Cansada i amb ganes de plegar!!
10 Octubre, 2007 16:26
Publicat per evacp,
Reflexions Personals
Estic cansada!! amb ganes d'acabar la jornada laboral!!!!!! suposo que també fa molt que avui el despertador ha sonat a les 6.30 del matí!! vaja pal!!! i després posa't a conduir 45 min. per carretera i de nit!! però com diuen "salsa con gusto no pica" jejejejeje
La veritat es que ha valgut la pena!! ahir vaig anar a veure el meu morcete i vam poder estar junts unes hores! vam anar a sopar i després vam estar al seu piset!! que bé!! aquestes escapades fan que la setmana sigui més curta i fan que em senti millor!
Ens haviem vist diumenge però tenia moltes ganes de veure'l, d'estar amb ell, fer la xerrada i sobretot estar junts! sentir-lo ben aprop i sentir les seves caricies! Va estar molt bé! no sé, si el tinc aprop és com si ho tingués tot!! me l'estimo moltíssim i m'encanta estar amb ell!
En contrapartida em sentia malament per la meva mare! cada cop que marxo de viatge em fa sentir una mica malament perquè pateix per mi i sempre troba inconvenients per tot! que si la carretera, que si son dies laborablesl, que si la deixo sola, ...l! sort q ja estic acostumada ì ja no em senta malament però avegades dins meu em fa sentir malament!
Apart, quan la vaig trucar per la tarda se'm va posar a plorar! sabia perfectament que no era per mi ni res de tot això! simplement perquè arriba el dia............ aviat serà el dia 19 d'octubre i farà dos anyets que ens va deixar el meu pare!
últimament està molt sensible i no té ganes de sortir! s'inventa excuses i fa veure que no passa res però solament amb la veu se li nota! Em sap greu veure-la així i no poder fer res però ella ha triat aq camí........... el camí de l'angoixa, de plorar-lo tot el dia, de recordar-lo amb tot moment i d'aquí no la pots treure! No és que estigui malament tot el dia simplement té estones i quan passa unes hores sola .......... la seva ment no para de donar voltes i es castiga!!
Hi ha gent que es recupera, que segueix recodant la persona estimada però que passa una mica pàgina i intenta tornar a ser feliç i altra, com la meva mare, que viu al passat ........ intentant passar el dia a dia com pot amb la seva familia però interiorment tenen una lluita molt forta!
Que hi farem és llei de vida! això diuen!! no seps, costa molt acostumar-se a viure sense el meu pare però el temps fa que les ferides es curin i que passis de la tristor i de les llàgrimes........ a viure recordant-lo interiorment i pensant amb les coses bones d'ell i amb els moments viscuts i com diu el meu germà "pensant com t'assessoraria i que et diria als moments que més el necessites"
Bé, per avui deixo d'escriure! demà serà un altre dia!
un petonàsss bloc!! espero qeu no em trobis a faltar!