16 Nov, 2009
FABULA DE L'ASE
“Un bon dia en Joha i el seu fill van decidir sortir fent camí cap al mercat més gran de la ciutat del Caire. Com no sabien si comprarien molt, van agafar el seu ase. I camina que caminaràs, en Joha es va sentir cansat i d’un saltiró va pujar a l’ase. I així anaven en Joha a dalt de l’ase i el seu fill al costat caminant.
Fins que un vianant li va dir a l’altre: “Mira aquest barrut que va ell muntat a l’ase i deixa que el seu fill vagi a peu”. En Joha, en sentir-se malament va baixar de l’ase i hi va pujar al seu fill, convençut de que feia el correcte. Fins que va sentir a uns altres caminants que passaven per allà que deien: “Nen consentit que deixa que el seu pobre pare vagi a peu”. En Joha va pujar a l’ase, de manera que pare i fill anaven al seu damunt. Fins que unes velletes que passaven per allà van començar a dir: “Pobre animal! Suportar el pes de dos brètols com aquests! Li destrossaran l’esquena!”. En Joha ja començava a estar-ne ben tip, van baixar els dos de l’ase i entre ell i el seu fill van agafar l’ase a coll. Va ser aleshores quan van sentir que uns que passaven per allà deien: “què babaus aquests dos portant a una bèstia en braços!”.
Tip i fins al capdamunt, en Joha es va adonar que no podia acontentar a tothom, van deixar l’ase al terra, pare i fill hi van muntar i se’n van tornar cap a casa abans d’arribar al mercat. Perquè ja se sap, mai plou al gust de tothom!”.
Comentaris
