Categoria: XII Congrés del PSC

César Luís Menotti – també dit El Flaco – que, com a bon argentí no repetia tòpics als quals estem tan acostumats en el futbol peninsular sinó que produïa frases genuïnament seves, en va fer famosa una que servia per justificar les derrotes o els empats del Barça quan l’entrenava: “ no concretamos “

En política acostuma a passar que donem molts tombs als conceptes, a les revisions, a les crítiques i les lloances, però poc temps, massa poc temps a les decisions i, encara pitjor, a posar-les en pràctica.

Tenim al PSC un Congrés a les portes. Més ben dit, ja hi som. I encara demanem més debat – portem més d’un any ja ¡¡ – més autocrítica, pluralitat de líders i que aquests no es posin d’acord perquè ens semblarà tripijocs o martingales.

A veure, un servidor ha fet, com tants altres companys i companyes, esmenes a la ponència marc, fins i tot una d’unes quantes pàgines treballada al llarg del passat estiu sobre sostenibilitat perquè crec que el PSC s’ha de definir també com a ecologista o mediambientalista, he assistit a nombroses reunions per dir i per escoltar i he feinejat en altres comeses no tan públiques.

Tot això per col.laborar modestament en el que ja al mes de febrer vaig definir com la necessitat de recuperar un perfil propi per al PSC que ara com ara no tenim perquè l’hem perdut. Però ja no estic disposat a fuetejar-me més i reclamo que anem concretant amb quines posicions estem d’acord. En primer lloc les programàtiques. Ja sé que hi ha gent que no li dóna importància i fins i tot qui pensa que no hi dediquem gaire temps. Però per a mi és el primer perquè de res no servirà la millor direcció del món per al PSC si no tenim bones idees per resoldre els problemes dels ciutadans. A mi no em serveix de res parlar de noms, de persones capaces, joves o no tan joves. M’interessa parlar de quines idees representen i m’identifico per això i en això amb uns i unes més que amb altres.

Així que diré que vull un partit com el que he anat definint els darrers mesos, d’esquerres de veritat, catalanista, federalista, ecologista i internacionalista. I que la persona que millor pot representar la nova etapa que els catalans i les catalanes demanen al PSC és l’alcalde de Terrassa Pere Navarro que defensa tesis molt semblants a les meves i sé que pot aglutinar més consensos en aquest proper Congrés.

Sé que hi ha adversaris i mitjans que amplifiquen la veu d’aquests amics tan simpàtics – per cert no fa tant alguns d’ells en posicions de defensa del PSC que ara han abandonat sobtadament – que diuen i més que diran moltes coses, que voldran que fem el Congrés que a ells interessa que no és el que ens interessa al PSC ni als ciutadans que confien i volen confiar en nosaltres i que no paren de dir que el PSC ja no serveix de res i simplifiquen reduint el tema als nous i veterans dirigents del nostre partit. La Vanguardia avui n’és un exemple de com a parells els seus comentaristes tracten “d’ajudar-nos “

Per tant, llibertat per cadascú sense fer cas dels qui no ens volen cap bé. I que tothom es pronunciï com li sembli. Qui cregui que encara ha d’esperar que ho faci i que els qui pensem que ja és hora de concretar i molt necessari i arribar al màxim d’acords programàtics i de lideratges, tinguem la mateixa consideració i respecte que els qui encara reclamen més temps o no gosen pronunciar-se.

Els catalans i les catalanes crec que esperen de nosaltres plantejaments clars, valents, dir les coses pel seu nom i que anem per feina.

Aquests quatre trets són els que ens van definir en la nostra fundació i formen part del nostre ADN. Són els que han constituït la nostra personalitat que, en bona mesura, hem de reconèixer que hem perdut. I els ciutadans no atorguen la seva confiança a un partit que té la personalitat tan desdibuixada.

Així que tots els homes i dones de bona voluntat que pensem així a Catalunya i que creiem que la millor opció per representar aquests valors és el PSC estem cridats a participar en la regeneració i adaptació del projecte als nous temps.

Canviar el PSC no perquè sí sinó perquè vàrem nèixer per canviar les condicions de vida dels homes i dones de Catalunya i volem fer-ho des de postures nítidament d’esquerra, de lluita per la igualtat d’oportunitats de tothom i hem de repensar el nostre discurs sobre les polítiques socials que asseguren l’estat del benestar. Amb polítiques públiques en els serveis que considerem bàsics que han d’arribar a tothom però sabent que hi ha diferents maneres de prestar aquests serveis que reconeixem des del sector privat o mixt.

Un PSC catalanista perquè no sabem ser d’una altra manera. Catalunya és un projecte col.lectiu i som milions de persones que ens reconeixem en tant que catalans i perquè estem segures que una forma pròpia d’organitzar-nos afavoreix un millor benestar dels i les qui vivim a Catalunya.

Un PSC ecologista perquè és una nova demanda social que hem d’atendre però sobretot perquè és un problema de salut del Planeta i per tant també de la nostra salut individual i finalment perquè és una ioportunitat econòmica.

I internacionalista per convicció de valors humans però perquè avui no hi ha ni hi haurà manera de sobreviure si no és amb un govern com a mínim europeu que faci front a la voracitat dels mercats i als interessos econòmics d’uns quants que cíclicament ens porten a la misèria i que no tenen en compte l’interès col.lectiu.

Aquest és el meu PSC , el que voldria i pel que treballo i treballaré amb il.lusió des d’avui mateix com hem de fer tothom. Perquè les derrotes no expulsen de la lluita més que als covards i als mancats de principis i el PSC som gent valenta i carregats dels valors més preuats i dels projectes més ambiciosos per als homes i dones que són l’única raó de la nostra existència. El respecte que ens mereixen no faran que ens agenollem davant les dificultats

Text de l'esmena a la totalitat de l'apartat de Medi Ambient de la Ponència Política del XII Congrès del PSC que hem elaborat un grup de companys i companyes de la sectorial de Madi Ambient del PSC perquè substitueixi el text actual i/o s'aprovi com a manifest perquè marqui el futur del Partit. El text va rebre l'aprovació de la Sectorial per unanimitat el passat 8 de setembre

Continua llegint «Per un PSC també ecologista»

RESOLUCIÓ DEL CONSELL DE LA FEDERACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA
6 de setembre de 2011

1 – No permetrem disminuir el nostre Estat del Benestar

Els i les socialistes del Camp de Tarragona manifestem el nostre rebuig a les retallades indiscriminades en els serveis de salut i el nostre suport a les protestes de ciutadans i professionals pel tancament nocturn dels centres d’atenció primària al Camp de Tarragona.

Els serveis de salut son un dels pilars de l’Estat del Benestar, junt amb les pensions, l’educació i els serveis socials, contribueixen a construir una societat més justa i a fer-nos més iguals.

A Catalunya, l’esperança de vida ha augmentat en els darrers 10 anys, arribant a 81,87 anys, la mortalitat per cada 1000 habitats, també a la baixa, es situa sobre el 7,21%. Les morts per malalties sensibles a prevenció primària passen de 458 en 2003 a 389 en 2008 i les morts per malalties sensibles a cures mèdiques han passat de 81 al 1999 a 77 en 2008. Totes aquestes dades son indicadors que han permès definir el nostre sistema de Salut com un dels sistemes més valorats i més eficients des del punt de vista dels resultats de Salut i de grau de satisfacció de les persones malaltes.

Un model construït i desenvolupat els darrers anys centrat en el ciutadà, potenciant l’assistència comunitària, l’atenció primària, la prevenció i la promoció de la salut. Eixos tots ells fonamentals per respondre a les necessitats de salut de la població amb qualitat i equitat, de manera universal.

Actualment, el nou escenari creat per l’actual govern de la Generalitat està posant en perill gran part de tot això, establint unes retallades dràstiques que, en el seu conjunt, no semblen respondre a cap altre objectiu que no sigui la destrucció de l’actual model sanitari català tornant al model del segle passat que provocava cues als hospitals i obviava l’assistència primària.

Al Camp de Tarragona, els darrers tancaments dels serveis d’urgències a 14 Centres d’Atenció Primària i la reducció del nombre i horaris de les ambulancies que presten el servei d’atencio a les urgencies extrahospitalaries, comporta l’increment de la pressió assistencial a la resta de centres de salut que han de fer front a les noves demandes amb els mateixos recusos. Això, produeix el consegüent augment de la càrrega de treball per als professionals, l’empitjorament de les seves condicions laborals i necessàriament, repercuteix en la qualitat dels serveis prestats al ciutadà.

Els i les socialistes del Camp de Tarragona demanem al Govern de la Generalitat una rectificació en les formes i en el fons de les seves actuacions. Cal mantenir els serveis de transport sanitari i actuar a partir del consens amb la ciutadania i els professionals de la salut. Ens comprometem a continuar treballant per a garantir la qualitat de l’atenció sanitària i l’equitat i l’equilibri territorial en l’accés al sistema de salut.

2 – Un Congrès pensant en la gent

El PSC del Camp de Tarragona afrontem la preparació del XII Congrès del PSC centrats en els problemes dels ciutadans i ciutadanes del nostre país i del Camp de Tarragona en particular.

Estem convençuts que avui més que mai necessitem alternatives progressistes en el camp de l’economia, del nostre sistema productiu i del de protecció social, del medi ambient i de l’energia, de la immigració, dels nous sectors de la societat que pateixen marginació entre els quals destaca la gent jove.

En definitiva, volem que el nostre Congrés estigui pensat en la solució al principal problema del nostre país que és el de fer front a la crisi creada per aquells que han seguit amb ceguesa els desitjos desenfrenats del màxim benefici material, individual d’uns pocs i immediat sense pensar en la majoria d’homes i dones que ara pateixen les conseqüències.

El principal problema és el de l’atur però també altres de derivats com la menor disponibilitat de recursos de les administracions que on governa la dreta és aprofitada per reduir dràsticament els sistemes de protecció social i de promoció personal i col.lectiva dels i les qui més ho necessiten .

Volem pensar solidàriament en els problemes dels homes i dones d’avui i del futur per construir ja ara una nova realitat i, malgrat que patim més que mai les conseqüències negatives de la globalització, també som conscients que només amb governs globals i de progrés podem construir un país i un món millor. Però també serà necessari un canvi radical dels altres poders financers, dels mitjans de comunicació, dels centres de creació i de difusió del pensament i de cada ciutadà i ciutadana.

Així doncs, malgrat el període electoral en què ens trobem, estem disposats a amarar-nos de les aportacions dels homes i dones de les nostres comarques i a aquesta tasca dedicarem també els nostres esforços . Perquè no ens volem limitar a discutir una ponència i uns candidats a dirigir la nostra organització sinó que volem sentir la veu de la societat a través d’entitats i persones representatives i emprenedores com a millor forma de resoldre els problemes que ens afecten i de preparar el futur

1) Que es defineixin, no que parlin de generalitats sinó que es refereixin a polítiques concretes i per a persones determinades . Cap discurs, cap entrevista, cap article sense parlar dels problemes de les persones. Fins i tot quan es parli de com ha de ser el partit s’ha de supeditar i justificar el que es diu només en funció dels problemes i dels interessos de les persones.

2) Preparats i preparades intel.lectualment – que no vol dir tenir títols universitaris i brillants expedients acadèmics – però també amb capacitat de comunicar passió i entusiasme i que, per tant, la gent quan els vegi, no els tingui per uns professionals sinó per activistes compromesos i compromeses que s’apassionen pel que diuen i fan. En definitiva, amb empatia, que vol dir que els ciutadans i ciutadanes vegin que senten com ells i elles les alegries i les dificultats i que es preocupen pels seus problemes com si fossin seus

3) A banda de la política, dirigents reconeguts i reconegudes en algun dels centenars de moviments socials: juvenils, de la gent gran, sindicals, educatius, sanitaris, del benestar social, de la cultura, de la investigació, de la emprenedoria, de l’associacionisme veïnal, del món esportiu i de tants altres. És a dir, que els ciutadans i ciutadanes els vegin disposats a col.laborar i dedicar-hi una part del seu temps de forma activa i altruista.

4) Treballadors i treballadores entregats i entregades, que pensin i practiquin de veritat que la política d’esquerres no és treballar de 8 a 3 i de dilluns a divendres. Que sàpiguen que no hi ha ponts ni vacances en un conveni sinó que l’¡oci i el descans és més reduït que en qualsevol altra activitat laboral. Els ciutadans i ciutadanes tenen problemes 24 hores al dia i 365 dies a l’any.

5) Que els encanti compartir trobades amb els companys i companyes i simpatitzants del partit i no defugin la confrontació amb els adversaris. De vegades fa mandra una cosa i l’altra però són imprescindibles per servir millor les persones.

6) Que considerin el canvi una condició del pensament socialista i de la seva activitat política: els socialistes volem canviar el món perquè la seva tendència immanent és acumular poder i recursos els poderosos. Per tant, no hem vingut a gestionar la realitat de forma innòcua perquè això seria col.laborar a augmentar les desigualtats d’oportunitats que volem corregir. Per això som d’esquerres. I canviar la societat significa que els qui disposen de més recursos han d’aportar més a les persones que pateixen aquestes desigualtats i això no es fa sense confrontació encara que sigui incòmoda.

7) Que mai no creguin que els canvis de persones al Partit s’han de fer només en base a la data de naixement i, encara d’entre aquests, només d’uns quants sinó que la incorporació de nova gent, de qualsevol edat, s’ha de produir en base a la capacitat i els mèrits assolits en el compromís cívic i polític. Això és el que esperen els ciutadans i les ciutadanes.

8) Dirigents humils, que aquells i aquelles que han ocupat càrrecs reconeguin la seva part de responsabilitat sobretot en els errors i es manifestin permanentment disposats i disposades al relleu independentment del temps que hagin desenvolupat un càrrec intern o públic o de la seva edat. Els ciutadans i les ciutadanes no entenen que sempre vulguem justificar-ho tot sense assumir les nostres responsabilitats

9) Dirigents disposats i disposades a treballar en equip i amb capacitat de fer-ho i que d’això en facin norma. Els lideratges i la tasca en solitari no són tan reconeguts pels ciutadans i les ciutadanes.

10) Dirigents disposats i disposades a posar a consideració dels ciutadans i les ciutadanes les decisions principals que afecten la regulació de la vida col.lectiva. No fer-ho serà percebut sempre com una mostra de desconfiança

11) En el cas del PSC, dirigents disposats i disposades a servir els catalans i les catalanes com la millor forma de servir Catalunya, fent-ho de manera que es tingui en compte el futur sostenible del nostre país i per tant, incorporant els principis de l’ecologisme com am millor forma de viure una vida sana i solidària amb les generacions del moment i les futures

—————————————————————————————————————

Los y las dirigentes socialistas que quiero

1) Que se definan, que no hablen de generalidades sino que se refieran a políticas concretas y para personas determinadas . Ningún discurso, ninguna entrevista, ningún artículo sin hablar de los problemas de las personas. Incluso cuando se hable de cómo debe ser el partido debe supeditarse y justificarse lo que se dice sólo en función de los problemas y de los intereses de las personas.

2) Preparados y preparadas intelectualmente – lo que no quiere decir tener títulos universitarios y brillantes expedientes académicos – pero también con capacidad de comunicar pasión y entusiasmo y que, por lo tanto, la gente cuando les vea, no les tenga por unos profesionales sino por activistas comprometidos y comprometidas que se apasionan por lo que dicen y hacen. En definitiva, con empatía, que quiere decir que los ciudadanos y ciudadanas vean que sienten como ellos y ellas las alegrías i las dificultades y que se preocupan por sus problemas como si fuesen suyos.

3) A parte de la política, dirigentes reconocidos y reconocidas en alguno de los centenares de movimientos sociales: juveniles, de la gente mayor, sindicales, educativos, sanitarios, del bienestar social, de la cultura, de la investigación, de los emprendedores, del asociacionismo vecinal, del deporte y de tantos otros. Es decir, que los ciudadanos y las ciudadanasles vean dispuestos y dispuestas a colaborar y dedicar una parte de su tiempo de forma activa y altruista a esas actividades.

4) Trabajadores y trabajadoras entregados y entregadas, que piensen y practiquen de verdad que la política de izuierdas no es trabajar de 8 a 3 y de lunes a viernes. Que sepan que no hay puentes ni vacaciones en un convenio sino que el ocio y el descanso es más reducido que en cualquier otra actividad laboral. Los ciudadanos y las ciudadanas tienen problemas 24 horas al día y 365 dies al año.

5) Que les encante compartir encuentros con los compañeros y compañeras y simpatizantes del partido y que no rehuyan la confrontación con los adversarios. A veces da pereza una y otra cosa pero son imprescindibles para servir mejor a las personas.

6) Que consideren el cambio una condición del pensamiento socialista y de su actividad política: los socialistas queremos cambiar el mundo porque su tendencia inmanente es acumular poder y recursos los poderosos. Por lo tanto, no hemos venido a gestionar la realidad de forma inocua porque eso sería colaborar a aumentar las desigualdades de oportunidades que queremos corregir. Por eso somos de izquierdas. Y cambiar la sociedad significa que quienes disponen de más recursos tienen que aportar más a las personas que sufren esas desigualdades y eso no se hace sin confrontación aunque sea incómoda.

7) Que nunca crean que los cambios de personas en el partido se tiene que hacer sólo en base a la fecha de nacimiento y, aún de entre esos, sólo de unos cuantos sino que la incorporación de nueva gente, de cualquier edad, debe producirse en base a la capacidad y los méritos conseguidos en el compromiso cívico y político. Eso es lo que esperan los ciudadanos y las ciudadanas.

8) Dirigentes humildes, que aquellos i aquellas que han ocupado cargos reconozcan su parte de responsabilidad sobre todo en los errores y se manifiesten permanentemente dispuestos y dispuestas al relevo independientemente del tiempo que hayan ocupado un cargo interno o público o de su edad. Los ciudadanos i las ciudadanas no entienden que siempre queramos justificarlo todo sin asumir nuestras responsabilidades

9) Dirigentes dispuestos y dispuestas a trabajar en equipo y con capacidad de hacerlo y que de ello hagan norma. Los liderazgos y la tarea en solitario no son tan reconocidos por los ciudadanos y las ciudadanas

10) Dirigentes dispuestos y dispuestas a poner a la consideración de los ciudadano y las ciudadanas las decisiones principales que afectan a la regulación de la vida colectiva. No hacerlo será percibido siempre como una muestra de desconfianza.

11) En el caso del PSC, dirigentes dispuestos y dispuestas a servir a los catalanes y las catalanas como la mejor forma de servir a Catalunya, haciéndolo de manera que se tenga en cuenta el futuro sostenible de nuestro país y por lo tanto, incorporando los principios del ecologismo como mejor forma de vivir una vida sana y solidaria con las generaciones del momento y las futuras.

Conquerir i ocupar l’espai central de l’electorat no vol dir, des del meu punt de vista, fer polítiques de centre que només confonen l’electorat i desdibuixen el nostre veritable perfil. Ara hem perdut fins i tot bona part del de l’esquerra que ha optat per altres opcions i per l’abstenció o el vot en blanc.

El PSC, en aquest moment més que mai, ha de proposar i aplicar on té responsabilitats de govern, polítiques d’esquerra, és a dir, de profunda transformació de la realitat i fer que aquestes siguin comprensibles per una part de l’electorat de centre per assolir la majoria necessària, és a dir, assolir l’hegemonia social.

Els qui sempre hem entès que la millor manera de ser catalanista és ser d’esquerres i practicar polítiques d’aquest signe, ara disposem de nous arguments. Perquè la millor forma de servir els interessos dels catalans i les catalanes és lluitar per canviar radicalment el predomini dels mercats per supeditar-los a l’interès col.lectiu, l’explotació dels recursos naturals i de les energies fòssils, contaminants, finites i perilloses a una política ecològica que beneficiï els catalans i les catalanes actuals i futurs. I el millor catalanisme és el que assegura unes polítiques socials protectores de l’infortuni o de la discriminació secular com la desigualtat de gènere que ve del Neolític o com la més recent que pateixen els i les joves més que mai i que corre el perill d’esdevenir crònica. Aquestes darreres setmanes CiU ha ensenyat quina és la seva opció, la del servilisme a la dreta espanyola que sempre ha practicat. Efectivament, el pacte amb el PP posa de manifest les seves prioritats econòmiques, socials i mediambientals i al llarg de la legislatura els catalans ho comprovaran encara més. Aquest no és el catalanisme que necessita Catalunya sinó el que representem el PSC des d’una opció nítidament d’esquerres que consisteix en fer contribuir més als qui més tenen i protegir més els qi més ho necessiten.

És d’esquerres també reconèixer que hem de canviar les formes de fer i de participar en política i no creure que n’hi ha prou en acudir periòdicament a les urnes. Perquè la democràcia, que com tota obra humana és imperfecta i té gradacions, requereix actualització, noves formes i nous actors. Per tant, en primer lloc els propis partits polítics. Però també altres que en els darrers anys han adquirit un paper molt important, agents que no poden mirar des de la barrera passivament o fins i tot actuar en benefici propi exclusivament i, en massa ocasions la dignitat de les persones i, per tant, contra la pròpia democràcia: mitjans de comunicació, agents econòmics, grans corporacions del món financer o monopolis que han acaparat béns fins i tot a anys vista en mercats anomenats “de futur”. També hem d’assegurar la participació d’altres que, sense finalitat de lucre, tenen sectorialment un paper a tenir en compte perquè sense la seva preocupació l’evolució cap a un món més just i més avançat no es produiria: moviments socials veterans i nous que sorgeixen com a resposta a noves necessitats o noves preses de consciència. Per últim, el món de la Universitat i del coneixement en general hauran d’assumir un major compromís i no restar passius i al marge de la construcció del futur-

Perquè cal noves estructures de govern globals als continents – i en el nostre cas a Europa ja és imprescindible i urgent però també a nivell local cal la implicació de més actors conjuntament amb els representants polítics dels ciutadans.

Aquests reptes tenim plantejats al proper Congrés del PSC. I si volem respondre en aquests termes a la societat catalana, també hem de preparar i desenvolupar el Congrés de la mateixa forma, oberta, amb diàleg amb les organitzacions socials i comprometent-nos també en les formes del Congrés. No podem discutir esmenes o elaborar textos alternatius. És insuficient. Se’ns exigeix un Congrés molt obert i en el qual ensenyem les nostres preferències, quins són els nostres principals interlocutors, a qui estem disposats a servir, de qui volem ser instrument. En aquest sentit, també les nostres relacions amb els socialistes de la resta d’Espanya i d’Europa les haurem de redefinir sabent que el PSC és un partit sobirà que està disposat a compartir objectius amb la resta de partits socialistes i principalment amb el PSOE des de la nostra pròpia personalitat irrenunciable.

I finalment, també la renovació de la direcció. Estic convençut que als ciutadans no és el que menys els preocupa de nosaltres per bé que no deixa de tenir la seva importància. Però en tindrà més la designació del candidat o la candidata a la Presidència de la Generalitat i, per tant, crec que és el moment d’escollir la persona que més asseguri la recuperació del nostre perfil propi que no pas pensar en clau d’exposició al públic. Simplificant, em miro més la primera secretaria del PSC, com sempre ha fet el PNB per exemple, en clau interna que externa. Per cert, crec que queden pocs a hores d’ara que es plantegin aquesta qüestió de la renovació de les persones en clau generacional. I com que no sóc sospitós de part interessada en aquest terreny puc dir amb tota tranquil.litat que em semblaria molt pobra la discussió. Idees, projecte, solucions, bons diagnòstic i compromís demostrat en fer molta feina per fer la travessia de l’oposició. És a dir, els interessos dels ciutadans en primer lloc, els del partit en segon i les legítimes aspiracions personals de cadascú en tercer.

Una reflexió final encara. La nostra tasca no es pot reduir ni molt menys a Ia que desenvolupem a les institucions i administracions. Hem de fer un PSC obert perquè sigui molt fàcil la participació i per guanyar milers de nous afiliats i afiliades. Però el compromís col.lectiu i individual hauria de significar que cadascú de nosaltres també es comprometés a prestar el seu servei al si de la societat on no falten entitats i no sobren ciutadans compomesos-

El PSC ha donat mostres sobrades de superar moments difícils. Ara hem de manifestar als ciutadans que ens preocupen més els seus problemes que els nostres per difícils que siguin. Tenim milers de seguidors i seguidores i de persones competents, d’idees i de voluntat de servei. El futur serà el que necessiten els catalans i les catalanes si acabem de definir un perfil catalanista des de l’esquerra per conquerir també una part de l’espai de centre necessari. Segur que ho aconseguirem.

Xavier Sabaté

Intervenció al Consell Nacional del PSC del 18 de juny de 2011

Aquest Partit nostre és fort, molt fort, encara que els forts també perden batalles en ocasions. I els partits d’esquera en perdem moltes perquè les forces sn més desiguals que mai: els que dominen el món econòmicament i ideològicament són globals i nosaltres no.

Ells són els qui provoquen les fractures i tantes desigualtats i dolor. Dissabte passat a aquesta mateixa hora molts jo era a la constitució del nou ajuntament a Tarragona i sentia més les cassoles delsmqui picaven baix a la plaça auemno pas alguns discursos de la dreta dels qui parlaven dins.

Aquests que graturen la societat actuen amb fredor i càlcul previ i a Catalunya s’expressen des del Govern de la Generalitat que va camí de desfer tota l’obra de govern dels Presidents Maragall i Montilla.

Aquest nou govern quemrenuncia a disposar de nous recursos per Catalunya que haurien i podrien aportar els qui més poden: impost de successions, nuclears, taxa turística per exemple. I hi renuncien perquè són esclaus dels poderosos.

És el govern pretesament dels millors que són fins i tot incapaços de garantir el,funcionament de les institucions com el Parlament. Per cert, dprres de les dues actuacions del conseller Puig amb el moviment dels indignats, aquest Conseller hauria de dimitir.

Tenim molta feina per davant i aquest PSC ha de recuperar un perfil propi al proper Congrés. Necessitem, des del meu punt de vista:

1- un PSC més rebel amb les injustícies de tot tipus i les desigualtst d’oportunitats que han crescut molt darrerament

2- un PSC verd, molt més verd per convicció i per raons econòmiques.

3- un PSC laic, molt més laic, com a garantia de millor convivència entre totes les creences recuperant els principis de la revolució francesa.

4- un PSC incrustat a la societat. Perquè dede vegades parlem de fer un Partit més obert i d’un Partit més permeable. Però cal també que el Partit s’intridueixi a la societat i quan dic això no parlo del Partit en abstracte sinó cadascú de nosaltres.

5- un PSC que demostri més la seva sobirania. Aquest és u. Partit sobirà. Sempre o ha estat. Aquest Consell Nacional ho és i si no fos així ni jo ni ningú de vosaltres seríem aquí. Pero les coses no són sovint com són sinó com apareixen. I hem aparegut en ocasions com dependents per un excés de prudència.

6- un Partit que treballi molt, que els i les seus militants treballin amb totes les seves forces i moltes hores. Això no es fa amb horari de banca i fent festa els caps de setmana.

7- finalment, ha de ser un Partit que parli amb humilitat, molta humilitat. I els qu han tingut o hem tingut o encara tenen responsabilitats públiques o de Prtit, encara més humils que la resta. Altres coses, per a ser veritablement creïbles

Dèiem al mes de febrer que el PSC necessita un perfil propi . En tenia un que ha perdut. Va ser aquell un manifest que vàrem firmar gairebé totes les persones que tenim responsabilitats de direcció a la Federació XII – Camp de Tarragona – del PSC

1 – Quina renovació ?

1.1 – Hauríem de parlar amb més humilitat.

Des del febrer han passat quatre mesos, hem perdut les municipals i ha escrit molta més gent sobre el proper Congrès. No acabo d’entendre com il.lustres companys i companyes que han ostentat les màximes responsabilitats al Partit a l’Executiva o al Govern o en llocs claus de les Federacions del Partit, ara pontifiquen de com hem de canviar-ho tot. Jo que ja fa anys que ni formo part de l’Executiva ni vaig ser al govern més que “interinament” els darrers sis mesos amb Pasqual Maragall, em sento, tanmateix, responsable en la part que em correspongui, de l’actual situació. i crec que hauríem de parlar amb molta humilitat si no volem provocar la hilaritat o la incredulitat de la resta de companys i companyes i ciutadans i ciutadanes. És necessària l’aportació de tothom però alguns han i hem de demanar excuses al mateix temps que parlem.

1.2 – Aquí no pot marxar ningú i hem de comptar amb tothom

Altres utilitzen l’edat com a primer argument però no aclareixen si els candidats i candidates de les passades eleccions, molts dels quals són molt joves del que val de veritat que és d’esperit, creativitat, audàcia i sobretot, molt treballadors i de pensament socialista autèntic, s’han de retirar també a partir del proper Congrés. Jo, que he procurat sempre ser d’aquests però que penso que he de donar pas a altres i que per això acabo de dimitir com a 1r secretari de la meva estimada Federació XVII – Camp de Tarragona -, crec tenir una mica d’autoritat per rebutjar aquest argument com a principal o en alguns casos gairebé únic i afirmar que mai no he vist que els relleus es facin sobre la base de l’ineluctable fet de l’edat. Al menys al nostre partit. En d’altres que ho han fet estan en perill de desaparició. I pregunto si el qui presentarem per ser President del Govern d’Espanya tampoc no és vàlid si finalment és qui tots pensem que serà. O si alcaldes com Mayoral, Carnicer, Ballesteros o Ros per posar només uns exemples han de dimitir avui mateix.

Necessitem tanta gent i a totes les fileres i n’hem d’anar a buscar tanta en aquesta tasca històricament “sisífica” de l’esquerra per travessar el nou desert que, que seria suïcida prescindir de ningú.

1.3 – La renovació que demanden els ciutadans i ciutadanes

Estic convençut que els catalans i les catalanes ens demanen una renovació en la línia de resoldre els seus problemes i això passa per un projecte polític creïble que inclou, per aquest ordre, idees, acció i persones. N’hi ha que estan entestats en què parlem a l’inrevés. Un servidor vol aclarir abans les idees, el Partit i finalment – només finalment – les persones que es posaran al servei de les idees i de l’acció que ha de desenvolupar el Partit

2 – No és cert que ja disposem de suficients documents i idees que orientin la nostra acció.

El món canvia molt de pressa i la consciència i els moviments socials també. I no ens hem sabut adaptar a aquests canvis, no hem tingut els reflexos suficients. Hem de reconèixer que en els darrers anys hem estat massa moderats i mediatitzats pels nostres compromisos de govern No hem estat prou audaços, no hem aprofitat els anys de bonança econòmica per bastir un sistema productiu competitiu ni un sistema fiscal progressiu de veritat que suporti l’estat del benestar. Els més rics s’ho han fet més, tenim més de 700.000 aturats a Catalunya i els joves es desesperen amb raó.

3 – Què hem d’oferir als catalans i a les catalanes ?

3.1 – Un PSC rebel amb la realitat, inconformista, que persegueixi transformar-la constantment independentment que ho aconseguiexi o no. El PSC va néixer per modificar i reduir les diferencies socials a Catalunya, perquè tothom tingues una vida digna i les mateixes oportunitats de desenvolupar-la. Com les diferències socials no es redueixen sino ans al contrari augmenten i prenen noves formes, la nostra raó de ser continua essent necessària. Als socialistes no ens agrada el món tal com l’ha desenvolupat el capitalisme. Els propis defensors del sistema deien no fa massa que calia refundar-lo però no veiem cap senyal ni ho faran. Al menys en el sentit que nosaltres volem. La crisi econòmica continua, les diferències augmenten i àmplies capes de la població, principalment joves, no veuen futur. Els socialistes també estem indignats amb aquesta situació. El PSC no existeix ni va néixer per governar passivament i resignadament aquest estat de coses ni molt menys per mantenir-les sinó per rebelar-s’hi i canviar-les. Hem de denunciar la injustícia, l’ostentació de la riquesa material i lluitar per ajudar els i les qui pateixen. No ens resignem.

3.2 – Més intervenció en la regulació de l’economia, en les transaccions financeres, en evitar abusos monopolístics. Els agents principals del sistema econòmic i financer han demostrat a tots els nivells, supranacionals, nacionals i locals que tampoc no poden anar sols perquè es desboquen, són cecs i en molts casos tendeixen al monopoli o a evitar la competència. Ni pensen en el bé comú ni en les persones sinó en el seu exclusiu benefici particular. En aquest sentit, necessitem revisar la presència del sector públic en sectors claus de l’economia com la banca o l’energia. O buscar nous instruments per evitar monopolis de facto com els cereals. I hem de recuperar fórmules d’economia social com les cooperatives i aprofundir en la col.laboració sector públic i privat en la prestació de serveis i obres gairebé exclusivament atribuïts a concessions

3.3 – Fiscalitat progressiva. Les càrregues han de ser proporcionals al poder de cadascú. Aquest principi està contingut en la Constitució i al nostre Estatut. Alguns deuen creure que s’hi ha posat per fer bonic i per quedar bé. Si hi és és per acomplir-ho. Perquè és de justícia que sigui així i perquè els propis poderosos ho han de perseguir tant o més que nosaltres si no volen la fractura i el conflicte social constants.

3.4 – Protecció davant de les noves fragilitats que s’han sumat a les tradicionals. Avui no són només les persones que pateixen dificultats les angoixades sinó també aquelles que pensen que les poden tenir amb molta probabilitat . Per això cal assegurar una acció social de qualitat i a l’abast de tothom. Les conquestes assolides no tenen garantia d’eternitat. De fet assistim en aquests moments a veritables atemptats a la cohesió social per part dels governs de la dreta que sota l’excusa de fer quadrar els pressupostos retallen de forma descarada serveis però també ingressos que cal demanar als qui poden i han de contribuir més. I els i les joves estan avui més necessitats que mai de suport públic que és l’únic que poden tenir.

3.5 – Un model econòmic diferent per crear ocupació estable. I això passa per nous sectors industrials i nous serveis, coneixement i investigació.

3.6- Particularment imprescindible és que adoptem unes polítiques més ambicioses en el terreny del medi ambient i de l’energia. El canvi a un model energètic sostenible, amb energia que no sigui finita ni contaminant i insegura no només és necessari sinó que és l’únic camí possible i capaç de generar riquesa i ocupació. Ens hem de pronunciar clarament a favor de tancar les plantes d’energia nuclear a Catalunya que és en aquests moments un dels països amb més potència nuclear instal.lada del Planeta.

3.7 – Un PSC que defensa i posa en marxa polítiques ecologistes serioses, possibilistes però ambicioses, que prioritza la seguretat alimentària al guany econòmic sense fre, la qualitat de l’aire i de l’aigua; la cura del paisatge a la seva utilització per fer negoci sense escrúpols, els productes sans i ben acabats als que ens ofereix la publicitat enganyosa, el consum de productes culturals de qualitat i la creativitat, a la passivitat a l’oferta de productes primaris.

3.8 – Un PSC que defensa el laïcisme com a millor manera d’organitzar la convivència, la que permet més tolerància, més respecte per totes les creences en peu d’igualtat sense que cap sigui l’única, la que garanteix millor el respecte a la llei democràtica

3.9 – Un PSC que garanteix l’ordenació del fet migratori amb voluntat d’integració intercultural en una nació catalana que al llarg de la seva història mil.lenària ha sabut preservar els seus signes distintius culturals i en particular de la seva llengua que defensem també com a eina d’ntegració

3.10 – Un PSC que defensa el Federalisme com a millor fórmula per garantir el progrés dels catalans i catalanes i la seva cohesió social i econòmica. En aquest sentit, el nostre compromís amb Catalunya continua més viu que mai. L’actual autogovern, el més ampli dels darrers segles de la nostra història i els nostres recursos no poden ser condicionats més que per nosaltres mateixos i han de ser fruit del pacte que establim amb l’Estat i amb Europa per servir millor les dones i els homes que viuen a la nostra terra i els i les qui hi viuran en el futur

4 – Com ha de funcionar el PSC ?

4.1 – Incrustat en la societat. Hem posat i posem l’accent massa sovint en les estructures del PSC, en l’organització, en les sectorials, en la permeabilitat i l’obertura. Tot això s’ha de fer i el PSC ha de ser així, és cert. Però els homes i dones del nostre Partit han de participar directament en les múltiples fórmules organitzatives de què es dota la societat. Fins i tot els càrrecs púbics que han tendit a gestionar allunyats dels moviments socials dels quals gairebé tots provenen, han de participar en les organitzacions socials de forma activa i quotidiana. És l’única manera que els ciutadans i les ciutadanes ens veuran com a iguals i que ens creiem i valorem de veritat la tasca de base. I que aquesta es concreta preferentment en sectors transformadors com el sindicalisme, el feminisme, l’ecologisme la cultura i tots aquells que suposen una xarxa social que ens permet construir una majoria social de progrés.

4.2 – Un PSC sobirà, tal com el vàrem crear i tal com figura en els registres, tal com és quan ens reunim en els nostres congressos i en el nostre Consell Nacional. En virtut d’aquesta sobirania pactem les nostres relacions que considerem útils per als catalans i catalanes amb altres partits socialistes com el PSOE o el Partit Socialista Europeu i els nostres representants en aquests àmbits han de tenir la plena capacitat per decidir la seva acció quan es tracti de temes referits a Catalunya

4.3 – Un PSC més col.lectiu i menys personalista, més participatiu i col.legiat com ho era en la seva fundació. Tenir una Executiva tan extensa genera consensos més amplis en el moment dels Congressos però desprès limita el debat a uns pocs en els Consells nacionals que han de ser més vius.

4.4 – Un PSC respectuós amb tots els territoris i per tant ha de concedir més pes a les federacions i a la seva representació en els grups parlamentaris i en els governs. És la millor manera d’equilibrar el Partit, afavorir la participació, la il.lusió i l’activisme

4.5 – Un PSC que, reconeixent que no tenim la solució de tot ni aquesta pot venir nomes dels partits polítics o de la política. reclami, persegueixi i faciliti la participació de persones i grups socials que han de prestar el seu concurs en la marxa del nostre país: entitats socioeconòmiques, del món del pensament i de la investigació ( Universitat i creadors culturals ) o mitjans de comunicació.

4.6 – Un PSC que millori les estructures de la democràcia, les lleis que la garanteixen i la fan funcionar, les electorals en primer lloc per tal d’impedir el mercadeig indigne i impropi de societats avançades desprès de les eleccions, l’augment de la vigilància per evitar la corrupció i la qualitat de la democràcia que no existeix poel sol fet de votar periòdicament sinó en la garantia de la transparència i de la igualtat davant de la llei

Manifest signat per totes les executives de la Federació XVII el 12 de febrer de 2011

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política més que no pas en el projecte que continua essent vàlid. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre.

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l’exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel•lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya.

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi.

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin, hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la recerca com a signes distintius del nostre poble.

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col•lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.

Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la realitat nacional de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel•lar a l’esforç individual i col•lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerra i centre-esquerra i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il•lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col•lectiva.

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor.

Manifest signat per totes les executives de la Federació XVII el 12 de febrer de 2011