Tarragona pel dret de decidir

República Catalana, la nostra llibertat

« | »

És hora d'arromangar-se (Tarragona al web de la PDD).

jmfortc | 08 Maig, 2008 22:20

Si visiteu l'apartat de Notícies del web de la PDD hi trobareu la referent a la diada de Sant Jordi a la Rambla de Tarragona. S'hi fa un comentari sobre el creixement i la implantació en el territori de la Campanya Decideixo decidir.

I el creixement és lògic perquè cada vegada som més gent que veiem la necessitat d'arromangar-se perquè els ciutadans d'aquest país ens alliberem finalment de la servitud espanyola. Hem tingut molta paciència. Molta. Primer que si la democràcia estava en perill. Després que oco amb els militars. Més endavant que si la fractura social. Alego que si s'havia d'entrar a Europa. A continuació que no encara, que ara venen els federalistes i potser en traurem alguna cosa. Després que si vine aquí (al meu sofà) que veuràs París. Res, com més va pitjor.  El "se hará así porque lo digo yo, naturalmente" del transvasament de l'Ebre n'és l'última prova. La insolència del govern espanyol és inaguantable per als catalans demòcrates. No ens hi podem avenir.

Però, com ho fem? Doncs arromangant-nos, si no hi estàvem. Dedicant energia focalitzada a la causa de la nostra llibertat. La Plataforma pel dret a decidir pot ser una bona eina. Amb un objectiu clar: exercir el dret dels catalans a prendre decisions sense demanar permís als papes espanyols (que ja som grans, home). Una organització transversal i aglutinadora, on participa gent d'edat, ideologia, posició i situació diverses. Sense subjecció als inevitables i inajornables interessos electorals, lluites pels càrrecs, quotes de poder, etc. Sabent que hi ha partits que han promogut, promouen o poden promoure la mateixa causa i per tant són aliats necessaris amb els quals, però, convé mantenir la distància adequada per evitar ser arrossegats per les seves dinàmiques, d'ara sí i ara no, d'ara toca i ara no toca. Rectes com un fus cap a l'objectiu. Tan ràpidament com la força del moviment ho faci possible.

Sembla, a més, que s'acostin tempestes i aiguats. Hi ha perill que s'enduguin algun pont. Però l'hora de la reconstrucció, on tohom hi posarà el coll, està cada vegada més a prop. 

T'hi apuntes?

Josep M. Fort

tgnpdd@gmail.com 

 

 

Comentaris

Comment Icon Més gent com vosaltres!

Francescdecideix | 10/05/2008, 14:25

Això que et trobes a ves-a-saber-qui i el saludes:

-hola!
-On vas amb aquesta samarreta?
-ah! bé, sóc independentista
-quants anys tens?
-19...
-amb el temps es cura...
-------------

Però no, ni l'independentisme és una malaltia, ni s'hauria de curar amb el temps!
I al nucli de voluntaris pel Dret a Decidir de Tarragona en tenim bons exemples! Gràcies a les idees aportades i la bona feina realitzada per persones com en JosepMFort o com en Joan, el referèndum d'autodeterminació és cada cop més proper! i no només el referèndum, sinó també la seva victòria.

L'independentisme, en cas de ser una malaltia, només tindrà cura amb la llibertat.
















Primavera, estiu, tardor i:



 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb