5 Mar, 2009

DE BARRI A BARRI

De barri a Barri i tiro pq me toca !  (pUBLICAT aL fAnNsIn Revival)

Estava caminant per Tarragona, pujava la costeta del carrer Ramon i Cajal quan sento una senyora “ no tiros l’ossito” , immediatament vaig deduir la procedència geogràfica de la iaia de torn , estava clar que li tocava guàrdia de cotxet , eren les onze del mati d’un dilluns.

Això em va fer reflexionar sobre la meva pròpia procedència ,i sobre que quasi ja no hi a ningú que sigui d’enlloc , ja tenia tema de Blog .

 EL PI DEL COLORATO , EL CUARTET ...

Tant Ester com jo som del Barri , i ja no cal dir gaire cosa mes dins del context de Flix .

Ser del Barri ens donava uns privilegis , i uns inconvenients (pocs val a dir) . Lo principal era que vivíem en un ambient que m’atreviria a dir global , és a dir que teníem de veïns gent de tota la geografia Iberica i que no tenien , la sensació de ser forasters . Tos estàvem barrejats i no hi havia cap problema de convivència , pot ser gent que venia per poc temps que lògicament no es relacionava gaire .

Viure al Barri i tenir jardí , garatge , hort i alguns piscina ens va permetre tenir una infantesa diguem que feliç , sortíem al mati de casa i estàvem tot el dia pel carrer , sols el pito ens feia anar a dinar , podíem anar en bicicleta, per la nit a l’estiu jugar tots al carrer i una mica mes grans arribar fins a les casetes a fer una guerra de terrossos .

Nosaltres mateixos teníem el nostre propi sistema d’evacuació cap a la clínica on el senyor Arenguez ens cosia amb l’atenta mirada del senyor SanJuan , i desprès tots cap a la casa del sinistrat per veure la bronca de la mare , no per haver-se fet mal ... sinó per haver trencat el pantalonet o les bambes ... les úniques bambes (victoria ) que havíem comprat a l’economat al senyor Fortasin per anar a l’ermita .

Total que estaria recordant un munt de pàgines , les fogueres de Sant Antoni , Les festes de Sant Jaume , el Casino , “lo camet” , “la roqueta” , la fonteta , els cireres soferts dels horts ... cosa que procuraré fer en el meu blog .

Total que lo que us volia dir , es que al principi jo quan anava al poble em perdia i feia que el meu sentiment de ser de Flix se’m despertes desprès d’acabar el Cou quan tota la pandilla ens varem escampar .

Fa mes de 20 anys que visc a Sant Pere i Sant Pau , el que ara és el nostre Barri , i he de dir que no ens ha costat gens ser feliços aquí , l’ambient es en una altra escala com al barri de flix , l’únic que ara a casa venen companys/es del insti de ma filla d’orígens tant llunyans com Equador, Colòmbia, Polònia, Romania ,Marroc amb l’única diferència amb els nostres amiguets immigrants de Flix , és que parlen Català .

Pos eso que de Barri a Barri ... i tiro pq me toca .

KEIFAREM -08


 
Comentaris

Una bona descripció del que era i és ser del barri. N'hi han que no hem marxat del barri i poc a poc hem anat seguint els passos dels nostres pares i hem trobat feina a la fàbrica , la nostra fàbrica que durant tants anys ens ha donat feina i a la que nosaltres ens hi hem dedicat. Jo ja porto 20 anys treballant-hi i com no, vivint al mateix barri. Cal dir que ha canviat molt, perquè ja no hi ha el bullici de gent que hi havia i no esta tan cuidat com ho estava, però segueix sent un lloc molt tranquil per viure. Els nens, encara que n'hi ha pocs, segueixen jugant als mateixos llocs on nosaltres ho feiem, amb tota la tranquilitat del mon.M'ha agrdat veure la foto del teu pi i del cuartet on vam passar moltes hores jugant al set i mig i al monopoli......Pel que no m'he pogut resistir i he anat expressament a fer-li una fot actual del pi. Desitjo que t'agradi!!(la posaré al facebock)

Publicat per enric 05 Mar 2009, 15:50

entenc perfectament el que dius! perquè jo també he viscut al barri!! 19 anyetsss que és diu aviat! i penso igual! un lloc ideal per viure els nens perquè la llibertat que teníem allí no la tenina ningú.

També t'explicaria moltíssimes coses sobre el barri! tot el dia jugant al carrer on tots erem amics (grans i petits) érem una gran pinya !!

em fa gràcia quan dius el "pito" aquest que ara solament posen els dilluns i divendres quan acaba la jornada de treball! nosaltres amb el crit de la mare ja en teníem prou! jejejeje

també guardo molt bons records! els millors de la meva infantesa!

pos eso!! fa temps vaig trobar unes fotikis que van penjar uns alumnes del col.legi enric grau fonseré! et passo l'enllaç

http://elspensamentsdeleva.bloc.cat/post/4593/176350

m'ha agradat recordar-ho!!
gràcies!
petonetssssssssssssss

Publicat per eva 05 Mar 2009, 15:54

Bona entrada, Ramon. El Barri era un petit món i, com descrius, amb gent de diverses procedències i ben avinguts. Jo sols hi vaig viure fins als 14 anys, però amb tot em va marcar força aquest temps, tant que encara m'hi considero membre.

Publicat per Josep Antoni 08 Mar 2009, 21:25
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: