Zacarías Henar


Els dubtes del Sr. Ferran o l´auca del Sr. Esteve (segona part)

Articles anteriors al 2007 — Publicat per zacarias @ 16:08

Al llarg del segle XIX es va desenvolupar a Catalunya una manera molt nostrada de presentar històries, biografies o faules moralitzants que va prendre el nom “d´auca”. Les auques, probables precursores del “còmic”, són un conjunt de petites estampes acompanyades d´una llegenda que proliferaren pel nostre territori esdevenint tema de conversa i debat entre els grans i motiu de juguesca entre els infants. L´auca incorporava informació i valoracions, en molt casos de caire satíric, sobre els esdeveniments de la societat de finals del segle XIX i començament del XX.

I vostès es possible que es preguntin, però en la societat del segle XXI de les noves tecnologies de la informació i el coneixement , d´internet, dels mitjans audiovisuals, de l´aldea global en la qual les informacions de l´altre extrem del món arriben en temps real a les nostres sales d´estar, perquè hem de parlar d´auques?. Doncs perquè Salou, millor dit, l´equip de govern de l´Ajuntament de Salou, sembla estar en el seu funcionament molt més a prop del segle XIX que del XXI.

Probablement, Salou és l´únic municipi d´Espanya en el qual el nombre del partit en el govern coincideix amb el cognom de l´alcalde. Abans havien dos, estava també Marbella, però ara només quedem nosaltres. I aquest fet, que podria semblar sense importància, la té tota. O pensen que la greu crisi de govern que pateix el consistori és aliè a aquest fet?.

De sobra és conegut per tot Salou que el Sr. Esteve (Ferran), igual que el protagonista de l´auca del mateix nom escrita per Santiago Rusiñol volia deixar la seva botiga, “La Puntual”, en mans del seu fill, així, ell, voldria deixar Salou en mans d´algú que portés la seva mateixa sang, però per arribar a fer realitat aquest desig necessita destruir una part de la seva obra. Necessita destruir el seu propi partit i acabar amb les aspiracions dels seus partidaris. Només això explica el decret d´alcaldia del 7 de juny en el qual desautoritza al Primer Tinent d´Alcalde i cap del Grup Municipal de “Ferran Units per Salou”, que durant tants anys ha sigut la seva ma dreta i que, de cop, és el responsable de tot allò que no va bé a Salou, ja que envaeix competències de manera unilateral impedint el bon funcionament de la resta d´àrees de govern. Però, igual que posa ferms a uns, justifica allò que és injustificable en altres. Tot depèn del grau de fidelitat personal que manifestin en aquest moment. Com a mostra ens remetem al comunicat aparegut el a “La Vila”, signat pel Sr. Ferran, en el qual, tot defensant al regidor de Governació per la seva gestió sobre l´estudi de llocs de treball de l´ajuntament, manifesta que la organització interna de l´ajuntament no influeix sobre els serveis que presta al ciutadà. Com és pot arribar a dir i creure´s tal despropòsit?. I si ho pensa així, Sr. Ferran, perquè s´ha gastat, de moment, cinc milions de pessetes dels contribuents en un estudi que no afecta a la ciutadania?.

Ha arribat el moment de dir les coses pel seu nom i exigir responsabilitats polítiques a qui les té. Sr. Ferran, com pensa governar amb eficàcia si entre els membres de l´equip de govern es dona el cúmul de tensions que tots coneixem?. Com pot tenir el cap clar per governar Salou si no confia ni en el seus propis partidaris?. Com vol avançar en la construcció del Salou del segle XXI amb formes de fer del segle XIX.

Sr. Ferran ni Salou és “La Puntual” ni els salouencs estem disposats a fer “tots els papers de l´auca”.

(Publicat a "La Vila)



Els dubtes del Sr. Ferran, o l´auca del Sr. Esteve (primera part)

Articles anteriors al 2007 — Publicat per zacarias @ 16:06

Les decisions relatives a les candidatures dels partits polítics corresponen a l'esfera de la seva vida interna i, en conseqüència, no solen ser motiu de comentari o anàlisi per part d'altres partits polítics. Ara bé, per un cop, i sense que això serveixi de precedent, em permetran algunes reflexions sobre les informacions aparegudes el passat dijous dia 7 d'abril a la premsa tarragonina, relatives a l'anunci que el Sr. Esteve Ferran tornarà a presentar-se com a cap de llista del FUPS a les properes eleccions municipals de Salou i que, en la mesura que fins al moment no han estat desmentides per l'interessat, són mereixedores del major dels crèdits, donada la serietat habitualment manifestada en aquests assumptes pel "Diari de Tarragona", mitjà en la qual van aparèixer.

En síntesi, dites informacions feien referència a que si bé el mateix equip de govern municipal, en el seu moment, havia filtrat la notícia que aquest període de govern seria el darrer per al Sr. Ferran, donada la seva edat i els molts anys que portava al front de l'Ajuntament, aquest havia canviat de parer per dos motius fonamentals: la gran quantitat de dificultats que té amb el Govern de la Generalitat per resoldre alguns dels greus problemes que pateix el municipi i el fet de no haver trobat un substitut adequat dins del seu partit.

Independentment d'allò que finalment acabi passant, és evident que les informacions publicades tenen dos destinataris directes: els militants del seu partit per un costat i els socialistes de Salou per l'altre. El Sr. Ferran, amb l'habilitat que el caracteritza per escapolir-se de situacions compromeses demostrada al llarg dels anys, intenta, un cop més, traslladar les responsabilitats pròpies a les esquenes dels altres. Si no se'n surt amb el desenvolupament urbanístic del sector 03, responsabilitza a la Generalitat i als veïns. Si no aconsegueix recaptar diners per acabar el nou edifici consistorial, és perquè la Generalitat no compleix el seus compromisos. Si treu a concurs un mobiliari i uns equipaments del nou ajuntament amb costos desmesurats, la culpa és dels socialistes que s'han adonat de que la seva cadira està pressupostada en mig milió de pessetes i la taula de reunions en altres deu milions. Tot és responsabilitat dels altres, especialment dels socialistes, i per tant, senyors i senyores del PSC o m'arreglen això, tingui o no tingui raó, o amenaço amb presentar-me a les properes eleccions municipals i a vostès, que són el partit majoritari de l'oposició amb possibilitats de formar govern en la pròxima legislatura, els aixafo la guitarra.

Aquestes argúcies de gat vell de la política no ens estranyen ni ens preocupen. Pel Sr. Esteve Ferran som adversaris polítics i ja ens té acostumats. El que veritablement ens sorprèn i sorprèn a la ciutadania de Salou és la manera com les informacions aparegudes tracten els militants del seu partit quan argumenten que la segona gran raó per presentar-se com a cap de llista és que no ha trobat substitut entre els membres del seu partit. Costa de creure Sr. Ferran. Un cop més, sembla no assumir la responsabilitat del greu error que va cometre anunciant prematurament que posava fi a la seva carrera política, generant, abans de temps, enfrontaments entre els seus partidaris per la carrera successòria. Per sortir-se'n, acaba carregant sobre la competència dels seus seguidors fent bo el crit de l'exèrcit de Panxo Villa, quan, a l'arribada de reforços, els seus homes solien cridar: "Cuerpo a tierra que vienen los nuestros".

Vostè, Sr. Ferran, faci el que cregui oportú, però la ciutadania de Salou es mereix un liderat polític més seriós que el que vostè està portant a terme darrerament.

(Publicat a "La Vila")

 (Segueix)

Salou: un model de creixement turístic a revisar

Articles anteriors al 2007 — Publicat per zacarias @ 16:00

Els municipis turístics que, com Salou, fonamenten el seu model de creixement en l'anomenat turisme de litoral o, més popularment, de Sol i Platja, han hagut d'afrontar històricament una contradicció que ha condicionat en bona part la seva evolució. Es tracta del problema que genera la prestació del serveis de competència municipal necessaris per a una població de varis centenars de milers de persones que conviu amb nosaltres en els mesos d'estiu, mentre la recaptació de recursos ordinaris, amb els quals es compte per fer front a aquesta extraordinària despesa, és la corresponent a un municipi de vint mil habitants, en l'actualitat, i no fa massa anys de la meitat d'aquest nombre.

Aquest vell i endèmic problema del finançament dels serveis municipals als municipis turístics s'ha anat resolent de diferents maneres, atenent a les característiques de cada cas, però en general, la temptació d'anar cap a un model de creixement urbanístic i hoteler, generador de grans aportacions de recursos econòmics a través de les llicències d'obres, ha estat molt present en el model de creixement de tots ells. El model, però, ha trobat els seus límits, el més evident dels quals és el propi territori que, com a element físic inelàstic, no pot permetre un creixement urbanístic de forma indefinida, sense comprometre la qualitat de l'oferta turística fonamentada en uns recursos naturals limitats. És per això que, en determinats destins turístics, i no sense polèmica, s'ha començat a aplicar algun tipus de gravamen o impost directe als turistes com és ara el cas de l'ecotaxa a les Illes Balears. Les conseqüències d'aquest tipus de impostos en l'ocupació hotelera, en una economia fortament competitiva i amb una estructura de costos elevat, si ho comparem amb altres destins turístics amb els quals competim, està encara per analitzar però, si més no, tot sembla aconsellar que aquest tipus de mesures s'han de considerar amb una gran prudència, tot plantejant-se altres opcions possibles en la via de guanyar la batalla de la competitivitat turística que és, en definitiva, aconseguir un turisme de major qualitat que ens visiti durant més temps.

En aquesta línia, sense voler proposar un model perfectament definit que mai seria vàlid sense el consens, el compromís i la participació de tots el sectors implicats, i amb l'objectiu d' aportar algunes reflexions que pugin afegir valor i especificitat a la nostra oferta turística, valdria la pena explorar algunes possibilitats que ofereix el nostre entorn i no han estat plenament explotades, al menys fins al moment, com són ara: el turisme nàutic, el turisme cultural i la relació del nostre turisme amb el turisme vinculat al gran parc temàtic de Port Aventura.

En relació a la primera qüestió, el turisme nàutic, caldria trencar recels històrics entre les institucions per anar cap a un projecte comú intermunicipal que pogués culminar en un trofeig de regates del nivell Trofeig Zegna de Barcelona o el Princesa Sofia-Majòrica de Palma de Mallorca; proves que prestigien el municipi en els qual es porten a terme i atrauen la presència de personatges amb fort impacte mediàtic que, així mateix, l'impulsen i projecten com a destí turístic. Els municipis de la Costa Dorada tenim les condicions naturals de vent, amarres i clubs suficients per aconseguir una competició d'aquestes característiques. Perquè no començar a treballar en aquesta direcció?.

Quan a la segona proposta, turisme cultural, perquè no aprofitar i desenvolupar la proximitat de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat?. No oblidem que la ciutat de Toledo, declarada com a tal en 1986, va tenir més de dos milions de visitants al llarg de tot 1997. Els municipis turístics com Salou, tant propers a la ciutat de Tarragona, tenim condicions i infraestructura suficient per acollir una afluència potencial d'aquestes o superiors característiques.

Finalment no vull deixar de referir-me a la relació de l'oferta turística de Salou amb el projecte de Port Aventura. El macro model dels parcs temàtics dels Estats Units, al marge de les ciutat on estan ubicades, sembla tenir grans dificultats pel seu desenvolupament a Europa. Així ho proven les dificultats per la seva implantació de parcs com "Terra Mítica" o "Isla Mágica", per posar algun exemple. Ara bé la consideració dels destins turístics com escenaris d'oci sembla tenir futur, atenent a altres experiències en els països europeus més desenvolupats. Sembla, d'altra banda que, en termes de la indústria turística, la creació de la màgia d'un destí només sembla possible quant la major part dels elements dels cicle turístic es coordinen i es potencien mútuament. El valor afegit, les grans oportunitats de desenvolupament que suposaria un parc temàtic com Port Aventura obert als municipis de la Costa Dorada i a la inversa, està per analitzar. Tant de bo les administracions competents i els responsables d'aquesta gran empresa posessin fil a l'agulla.

(Publicat a "La Vila")



El meu perfil

Personal — Publicat per zacarias @ 15:27

 

 

 

 

59 anys. Casat amb dues filles.

Economista, pedagog i historiador.

Inspector d'Educació.

Director de la Zona Educativa de Reus

Membre de la Sectorial d'Educació del PSC, forma part del Comité Polític d'aquesta sectorial i, així mateix, és  Secretari de Política Municipal de l'Executiva del PSC de Salou i Regidor de l'Ajuntament de Salou. (Segueix)

«Anterior   1 2

Powered by LifeType