Primer, després, sempre, CONSTANTÍ !!!!

Aquest govern passarà a la història, entre d’altres, per haver resolt alguns temes que venien dels governs anteriors. Fa un parell de dies, l’Alcalde deia a la ràdio, “hem hagut de resoldre “alguns marrons” que ens havia deixat l’equip sortint”. Les paraules com “alguns marrons” poden considerar-se subjectives. Algun dia la resta de membres de l’equip de govern us explicaran els “altres marrons”, però en tots els casos  han estat massa els marrons que hem hagut d’arranjar. Hi ha temes que es poden solucionar des del nostre Ajuntament, altres no.  Hi ha temes que van per la via judicial i, es clar, tarden més temps en solucionar-se. Aquí nomes voldria parlar el que afecta a l’àrea d’urbanisme, deixem per un altre dia problemes de personal o de medi ambient.

 

En els darrers mesos han finalitzat amb sentència tres judicis, tres processos que s’havien iniciat a la darrera legislatura, i que són els que haurà perdut l’Ajuntament. Algun regidor havia de marxar de la casa i deixar-ho tot ben lligat i amb el POUM aprovat després de sis anys d’estar-hi treballant. Però potser havia de marxar perquè, tot i no haver aprovat el POUM, tot el que xafava estava trontollant, els problemes s’anaven amuntegant i sense vies de resoldre res. Ara és la mà dreta del sr. Ramírez i és el seu assessor per temes d’urbanisme, deunidó. En castellà, tal para cual.

  

Que Constantí sempre ha arribat tard i que històricament dins el Camp de Tarragona no hem comptat per a res? Evident. Que alguns fa anys van decidir que el polígon químic nord no s’ubiqués al nostre terme i ara altres envegen algunes de les comoditats de les que gaudeixen els nostres veïns? També. Que a l’època d’esplendor econòmic urbanísticament a nivell de poble vam arribar tard? És un fet. Que arribada la crisi nosaltres tenim quilòmetres i quilòmetres de carrers per il·luminar, netejar, mantenir, ... amb quants veïns vivint-hi? La resposta es òbvia. A la UA2, recepcionada per part de l’Ajuntament al 2008, s’hi poden fer 266 vivendes; a Ravassols, recepcionada al 2007, 628 vivendes; a les Argiles, que possiblement recepcionarem provisionalment abans de final d’any –pendent de la realització del col·lector que portarà les aigües pluvials fins al riu- 582 vivendes més;  a la UA5-6, davant del Centre d’Atenció Primària, 146 més. Els nostres veïns poden estar contents hi ha una infinitat d’espais on passejar. Actualment els constructors tenen espai on construir quasi bé 1622 vivendes. De planificació, per part de l’Ajuntament d’aquella època, més aviat poca, gens.

 

Anem, però, a intentar explicar a la població els problemes judicials que urbanísticament ha sofert el nostre Ajuntament. Desconec si calia córrer i anar de pressa, la resposta ens la donarà la història.

 

Els dos primers a Ravassols, a la urbanització que es troba entre el camp de futbol i les piscines públiques i les escoles Mossèn Ramon Bergadà i Centcelles, on el grup immobiliari d’un sindicat de classe arribà un punt en que pressionà l’Ajuntament i o bé d’una forma ràpida podia iniciar les obres d’urbanització o marxava amb la seva inversió cap a un altre lloc. En contra de l’opinió dels tècnics de la casa, i això m’agradaria subratllar-ho, en contra dels informes tècnics elaborats per la gent de la casa, l’Ajuntament de l’època va aprovar el projecte de reparcel·lació.

 

El primer judici per la quantitat de metres que un determinat senyor aportava, perdut. Perdut ja que el jutge ha sentenciat, com deia el nostre tècnic i com no van recollir els polítics de l’època, que tenia raó el propietari de la finca. Tenim però un dubte. On han anat a parar els metres d’aquest senyor? Si, per exemple, enlloc de 5000m2 en tenia 6000 com reconeixen tècnics i jutge, a qui se li havien adjudicat els 1000m2 que li faltaven? Com deia algú l’energia ni es crea ni es destrueix i, si els límits de la urbanització són els mateixos, a algú li deuen sobrar mil metres, no? A qui? Perquè? La festa de moment ja ens ha costat a tots els veïns de Constantí ja que hem de pagar als advocats només 4036,80€. Perquè hem de pagar entre tots l’actitud negligent d’algun/alguns personatge/personatges?  

 

El segon, i encara més greu perquè el problema en qüestió era si la propietat d’una finca aportada era, o no, del propi Ajuntament. La propietat en qüestió, 291.60m2 formava part (o no?) d’una peça de terra que fou adquirida pel nostre Ajuntament en data 04/11/1998, mitjançant el procediment de permuta, de forma que l‘Ajuntament va adquirir 5191m2 al carrer Vidal i Barraquer a canvi de 4600m2 de parcel·la al Polígon Industrial de Constantí, finques valorades en quasi trenta milions de pessetes.

 

 

Entre el projecte de reparcel·lació del 2005 en que hi figurava una finca aportada per l’Ajuntament i el text refós en el que la mateixa finca apareix a nom d’un altre propietari, que ha passat? Res. Que ha fet l’Ajuntament?  Res. Ha denunciat al venedor? No. Solucions? Aprovar el projecte de reparcel·lació i ja ho trobarem o ja s’ho trobaran.

  

Un altre cop, en contra dels tècnics, enlloc d’esperar a decidir la titularitat de la finca, cosa que paralitzava el procés i això no interessava (a qui? abans de què? perquè?) la finca es declarà de dubtosa procedència. No hi pot haver dubtosa procedència, o és d’un o d’un altre, o algú l’ha venut dos cops, o algú ha venut dues finques diferents que dos compradors creuen que es tracta d’una mateixa finca. Utilitzar la fórmula “de dubtosa procedència” només és un subterfugi utilitzat per no haver d’esperar una solució, la que sigui però que segur comportarà recursos i més recursos. Això és el que alguns no podien esperar, havien de construir ara i aquí, i alguns ho van permetre. Perquè?

 

Van estar apunt d’arribar a una solució. Comenten que s’intenta recomprar la finca a l’Ajuntament per un valor que sobre s’acostava als 100.000€. Si volien recomprar la finca a l’ajuntament es de suposar que és perquè era nostra o per tal que l’Ajuntament de l’època no paralitzés el procés. Ja sigui per una o altra raó, la qüestió radica en que no es cobrà res i ara haurà de decidir el jutge qui és el propietari. Però tot sembla indicar, segons el nostres advocats, que la finca aportada no era de l’Ajuntament. On es troba doncs la nostra finca? Més judicis.

El tercer, a la UA-2, és la urbanització que trobem entrant al poble des de Tarragona a la dreta, davant de les parades d’autobús i on aquest equip de govern pensa fer el teatre del que ja tenim el projecte aprovat. Aquest judici potser comportarà que no es pugui iniciar encara la construcció de l’estructura del teatre que teníem programada pel desembre vinent.

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència 346 de 27/04/2010, sense lloc a apel·lació ha declarat nul·la la reparcel·lació definitiva aprovada pel nostre Ajuntament en Junta de Govern de 08/08/2006. Perquè? Per la utilització d’un instrument com és la reparcel·lació per a introduir una modificació de la normativa urbanística.

  

El culpable com sempre l’Ajuntament, i encara que el/els culpable/culpables ja no siguin regidors ens tocarà pagar als qui són representants quan surt la sentència, en aquest cas als actuals regidors. Que no us enganyin i us facin veure fantasmes on no hi són. Responsabilitats polítiques? Mai, si de cas a algú li donaran un càrrec per haver estat obedient o com es deia en una altra època per ser “adicto al régimen”.

 

 

Pep Plana

Regidor d'Urbanisme