Bon dia Bloc
26 Agost, 2009 12:33
Publicat per evacp,
Reflexions Personals
Sembla que et tingui abandonat, no?? Bé, la veritat és que si!! Una mica!! Suposo que intento cuidar més a l'altre i això fa que no pugui estar per tu!!
Avui es un dia especial o era! No sé com definir-lo o com sentir-lo!! És una data que no s'oblida fàcilment!! El 26 d'agost ......
....és l'aniversari d'algu especial, una persona que fa molts anys que conec!! 19 anys!!
D'aquests podria dir què 15 anys han estat especials i únics!! Una gran amistat en tot moment!! Hem viscut de tots colors; moments tristos, moments alegres, moments apassionants, moments avorrits!! De tots colors!!!!!!!!! Una persona que admirava de tenir-la; una amistat verdadera d'aquelles que saps que mai et fallarà!! Admirava molts coses d'aquesta persona ja què em plenaven com a persona i em feien sentir-me única davant dels seus ulls!! Per aquesta persona ho hagués donat tot, de fet crec que he lluitat molt però no sempre s’entén la lluita personal que fem. D'aquests últims 4 anys esborraria algunes coses perquè m'han allunyat d'aquesta amistat; pot ser m'han fet despertar d'aquest somni, el somni de "les grans amistats"; moments d'altres colors que no sabria definir i que tampoc tinc ganes de fer-ho. Entenc que les persones podem canviar durant el camí de la vida però fins un punt i també hem de saber reaccionar davant d'aquests canvis. M'he anat distanciant d'aquest persona sense voler-ho, sense poder decidir per mi mateixa! Simplement la vida i les últimes vivències m'han fet allunyar-me del seu camí. No se si tornarem a tindre una "gran" amistat o simplement a partir d'ara serem "coneguts" però l'únic que se es que l'he estimat moltíssim i de fet, encara l'estimo però veig que tenim una gran distància actualment; però una cosa estic segura, es que sempre ens uniran moltíssims moments viscuts i això no es pot oblidar tant fàcilment. Fa poc una persona que m'estimo moltíssim em deia: "si ara et truqués i et digués que et necessita, que faries??" i el primer que em va sortir va ser "aniria correns". Aquesta pregunta em va fer reflexionar molt i de fet des de llavors m'ho prenc d'una altra manera; no em capfico per aquest distanciament, crec que el destí em portarà al camí que em toqui i no val la pena capficar-se en aquestes coses. De fet, no se parlar malament d'aquesta persona ja què hem compartit tantes coses que sempre em surten coses bones per recordar!! És com si tingués una lluita interior per definir-la!! Alguns cops la definiria negativament i altres positivament!! No ho se, però interiorment sempre guanya la part positiva!!Bé, ja veurem el que ens diu el destí!!
Ara solament em queda dir: Felicitats pel teu aniversari!!