Un conte per reflexionar!
14 Octubre, 2008 10:33
Publicat per evacp,
Reflexions Personals
Fa dies que no escric al meu bloc! suposo que l'estiu no presta per escriure! i ara que ja tornem a la rutina del dia a dia, et fa tornar a activar les teves activitats que has deixat una mica de banda!
Ara m'estic llegint un altre llibre de bucay! "20 passos cap endavant"!! aquest llibre segueix amb la mateixa línea que la resta i m'agrada! a cada capítol et trobes un conte i una reflexió per fer-te a tu mateixa!
Crec que aquests llibres t'ajuden a reflexionar sobre la teva vida i sobre com reacciones davant de les coses que et passen! i sobretot el que més diria, t'ajuda a mirar el camí d'una altra manera! i t'ajuda a créixer com a persona!
Aquí deixo un conte del bucay! aquest parla de les amistats! o més aviat del camí de la vida!
la vida si la comparteixes amb els teus és veu d'una altra manera!! i a la meva manera de pensar, crec que t'omple molt més, sentir-te envoltada de gent que estimes i sobretot que els sents sempre al teu costat!
Bé, fora de tantes reflexions! vaig a diexar el conte que ja m'estic enrollant massa! jejeje
_______________________________________
Un home queda atrapat per una terrible tempesta de vent i pluja mentre creua el desert. Sense rumb i lluitant contra la sorra que li fereix la cara, avança amb gran dificultat estirant les regnes del seu cavall i controlant de tant en tant el seu gos.
De sobte, el cel brama i cau un llamp que els mata tots tres immediatament. La mort ha estat tan ràpida i tan inesperada que cap d'ells se n'ha adonat, i continuen avançant, ara per uns altres deserts, sense ni tan sols constatar la diferència.
Al cel, la tempesta es dissipa, i tot seguit un sol abrasador comença a escalfar la sorra fent que els caminants sentin la urgència de repòs i aigua. Les hores passen; mai es fa fosc. El sol sembla etern i la set es fa desesperant.
De sobte, l'home veu, davant seu, un toll d'aigua, palmeres, ombra i tot tres s'hi acosten corrents.En arribar-hi descobreixen que una tanca envolta aquell indret i que hi ha un guàrdia que vigila l’entrada del portal i diu: "PARADÍS
" El viatger demana permís per entrar a beure i descansar, i el guàrdia respon:
- Tu pots passar, desconegut, però el teu cavall i el teu gos s'han de quedar fora.
- Però ells també tenen set i , a més , han vingut amb mi - diu l'home.
- T'entenc - respon el guàrdia-, però això és el paradís dels homes i aquí no hi poden entrar animals. Ho sento. L'home mira l'aigua... i l’ombra. Està esgotat i malgrat tot....
- Així no - diu.Agafa les regnes del cavall, xiula el gos i continua caminant.
Unes hores, uns dies o unes setmanes més tard, el grup troba un altre oasi. Com l'anterior, està envoltat per una tanca i, també, custodiat per un guàrdia. Hi ha un rètol: "PARADÍS"
- Si us plau- diu l'home - , necessitem aigua i repòs.
- És clar, endavant - diu el guàrdia.
- És que no entraré si no és amb el cavall i el gos - avisa l'home.
- És clar. Quin acudit. Tots els que arriben són benvinguts - contesta el guàrdia.
L'home li ho agraeix i tots tres s'afanyen a capbussar la cara en l'aigua fresa.
- Abans d'arribar aquí hem passat per un altre "Paradís" - diu el viatger al cap d'una estona - , però no m'han deixat entrar amb ells...
- Ah, sí... -diu el guàrdia - Aquell lloc era l'infern.
- Quina barbaritat! - és queixa l'home -, haurien de fer alguna cosa per treure'ls del camí que va al paradís.
- No - aclareix l'home vestit de blanc - , en realitat ens fan un gran servei. Ells eviten que arribin fins aquí els que són capaços d'abandonar els seus amics...
És el que deia.
Ningú arriba gaire lluny sense l'amor dels altres.
Ningú arriba enlloc si oblida els qui estima.
Comentaris
Hola!
M'alegra molt tornar-te a llegir... Jo també tinc el meu bloc una mica abandonat...
petons,
Publicat per Luci 15 Oct 2008, 15:05
m'ha fet molta ilu el teu mtge!! ara feia temps que no entrava per aquí!
De fet l'altre dia vaig entrar pel teu bloc i vaig veure que t'havia passat com ami! jejejejeje
Un petonàssssss i a veure si t'animes a escriure!
Publicat per eva 17 Oct 2008, 11:49
eva, no et presta ni l'estiu ni l'hivern... jijijiji. Segur que tens moltes coses importants a fer. A mi em passa, a vegades dono preferència a altres coses abans que el bloc
Publicat per bmt 12 Mar 2009, 22:51