Primer, després, sempre, CONSTANTÍ !!!!

  

Demà, 30 d'octubre del 2010, farà trenta-set anys va morir a Castelnau-le-Lez, França, en Josep Espanyol Güell. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, entre els anys 1933 i 1935 fou alcalde del nostre poble. Si bé en algunes ocasions la família havia comentat la possibilitat de traslladar les seves restes a casa nostra, a casa seva, no ha estat fins a aquest estiu que s'ha pogut portar a terme. Dissabte passat, 23 d'octubre, al Cementiri Municipal de Constantí realitzàrem un acte senzill i emotiu de reconeixement de la Memòria Històrica i enterràrem les seves cendres junt a les restes de la seva companya, Teresa Torrents.

Us adjunto l’escrit que, no sense emoció, vaig intentar llegir i, en breu, també alguna de les imatges de l’acte. A la memòria de Josep Espanyol, una persona que lluità, com molts altres, per la llibertat i la democràcia de la nostra terra. 

http://www.youtube.com/watch?v=tmw9GRNEqTE

Salut. Pep Plana       

 

  Es poden dir moltes paraules d’admiració abans d’enterrar un familiar, però si aquestes paraules les escriu algú que no forma part de la família vol dir que aquesta persona i els seus fets, van deixar petjada, ... eren sentiments i opinions compartits. És per això que prefereixo llegir la carta que et dirigia qui fou alcalde de Constantí i bon amic teu Joan Fortuny des de Mexic el Nadal de 1967:     

“Al sortir del meu corral per anar-me’n al cafè, dono un tomb per les tavernes i justament davant de Cal Nac hi ha una tenda, botifarra blanca, botifarra negra. Allí hi ha de tot. En els amos de la tenda hi ha un individu de molta empresa, molt treballador i ple d’optimisme, dinàmic. Tot li és fàcil. Ha progressat molt, treballa en una fàbrica, cuida la tenda, ja ha comprat un local davant de la casa. El progrés és evident però és tossut com el mateix. Ell somnia i creu en una Catalunya lliure amb una justícia social, creu que tothom que treballa té dret a sostenir una família, que els catalans tenen dret a escollir democràticament els seus governants o dirigents, que sigui quin sigui el Departament on vagi, exposa les seves idees en Català. En fi somnia en un paradís.     

 

Com deia abans és tossut i no vol veure que aquestes coses a la nostra terra es paguen cares. Anar contra els cacics, els Capellans, els Militars, i tota la reacció en conjunt és un crim. Si, enlloc de pegar-se pel carrer ... i considerar enemics a tants d’altres s’hagués fet amic d’ells avui seria dels mandamassos d’allí i a la vegada milionari.      

 

Doncs no, avui es troba a França, junt amb la seva Companya que l’ha seguit arreu del món. Conserven tots aquests valors morals i físics i seguint la seva obra de progrés, però pagant la seva tossuderia.     Aquests individus són Josep Espanyol Güell i Teresa Torrents grans amics i bons amics meus”.

Joan Fortuny i Magrinyà. Alcalde.     

 

Aquesta tossuderia i la falta de salut van fer que no pogués veure el final de la dictadura i la mort del dictador. Ell comentava a la padrina, si treballant sento a la ràdio que Franco és mort, me’n torno cap a casa. No ho pogué aconseguir.    

Les coses aquí han canviat encara que no tot el que alguns voldríem. Avui no hi ha desfiles de la victòria però hi ha un tribunal que es diu constitucional i que es permet tombar un estatut votat per la majoria de la població catalana. Segur que com cantava en Llach “no era això pel que varen morir tantes flors” però avui podem dir el que pensem. A alguns no ens fa por que ens demanin la nostra opinió i no ens agrada que altres decideixin per nosaltres. Deia en Luís Eduardo Aute, “presiento que tras la noche vendrá la noche mas larga”, però la teva família pensem que ja es moment de retrobar-te amb tots nosaltres.     

Així com el dia del seu enterrament l’any 1973 algú va introduir a la tomba la terra que havies trepitjat de jove. Avui introduirem la terra del país que no sent el teu, et va acollir i et va donar la llibertat que no tenies aquí. Part del teu cos ha quedat en aquella terra i segur que és el que hauries volgut. Les teves restes estaran repartides entre França i Catalunya.      

Abans de finalitzar agrair la vostra presència en aquest senzill acte de reconeixement a una persona, que com molts altres, estimava per damunt de tot la llibertat i la justícia. Una persona que com molts altres –la llàstima és que no sigui com tots els altres-, per davant dels seus interessos posava els interessos del poble.        

Avui, per fi, pots descansar al costat de la teva companya, la Teresa. Avui, per fi, pots reposar entre els teus, al teu poble, a la teva estimada terra.    

Visca Constantí! Visca Catalunya!