una petita reflexió sobre un pare separat que lluita pels seus fills
22 Novembre, 2007 16:58
Publicat per evacp,
Reflexions Personals
Fa estona que estic pensant amb un títol pel meu article però no sé que posar!!
Justícia????
Que és aquesta paraula??
Podem creure amb ella??
Podem pensar que hi haurà un dia que és farà justícia de les bones causes???????
Últimament em dona a pensar que no, que no es pot creure amb ella!! No crec que un grup de gent aliena a la teva vida puguin fer justícia de la teva!!
S'haurien de posar massa a la pell de les persones i no ho fan!! Ens tracten simplement com un paper, un paper que si volen el llegeixen i sinó ho fan veure que ho han fet.
Tampoc puc generalitzar i pensar que tots són igual però ara mateix penso que són un grup d'incompetents i un grup que no s'escolten la problemàtica de la gent, simplement pensen en fer les seves 8 horetes i en acabar ben aviat per marxar cap a casa, en cap moment es posen amb la pell d'aquella persona.
Avui una persona molt propera a mi a tingut un judici i és pot dir que l'ha perdut o simplement no li han fet cas o simplement no s'han parat a mirar amb detall aq. problema.
No vull entrar amb el detall del judici perquè hauria d'escriure molt i no en tinc gaires ganes, estic massa enfadada per fer-ho!!
Estic parlant de pares, de separacions, de fills, de comunicació, de totes les vivències que poden arribar a passar per separar-se d'una persona que al seu dia la vas estimar.
Entenc que la gent es separi, que no s'entengui però no entenc que si hi han nens pel mig no es puguin entendre a la distància, intentar posar-se d'acord amb l'educació del fills i sempre mirar la manera per a què els nens no ho passin malament davant d'una separació dels seus pares.
No entenc que una mare pugui descarregar la seva ràbia pel seu ex amb els nens, que intenta putejar-lo a través dels nens i que no pensi amb el mal que pot estar fent als seus fills, no ho entenc!!
Tampoc entenc que pel fet de ser home la llei et discrimini i et deixi al marge de tot, per defecte sense parar-se a mirar cada cas al detall; ens tracten a tots igual, com un paper, com un número!! No hi ha dret!!!!
Fa quatre anys que el meu germà es va separar i durant tot aquest temps he estat vivint molt d'aprop tot el que li ha passat. He vist que es va tindre de separar de la seva ex perquè va arribar un moment que es va acabar l'amor i la comunicació entre ells i van decidir deixar-ho.
Però el que mai m'hagués pogut imaginar que el bon rollo que hi havia en un principi passaria a ser un infern, un patiment constant.
Van decidir separar-se però el que no sabia es que amb aquell moment també s'estava separant dels seus fills ja que automàticament es va quedar sense ells, sense el dia a dia i solament els podia veure cada 15 dies o tal com dictava la sentència.
Imagina't estar el dia a dia amb el teu fill i de sobte veure'l cada 15 dies, els caps de setmana!! No sé crec que es fort per un pare!! (no sóc mare però m'ho puc imaginar una mica)
Perquè tot està tant mal fet????
Avui el meu germà està decepcionat perquè no se l'han escoltat i no s'han parat a escoltar amb aquell pare que comença a estar desesperat d'una mare que fa el que vol i que es pren la llei a la seva manera.
En poques paraules li han dit que aquells 15 dies que ha estat sense els seus fills perquè la seva mare no va voler, no passa res!! No hi ha cap càstig per ella, simplement ha estat un malentès!!! Ella no ha sapigut interpretar el que posava al full!!!! (qui s'ho creu això???!! Solament que ha actuat amb tota la mala fe del món!!!)
Qui li donarà aquells dies que ha perdut per estar amb els seus fills?? A qui li importa això??? En cap moment es posen a la pell d'aquella persona tot el contrari, passen!!! Ni tant sols es miren les fitxes ni les anteriors denúncies!! És indignant!!!!!!!!
El que em sap més greu es que una persona es pot arribar a cansar de lluitar perquè sempre penses que algun dia es farà justícia de les coses dolentes que t'estant passant però quan veus que no se'n fa i que ni tan sols es prenen en serio la teva vida, et decepciones i et fas la pregunta si val la pena seguir lluitant.
Bé, des d'aquí vull animar al meu germà a que segueixi lluitant per estar pels seus fills però que s'ho prengui d'una altra manera, que vagi a per totes a buscar la custodia compartida i sobretot que canviï el xip amb la seva ex. Fins ara amb totes les coses que feia malament, lluitava i la denunciava per a què se'n dones compte i que la justícia li dones la raó; jo ho tindria clar.......... passaria d'ella i sobretot parlant malament l'intentaria putejar amb el que pogués!!!!!!!! Estic farta de ser els bons de la pel·lícula, els que s'han de callar la boca, els que davant dels nens s'han de comportar!!
Prou!!!!!!!!!! S'ha acabat de pensar que la justícia ho solventarà tot!! No val la pena!!!!!
Demà serà un altre dia i hem de pensar que sortirà el sol i sobretot no deixar-nos emportar per la ràbia ja que no val la pena.
També hem de ser positius i pensar amb la dita "qui tal fa tal troba" i també m'agrada pensar que a tothom li arriba l'hora!! S'ha de tenir paciència, molta paciència però tot arriba amb aquesta vida.
Ànims a tots els pares que estant patint la separació amb els seus nens!! No us canseu de lluitar!! Aviat sortirà el sol!!!
I pel meu germà.......... un petonàs ben gran!! No et desanimis, no val la pena!! Pensa que tot arriba i també pensa que estem tots orgullosos de tu, de la teva lluita personal!! perquè com diria el papa "Don Quijotes com tu no n'hi han gaires!!!"
Un petonàssssssssss ben gran de la teva germana que t'estima moltíssim!!
Comentaris
de fet, la justícia en tema de fills està a favor de la mare (a no ser que en foti una de grossa!).
Jo, com a dona, me n'alegro per si em passés alguna cosa. Però vist de la part justa, ho trobo una putada grandiosa pel pare. Ell, igual que la mare, és el 50% de l'educació d'aquests fills.
Les dones volem igualtat per tot, però quan arriba l'hora de parlar dels fills, ens fem les "longuis"... no ens interessa que canvii res, pq la justícia ens beneficia a nosaltres. I moltes dones, s'aprofiten del tema. Aquestes són les "males putes" que s'ensurten de tot.
Animo jo també, al teu germà. Perquè la igualtat també ha d'arribar en les custodies pels fills!
Salut!
Publicat per bmt 22 Nov 2007, 21:27
gràcies Eva pel teu post tan encertat i tan emotiu. La veritat, és que un pensa que les sentències de divorci, dictades per un jutge, estan fetes per a seguir-les i per complir-les. Al menys així és quan el que ho incompleix és el pare, perquè en aquest cas, se'l castiga i corregeix. Però quan és la mare la que ho incompleix una vegada radera d'un altra, la cosa canvia i molt. Després ja entrem en la interpretació d'un o tal article, en si no ho ha fet de mala fe, si ella entenia un altra cosa, en que com és la mare no pot ser castigada....una serie de justificacions que fan que se'n surti sense cap mena de càstig ni tan sols de reprimenda o aclaració. I això comporta que cada cop la seva prepotència sigui més gran i cada cop és pugui saltar més tan el conveni regulador com la sentència de divorci dictada per un jutge, ja que ningú l'hi posa fré. I que li queda a un pare que estima i necessita als seus fills? que pot fer quan la mare decideix aquell cap de setmana que li tocan al pare marxar amb els nens ? que pot fer quan la mare és salta aquell conveni? qui l'ajuda? qui li fa costat? on pot anar a queixar-se? és que sol podem patalejar i quedar-nos callats fins que la mare digui, mira avui si que els hi deixaré!. Jo no havia entès mai que un pare tires la tovallola i deixes de lluitar pels seus fills, però ara ho començo a entendre. És molt dur que et dobleguin una vegada i un altra i que no hi puguis fer res.La impotència és molt gran i la força s'acaba. Moltes gràcies Eva pel teu suport constant i ple teu carinyo i a tu Brigitte, t'agraeixo els teus ànims i el teu comentari. Gràcies!!
Publicat per enricc 23 Nov 2007, 09:29