Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

 112. La pedra guarda – rodes dels marges de camí

En els camins enfaixats per marges que tenim per les contrades del Pla, sovint  i sense respondre a unes distancies equiparables, trobem unes pedres que sobresurten de la part baixa dels marges. Són les  pedres guarda-rodes.

La raó de la seva presencia es deu a que quan eren els carros i les cavalleries els qui transitaven per aquets camins, els sotracs dels carros feien endormiscar al carreters i essent les mules, matxos o cavalls els qui, pas a pas, feien el camí sense guia.

Per tal de que els carros no topessin contra els marges es posaven aquestes pedres a la part baixa del marge. Per la seva forma cònica feien retornar la roda del carruatge a la trilla del camí.

Fins fa pocs dies no en coneixia el seu  nom popular, ni tampoc el perquè de que unes eren aquí i les altres mes enllà sense cap raó puntual.

Varen ser dos amics i companys, entrats en els seus ben portats vuitanta anys, els qui m’ho explicaren.

 En Lluís de cal Fuster i en Quimet de cal Tudores, dos pous de saviesa popular, en van explicar el perquè servien i a que responia la seva ubicació. Una història ben curiosa que vull compartir amb els lectors.

 La majoria de les pedres guarda rodes estan col·locades senyalitzant una nova propietat, del conreu , de les terres o del bosc, per les que passa el camí i la distancia en que sobresurt del marge senyala que fins allà arriba la propietat, és a dir que el marge i un trosset del camí pertanyen a la propietat.

És de suposar que en el temps en que es varen fer aquets marges, els seus propietaris -  veïns ja preveieren que els camins havien de ser amples (?)  i les mides de les seves propietats no venia d’un pam de terra més o menys.

Un dels camins amb més nombre de pedres guarda-rodes és el camí de Sant Pere.