16 Feb, 2006
si el meu iaio Ramon ...
El meu Iaio Ramon, al qui li deia padrí, mes que res perquè l’ era del meu Mano , era un gran home, no per tamany, era mes aviat baixet , sinó per que la vida l’havia fet savi. , El seu somriure el recordo com el d’algú que va sobrat de tot , i se’n fotia de la vida, encara que no ho manifestava obertament, en definitiva , va capejar el “temporalas” que li va tocar viure amb dignitat i integritat. Va intentar transmetre , com diuen els toreros aquesta manera de empendres la vida , al seu fill i nets .
Recordo els seus consells més que els del meu pare, sobretot, sobre la manera de treballar, com agafar la serra de fusta, com usar el ganivet, ja sigui per menjar com per pelar un conill. Sempre em deia” vigila de no caure a les rateres de la vida, no vagis amb les mans a les butxaques, que si caus ... et trencaràs els morros”. “Si tens de triar d’una cassola , agafa el tall mes gros , i si has de triar un got ... també el mes gros, no sigui que desprès ... reparteixen mantecado ...” Em va ensenyar a fer nusos, a empeltar arbres , a collir patates , he de reconèixer que això de l’hort no se’m donava gaire be ... vaig rebre més d’un clatellot a l’hora de canviar l’aigua ... mira que ho vaig provar vegades eh ... sempre que clavava l’aixat ample a la sèquia i volia tapar el bancal regat ... no em donava temps, em caia tota la terra ... un desastre . En canvi tota la resta sí, veure com creixien els planters , plantar a l’era , arrencar herbes amb el cabiguet ... enramar les tomateres, buscar tartanyes per anar a pescar ... preparar les olives , donar de menjar als pollets i conills ... També em va ensenyar a jugar a escacs ...
Us explico una mica això per que el meu iaio em va fer estimar la terra , i em va inculcar el respecte i l’admiració per a la gent gran ,amb els que sempre hi xerro i m’agrada escoltar histories de tots , i sempre els miro els ulls ... pot ser buscant una mica els del meu padrí, que havia vegades que en una sola mirada transmetia tota una lliçó de la vida .
Me’n recordo molt d’ell, sobretot ara que estic al menjador, amb un ordinador a la falda , i sense cap fil enviaré això que estic escrivint a un aparador on ho podrà llegir qualsevol persona del mon ... no us sembla collonut això ??? que diria el meu padrí ?
En la meva feina m’he trobat amb gent gran, a punt de jubilar , que han tingut de reciclar-se en l’ús de les noves tecnologies. Sempre he respectat , i molt, els problemes d’aquest usuaris-companys , des de les dificultats de visió en les pantalles, fins a l’ús del e_mail . He rebut amb respecte tots els comentaris d’aquests companys i companyes que han fet i han continuat fent una mica de iaios adoptius .
M’ha omplert molt ajudar-los a entendre una mica això dels ordinadors , i crec que és una manera de tornar al meu padrí tot el que em va ensenyar de la vida .
Salut i força .
