Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

106. La màxima senzillesa

Una calorosa tarda d’un estiu inacabable, vaig entrar dins d’una barraca senzilla, sense cap altre mèrit que l'haver estat construïda vés a saber quan, damunt un irregular rocallís, enmig  d'erms secs de rostolls prims.

Aquell bat de sol feia estavellar les pedres, sense un sol al·lè de marinada que  deixés respirar satisfactoriament. M’assegué en el seu interior.

Pogué respirar satisfet aire fresc, el guardaven les pedres centenàries col·locades sense massa destresa però amb suficiència.

En aquell interior auster, quatre branques seques d’ametller desordenades pel terra, no hi feia calor, diria més aviat que s'hi estava fresc, quasi com en un celler.

Aquesta foto d’una senzilla barraca  representa tota la simplicitat, senzillesa i valor de les construccions de pedra seca en un paratge ben peculiar, el bell mig del terme d’ El Pla .