Tarragona pel dret de decidir

República Catalana, la nostra llibertat

« | »

Per una Espanya democràtica, ja firmaria

jmfortc | 19 Març, 2008 12:53

Per una Espanya democràtica, ja firmaria

Joan Ferran, dirigent del PSC, ha publicat al seu blog l’article "Por una España federal".

Ens diu que el resultat de les últimes eleccions a les corts espanyoles demostra la manca de suport popular a la idea del dret a decidir, una idea que considera sobredimensionada de manera fictícia per alguns periodistes i polítics de l’àmbit sobiranista. Davant d’això diu,  fotent-se’n, “El “derecho a decidir” ha sido empleado para apuntalar a las dos grandes formaciones políticas que tienen un proyecto global –pero distinto, claro está- de Estado.”

Conyetes a banda, hem de denunciar l’intent de confondre els conceptes en benefici partidari. Així convé aclarir que el dret a decidir que reclamem i que exercirem els catalans, el senyor Ferran també, es basa en la capacitat per determinar l’objecte de la nostra decisió. No acceptem ni acceptarem que els espanyols ens diguin sobre quines coses podem decidir i sobre quines no. En la darrera proposta que se’ns feia, alguns han optat per no participar-hi i quedar-se a casa, i molts dels que hi han participat han decidit sobre el que han pogut, no sobre el que han volgut.

Per diferenciar-se del Partit Popular, i evitar una possible confusió del lector pel que fa a l’adscripció ideològica del redactor, el senyor Ferran titula el seu article “Por una Espanya Federal”. Gràcies, senyor Ferran. Però, cregui’m, suposant que ens interessi Espanya, no ens interessa tant una Espanya Federal com una Espanya Democràtica. Si reclamem que la Generalitat tingui el poder de convocar referèndums, és perquè la decisió sobre la consulta que cal fer la prenguem els catalans. Lliurement. Aleshores vostè podrà defensar l’Espanya Federal, incloent-hi Catalunya; altres defensarem la independència dels catalans per pactar el que vulguem amb qui vulguem; d’altres voldran tornar a l’Espanya indivisible.

Fins aleshores, i des de fa molts anys, senyor Ferran, el dret a decidir només l’exerceixen plenament els espanyols, més o menys nacionalistes.

Comentaris

Comment Icon Comentari

Joan | 02/04/2008, 14:05

Ho volia enviar ahir.
El Sr.Ferran es conegut per ser un "guardiá" de l'aparell de un partit-estat. Les floretes "federalistes" fa temps que s'han pancit a Can PSOE i resulta graciós veure l'Iceta, a aquestes altures, com les rega de cara al públic català. Pero bé, deixem-nos de propagandes i utopismes del partit-estat socialista, que prou feina tindrán els pobres nois-funcionaris davant la que els hi bé al damunt... "donde dije gigo hago diego" dieun els espanyols... ( i se'n surten!). Pero també els catalans ho tenim fotut i no crec que el partit-estat modifiqui per això, la seva dinàmica política a curt termini.
Efectivament, es un problema de DEMOCRACIA (sí, sí, del Sant-Cristo-Gros). L'origen va ser la "transició" i la concepció que en tenien ("en un momento de debilidad") el poder a la "turca" (amalgama de alts funcionaris dels poders judicials, miliatrs i politics espanyols, cort inclosa) que "governa" més enllà de Parlaments i executius. A Catatalunya (aprofitant l'esbranzida dels moviments socials dels 70) es va instaurar l'Autonomia que durant tots aquets anys ha pogut amagar les mancances, a base de sobreposar políticament normes, institucions, reformes i competències. Ara, els espanyols, diuen que tot això es un "desbarajuste" - que ells tant han promocionat assegurant-se que no posava en questió el poder.... "de veritat" i de generalitzar el model per aïgualir la qüestió catalana. Es així com els polítics catalans han acceptat de bon grat el paper de Vichyssoises que amagàven la realitat, mentre venien somnis al poble, gradualistes i europeus.
Que n'es de fotut descobrir la realitat: Ara, comença a estar clar quin es el problema d'arrel: "certament podem fer un llistat inquestionàble amb el desgovern, el laberint competencial, la manca de previsió, l'especulació urbanística, el manteniment de la macrocefàlia barcelonina, l'espoliació fiscal, la manca d'inversions, la debilitat financera del govern autonomista, el tactisme electoral, l'oportunisme polític. Pero tot aquest llistat té un comú denominador: la inviabilitat de una nació sense estat, d'una nació que vol ser-ho sense els instruments que l'hi pertoquen, d'una nació que covardament renúncia a la seva sobirania per poder governar-se.....que renúncia a tenir veu per negociar el que són els seus interessos vitals".

Es a dir, que renúncia a exercir la democràcia i s'embala per la pendent de l'idiotització.......
I el Sr.Ferran, n'es un entre molts, dels "guardians" d'aquest procés.

Adeu

Comment Icon

jmfortc | 02/04/2008, 16:58

D'acord, Joan. I?

Perquè la qüestió és què hem de fer. O millor, què podem fer i com ho hem de fer.

Tinc una teoria que pot semblar angelical però que no ho vol ser. Necessitem plantejar la nostra reivindicació com la solució d'un problema de dèficit democràtic. Els que sempre ho hem denunciat hauríem de fer una anàlisi de les possibilitats i seguir-ho denunciant però ara amb l'objectiu d'aconseguir la força necessària, no d'alimentar radicalitzacions políticament estèrils. A casa tinc un pamflet a la vista de tothom que es titula "Ara és l'hora de la ruptura democràtica" MDT (2006). Te'n recordes de la ruptura democràtica? Doncs bé, el tinc per denunciar que els catalans encara no hem pogut viure en democràcia plenament. Però lluny de denunciar els responsables de de la renúncia a la democràcia plena, per què no reconeixem els mèrits de la transició? Per què no reconeixem que la situació del franquisme i la d'avui són incomparables? Per què no animem els Ferrans, Montilles, Roques, Pujols, Durans, Masos, a afegir-se a completar la transició, la seva transició, amb l'exercici lliure del dret a decidir? Joan, hem de comptar amb tos els demòcrates, tant els arrauxats com els porucs. Si només sumem els arrauxats, haurem d'esperar un daltabaix perquè hi hagi condicions per a exercir la democràcia plena. I encara veuríem què en truaríem. I, a més, aquest daltabaix està completament fora de les nostres mans.Fora del nostre control.
"Les teves mans, el teu capital"(antic eslògan del PSUC)

Comment Icon Comentari

Joan | 02/04/2008, 20:15

Certament...certament. La democràcia no es fa sola, ni únicament amb alguns....Si. En algunes de les coses que dius tens tota la raó de un Sant (ho dic per lo de "angelical"), pero m'interessa més el sentit "practic" de la teva reflexió. En els meus comentaris no pretenia comparar situacions i menys (només mancaria!) menystenir les possibilitats que avui tenim en comparació a fa ja molts anys. No, no es una questió de "radicalització". Al contrari,crec en la moderació, i crec que cal ser molt moderat (perque lo de "radical", igualment estará a la boca dels contraris). Fins i tot soc dels que creu que aquest buit partidista al PP,no es bo.

El que pretenia amb el meu comentari, es que cal coneixer la diagnosi pels que ens sentim catalans, perque constantment, ens la desdibuixen. I en tractava de fer-ne una evaluació històrica i "dinàmica".Altrament jo, no compendria res de res. Ni hi hauria història, ni memòria, ni nació, que es el que s'ens esmicola amb l'idiotització (veure al diccionari el mot "idiota").

Així que ni MDT's ni PSUC's, que també els hi repartiria crítiques per fer-se un tip de riure.

Ja amb sentit pràctic, soc dels que crec que com menys adversaris, millor ( i que les opinions partidistes cal deixar-les a la calaixera, pero no renunciar-hi, perque no es pot)i que cal una visió transversal de la gent i el pais. Altrament, estaria en un Partit Polític, i no ho desitjo.

També crec, pero, que s'ha de ser el suficientment "concret", com per no moure a la confusió.

Compte doncs amb els Vichyssoises, que son els artistes de la confusió i l'idiotització de la gent....i si cal deixar a la calaixera les opinions polítiques més o menys partidistes, caldrà deixar-les tots plegats en benefici de l'entesa.

No m'agradaria tampoc, rutxar-me de no se quines "revolucions", o posar "adjectius" a l'exigència de democràcia pel nostre poble. Ni tampoc en una cultura de l'inutilitat i del "No".

En positiu.

Comment Icon Resposta a Joan

Josep M. | 02/04/2008, 21:15

Els meus comentaris eren a propòsit dels "temes" del teu article però no necessàriament t'identifico ni amb els radicals, ni amb l'MDT ni amb el Psuc ni amb res...

No tenien res de personal. Tu ja m'entens.
També hem de saber abstreure'ns dels prejudicis. Hi estic d'acord.

El que sí que m'interessa és la teva Vichyssoise, però més val que m'ho expliquis fent un cafè.

Comment Icon MDT (2004)

jmfortc | 06/04/2008, 20:58

El document de l'MDT és del 2004 i no del 2006. el temps passa volant!

Comment Icon Quina discussió! Sí senyor!

Marieta de l'ull viu | 16/04/2008, 20:01

Aquí hi ha molta saviesa! M'ha agradat molt llegir-vos. Hauríeu d'escriure més sovint per a què els més justets, fills de la transició, aprenguem una mica de política de veritat.

Comment Icon Marieta, no exageris

jm | 16/04/2008, 23:38

No exageris Marieta. Però tindrem en compte els teus suggeriments. És la discussió de dos vells que, 30 anys després, miren de contribuir a la independència del país des d'una perspectiva no partidària. Jo crec que més que d'independència hem de començar a parlar de República catalana. S'entén millor i no hi ha dubtes de cap mena. Hi haurem de tornar.
















Capital d'Espanya:



 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb