inversió que complementa i eixampla les possibilitats d’activitat turística al nostre territori i, en definitiva, allò que més importa als socialistes que és la generació de llocs de treball “

Camp de Tarragona, 28 de juliol de 2015

Publicat dins de General | Feu un comentari

Carta als afiliats i afiliades del PSC

Publicat el 16/07/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

Estimat/da company/a :

Crec que has de ser tu en primer lloc i no a través dels mitjans de comunicació que coneguis la meva decisió de no tornar a figurar a la llista del nostre partit ni a  les eleccions al Parlament de Catalunya ni a les Generals.

Agraïment i excuses

El meu agraïment  a les persones que heu confiat que podia ser la vostra veu, és infinit. Al PSC en el seu conjunt també. Mai no podré tornar tot allò que m’heu donat amb tanta i tan immerescuda generositat.

I també demano excuses a tots aquells que hagi pogut incomodar o decebre.

Un socialisme radicalment transformador

Veuràs en el darrer article del meu bloc les raons de la meva decisió. És millor que altres companyes i companys més convençuts de la línia actual del PSC prenguin el relleu en la primera línia de combat.

Avui a  un partit d’esquerra se’ns exigeix  molt compromís amb reformes profundes econòmiques, socials i ambientals; que siguem profundament transformadors. M’identifico amb els corrents més transformadors de la socialdemocràcia perquè així ens ho demanen els ciutadans i les ciutadanes que volen que ens ho replantegem gairebé tot i que una nova organització de la nostra convivència estigui realment al servei de les persones i no dels poderosos. I com a socialistes hem de fer l’impossible perquè les persones necessitades ( la immensa majoria ho som en algun moment de la nostra vida o de forma permanent ) siguin les primeres en ser ateses.

A  Catalunya hem patit aquests cinc anys de govern Ciu-PP i CiU-Esquerra que ens han afegit moltes noves dependències: La dependència d’unes estructures econòmiques i socials que generen desigualtats i pobresa perquè estan al servei d’uns pocs; la dependència d’energies de risc i contaminants; la dependència dels consumidors i usuaris de sectors oligopolístics; la dependència de les futures generacions esgotant els béns naturals o malmetem l’entorn; la dependència d’una clima advers que canvia; la dependència respecte de poders no democràtics i de pràctiques corruptes o poc transparents.

Els qui més parlen d’independència a Catalunya obliden aquestes dependències que en alguns casos són brutals i inacceptables i que generen tantes angoixes i desigualtats intolerables

Si Catalunya és una nació  tenim dret a decidir el nostre futur

El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació i si s’ho creu, com sempre hem defensat, té dret a decidir. Prova que ho hem defensat és que en el darrer programa electoral, veritable contracte amb les persones que ens van atorgar  la seva confiança amb el seu bvot i que encara és vigent diem:

” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

Per això el darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern  del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )

No seré mai nacionalista i algun dia espero que ni catalanista. Les persones, el primer

No seré mai nacionalista perquè no concebo posar cap nació per damunt de les persones. Però , com tothom, estimo el país que conforma el meu relat personal de pertinença, de relació amb el meu entorn , de la gent per la qual i amb la qual m’entusiasma lluitar. Aquesta nació es diu Catalunya i com que les aspiracions d’autogovern sempre han estat escapçades, continuo lluitant des del meu socialisme perquè estic convençut que aquesta lluita també pot beneficiar els treballadors que viuen al meu costat.

No vull trencar amb la resta d’Espanya a no ser que sigui impossible la relació que hem de tenir amb els seus pobles.  Sento especialment Aragó perquè hi tinc les arrels de la meva mare però també sento totes les altres comunitats. I encara sento més el País Valencià i Ses Illes perquè formen part d’un mateix domin lingüístic que és el meu.

La dreta també en aquest terreny ha estat i és el veritable enemic  d’un projecte espanyol compartit com ve demostrant els darrers anys.

Penso que els socialistes hem de continuar defensant el dret dels catalans i les catalanes a organitzar-nos com sobiranament decidim, com creiem que millor defensem els interessos de la nostra gent i com puguem expressar millor la nostra solidaritat amb la resta d’Espanya i del món perquè som internacionalistes com a militants d’un partit d’esquerra.

 
Els qui conformen la majoria al Partit tenen dret a treballar sense interferències

Al PSC, com al PSOE, ens costa praticar el pluralisme intern i acceptar la diversitat. En canvi, sóc dels qui, com els companys del Partit Socialista Francés, creu que a un partit socialista no li fa mal, ans al contrari, el beneficia la diversitat i la pluralitat. Per això defenso, i avui més que mai en una societat fragmentada, que els partits socialistes i el PSC en particular, han d’acceptar i promoure  la varietat de pensaments i matisos. Això faria que els ciutadnas i les ciutadanes tinguessin més possibilitats de trobar motius per identificar-se amb un o altre corrent del socialisme i per tant, amb el partit en el seu conjunt.

No tenim aquesta tradició però ho defensaré al proper Congrés del PSC. Perquè vull un PSC que torni a ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya. Ara en tenim més fora que dins i jo vull que n’hi hagi més dins que fora. Gent que amb el denominador comú del socialisme i d’esquerres defensin la classe treballadora. Socialistes i catalanistes per les mateixes raons.

Però ara, en aquesta conjuntura concreta, els qui conformen la majoria del Partit tenen dret a treballar sense interferències i els qui no ho veiem igual a deixar-los fer. Desitjo de tot cor que se’n surtin i jo procuraré col.laborar des de la filera que ells creguin convenient i que em sigui més còmoda. La tasca pendent és tan immensa que  ja tinc pensats diferents llocs en els camps del medi ambient, de la cultura i de la llengua, de l’educació,,, o tants altres.

També ho deixo perquè són necessaris els relleus

Però ja veus que ho poso en darrer lloc. Respecto l’opinió dels qui pensen que els relleus han de ser sovintejats i generacionals. Però no ho comparteixo. La societat no està composada d’una sola generació que si parlem en aquests termes no podria representar la resta.  A més, la representació política és quelcom molt complex i difícil. M’esborrona qui s’atansa a la política a base de milers de twits i molts comentaris de bar o d’hores a les seus i als telèfons dels partits. La política requereix molt de sacrifici i de consciència que et deus a persones que et confien la seva vida i la dels seus. Exigeix dedicació, preparació, aprenentatge constant, sempre amatent als problemes de la gent, a les seves activitats laborals, socials, lúdiques.

La tendència a canviar per canviar, a fer-ho quan un sap de veritat on i com trobar les palanques de la transformació social és , des del meu punt de vista, absurd. Prescindir de bons polítics per exigències de la mercadotècnia o de lluites generacionals o d’altres tipus de lluites internes dels partits crec humilment que és una barbaritat i un error majúscul. No estem parlant de cantants ni de modes, parlem de representar persones i de defensar-les ¡¡

Malgrat això, he prcurat sempre la incorporació de noves persones i joves a la tasca de representació pública. Al PSC tothom reconeix militants i dirigents que s’han incorporat de la meva mà. I també ara tothom sap que he incitat el meu relleu demanant a diversos companys i companyes que l’agafessin. Puc afirmar i em sento orgullós d’haver estat qui més gent ha buscat per fer el canvi. Alguns d’ells els tens a les llistes que pots votar aquests dies a la teva  agrupació

No pararé en el meu compromís cívic

He procurat respondre amb tota la capacitat de treball que m’ha estat possible. He defensat les nostres idees d’esquerra i catalanistes en tots els àmbits on he desenvolupat la meva tasca  que no s’ha limitat només al Partit. Perquè sempre he entès que la lluita cívica  havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials. Pots veure un resum en la taula al final del darrer apunt del meu bloc esmentat més amunt

Figuren les actuacions que considero més rellevants. Algunes d’elles ( tretze en negreta ) continuen  ocupant el meu temps i els presto suport. Aquesta ha estat i és la meva forma d’estar al carrer, de contribuir amb iniciatives socials i culturals que en alguns casos he tingut el privilegi de fundar amb altres persones. És on sento  els problemes de les persones, l’evolució de les demandes socials. El treball en equip és el que més he valorat i on he après més i m’he equivocat menys.

Així que no pararé i no et dic adéu sinó que continuem el combat  plegats. Amb el mateix ànim que el primer dia. Perquè sempre he fet meva la reflexió  que va escriure l’any 1931 la lluitadora feminista  Teresa Claramunt : ” La meva vida no interessa. He complert amb el meu deure. Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “.

Perdona l’extensió. Una abraçada i fins ara mateix.

 

Camp de Tarragona, 15 de juliol de 2015

Xavier Sabaté Ibarz

Publicat dins de General | Feu un comentari

Ser diputat del PSC

Publicat el 14/07/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

Un diputat socialista

( d’esquerres i catalanista, feminista i ecologista )

“ Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “

( Teresa Claramunt, activista feminista 1931 )

1 – – D’esquerres i catalanista

Aquests dies de juliol fa 40 anys que vaig arribar a Tarragona. Amb 22 anys deixava un bon lloc professional de comptable perquè un equip de mestres i pares ens vam proposar fundar la primera escola – cooperativa – en català de Tarragona. Encara li quedaven tres mesos de vida a Franco.

Començava la militància en la pedagogia activa i per la recuperació de la llengua catalana que va anar paral.lela a la meva militància sindical i política. Per això vaig col.laborar també en la fundació de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i més tard em vaig afiliar a la UGT i vaig contribuir a la fundació del PSC des del primer dia.

Sempre he entès que la lluita cívica al nostre país havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials.

Per això he estat actiu en nombrosos moviments i iniciatives associatives, culturals, cooperatives o esportives. Per això sóc soci  del Centro Aragonès i del Centro Galego de Tarragona, de l’Omnium i de la Coral de la URV – assaig cada dilluns durant el curs escolar més actuacions – ,  de la colla castellera dels Xiquets de Tarragona – hi procuro anar cada divendres de  juliol a setembre més les actuacions – de la Creu Roja, del Nàstic i de la Cooperativa Obrera.

2 –  Lluitant per la igualtat de gènere i pel medi ambient contra el canvi climàtic

En els darrers anys he pres consciència de dos combats en què els socialistes no podem faltar:

–         la lluita per la igualtat de gènere i per això pertanyo al col.lectiu d’Homes socialistes per la Igualtat i a la tarragonina Associació Homes i Dones per la Igualtat i el Desenvolupament.

–          la militància ecologista i contra el canvi climàtic . Per això vaig fundar  el Fòrum ecològic dels socialistes de Catalunya ( també a twitter @Forum_ecologic )

Per últim, amb un grup de companys i companyes hem posat en marxa recentment l’Àmbit de Reflexió Social (ARS), encara sense presència a les xarxes, com un àmbit de reflexió de gent que ens sentim d’esquerres i que militem en diversos partits o sindicats a Tarragona o hi simpatitzem.

Per mi això és estar al carrer, en contacte amb la gent. És on sento les preocupacions dels meus conciutadans, les trasllado i he traslladat a les institucions de les que he format part, m’implico com una persona més en les tasques de forjar i enfortir el teixit associatiu social, cultural, polític, sindical.

Són les tretze entitats on desenvolupo la meva tasca cívica, el meu compromís social amb més o menys activitat en cada una d’elles. I ho saben les persones que em llegeixen a les xarxes i als mitjans de comunicació.

Naturalment on més esforços dedico és al PSC. Des del primer dia he estat actiu en l’organització, en la producció d’idees, en el debat constant. He assessorat també altres companys i companyes, des dels dirigents que han tingut més responsabilitats fins a candidats a regidors i alcaldes. He escrit tants articles , ponències, declaracions i discursos que no els puc comptar. No m’he amagat mai de les meves posicions que he portat sempre on tocava a l’interior del partit , llevat de dues ocasions en 39 anys de militància, quan he vist que la repercussió  era important i pensava que havia de sortir a  replicar algun posicionament públic contrari a la personalitat del PSC ( Sabaté invita a Chacón a afilarse a la federación madrileña del PSOE ) o que conduïa al fraccionament  ( Sabaté replica a Balmón que “no sobren companys al PSC” sinó que “sobren articles” com el seu ). Llevat d’aquests dos casos, tothom sap que sóc persona d’equip i que considera que el treball col.lectiu és molt més important que l’individual

3  – Un programa  socialista veritablement transformador i de canvi permanent però també de govern

Al febrer del 2011 redactava, amb Francesc Vallès, un manifest titulat Un PSC amb perfil Propi que podeu llegir aquí i que va ser aprovat pel Consell de la Federació XVII – Camp de Tarragona – i per moltes agrupacions. També  va tenir repercussions a la premsa i també en el si del PSC. Un cop més des de la nostra federació aportàvem idees de reforma i de canvi al PSC. Era el moment més dur de la crisi i el nou govern de Mas amb el suport parlamentari del -PP responia amb retallades. Ho denunciàvem, també a les nostres comarques i preparàrem el Congrés del Partit del mes de desembre d’aquell any de 2011 en què els socialistes tarragonins vam aconseguir una notable influència en els textos aprovats pel Congrès ( ecologia, feminisme, medi ambient, energia, prostitució, entre altres ), en els discursos del nou primer Secretari Pere Navarro que recollia bona part dels nostres plantejaments i en la configuració de la nova Executiva amb quatre representants de les nostres comarques ( Ballesteros, Vallès, Pérez, López ). Mai no havíem tingut tanta presència ni tanta influència que va arribar fins i tot al discurs final del 1r secretari Pere Navarro que havíem preparat tots dos.

El nou PSC començava a caminar en una legislatura marcada per les retallades de Mas i Rajoy ales que s’afegia el problema de la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya que Mas s’entestava en tensar i Rajoy en respondre amb mesures centralitzadores i retalls en tots els camps i singularment en allò que més ens dol als catalans: competències, cultura i llengua i recursos econòmics.

Les meves aportacions als programes electorals i als congressos han estat constants, sempre posicionant-me en les més transformadores i de canvi, els meus posicionaments i presència en els problemes socials, en les lluites per un millor benestar, també.

Els darrers temps he treballat més les polítiques ambientals i d’energia ( renovable, naturalment ), d’Educació ( llei de Qualificació Professional  ), Culturals i de Seguretat . En cada un d’aquests àmbits he dut a terme accions d’esquerres, és a dir, de defensa de les persones abans que res. I és que cada àmbit de la política té diferents maners d’enfocar-se i de defensar-se. Fer-ho des de posicions d’esquerra i a favor de les persones implica esforç, fermesa ,contundència en la seva defensa, presència on hi ha la gent, comunicació als mitjans de comunicació i a les xarxes. Crec que ho he fet sobradament. Però no farem els canvis que necessitem amb eslògans i twits més o menys xocants i esquerranosos. Perquè som partit de govern i sabem que només des del Govern es poden dur a terme els canvis més importants que necessita la humanitat com hem demostrat els socialistes al llarg de la història. Per això hem de posar l’economia al servei de les persones però l’economia ha de funcionar i fer possible activitat econòmica, generació de llocs de treball i polítiques socials i ambientals de protecció de les persones actuals i futures.

I hem d’estar amatents per ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que han anat sorgint els darrers  temps i que altres organitzacions d’esquerres sí que han recollit: un nou paper protagonista del sector públic per satisfer nous drets reconeguts els darrers anys: l’habitatge, l’aigua, l’energia, les noves tecnologies, el canvi climàtic al costat de drets més antics greument amenaçats pels governs del PP i de CIU, com la igualtat de drets i deures, especialment de gènere, l’atenció a l’educació, a la salut i a la vellesa. O les noves formes de produir, consumir i moure’ns.

4 . Un partit inequívocament catalanista, partidari  del dret a decidir i d’una consulta, com encara avui el PSC té en el seu programa

Al setembre de 2012 vaig ser  nomenat president del Grup Parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya. Era només una setmana abans de l’onze de setembre amb un Artur Mas ja definitivament decidit a convocar eleccions avançades, cregut que les guanyaria àmpliament i animant els catalans i catalanes a sortir al carrer. Mai no oblidaré aquell 11 de setembre al meu despatx del Parlament, sol des del migdia que va acabar l’acte institucional fins que va arribar la representació de la manifestació multitudinària . Vaig baixar a rebre’ls a la sala 10 amb tots els representants dels grups parlamentaris. Allà ja vaig veure de forma molt plàstica que es pretenia dividir Catalunya en dos blocs: la dels que volien la independència i la dels qui no.

Però jo ja havia fixat posició  just una setmana abans en una tertúlia a TV3 davant les preguntes impertinents de Joan B.Culla que “ Tard o d’hora hi hauria d’haver un referèndum i que tant de bo fos demà mateix “

Sé que això no va agradar a alguns companys del Partit i de la direcció de la qual no en formava part, però així vàrem actuar al Grup Parlamentari mentre jo vaig ser president, així vàrem salvar una votació compromesa al Ple del Parlament sense trencar el grup i així quan van arribar les eleccions ho vàrem recollir en el nostre programa encara avui vigent que diu textualment:

“ Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el que es plantegi una pregunta clara a la que s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

Per això el darrer 11 de setembre del 2014 no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern sinó a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones trebalaldores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions als catalans del Govern  del PP i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes.

No he estat ni seré mai nacionalista perquè mai no admetré que es posi la nació per damunt de les persones i perquè massa sovint el nacionalisme serveix per amagar altres interessos. Per això  i en aquell debat de política general de 2012 li deia al President Mas, entre altres, : “ El catalanisme que més sentit té per nosaltres és el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya…. sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.”

Per això, aquells mateixos dies deia que havíem d’actuar sense complexos

5  – Un PSC amb personalitat pròpia i autònom,sense subordinacions pel que fa a la política catalana

Per fer això hem de tenir un PSC inequívocament independent pel que fa a la política catalana i actuant amb el el partit germà federal, el PSOE amb el qual treballem en els òrgans de direcció, pel que fa a la política espanyola i internacional.

El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació per moltes raons però al final perquè els qui hi vivim volem que ho sigui. Sempre he treballat per això  i continuaré fent-ho.

6 – Un Partit obert i que torni a ser gran

Hi ha milers de socialistes que avui no se senten representats pel PSC .  No ens podem plantejar continuar oblidant aquesta realitat que hem de superar. Cal un partit que reconegui la pluralitat i diversitat de les sensibilitats dels milers de socialistes de Catalunya. He treballat perquè hi càpiguin tots i totes i ho continuaré fent. Qualsevol plantejament sectari o que no tingui en compte aquesta realitat no ens farà sortir de la marginalitat on som. No ho farà el canvi pel canvi de persones ni de radicalitat dels nostres plantejaments sinó  una actitud generosa  de comptar amb tots aquells i aquelles que es reclamin d’esquerres i creguin que el PSC és una bona eina per transformar la realitat i aconseguir que els treballadors i treballadores del nostre país.

Per fer-ho i a més de tenir una actitud oberta a la diversitat, a la tolerància i a la pluralitat, cal estar en contacte permanent amb les agrupacions i no només pel que fa a l’¡activitat parlamentàrua d’un diputat sinó per ajudr, assessorar en allò que convingui sobretot pel que fa a la política municipal, a la vida diària del Partit, a la presència en  els actes culturals i lúdics, festius i institucionals. També crec que s’aixo n’he donat sobrada prova de servei 365 dies a l’any i especialment en els moments de més activitat. Els afiiats i afiliades però sobretot els ciutadans i ciutadanes saben que poden comptar amb mi de forma permanent.

Accions cíviques que he dut a terme ( en negreta les vigents )

any edat Acció
1971 17 Grup de Folk de Flix
1974-75 21 Orfeó de Flix
1975 22 Coral Al.leluia de Tarragona
1975/76 22 Col.laboració amb el PSUC
1975 22 Associació Antics Alumnes de la Normal de Magisteri
1975 22 Assemblea de Catalunya
1975 22 Fundem la Cooperativa de l’Escola Pax, 1a de Tgna en català
1976 23 Delegat sindical
1976/15 23 Ingrés al PSC-Congrès que amb altres col.letius socialistes de Catalunya donarà lloc al PSC
1976/78 

1976

 23 

23

 Soci del Centre de Lectura de Reus 

Soci fundador del diari AVUI
1976/83 23 Formo part del Grup Oganitzador de les Escoles d’Estiu durant 7 anys
1977/84 24 Fundem la USTEC (Unió Sindical de Treballadors de l‘Ensenyament de Catalunya)
1978 25 Fundem el setmanari Mestral a Reus
1978/80 25 Soci del Centre de Lectura de Reus
1979/83 26 Començo Filologia catalana a les nits mentre treballo de mestre
1982/15 29 Soci d’Omnium Cultural
1984/15 31 Afiliació a la UGT
1985/15  

1987

 32  

34

 Soci de la Cooperativa Obrera  

Amb tres amics  més fem una operació per salvar

la Llibreria de la Rambla
1989 36 Fundem Catalunya Sud diari. Durarà tres mesos
1990/15 37 Soci del Centro Galego de Tarragona
1992/15 39 Soci del Centro Aragonés de Tarragona
1994/15 41 Soci de la Creu Roja
1995/15 42 Soci del Nàstic
1996/13 43 Donant habitual de sang
2005/13 52 Voluntari lingüístic
2008/15 55 Coral URV
2012/15 57 Afiliació a Dones i Homes per la Igualtat i el desenvolupament a Tarragona
2012/15 59 Homes socialistes igualitaris
2013/15 60 Fundador del Fòrum ecològic
2014/15 61 Fundador de ARS ( Àmbit de Reflexió Social )

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Farsa a Catalunya

Publicat el 11/07/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

Miquel Iceta ha qualificat aquest dissabte de vodevil la situació que vivim a Catalunya en aquests moments.

Però un vodevil és una comèdia a la qual hom s’hi acut voluntàriament i s’hi va per passar una estona entretinguda i per riure.

Penso que el mot més adequat al moment actual és el de farsa que és un tipus d’obra teatral l’estructura i trama de la qual estan basades en situacions en què els personatges es comporten de manera extravagant i estranya, encara que per regla general, mantenen una quota de credibilitat. La paraula farsa es deriva de la paraula llatina “facie” pel costum d’usar farses en breus interludis còmics en els drames seriosos.

Doncs aquí som. Els autors de la farsa catalana són alhora els actors  principals però el problema principal és que en la comèdia ens fan participar a tots els catalans i catalanes i ja en comencem a estar farts.

Els farts potser  ja som majoria però  encara hi ha milers de ciutadans de bona fe que creuen les troles del sr. Mas i del sr. Junqueras. Al setembre del 2012 – com que ja va començar allí la farsa Mas-Junqueras, li vaig dir al President en el debat de política general ( no sé si tocaria res d’aqeull discurs avui i ja han passat tres anys ) que tots havíem de dir la veritat als catalans però ell el primer. I continua sense dir-la, amagant-la o, el que és el mateix, mentint. Perquè ni la independència arribarà en sis mesos ni en un any i mig així el 90 % dels catalans la volguéssim que ja es veu que no.

Li deia també: “ vostè no s’ha dedicat ni al creixement econòmic, ni a l’atur ni a disminuir l’exclusió social; s’ha dedicat només a la transició nacional “ …. “ i vostè ens ha fet més dependents socialment ( reforma laboral i retallades ), nacionalment perquè no ha lluitat per recuperar l’Estatut, més dependents dels qui manen en el món global, més dependents de l’administració de l’Estat votant amb el PP decisions que limiten la nostra capacitat de govern….”.

Tot això ho podríem dir igualment avui tres anys desprès. Mentrestant, això sí, anem sumant eleccions i deixant d’abordar els grans consensos necessaris de país en investigació, polítiques culturals, de creació de llocs de treball, de lluita contra el canvi climàtic i tantes altres. Fa pocs dies parlava amb treballadors del Liceu i em preguntaven si pensava que podrien tenir un interlocutor vàlid per parlar dels seus problemes i que no patissin els canvis que comporten sempre unes eleccions. Els vaig haver de dir el mateix que a uns inversors internacionals: que aquest és un gran país, amb agents econòmics, socials i culturals sòlids però que els governs que s’albiren són imprevisibles si volien que els fos sincer.

Què pretenen ? sumar eleccions rere eleccions ? Continuar enganyant la gent de bona fe que creu que la independència està al caure i que està justificada la inoperància i la paràlisi del govern ?

Quant de temps durarà aquesta situació que provoca el desprestigi, la hilaritat i la incomprensió de la en altres temps admirada Catalunya ?

Prou, a la feina que en tenim molta. A buscar solucions que  no passen per cap Declaració Unilateral d’Independència sinó per l’acord i el pacte per qualsevol sortida que es pensi o es desitgi.

Prou d’enganyar els independentistes de bona fe. Li deia en aquell debat que esmentava més amunt a Artur Mas: “ President, jo si fos independentista m’enfadaria amb vostè “ i li ho deia per la seva ambigüitat i per prometre l’impossible de immediat i fàcil quan si alguna possibilitat hi havia per la independència era un camí lent i molt laboriós.

Tres anys desprès no sabem res. El President no governa i cada dimecres que li preguntem al Parlament sobre els afers que li haurien de ser propis tinc la temptació de cridar : “ que vinguin els qui manen perquè aquí no hi són “. És adir, som a un país on ningú no fa el que li toca perquè tampoc no tenim cap de l’oposició.

Catalunya i els catalans hem retrocedir en aquests anys de govern del sr. Mas. I més que ho farem si no es canvia el Govern que presideix i ell mateix.

 

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

El clima serà més càlid i sec; plourà menys i,sobretot, pitjor

Publicat el 08/07/2015 per XAVIER SABATE IBARZ

 

Nascuda a Carinyena el 1955, Manola Brunet India és membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, a més de membre de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), un organisme de l’ONU. Doctora en Geografia i Història, és professora titular a la URV. Considera que la Conferència del Clima que París acollirà a final d’any és un repte com el que va ser Kioto, i que el Papa també hi té un paper.

❞En els darrers 40 anys Catalunya s’ha escalfat mig grau per
dècada de mitjana ❞

❞El canvi climàtic amenaça fins i tot la seguretat nacional i internacional❞

– Tinc un conegut que diu que amb el canvi climàtic no n’hi ha per tant, que també es van extingir els dinosaures i el món segueix girant…

– Aquests comentaris els fa o gent molt mal informada o gent ben informada però malintencionada, que no vol que s’abordi el canvi climàtic perquè defensa d’altres interessos.

– Com rebatre l’argument que la Terra sempre n’ha viscut, de canvis climàtics?

– No es pot comparar la rapidesa amb què s’està produint el canvi climàtic, que té lloc en una escala temporal humana, de dècades d’anys, amb els canvis experimentats pel clima en el passat geològic. Aquells canvis es van produir al llarg de milers i milions d’anys. Quan parlem de cicles glacials estem parlant de cicles de cent mil anys! Les escales geològiques no tenen res a veure amb l’escala humana.

– I el canvi climàtic, doncs?

– Està provocat sobretot per l’ús de combustibles fòssils i per l’emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte hivernacle. L’escalfament fort i ràpid a Catalunya s’observa a partir del 1973.

– Què va passar el 1973?

– Aquell any finalitza l’etapa d’estancament de les temperatures que havia caracteritzat els anys 50 i 60. El 1973 la temperatura comença a pujar, a pujar, i així fins ara.

– Quant ens estem escalfant?

– En les darreres quatre dècades a Catalunya ens hem escalfat de mitjana 0,43 graus per dècada, és a dir, gairebé mig grau cada deu anys. Aquests increments doblen de llarg l’increment tèrmic global del planeta, i no s’havien observat mai abans.

– Com afecta a Catalunya?

– El clima mediterrani és un bon exemple per entendre l’acció del canvi climàtic. Aquí plou una mica a la primavera i a la tardor, no plou a l’estiu, i poc a l’hivern. Diem que la pluja no sap ploure. Doncs a més a més de comportar temperatures més elevades, el canvi climàtic intensificarà aquesta característica de les nostres pluges.

– Com seran llavors les pluges?

– Quan plogui, la pluja serà encara molt més concentrada. Plourà cada vegada menys, però sobretot plourà pitjor. Ja sabem que l’interès hídric d’una pluja localment forta és nul, i que, a més, aquesta pluja pot fer mal…

– I les sequeres?

– Les sequeres seran cada cop més llargues i més intenses. Com que plourà menys, hi haurà menys aigua, menys recursos hídrics.

– I la desfeta de les geleres, que no havia de fer pujar el nivell de l’aigua al mar?

– Sí. Hi haurà més aigua al mar, però no més aigua dolça potable. La pèrdua de les reserves d’aigua en forma de gel ja l’estem experimentant ara, per les més elevades temperatures a tot arreu. Això està claríssim.

– Claríssim per què?

– A Sierra Nevada no queda gel. És el que dèiem de l’escala humana. Un muntanyenc sap que la glacera de l’Aneto avui no té res a veure amb com era als anys 70. I abans es desfaran les reserves alpines que hi ha a Catalunya i a Espanya que les dels Alps.

– Què comporta la pèrdua de les glaceres, a banda de l’augment del nivell del mar?

– Aquestes glaceres que s’estan enretirant per l’escalfament global són la font d’aigua dels rius, i l’aigua que la gent ha d’utilitzar per viure. La seva falta tindrà un impacte sobre l’agricultura i sobre la producció elèctrica. Als Andes, per exemple, la disminució de les
glaceres és una amenaça greu per a la població. Perú, Bolívia, Colòmbia, ja se’n ressenten.

– Creu que el discurs catastrofista fa que la gent hi presti més atenció, o menys?

– Ni a mi ni a cap dels meus col·legues científics ens ha agradat mai fer alarmisme. L’alarmisme és més mediàtic que científic. Vull dir que l’alarmisme el fa, si de cas, qui recull la notícia. El canvi climàtic és una cosa seriosa i preocupant. No provoca un cataclisme de cop. És un procés progressiu cap a unes condicions climàtiques noves, desconegudes, mai vistes amb anterioritat.

– Que sigui un procés llarg té pros i contres, oi?

– Sí. La percepció de la gent es dilueix. És com qui té un fill petit i no se n’adona com, dia a dia, creix. L’hi ha de dir un altre. Però el cert és que el canvi climàtic, i en això hi ha consens científic, aguditzarà els problemes actuals. El canvi climàtic amenaça fins i tot la seguretat nacional dels països.

– Per què?

– Tornem al Mediterrani i al que comentàvem de les característiques pròpies del clima intensificades. Afegim-hi el factor població i el factor desenvolupament. La migració sud-nord té motius econòmics, però la majoria de vegades hi ha un detonant associat a una sequera, a una pèrdua de collites… Hi ha països on l’única sortida que tenen és l’emigració. Una immigració que pot deixar de ser assumible pels altres països. Sembla que estem arribant a un moment en què no és assumible. Ho estem veient.

– O sigui, que l’amenaça és a la seguretat nacional i també a la seguretat internacional.

– Per això el Pentàgon té un programa, un full de ruta, per al canvi climàtic. Preveuen que caldrà fer intervencions de diferents tipus en alguns països.

– En canvi, els EUA no han signat cap dels protocols internacionals, ni el de Kioto.

– Aquesta és una altra qüestió. El president Obama ha intentat fer avenços, però el seu Govern està mediatitzat pels poders fàctics.

– Per què la Conferència del Clima de París a finals d’any vol el compromís dels països de reduir les emissions i evitar l’augment de dos graus en la temperatura del planeta? Per què dos graus?

– La Terra es troba en un període interglacial. L’escalfament d’aquest període interglacial va ser lent i normal fins que, cap al 1750, es comencen a usar els combustibles fòssils i a acumular- se els gasos d’efecte hivernacle. Les condicions climàtiques naturals del període càlid interglacial, sense intervenció de l’home, donaven una temperatura d’entorn els 14,5 graus.

– Aquests 14,5 graus eren la temperatura mitjana global del planeta?

– Sí, són la referència. Es pretén no superar els dos graus per sobre d’aquesta referència. Se suposa que, a partir de dos graus per sobre, el comportament del sistema climàtic pot passar a ser imprevisible. L’efecte hivernacle s’intensificaria, es desbocaria, i no sabem què passaria.

– Què es creu que podrien provocar els dos graus de més?

– La deshidratació i l’alliberament dels hidrats de metà continguts en els fons marins i en el permafrost, les capes de gel permanent. El metà és un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni. Hem vist com provoca forats a l’Àrtic. Si s’allibera en
massa, produeix un efecte hivernacle desbocat, es retroalimenta. No superar els dos graus ens donaria un cert marge de seguretat. Ara ja estem un grau per sobre dels 14,5 graus.

– Creu que l’encíclica del Papa, Laudato si, pot tenir alguna incidència en les negociacions de la Conferència del Clima a París?

– No en tinc cap dubte. El Papa té molta influència. Si el papa Francesc, de manera tan decidida, s’alia amb la lluita contra el canvi climàtic, tindrà un impacte molt positiu, tant per les negociacions de cara a la Cimera del Clima, com per a la conscienciació de la gent. L’encíclica va ser una molt bona notícia.

Entrevista de M.Victòria Bertran al Diari de Tarragona el dissabte 4 de juliol de 2015

 

Publicat dins de General | Feu un comentari