Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

109. La barraca perduda
Feia temps que cercava aquesta petita barraca i la seva ubicació em confonia.

Endinsat en un espès bosc en el que s’endevina, per les soques velles d’ametllers i rebrots de oliveres, que anys fa  era terra de conreu i no refugi de matolls i d’animals de bosc.
La seva construcció presenta un exterior descuidat, envoltat de pins i esbarzers, amb una menjadora de mides considerables en un cantó i en l’altre el principi del que semblaria una ampliació de la construcció, però que es va quedar en un irregular paravents.

Menjadora

El seu interior és petit i circular sense cap mena d’altre element.
Tot i la seva senzillesa retrobar-la en va alegrar, ja que en les temps de les coordenades Gps, localitzar-la per l’ intuïció o per el vell instint de l’orientació dins el bosc, em va satisfer molt.

Paravent

De totes maneres gaudir un parell d’hores en un matí de dissabte solejat, però amb el termòmetre sota zero i un vent penetrant, són d’aquelles sensacions que recordaré, no en va el febre glaçat del 2012 també el recordarem.