Zacarías Henar

27 Jul, 2006


Salou: un model de creixement turístic a revisar

Articles anteriors al 2007 — Publicat per zacarias @ 16:00

Els municipis turístics que, com Salou, fonamenten el seu model de creixement en l'anomenat turisme de litoral o, més popularment, de Sol i Platja, han hagut d'afrontar històricament una contradicció que ha condicionat en bona part la seva evolució. Es tracta del problema que genera la prestació del serveis de competència municipal necessaris per a una població de varis centenars de milers de persones que conviu amb nosaltres en els mesos d'estiu, mentre la recaptació de recursos ordinaris, amb els quals es compte per fer front a aquesta extraordinària despesa, és la corresponent a un municipi de vint mil habitants, en l'actualitat, i no fa massa anys de la meitat d'aquest nombre.

Aquest vell i endèmic problema del finançament dels serveis municipals als municipis turístics s'ha anat resolent de diferents maneres, atenent a les característiques de cada cas, però en general, la temptació d'anar cap a un model de creixement urbanístic i hoteler, generador de grans aportacions de recursos econòmics a través de les llicències d'obres, ha estat molt present en el model de creixement de tots ells. El model, però, ha trobat els seus límits, el més evident dels quals és el propi territori que, com a element físic inelàstic, no pot permetre un creixement urbanístic de forma indefinida, sense comprometre la qualitat de l'oferta turística fonamentada en uns recursos naturals limitats. És per això que, en determinats destins turístics, i no sense polèmica, s'ha començat a aplicar algun tipus de gravamen o impost directe als turistes com és ara el cas de l'ecotaxa a les Illes Balears. Les conseqüències d'aquest tipus de impostos en l'ocupació hotelera, en una economia fortament competitiva i amb una estructura de costos elevat, si ho comparem amb altres destins turístics amb els quals competim, està encara per analitzar però, si més no, tot sembla aconsellar que aquest tipus de mesures s'han de considerar amb una gran prudència, tot plantejant-se altres opcions possibles en la via de guanyar la batalla de la competitivitat turística que és, en definitiva, aconseguir un turisme de major qualitat que ens visiti durant més temps.

En aquesta línia, sense voler proposar un model perfectament definit que mai seria vàlid sense el consens, el compromís i la participació de tots el sectors implicats, i amb l'objectiu d' aportar algunes reflexions que pugin afegir valor i especificitat a la nostra oferta turística, valdria la pena explorar algunes possibilitats que ofereix el nostre entorn i no han estat plenament explotades, al menys fins al moment, com són ara: el turisme nàutic, el turisme cultural i la relació del nostre turisme amb el turisme vinculat al gran parc temàtic de Port Aventura.

En relació a la primera qüestió, el turisme nàutic, caldria trencar recels històrics entre les institucions per anar cap a un projecte comú intermunicipal que pogués culminar en un trofeig de regates del nivell Trofeig Zegna de Barcelona o el Princesa Sofia-Majòrica de Palma de Mallorca; proves que prestigien el municipi en els qual es porten a terme i atrauen la presència de personatges amb fort impacte mediàtic que, així mateix, l'impulsen i projecten com a destí turístic. Els municipis de la Costa Dorada tenim les condicions naturals de vent, amarres i clubs suficients per aconseguir una competició d'aquestes característiques. Perquè no començar a treballar en aquesta direcció?.

Quan a la segona proposta, turisme cultural, perquè no aprofitar i desenvolupar la proximitat de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat?. No oblidem que la ciutat de Toledo, declarada com a tal en 1986, va tenir més de dos milions de visitants al llarg de tot 1997. Els municipis turístics com Salou, tant propers a la ciutat de Tarragona, tenim condicions i infraestructura suficient per acollir una afluència potencial d'aquestes o superiors característiques.

Finalment no vull deixar de referir-me a la relació de l'oferta turística de Salou amb el projecte de Port Aventura. El macro model dels parcs temàtics dels Estats Units, al marge de les ciutat on estan ubicades, sembla tenir grans dificultats pel seu desenvolupament a Europa. Així ho proven les dificultats per la seva implantació de parcs com "Terra Mítica" o "Isla Mágica", per posar algun exemple. Ara bé la consideració dels destins turístics com escenaris d'oci sembla tenir futur, atenent a altres experiències en els països europeus més desenvolupats. Sembla, d'altra banda que, en termes de la indústria turística, la creació de la màgia d'un destí només sembla possible quant la major part dels elements dels cicle turístic es coordinen i es potencien mútuament. El valor afegit, les grans oportunitats de desenvolupament que suposaria un parc temàtic com Port Aventura obert als municipis de la Costa Dorada i a la inversa, està per analitzar. Tant de bo les administracions competents i els responsables d'aquesta gran empresa posessin fil a l'agulla.

(Publicat a "La Vila")


Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa:



Powered by LifeType