El dia del pare
19 Març, 2008 09:59
Publicat per reflexio,
General
Avui és el dia del pare... 19 de març... sant Josep... però, tothom està tan content del seu pare? Per mi hi ha hagut com diferents èpoques en el sentiment cap al meu pare. Quan era petita era el meu ídol, volia ser com ell. Aquell home fort, que mai li feia mal res, que sabia aguantar el dolor, que treballava fort,... Tal i com he anat creixent m'he anat desfent d'aquesta idea del meu pare com a ídol, i s'ha anat creant com un sentiment una mica distant cap a ell. He descobert que no era tan perfecte com em pensava, i que en aquesta vida no tot és ser fort.
Potser m'ha passat perquè el meu pare és bastant gran, i realment ell ha viscut una guerra, ha viscut les coses diferents, ì m'ha ensenyat les coses tal i com ell les veia, no com les veia el món del segle XXI. Potser per això el culpo (tot i que segurament no en té la culpa), per no adaptar-se als nous temps. De vegades crec que el culpo per deixar-me sola. Per no entendre'm, per no poder tenir el seu consell en coses de l'avui. Em sento sola de vegades. I ell no té la resposta.
De totes maneres ell m'estima moltíssim i és injust tenir aquest sentiment. He d'intentar estimar-lo tal i com és. Felicitats a tots els pares!!
Salutacions.