Madurar no és fàcil
13 Març, 2008 19:12
Publicat per reflexio,
General
Quan son petits volem ser grans, i quan som grandets voldríem tornar a ser petits!! no hi ha qui ens entengui! no ens entenem ni nosaltres mateixos!! 
La veritat és que a mi m'ha costat molt (i m'està costant encara realment) a la idea de fer-me gran. Tinc 26 anys, i encara em fa mal veure que les coses canvien, que la gent canvia, que tot canvia al teu voltant, i que no hi pots fer res per recuperar el que tenies. Em refereixo sobre tot als amics. Et fas gran amb ells. Però arriba un punt que la gent canvia, cada un segueix el seu camí, et distancies, i al final alguns dels que van ser la teva sombra dia i nit, ara són gairebé desconeguts!! És clar que si els passés alguna cosa seria la primera de corre-hi! però només ens retrobaríem si passés una desgràcia. És trist però sol passar. Estem massa enfeinat per fer una trucada, o preguntar als nostres amics com estan, i passen els dies, els mesos, i quan et trobes, gairebé sou desconeguts! i és una llàstima. I fa mal que siogui així!
Vaig a trucar a algú d'aquests amiguets! 
Salutacions.
Comentaris
fa poc vaig posar una reflexió que tractava del mateix tema!
La gent canvia o simplement els amics troben altres camins!! i costa molt mantindre el contacte encara que sigui a la distància!
Les amistats s'han de cuidar però molts cops per molt que ho intentes, se'n van igual!!
Anims! i que tinguis sort amb les trucades!! sempre queda el contacte telèfonic!
Publicat per eva 19 Mar 2008, 12:33
Doncs sí, em sento orgullosa d'haver fet les trucadetes. Bueno, només vaig poder contactar amb una de les dues persones a les que vaig trucar, però si cultivo el costum d'anar contactant amb elles ja hauré fet un gran pas...
Gràcies Eva pel teu comentari.
Publicat per reflexio 20 Mar 2008, 00:43