30 Mar, 2006
NAVEGANT
EL SOMNI
Tinc amics que m’han dit algun cop que soc un apassionat de tot el que faig, i que no paro fins que aconsegueixo el meu propòsit perdent la noció del temps , però no el punt de referència que jo mateix em marco, total que soc una mica “cabezon” que no paro fins que me’n surto. M’ho agafo com un complit, i és que des de que vaig venir a viure a la vora del mar , no m’he pogut treure del cap que tenia d’aprendre a navegar .
No trobava mai el moment, mes que res perquè us he de confessar que em dolien els diners de l’acadèmia i de les pràctiques .
La meva mirada sempre se’n va cap al mar cada mati, miro el temps, el vent, si hi ha alguna barca de pesca prop que va a la orada . .. quan anem a passejar per algun lloc on hi ha un port , mirar les maniobres, les senyals , les llums ... els vaixells , la gent que te la sort de tenir-ne un ...
Ester i Montserrat un dia em van fer pujar al cotxe i em van portar a una acadèmia Nàutica , “ matriculat ... em van dir ... serà el teu regal per Sant Ramon ... ens vam abraçar i quasi plorant vaig entrar ... a preguntar preus eh ??? , quan vaig sortir amb el prospecte i els fulls a la ma ... quasi a pedrades vaig tornar a entrar per matricular-me ... el curs començava l’endemà dissabte, i tres mesos mes tard m’examinava de Patró d’embarcació d’esbarjo . És que la meva dona i ma filla juntes ...
Això era a l’estiu , m’he passat tot l’hivern llegint revistes de nàutica, llibres de navegació costanera , de nusos mariners , de navegació electrònica, mirant preus de lloguer i venda de vaixells ... en fi que he fet molts viatges compàs en ma per no oblidar res .
Avui hem sortit de punta Europa fent rumb de 170 cap a la bahia de Ceuta , 12M , ha fet bon temps i passarem la nit aquí per a marxar l’endemà de bon mati cap a Tarifa amb un rumb 291 farem 16M i ens quedarem a dinar .
Amb una mica de sort ...
I vosaltres no somieu ?
Salut
El que m'ha sorgit instintivament en acabar de llegir el teu somni ha estat: què bonic, que maco, tenir un somni i encara més tenir algú que t'encoratja per arribar-hi, és el millor que pot passar!
Publicat per Montse 31 Mar 2006, 11:00SI que és veritat , despres de tot el més important és la familia i els amics , la veritat és que no em puc queixar ni de la familia ni dels amics
Publicat per RAMON 31 Mar 2006, 17:20Doncs no faré cap disertació sobre el somni. Això ho deixarem per als psicòlegs i psicoanalistes de l'escola freudiana. Aquests segur que et dirien que la teva "obsessió" amb els vaixells te a veure amb la imatge fàlica que representa el màstil d'un veler.
No sé... porto un temps pensant en això dels somnis. Potser és la manera en que el nostre subconscient, el nostre jo més visceral, passional, irracional, impulsiu... intenta impossar-se sobre el jo més racional i reflexiu. Fa unes setmanes que els meus somnis són molt recurrents. El meu subconscient em diu que dóni un pas endavant. Però quan desperto i m'he n'adono de què he somiat (el poc que recordo) veig que és un impossible, que millor seguir així, que si dono aquest pas segur que fico la pota.
Vaja, que de nit em domina la meva part inconscient i de dia la part conscient. Quan aconseguiré arribar a l'equilibri entre aquestes dues? I per què no ficar la pota... Total, porto 10 anys ficant-la una vegada darrera l'altra....
En fi, que m'alegro per tú que pots fer el teu somni realitat. Jo intentaré buscar-me un altre somni ;)
