Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

110. Una de volta de rastell quasi caiguda

Avui hem conegut - per webcam - a la preciosa Clàudia que només té tres mesos, li hem vist fer la rialleta, les  galtones vermelletes, els ditets llargs i uns ullassos que et captiven. És la filla de la Laia i d’en Jaume, els nostres amics de Sils.
 

En aqueta barraca del bosc del Massot,  podem observar - d’una manera molt visual- com està formada una volta de rastell, amb la seva simple i alhora estructurada arquitectura de cada una de les fileres de pedra formant les arcades, una a una, configurant plegades tota la construcció.

La complexitat de la seva construcció obligava a fixar cada una de les lloses amb pedruscall o bé amb d’altres de petites que s’anaven falcant per garantir la seva estabilitat final.

En aquesta mena de construccions és feia imprescindible  utilitzar suport de cindri o taulons llargs, com per la construcció de la volta catalana.

De tota manera podríem fer servir aquella expressió  que diu “ més val manya que força”.  Fent una pobre comparació, podríem dir que les barraques amb volta de rastell  estaríen fetes amb “ manya” i les de lloses sobre posades les fetes amb “força.” En les contrades del Pla ni ha de tota manera, però amb més percentatge de les de lloses sobreposades.

 Un dia amb, el meu germà, varem fer una comparació a cop d’ull on constatarem que  una barraca de volta de rastell tenia només una quinta part de pedres d’una barraca de llosses planes de la mateixa mida. És clar, la volta de rastell és lleugera, de poc pes i per tant no necessita de contraforts laterals gruixuts.

Aquesta fotografia sembla una tallada de meló, on podem comprovar la fragilitat elegant de l’ espectacular volta, tot i que l’entorn boscós no permet visualitzar-la del tot i dóna la sensació de ser un pont de pedra.

Foto frontal de la barraca - portalada