Potser en Lluis Llach "n'està fins els collons" però la Gallineta com al 1976 "segueix tenint les mateixes idees que abans" una petita mostra de la nostra presència a la Mani de Barcelona el dissabte 10 de juliol de 2010 :
http://www.youtube.com/watch?v=l3qMNxzspYE
Frase solemne del 23F, potser no tant famosa com aquell “Al suelo todo el mundo”, que també passà a la història. En un moment determinat algú no va estar al lloc on s’havia compromès. Perquè? A canvi de què? Per alguna raó acabo de recordar fets ocorreguts a Constantí a l’estiu del 2008, mesos abans de la moció de censura i a alguna/es companya/es que es van perdre pel camí, ... a canvi de què? Deixem-ho estar.
Aquell atac de febrer del 1981 a la jove democràcia espanyola per part del que aleshores era un veritable poder, serví/provocà/tingué com a conseqüència entre d’altres el començament de la fi del poder de l’exèrcit, un canvi de govern al novembre del 1982 o l’establiment i veneració del règim monàrquic i de la figura de la corona. S’acabava la transició, tot lligat i ben lligat. Espanya havia passat d’un govern republicà escollit pel poble i d’una república catalana integrada dins els pobles d’Espanya, federalisme pur, al cop d’estat contra el poder establert, al restabliment de la democràcia ... o com canta el poeta “presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga”... per arribar trenta anys després a que de nació, per molt que vulguem, només ni ha una, que el català com a llengua vehicular de l’educació res de res -dues llengües amb igualtat, català i castellà- i que de federalisme i relacions d’igualtat amb Espanya ni parlar-ne.
Aquest atac del 2010 a l’estatut referendat pel poble de Catalunya en la seva majoria, encara que sigui sense armes, que provocarà? Segur, el descrèdit del Tribunal Constitucional. El nostre Estatut havia de passar el sedàs d’un Congrés de Diputats que nosaltres hem escollit, pel Senat, que també, i per un Tribunal Constitucional, que nosaltres no escollim i que triga 4 anys en discutir i emetre una sentència. Potser necessiten, com dirien els yuppies d’ensenyament, treballar per objectius. Segur que si haguéssim passat aquest filtre, n’haurien creat un altre. La qüestió es sotmetre la voluntat d el poble català, com al final ha succeït. Els mateixos articles estatutaris per a altres comunitats, no freguen la inconstitucionalitat. Això és la igualtat que es pregona des de la Constitució Espanyola? O és que la Constitució Espanyola és anticonstitucional?
La sentència segurament també provocarà un canvi de govern. Això semblava que estava clar i totes les enquestes ho predeien, però qui sap si l’actuació del TC canviarà la història. Si per acció-reacció la sentència provoca la estigmatització d’una gran part de la societat catalana cap a postures més nacionalistes i/o independentistes, per una altra també provocarà l’augment de tesis més espanyolistes, ja es diguin ciutadans, PPs, o qualsevol altre que s’allunyi del federalisme, d’allò de “Pasqual, aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya...” una altra fase lapidària que també passarà a la història. I aquesta situació tant ens serveix a nivell de Catalunya com a nivell d’Espanya, feia falta aquesta sentència contra Catalunya i el seu posterior acatament per part del PSOE per a apropar-se de nou a una victòria a unes hipotètiques eleccions generals del 2010, encara que sigui sense els 25 diputats del PSC.
Que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya encapçalà la manifestació, si; que cridà a la ciutadania per tal que es manifesti de forma unitària, també; que cridés a la seva militància com a president d’un dels partits polítics integrant del Govern, ho dubto, i darrera la pancarta “som una nació, nosaltres decidim”, encara menys. Els germans socialistes espanyols, Defensor del Pueblo inclòs, li han dit molt clar que ni Nació ni dret a decidir, que per fer un referèndum ens han de donar el vis-i-plau des de Madrid. I per més sorneguera, en enèsimes ocasions ens recorden la “indisoluble unidad de España”. Faltaria més.
A banda dels quatre que hi van de ser perquè cobren per anar-hi, o dels que hi van anar amb cotxe oficial, de Pasqual i quatre més representants de la facció federalista (=PSC), a la resta (PSOE) ... ni están ni se les espera. Cap rosa, cap poncella, cap carxofa, ... “l’aparato del partido” del Baix Llobregat i de la inexistent vegueria del camp de Tarragona, també inconstitucional, no està per manifestar-se per la dignitat del nostre País. Com dirien per aquí, “las personas normales” deuen tenir una altra feina un dissabte a la tarda del mes de juliol. Si aquesta ex-regidora de Cultura de l’Ajuntament de Constantí pensa que “ells” són els ciutadans normals, amb tots els meus respectes prefereixo no pertànyer a aquest col·lectiu tant il·lustrat.
Constantí decideix, sense més símbols, estigué representada a Barcelona per quasi cent persones del nostre poble, amb dos autobusos que pagàrem de forma religiosa, atea o agnòstica. Amb uns cartells penjats dos dies abans, amb la col·laboració del Casino i el Sindicat, ... amb molta calor, amb molta gent jove però també amb vells lluitadors, ... tots junts vam fer pinya per poder aixecar ben amunt aquest castell que és el nostre futur, el nostre País i la nostra Nació.
Visca Catalunya! Perdó, si no ens deixen cap altra possibilitat, Visca Catalunya lliure!
Pep Plana
