Reflexió sobre les amistats!!
09 Abril, 2008 16:45
Publicat per evacp,
Reflexions Personals
Últimament he reflexionat molt sobre aquest tema! fa molt anys que tinc uns bons amics, amics d'aquells que pots contar amb els dits de la mà! Sempre havia "galardejat" de tindre'ls i comptar amb ells sempre!! La veritat és que mai m'han fallat però ara ho veig d'un altra perspectiva.
Veig que el temps, els treballs i les parelles ens han distanciat una mica!! Sempre intento estar en contacte amb ells encara que sigui a la distància però arriba un moment que et planteges que passarà!! penses si realment aquesta amistat durarà per sempre o simplement s'anirà perdent amb el temps.
Avui penso positiu i crec que últimament els meus pensaments negatius no anaven enlloc! Si!! puc dir que els meus amics son diferents, estranys i algun cop a la gent els costa d'entendre però son meus! me'ls estimo tal com son! amb els seus defectes perquè tothom en tenim!!
Fa poc vaig tindre un motiu de distanciament amb una de les meves millors amigues i em pensava que la seva mala experiència amb una cosa que li havia passat ens separaria ja que em sentia com si ella m'hagués apartat de la seva vida. Al seu moment li vaig dir el que pensava de la seva situació, li vaig dir amb molt de tacte i li vaig donar algun consell però així es va quedar. Durant aquest temps m'he sentit una mica incòmoda amb ella ja que ha seguit un camí que no m'esperava.
Durant molt de temps he tingut ganes de sentar-me a parlar amb ella i preguntar-li que passava, preguntar-li si eren imaginacions meves o realment m'estava apartant de la seva vida. Ahir, per fi em vaig sentar a parlar amb ella, em vaig sincerar del tot (últimament les converses eren massa generalitzades). Avui reflexionant sobre la conversa que vam tindre, he pogut comprovar que han estat imaginacions meves; simplement havia donat més voltes al tema i havia tret les meves pròpies conclusions!! m'alegro que hagi estat així!! espero tornar a recuperar la seva amistat tal i com a mi m'agradaria!!
Els amics estant a les bones i a les dolentes! sobretot amb les segones però durant aquest últims mesos he aprés que moltes vegades no pots dir tot el que penses, encara que siguin els teus millors amics!! Quan ja et fas més gran comprens que cadascú segueix el seu camí i els teus consells passen a segon terme!! Aprens a ser més contemplatiu, a escoltar molt i dir poc, si et pregunten que en penses llavors et pots sincerar però si no t'ho pregunten més val escoltar-los i intentar comprendre'ls!! és el millor!!
Resumint que les amistats al igual que la resta de les coses, tenen les seves etapes i la seva evolució!! i el més important és que sempre hem de pensar que un bon amic sempre està allí!! encara que els ntres. camins es separin hem de pensar que podem comptar amb ells als moments més difícils!!
L'altre dia parlant amb un conegut sobre l'amistat em fa fer una reflexió molt maca sobre el seu punt de vista de les amistats; em deia que ell no era gaire de quedar amb els seus amics i tampoc els trucava gaire però ell sabia que el seu amic estava allí!! Per molt que passés el temps, ell tenia el seu amic present i sabia que si algun dia el necessités, aniria a trucar a la seva porta!! Apart, també em va dir: encara que fes temps que no veiés al seu amic, quan quedava amb ell era com si el temps no hagués passat!! Es sentia bé, com sempre.
Amb la seva definició em vaig sentir reflexada!! És la sensació que tinc! Que per molt que passi el temps, als cinc minuts de trobar-te amb els teus amics, et sents aprop d'ells i te'n dones compte que estant allí!! Que el temps no ha passat!!
Bé, aquesta ha estat la meva filosofada del dia!
Comentaris
m'ha passat exactament el que et passava a tu. He donat consells sense que me'ls demanéssin i he ofès. Tinc el defecte de dir el que penso, i he d'acceptar que ens fem grans i el que volem és que ens escoltin, no que ens torturin. Ara ho he vist, però no sé com solucionar el distanciament d'una amiga. Èm consolo pensant que la distància li fa un bé a ella.
Publicat per bmt 16 Abr 2008, 00:10
eissssss Brigitte!!
Si vols un consell parla amb ella i comenta-li aquest distanciament que tu sents!! segurament no solventaràs res però almenys et sentiràs millor amb tu mateixa!!
Jo ho vaig fer i vaig deixar de donar-li voltes!! ara ja estic preparada pel que vingui! tant si es bo com si es dolent!! almenys penso que jo ho he intentat!!
Publicat per evacp 16 Abr 2008, 08:17
Això del teu conegut és el que en penso jo... per exemple, per una banda sento que en el temps m'he distanciat molt dels que van ser els meus 2 millors amics, però el temps és relatiu i tot i que ja no tinguem ni punts en comú sé que seguim sent amics. Sempre tinc presents els moments que hem compartit i sobretot quan m'han ajudat. Hi ha gests que arriben a l'ànima i això és per sempre.
Publicat per Luci 18 Abr 2008, 20:53
eiss luici!!
m'alegro de sentir les teves paraules! quant de temps!!!
Estic d'acord amb tu!! els amics sempre estant encara que ara estiguin una mica més lluny que abans!! però com és sol dir "és llei de vida"
Una abraçada!
Publicat per evacp 19 Abr 2008, 18:17
gràcies Eva per les teves sentides paraules!
en realitat tens molta raó; de vegades el blog ja no és nostre, sinó dels que el visiten.
Unes altres vegades, el meu cas en particular, és del meu marit, ho faig perquè així també em trobo en contacte amb ell, independentment que el sento molt endins meu.
El blog em serveix per desfogar-me de molt dolor que porto i a més m'ajuda a reforçar els meu records i la meva ànima.
Gràcies, mil gràcies i espero que continuis conexient una mica aquela gran ànima que és Abel.
UN petó
Publicat per Carme 22 Abr 2008, 00:31
Quina visita més especial! gràcies per passar pel meu bloc!! m'ha fet molta ilu!!
I tant que et seguiré llegint!! em va agradar molt encara que sigui trist però et fa sentir molt propera a la gent que també ha passat per aquesta situació!
Un petonàss ben gran i ànims!
Publicat per eva 22 Abr 2008, 08:26
Es veritat que "és llei de vida" el tema de les amistats,... però és tan difícil d'assumir. Almenys jo ho he passat (i ho passo encara) molt malament.
Em sap greu això de sentir que cada un fa la seva vida. Ja està clar que és una situació que cal compendre,però dol... dol estar junt de la gent que és part del nostre jo més profund. Al fi i al cap, som cm som per les amistads amb les que hem crescut, oi?
salutacions,
Publicat per reflexio 06 Mai 2008, 00:35
Holes reflexió!! gràcies pel teu comentari! estic totalment d'acord amb tu!! costa molt fer-te a la idea que hi han algunes amistats de tota la vida que per motius aliens a ntres. es separen!! però suposo que algun dia ens hi farem a la nova situació!!
Publicat per eva 08 Mai 2008, 15:20
El tema de l'amistat és molt complicat. Les amistats d'han de cuidar, és molt important. Cada amistat necessita la seva dosi personalitzada d'atenció, afecte i, com no, distànciament. Hi ha amistats que necessiten que les reguem gairebé a diari, altres es conformen amb "unes gotes" de tant en tant (i de qualitat eh!) -son una mica càctus-. Bé amb això el que vull dir és que la vertadera amistat et fa gaudir i patir a parts iguals, almenys per a mi.
Publicat per tbonet 09 Mai 2008, 19:24
Holes Bonet!!
Gràcies per entrar al meu bloc i opinar!
Tens molta raó, cada amistat necessita la seva dosi i no pots deixar-la de costat ja que sino a poc a poc es va perdent!!
De totes formes quan et fan patir massa i veus que no et corresponen igual que ho fas tu et dona a plantejar-te moltes coses! i fer-te la gran pregunta, val la pena lluitar tant per una amistat?
Un petonàss!
Publicat per evacp 12 Mai 2008, 12:21
El Petit Príncep i la guineu intenten explicar-nos com entenen ells l'amistat.
He recollit alguns paràgrafs, els trobaràs a: http://wp.me/p11b5V-g8
Publicat per Sophia Blasco 31 Des 2010, 12:47