Constantí : Eleccions al Parlament 2010
Des
2010
21:12
Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge passat a Constantí no ens han aportat gaires sorpreses, per no dir cap ni una. Si un cas, el que hom ha pogut observar són les tendències de cap a on anem.
M’agradaria començar parlant de la derrota socialista, la primera des de les Generals de 28 d’octubre del 1982, però en deixem-ho per després, seguim l’ordre alfabètic.
En el cas de CiU veiem com hi ha una base electoral segura i que en aquesta ocasió ha remuntat els resultats i s’han apropat als nivells obtinguts quan el cap de llista era en Pujol. Els votants demanaven un canvi i una il·lusió i des de CiU els ho han sabut oferir. Han guanyat i cal felicitar-los per la victòria.
A Esquerra, i cal anotar que per fer aquesta comparativa he afegit als vots aconseguits per ERC, els 11 vots de Reagrupament.cat-Carretero i els 59 vots de Solidaritat Catalana per la Independència-Laporta (escissions republicanes). Comptant així les dades podem veure com ERC s’ha mantingut ens les mateixos nivells que fa quatre anys. Si restem aquests 70 vots té una regressió d’un 33% de l’electorat, baixada que és inferior a la resta de municipis dels voltants i que suposo que és per efecte de tenir l’alcaldia en mans de J.M. Sabaté i Sans.
ICV té un electorat fidel que des de fa més de deu anys està entre els cent i cent-vint vots en totes les eleccions si deixem de banda les Europees.
El PPC ha superat els darrers resultats i s’ha acostat als assolits a l’any 1995, en moments àlgids d’Aznar. Es de suposar que per efecte de la crisi i la manca total de possibles solucions tant des de Barcelona com des de Madrid, s’ha donat una fuga de vots des del PSC.
La davallada història socialista ha estat senzillament això: Històrica. A Constantí, per primera vegada des del 1982 que una candidatura socialista no ha estat la guanyadora en unes eleccions. El senyor Ramírez, qui havia de ser el gran salvador del Partit al nostre poble, acompanyat del “comissari polític” han batut un cop més tots els nivells de prepotència i d’incompetència i, per dir-ho finament, s’han estrellat. Dimissions? Cap ni una. Responsabilitats polítiques? Deixar la cadira no està en el seu diccionari. Si un cas es permeten el luxe de preguntar a membres d’Esquerra si pensa dimitir en Puigcercós. Dimitiran ells? ¿Dimitiran, i donaran pas a alguna de les poques persones que els queden –en vaig trobar una, bé un- o seguiran en el poder rodejant-se de “lairolailos”?
Estar a un pas de perdre al districte del grup Adigsa davant del PPC i als altres dos districtes perdre clarament enfront de CiU no seria fàcil de digerir, no seria fàcil de pair, per a qualsevol persona menys per aquells que es creuen disposar de la veritat absoluta, menys per als que menyspreen l’adversari, ...
El PSC ha perdut en set anys, des del 2003 fins a les eleccions de fa 10 dies –i no entrem en valorar quan una companya constantinenca encapçalava la candidatura socialista l’any 1999- més del 15% dels vots, passant del 37,6% i 797 vots al 22,3% i 436 vots. Dimissions? Cap, sempre hi ha haurà un culpable i que mai seran ells.
Cadascú farà la seva lectura i segur que encara sortirà algun enlletrat socialista dient que pensaven treure uns resultats molt pitjors. O sigui que es poden donar per satisfets. Com canta Serrat a La aristocracia del barrio “ha de haber gente pa todo”.
