Madurar no és fàcil
13 Març, 2008 19:12
Publicat per reflexio,
General
Quan son petits volem ser grans, i quan som grandets voldríem tornar a ser petits!! no hi ha qui ens entengui! no ens entenem ni nosaltres mateixos!! 
La veritat és que a mi m'ha costat molt (i m'està costant encara realment) a la idea de fer-me gran. Tinc 26 anys, i encara em fa mal veure que les coses canvien, que la gent canvia, que tot canvia al teu voltant, i que no hi pots fer res per recuperar el que tenies. Em refereixo sobre tot als amics. Et fas gran amb ells. Però arriba un punt que la gent canvia, cada un segueix el seu camí, et distancies, i al final alguns dels que van ser la teva sombra dia i nit, ara són gairebé desconeguts!! És clar que si els passés alguna cosa seria la primera de corre-hi! però només ens retrobaríem si passés una desgràcia. És trist però sol passar. Estem massa enfeinat per fer una trucada, o preguntar als nostres amics com estan, i passen els dies, els mesos, i quan et trobes, gairebé sou desconeguts! i és una llàstima. I fa mal que siogui així!
Vaig a trucar a algú d'aquests amiguets! 
Salutacions.