El Govern del PP ha perpetrat agressions legislatives a i socials contra Catalunya: retalls del nostre autogovern però també ha fomentat l’animadversió de la societat espanyola amb greus repercussions d’ordre econòmic, cultural, esportiu i social. Sumem-hi un President de la Generalitat que passarà per no haver aconseguit cap avenç en el benestar dels catalans – ben al contrari, retrocessos espectaculars en educació, atenció a la salut i a la discapacitat, a la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació o augment de la pobresa i per no haver sabut afrontar les embestides del govern del PP amb unitat de tot el catalanisme ni liderar amplis consensos. Això ha comportat tres eleccions en cinc anys i la ralentització quan no la paràlisi definitiva de plans i projectes del nostre sistema productiu per sortir de la crisi amb més rapidesa. Cap país dels 34 de l’OCDE ha patit una circumstància tan fora de lloc i quan al primer ministre del d’un d’ells – Suècia – se li va ocórrer plantejar el novembre passat avançar les eleccions perquè l’oposició li tombava els pressupostos, va ser tal la commoció que empresaris, sindicats, universitats, mitjans de comunicació i la societat sueca en conjunt, van posar el crit al cel, van recordar-li que des del 1958 no s’havien avançat mai les eleccions i que no estaven disposats a tenir el país potes enlaire sis mesos més. Finalment govern i oposició van fer una esforç, van consensuar plans de futur que en alguns casos comporten vuit anys i tothom a la feina. Aquí cinc anys de paràlisi, de no generar confiança jurídica ni econòmica, ni social, de descrèdit en el context estatal i internacional i embarcats en una aventura que ni Artur Mas es creu i molt menys encara els països del nostre entorn i més enllà als quals ha acudit demanant un suport a la independència que brilla per la seva absència. Milers de ciutadans i ciutadanes de bona fe donen per bones les explicacions del tàndem Mas-Junqueras que tot això és culpa d’Espanya i que amb una votació la independència serà un fet. Però el sr. Mas ens ha fet més dependents de la pobresa, d’una educació i una sanitat pitjors, dels grans monopolis de l’energia o de la farmàcia, del transport o del clima advers, de la mediocritat cultural, d’uns mitjans públics de comunicació sectaris .Però el 28 de setembre tindrem un país ingobernable, la frustració de milers de catalans serà majúscula i serà el tercer cop en cent anys que haurem fet el ridícul: Macià i Companys van intentar sengles aventures fallides i ara Mas no n’ha après i hi torna. Jo l’any passat vaig anar a la via catalana l’11 de setembre perquè crec en el dret a decidir dels catlans però Mas i Junqueras corren el risc de materialitzar per molt temps, segurament unes quantes dècades – una Catalunya frustrada, mal avinguda amb la resta d’Espanya i del món i desprestigiada. Davant d’aquest panorama, milers dels qui creiem i defensem la nació catalana en tant que hi viuen persones que tenen dret a les millors condicions de vida que puguin fruir, que defensem els seus trets identitaris sí però perquè busquem el millor per als homes i dones que hi viuen, votarem PSC que és un partit d’esquerres i de govern, que ha tingut la capacitat de ser el principal partit de la unitat del poble de Catalunya, que ha comès errors, sí, però que garanteix que aquesta unitat es preservarà per damunt de qualsevol altre projecte particularista. Ho vàrem demostrar amb el retorn del President Tarradellas, amb la recuperació del català, amb la reforma de l’Estatut, a tants i tants ajuntaments durant tants anys .Cal un nou govern amb urgència a Catalunya d’amplis consensos i hem demostrat que sabem dialogar i fer de pont, coneixem com fer funcionar l’economia i aplicar polítiques socials avançades, comprenem les amenaces de la globalització, del canvi climàtic i de la seguretat. Des de la nostra experiència, des del nostre orgull de les coses que hem fet bé i des de la humilitat que reconeix que també l’hem pifiada en algunes ocasions ens posem al servei del poble de Catalunya. Entre altres coses, per tornar el prestigi perdut i la confiança amb el nostre país i entre els propis catalans i catalanes.
Publicat avui 13 d’agost al Diari Més Tarragona
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
