Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

102. Barracad’en Llorenç i llegenda

 

Aquesta barraca és un exemple de com preservar el patrimoni, si bé no és la forma més ortodoxa, és efectiva.

En mig d’un conreu trobem aquesta construcció ben conservada pel seu propietari, en Llorenç, amb l’única solvatat d’haver recobert la coberta amb formigó i lloses planes, col·locant-hi unes petites pedres concèntriques punxegudes de finalitat desconeguda.

 

En vigília de Sant Jordi aquestes punxes de pedra, com d'unes llances, m’han fet recordar una vella  llegenda escrita pel cronista de Pere el Gran, Ximénis de Palau* que fa referència a com una barraca de pedra va guardà al Sant de les ires del drac en el seu primer encontre en la riba del Gaia , a prop on avui hi ha el Monestir de Santes Creu.

Aquesta llegenda li fou explicada al propi monarca per un eremita en un estrany encontre, un diumenge de festivitat de Sant Pere.

 

“ Llegenda del primer encontre de Sant Jordi i el drac a la voradel lloc recordat com el de les  santes creus”.

 

Arribava de Terra Santa un valerós cavaller a qui anomenaven Jordi, el jove pur i valent.

El seu destí eren les terres de la vall alta del Francolí, prop d’un nou i pròsper monestir a Poblet, on una donzella verge i santa era presonera d’un dimoni en forma de drac.

Tanta era la valentia del cavaller que el dimoni el temia  sense coneix-se’l, car la seva llança estava beneïda per haver defensat la creu en la que sofrir calvari nostre senyor Jesucrist.

El drac, amagat en una espera  en la vall del primer riu, el Gaia, voler sorprendre al cavaller  a prop d’ on rajava una Font Santa que esdevindria lloc de culte, oració i treball.

Cavalcava sense armadura el valerós cavaller camí de Montblanc, escoltant el silenci de les contrades planes.

El bram del drac amagat i el bategar de les seves ales en enlairar-se espantar en sa muntura. Era caigut al terra el sant cavaller, sense armadura ni llança, a mercè de la ira del diable.

Sols amb l’espassa s’enfrontà al fort i astut drac diabòlic. La  llarga cua del drac reflectia la brillantor del sol en l’espasa del valerós cavaller, encegant-li els ulls.

D’aquesta manera el cavaller, cec per la seva espasa, no poder ferir-lo ni per una sola vegada.

Però Jesús estava amb ell,  cada vegada que l’espasa del Sant es clavava al terra en no encertà el cos del poderós drac, brullava una nova font d’aigua freda que foragitava al diabòlic drac.

Esdevingué llavors que el cavaller trobar refugi dins una barraca de pedra de parets gruixudes i portalada baixa, construïda per algun eremita del lloc sant.

Res poder fer la ira del drac, doncs en enlairar el vol no  distingir les lloses de la coberta de la barraca de les lloses del  terreny erm.

Així doncs, enrabiat el drac volar a Montblanc pel coll de Prenafeta on  amb un fort cop de cua feu caure la torre de guaita del seu petit castell.

El valerós i astut cavaller poder observar quines eren les astúcies i enganys del diabòlic drac. Decidit  i alliçonat cavalcar de nou a la recerca de la donzella presonera.

Abans de fer camí, s’agenollà sota la llinda plana de la portalada de la barraca de pedra per donar gràcies a Déu i per honorar i glorificar a son senyor Jesucrist posar una creu en cada una de les fonts en les que sa espasa feu brollar aigua i recordar el lloc com on plantar les santes creus.