Zacarías Henar

Les decisions relatives a les candidatures dels partits polítics corresponen a l'esfera de la seva vida interna i, en conseqüència, no solen ser motiu de comentari o anàlisi per part d'altres partits polítics. Ara bé, per un cop, i sense que això serveixi de precedent, em permetran algunes reflexions sobre les informacions aparegudes el passat dijous dia 7 d'abril a la premsa tarragonina, relatives a l'anunci que el Sr. Esteve Ferran tornarà a presentar-se com a cap de llista del FUPS a les properes eleccions municipals de Salou i que, en la mesura que fins al moment no han estat desmentides per l'interessat, són mereixedores del major dels crèdits, donada la serietat habitualment manifestada en aquests assumptes pel "Diari de Tarragona", mitjà en la qual van aparèixer.

En síntesi, dites informacions feien referència a que si bé el mateix equip de govern municipal, en el seu moment, havia filtrat la notícia que aquest període de govern seria el darrer per al Sr. Ferran, donada la seva edat i els molts anys que portava al front de l'Ajuntament, aquest havia canviat de parer per dos motius fonamentals: la gran quantitat de dificultats que té amb el Govern de la Generalitat per resoldre alguns dels greus problemes que pateix el municipi i el fet de no haver trobat un substitut adequat dins del seu partit.

Independentment d'allò que finalment acabi passant, és evident que les informacions publicades tenen dos destinataris directes: els militants del seu partit per un costat i els socialistes de Salou per l'altre. El Sr. Ferran, amb l'habilitat que el caracteritza per escapolir-se de situacions compromeses demostrada al llarg dels anys, intenta, un cop més, traslladar les responsabilitats pròpies a les esquenes dels altres. Si no se'n surt amb el desenvolupament urbanístic del sector 03, responsabilitza a la Generalitat i als veïns. Si no aconsegueix recaptar diners per acabar el nou edifici consistorial, és perquè la Generalitat no compleix el seus compromisos. Si treu a concurs un mobiliari i uns equipaments del nou ajuntament amb costos desmesurats, la culpa és dels socialistes que s'han adonat de que la seva cadira està pressupostada en mig milió de pessetes i la taula de reunions en altres deu milions. Tot és responsabilitat dels altres, especialment dels socialistes, i per tant, senyors i senyores del PSC o m'arreglen això, tingui o no tingui raó, o amenaço amb presentar-me a les properes eleccions municipals i a vostès, que són el partit majoritari de l'oposició amb possibilitats de formar govern en la pròxima legislatura, els aixafo la guitarra.

Aquestes argúcies de gat vell de la política no ens estranyen ni ens preocupen. Pel Sr. Esteve Ferran som adversaris polítics i ja ens té acostumats. El que veritablement ens sorprèn i sorprèn a la ciutadania de Salou és la manera com les informacions aparegudes tracten els militants del seu partit quan argumenten que la segona gran raó per presentar-se com a cap de llista és que no ha trobat substitut entre els membres del seu partit. Costa de creure Sr. Ferran. Un cop més, sembla no assumir la responsabilitat del greu error que va cometre anunciant prematurament que posava fi a la seva carrera política, generant, abans de temps, enfrontaments entre els seus partidaris per la carrera successòria. Per sortir-se'n, acaba carregant sobre la competència dels seus seguidors fent bo el crit de l'exèrcit de Panxo Villa, quan, a l'arribada de reforços, els seus homes solien cridar: "Cuerpo a tierra que vienen los nuestros".

Vostè, Sr. Ferran, faci el que cregui oportú, però la ciutadania de Salou es mereix un liderat polític més seriós que el que vostè està portant a terme darrerament.

(Publicat a "La Vila")