11E3. En
113. En un entorn ben cuidat
A finals d’estiu , a la nostra comarca, comença la recol·lecta dels fruits tradicionals del camp. Primer és la fruita seca i dona preludi a la verema.
Anys passats aquestes feines les feien els pares, els fills i els avis. Junts s’aplegaven sota els avellaners i recollien, una a una, aquesta fruita seca tant beneficiosa pel cos , al igual que les ametlles, una a una, a cops de basto o de canya, les feien caure damunt les borrasses, antuvi passades d’espart, després lleugeres de plàstic.
Ara totes aquetes feines estan mecanitzades , ja no suposa aplegar les famílies per recollir les collites. Ara els treballadors del camp han de complir amb les reglamentacions laborals i per tant ja no si valen el llaços familiars o parentius.
És una de les èpoques de l'any que més m’agrada passejar de bon matí per les tranqui-les Planes del Pla, les del Pont, o les de Santes Creus, deixar els camins principals per endinsar-me en les finques, sobretot aquelles que estan ben conreades.
M’agrada fixar-me en la manera d’esporgar els arbres , en la quantitat de fruits de la collita o en qualsevol detall.
En un d’aquets trossos em vaig trobar amb aquesta preciosa construcció. Inicialment una barraca de forma piramidal de dimensions significatives, acabada amb una filera recte de pedres en rastell, la porta amb un doble arc de mig punt amb unes grans pedres de base. Al llarg del temps si han afegir a la barraca un paravent amb menjadora de bones dimensions i a l' altre cantó, un inacabat projecte de construcció .
A la cúpula hi ha arrelat un lliris i una atzavara que pot malmetre l’estructura actual si creix massa.
Trobareu aquesta construcció en la fitxa 881 de Wikipedra -tot i que en la seva foto del 2009- no hi ha l’olivera del davant de la porta.
Recordo com sempre, que si la visiteu, respecteu-la.
Aquest bloc és senzillament genial, m'he passat tota la tarda mirant i llegint les fotos i els relats d'aquesta arquitectura popular que el seu autor, en algún lloc, describeux com " l'esforç de la gent senzilla de camp".
Sóm un país gran, de gran gent anònima. Visca la terra!
Publicat per Aleix rubinat — 06 Nov 2012, 19:00
Benvolgut Aleix, comentaris com el teu són agraïts.Salutacions mtosas
Publicat per mtosas — 09 Nov 2012, 18:37