"TARRACO ELS 4 GRANS", Scipió, Cèsar, August, Vespasià.
12 Maig, 2011 17:53
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa; www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANÀGLIFES "TARRAGONA EN 3D" DE JORDI FREIXA.
16 Març, 2011 18:42
Publicat per jfk,
General
Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANÀGLIFES "TARRAGONA EN 3D" DE JORDI FREIXA.
Membre de la Federació d'Ateneus de Catalunya
15 de Marzo de 2011.
En un ambient d'autèntica gala, l'alcalde de la ciutat Josep Fèlix Ballesteros presidí a l'Ateneu de Tarragona la inauguració de l'exposició de fotografia tridimensional, que presenta l'artista Jordi Freixa, sota el títol "Tarragona en 3D".
Crònica de Cèsar Pastor
A l'Ateneu de Tarragona ja es pot admirar per primera vegada una exposició de fotografia tridimensional amb temes tarragonins, realitzada per Jordi Freixa, reconegut fins ara com un excel·lent especialista en fotografia digital.
L'alcalde Ballesteros signa al llibre d'honor de l'entitat |
Jordi Freixa comenta l'exposició |
Amb la sala plena de gom a gom, obrí la vetllada de presentació el mateix Jordi Freixa en la seva qualitat de president de l'Ateneu i alhora autor de les obres exposades. Mostrà la seva satisfacció per la nodrida assistència de públic i de seguida passà la paraula l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, qui després de saludar els assistents féu una mica de broma col·locant-se les ulleres anàglifes ("red and blue") i dient que ho feia per comprovar si veia el públic en relleu, cosa que provocà el somrís del respectable, i cedí la paraula al secretari de l'Ateneu, David Domènec, qui després d'agrair la presència de l'Alcalde i del públic enumerà cadascuna de les fotografies exposades i les característiques tècniques respectives, i tot seguit féu una breu referència retrospectiva de les exposicions de Jordi Freixa i de les activitats portades a terme per l'Ateneu de Tarragona en els darrers anys.
A continuació Josep Fèlix Ballesteros donà la paraula a Jordi Freixa perquè expliqués les motivacions i el contingut de les seves obres exposades. Freixa, visiblement emocionat, digué que les motivacions han estat simplement el seu profund tarragonisme i el desig de presentar unes imatges de la ciutat obtingudes en gran format anàglifes, en tres dimensions, una tècnica pionera a Tarragona, i afegí que si fos possible dominar la quarta dimensió ell l'empraria per acostar-se encara més a tot allò que vol exposar i oferir tot el millor a la ciutat. Cità el poeta llatí Martel•lus, qui deia que "quan torno a Tarraco reconec que la terra és una forma més de la meva carn". Digué que si bé Tarragona ja havia estat profusament fotografiada des de tots els angles, mai no ho havia estat en 3D, és a dir, en fotografies anàglifes tridimensionals, que ofereix als tarragonins la possibilitat de contemplar la nostra ciutat d'una manera inèdita, per bé que cal mirar-les amb ulleres "red and blue" (vermell i blau) per aconseguir l'efecte tridimensional. Lamentà que l'exposició només recollís unes quantes vistes de Tarragona per la manca d'espai de l'Ateneu i per l'elevat cost del procediment, i clogué les seves paraules desitjant que els assistents gaudeixin contemplant aquestes fotografies tant com ell havia gaudit realitzant-les.
David Doménech presenta l'acte |
Ramon Martí comenta l'obra de Freixa |
Tot seguit l'Alcalde cedí la paraula a Ramon Martí, vicepresident del Sindicat d'Iniciatives i Turisme de Tarragona i crític d'art, conegut amorosament pels ateneistes com l'Avi Martí, un home que des de sempre ha pres part activa en totes les manifestacions artístiques de l'Ateneu. Digué que això de "crític" deu ser perquè critica la gent. Cità Jules Verne com a profeta de la tècnica tot establint una correlació amb el progrés de la fotografia. Mostrà la seva gran complaença per la primícia artística que representava aquesta original exposició de fotografies en 3D, felicità l'autor i renovà la seva estimació per Tarragona i per tots els nostres artistes.
Parlà després Natàlia Sabaté, comissària d'exposicions de l'Ateneu. Començà felicitant Jordi Freixa per haver sabut conjugar les noves tecnologies amb el seu sentiment de tarragonisme per enaltir amb el seu art fotogràfic la riquesa monumental de Tarragona així com els nostres costums i tradicions amb aquesta exposició que tantes expectatives ha despertat en els mitjans de comunicació. Acabà manifestant el seu orgull per ésser comissària de les exposicions de l'Alteneu, sobretot en aquesta ocasió en què l'obra exposada per Jordi Freixa és pionera en la fotografia tridimensional a la nostra ciutat.
A continuació Josep Fèlix Ballesteros inicià el seu parlament de cloenda tot elogiant Jordi Freixa com a home polifacètic, comparant-lo amb aquells artistes del Renaixement que sabien de tot: ciències, art, literatura. "Però per damunt de tot –digué l'Alcalde– el valor més alt de Jordi Freixa és el tarragonisme que reflecteixen les seves obres". Digué que l'acte que celebràvem coincidia amb el fet que avui mateix li havien lliurat unes làmines enormes que feia un mes que havia anat a signar amb la ministra de Defensa a l'Institut Cartogràfic de Catalunya. En aquestes làmines hi havia una sèrie de fotografies aèries de Tarragona de 1945–1947, en blanc i negre en què la Plaça de Braus apareixia als afores de la ciutat i la Tabacalera encara més als afores. I l'última fotografia, la més propera en el temps, ja en color, mostrava una Tarragona amb molt més detall. La Ministra va dir a l'Alcalde: "Ara ja teniu aquí la vostra ciutat vista amb els darrers mitjans de la tècnica". I l'Alcalde va replicar: "Amb tots els respectes, haig de dir que encara falta la visió tridimensional de Tarragona". Doncs bé, conclogué Josep Fèlix Ballesteros, la visió tridimensional de Tarragona és la que avui ens ofereix Jordi Freixa. Felicitats, enhorabona i moltes gràcies.
Natàlia Sabaté, comissaria d'exposicions comentà lactivitat artística de l'Ateneu |
L'alcalde Ballesteros tanca l'acte |
Tots els parlaments foren subratllats amb el calorós aplaudiment del públic.
La vetllada es clogué amb la degustació d'un delicat vernissatge ofert a tots els assistents, gentilesa d'Exclusives D. i R. vins i caves.
Breu meditació sobre l'evolució de l'art fotogràfic
Quan a meitan del segle XIX aparegué el descobriment del principi científic basat en la llum com a element primari de formació d'imatges, molts cregueren que es tractaria d'una simple curiositat experimental, sense pensar ni remotament que "allò" pogués esdevenir un art. Però conforme passava el temps aquell descobriment es convertia, cada dia més, en un veritable art: l'art fotogràfic, fins assolir l'extraordinària importancia que té avui la fotografia en tots els aspectes de la vida social i científica. Només cal recordar que amb el descobriment dels raigs X, abans d'acabar el segle XIX ja es podien fotografiar les vísceres del cos humà.
La fotografia és una creació de la tècnica al servei d'un art nou. Un art mecanitzat, és cert, però la representació fotogràfica d'un objectiu, tot i ésser un procés científic, pot contenir el valor d'intimitat per verificar-la i un gust personal per completar el seu atractiu. I la fotografia, entesa com un art, no ha deixat mai d'evolucionar, de tal manera que a partir d'aquelles rudimentàries capses fosques, s'hi ha anat incorporant visor, diafragma, obturador, filtres, color, telèmetre, fotòmetre, flash, gran angular, disparador automàtic i moltes més coses fins arribar a la sofisticada fotografia digital dels nostres dies, que és el cas de l'art que contenen les obres de Jordi Freixa, actual president de l'Ateneu de Tarragona, un entusiasta de la càmera fotogràfica entre altres manifestacions artístiques que també cultiva. Però aquesta vegada ha volgut introduir un nou element en les seves fotografies: el relleu, és a dir, la 3D, per tal d'oferir al públic tarragoní un nou enfocament dels nostres monuments i vistes més emblemàtiques de la nostra ciutat. Congratulacions.
Cèsar Pastor
La sala, plena de gom a gom
2004: Ateneu de Tarragona, “JORDI FREIXA, FOTO ART DIGITAL” foto muntatges artístics – digitals en gran format: 60x40, 70x50 i 100x60 en temàtica variada: Tarragona, Catalunya, objectes, paisatges, etc.
2004: Ateneu de Tarragona, “TARRAGONA A VISTA D'OCELL”. Fotografies aèries de Tarragona en gran format (60x40).
2005: Ateneu de Tarragona, “LES CARES DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA”. Fotografies en gran format (60x 40) amb cita Bíblica.
2005: Ateneu de Tarragona, “TARRAGONA LLUMS I CONTRALLUMS”, Fotografies de Tarragona en gran format (60x40) a l’albada i al capvespre, fotografies que donarien vida al calendari institucional municipal de Tarragona de l’any 2006.
2006: Ateneu de Tarragona, “FAN FAN 20 ANYS” exposició retrospectiva - fotogràfica, del personatge artístic. Fotografies en gran format (60x40).
2007: Ateneu de Tarragona i restaurant les Voltes (sota les voltes del circ romà, segle II d.C.) “TARRAGONA ROMANA, PATRIMONI I HISTÒRIA”. Fotografies emmarcades en muntatge foto – artístic digital, acompanyat d’un petit plotejat amb l’explicació històrica corresponent.
2008: Ateneu de Tarragona: Exposició retrospectiva - fotogràfica en gran format (60x40), “250 ANYS DELS ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA”.
2009: Formació del grup artístic “ART 5” vinculat a l’Ateneu de Tarragona i exposicions col•lectives del grup (8 artistes) al: Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona, restaurant les Voltes (sota les voltes del circ romà, segle II d.C.) i Ateneu de Tarragona.
2011: Ateneu de Tarragona: Exposició de fotografies anàglifes amb ulleres, (sistema red and blue) i gran format, (70 x 50) “TARRAGONA EN 3D”.
PROPERA EXPOSICIÓ: Mes de maig col•legi de metges de Tarragona exposició: ”TARRACO ELS 4 GRANS”, Scipió, Cèsar, August i Vespasià, els 4 personatges històrics romans que més varen representar per la nostra ciutat i en tenim constància. Fotografies emmarcades en muntatge foto – artístic digital, acompanyat d’un petit plotejat amb l’explicació històrica corresponent.
De 2004 a 2011 més de 30 exposicions col·lectives, i mostra permanent d’obres, a la volta dreta del restaurant les voltes de Tarragona (sota les voltes del circ romà, segle II d.C.). Més informació: www.jordifreixa.com
Amfiteatre |
Ancla |
Museu Nacional Arqueològic |
Canons |
Castellers |
Claustre Catedral Tarragona |
UN MISSATGE AL MÓN - UN MENSAJE AL MUNDO - A MESSAGE TO THE WORLD
16 Desembre, 2010 18:07
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
També es poden veure les àrees destinades al mercat, magatzems i tallers.
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
ELS JEUS DE CASA NOSTRA
Els poble jueu va arribar a la Península Ibèrica mitjançant les rutes comercials fenícies.
Potser per Cadis, entre els segles XII i VIII a.C. (la Bíblia ja parla de les riqueses de Sefarad).
A la Tarragona medieval, la comunitat jueva estava establerta, a la Part Alta de la ciutat, el barri jueu o call. Aquest incloïa: el carrer de la Portella, la plaça dels Àngels, la plaça d'en Rovellat, el carrer d'en Granada i altres carrers adjacents (carrer d’Escrivanies Velles, carrer de l’Enrajolat, etc.).
El símbol oficial dels jueus a l'exili, a més de la menorah (llàntia de set braços), va ser els dos triangles creuats en forma d'estrella, símbol de l'escut de David (Maghen David).
Làpida funeraria Rabínica, Col-legi d'Enginyeria de Tarragona.
Per Jordi Freixa i Querol - www.jordifreixa.com - jfk@tinet.org - Facebook: Jordi Freixa
CATALUNYA, UNA NACIÓ SENSE ESTAT, CRONOLOGIA HISTÒRICA - II
Monument a Rafael de Casanova.
Passeig marítim de Tarragona.
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
La època prehistòrica a Catalunya (avanç del s VI aC.)
La cultura ibèrica (s VI aC-218 aC)
El procés de romanització (218 aC-413 dC)
Segona Guerra Púnica. Conquesta romana d'Empúries i FUNDACIÓ DE TARRACO (218 aC)
Hispània Tarraconensis (29 aC)
Visigots federats a Catalunya (413-475)
Regne de Tolosa (475-507)
Batalla de Vouillé (507)
Regne de Narbona (507-526)
Regne de Barcelona (526-548)
Regne de Toledo (548-725)
Conquesta musulmana de Catalunya (v 720-finals s VIII)
Revolta berber del Valiat de l'Àndalus (742-743)
La conquesta carolíngia (759-801)
Procés d'independència dels francs (879-987)
Destrucció de Barcelona (985).
Conquesta de Catalunya
Unió dinàstica reial (1137). Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó
Conquesta de Siurana (1153-54), darrer enclavament musulmà a Catalunya
Tractat de l'Emparança (1175). Incorporació de la Vall d'Aran a la Corona.
Batalla de Muret (1213). Final de l'expansió catalana a Occitània
Conquesta de Mallorca (1229-1230)
Setge de Madîna Mayûrqa (1229)
Conquesta de València (1233-1245)
Batalla del Puig de Santa Maria (1237)
Conquesta de la ciutat de Balansiya (1238)
Tractat d'Almirra (1245) Fixació fronterera de l'expansió peninsular.
Revoltes mudèjars al Regne de València (1244-1277)
Setge de Montesa (1277), darrer enclavament musulmà al Regne de València
Tractat de Corbeil (1258). Fixació de la frontera nord.
Creació del Regne de Mallorca (1276)
Tractat de Perpinyà (1279) Jaume II de Mallorca es declara vassall de Pere el Gran
Setge de Balaguer (1280). Final de les rebel·lions feudals
Expedició a Tunis (1282-1286). Conquesta de Gerba i Quèrquens.
Vespres Sicilianes (1282). Incorporació del Regne de Sicília a la Corona.
Pau d'Anagni (1294). Sicília torna a mans angevines. Incorporació de Sardenya i Còrsega a la Corona.
Tractat de Caltabellota (1302). El Regne de Sicília torna a la corona.
Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285)
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Revolta de Berenguer Oller (1285)
Batalla naval de les Formigues (1285)
Batalla del coll de Panissars (1285)
Confiscació del Regne de Mallorca (1285)
Assalt al castell d'Alaró (1285)
Pau d'Anagni (1294). Jaume II de Mallorca recupera el regne.
Conquesta d'Albarrasí (1284). Incorporació del Senyoriu a la Corona.
Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1300).
Sentència Arbitral de Torrelles (1304)
Tractat d'Elx (1305). S'incorporen els territoris al nord de la riba del Segura.
Batalla del riu Cefís (1311). Els ducats d'Atenes i Neopàtria s'incorporen a la Corona (1310-1388)
Batalla de Llucmajor (1349). El Regne de Mallorca és annexionat a la Corona d'Aragó.
Guerra dels Dos Peres (1356-1375)
Tractat d'Almazán S'acaben les discòrdies entre les corones de Castella i Aragó i es restableix la frontera
Guerra dels armanyaguesos (1389-1390)
El Compromís de Casp (1412)
Els Trastàmara (1412-1516)
Revolta del comte d'Urgell (1413)
Guerra dels Infants d'Aragó (1429-1445)
Conquesta del Regne de Nàpols (1442)
Guerra civil catalana (1462-1472)
Segona revolta remença (1485-1486)
Revolta de les Germanies (1519-1523)
Setge de Perpinyà (1542). Fracassat intent francès de conquerir el Rosselló.
Any de sa Desgràcia (1558). Destrucció de Ciutadella pels otomans
Expulsió dels moriscos (1609-1610)
Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)
La Guerra dels Segadors (1640-1659)
2a FESTA DEL SOCI, i Ia MOSTRA ARTÍSTICA I LITERÀRIA
DE SOCIS DE L'ATENEU DE TARRAGONA.
15 de Julio de 2010.
Les puvilles amb els seus respectius padrins:
Mossen jordi Figueres (Vicari Episcopal)
i el Dr. Federic Adam (Senador Tarragoní).
A l'estrada es trobaven les pubilles de l'Ateneu amb els respectius padrins. La publilla 2009–2010, Judit Rigol, apadrinada per mossèn Jordi Figueres, vicari episcopal i rector de Sant Joan; la nova pubilla 2010–2011 Elisabet Castell, apadrinada pel doctor Frederic Adan. Ambdues pubilles s'abillaven amb el vestit típic català. La vocal de belles arts de l'Ateneu, Natàlia Sabaté, proclamà i imposà la banda a la nova pubilla.
Foto de familia, Alcalde Ballesteros, amb les pubilles 2009/10 i 2010/11
padrins, i secretari de l'Ateneu Sr. David Domènech i vocal de Belles Arts:
Na: Natalia Sabaté.
En el context de l'acte es lliuraren els carnets als nous socis de l'Entitat i s'inaugurà la "1a Mostra Artística i Literària de socis de l'Ateneu de Tarragona". L'Alcalde pronuncià una senzilla i sentimental al•locució per felicitar les pubilles i per encoratjar tots els "ateneistes" en la noble tasca de fer tarragonisme col•laborant a l'enfortiment cultural i artístic dels cuitadans. Expressà el seu sincer agraïment a la pintora mallorquina i sòcia de l'Ateneu Margarida Payeres, que aprofitant l'avinentesa féu l'obsequi d'un retrat del nostre primer edil realitzat per ella.
A continuació es procedí a l'entrega de premis del concurs "Art, cultura i tarragonisme". El vicepresident de l'Entitat, Carles Clanxet, donà lectura al veredicte del jurat, que atorgà el primer premia a Ma. del Carme Sáez, i el segon premi a Francesc Martí. El tercer premi quedà desert.
El vicepresident Carles Clanxet lliura un diploma al
Sr. Jordi Freixa com a president del jurat dels premis:
ART, CULTURA I TARRAGONISME.
Soulevez nos cœurs à Dieu, la source ultime de tout ce qui existe, de demander la paix et la fraternité entre tous les peuples du monde.
Heben Sie unsere Herzen zu Gott, die ultimative Quelle von allem, was existiert, zu Frieden und Brüderlichkeit unter allen Völkern der Welt zu fragen.
Sollevare i nostri cuori a Dio, la fonte ultima di tutto ciò che esiste è per chiedere la pace e la fratellanza tra tutti i popoli del mondo.
Sursum corda ad Deum omnium rerum primigenius fons existens, et ad pacem peten Fratrum apud omnes mundi.
Σηκώστε τις καρδιές μας με το Θεό, την απόλυτη πηγή όλων που υπάρχει, να ζητήσει από την ειρήνη και την αδελφοσύνη μεταξύ όλων των λαών του κόσμου.
Elevamos nossos corações a Deus, fonte suprema de tudo o que existe, você Demari paz e fraternidade entre todos os povos do mundo.
TARRAGONA, 10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL
03 Novembre, 2010 18:50
Publicat per jfk,
General
Un dels fòrums més extensos-de gairebé 8 Ha - de l'imperi romà. A més és, sens dubte, del
El motiu es la seva construcció va ser la necessitat de tenir un gran centre per a la
L'àrea destinada als edificis religiosos mantenia un temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.ELS JUEUS DE CASA NOSTRA
07 Octubre, 2010 13:52
Publicat per jfk,
General
Durant la baixa Edat Mitjana, va prosperar a Catalunya la cultura jueva amb aportacions de primer ordre, tant en la cultura com en la ciència.
Els jueus també van ser una peça clau en el procés de repoblació de la Catalunya nova.
El període més esplendorós dels jueus catalans fou pels voltants dels segles XIII i XIV. La seva població va augmentar en els segles posteriors i varen establir –se.
CATALUNYA, UNA NACIÓ SENSE ESTAT, CRONOLOGIA HISTÒRICA - II
17 Setembre, 2010 15:39
Publicat per jfk,
General
Revolta dels Angelets de la terra (1669 - 1774) Edat Contemporània
La Guerra del Francès (1808-1814) El segle XX
Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) CATALUNYA, UNA NACIÓ SENSE ESTAT, CRONOLOGIA HISTÒRICA
02 Setembre, 2010 14:11
Publicat per jfk,
General Edat mitjana
Edat moderna
2a FESTA DEL SOCI, I Ia MOSTRA ARTÍSTICA I LITERÀRIA DE SOCIS DE L'ATENEU DE TARRAGONA
19 Juliol, 2010 14:11
Publicat per jfk,
General
(Crònica de Cèsar Pastor. Fotografies de Francesc Basco)
El proppassat diumenge dia 11, la sala de l'Ateneu de Tarragona resultà petita per encabir-hi la multitud de persones que allí es donaren cita per prendre part en la celebració de la "2a. Gran Festa del Soci". Presidí l'acte l'Alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, amb la presència de membres de la junta directiva de l'Ateneu encapçalada per Jordi Freixa qui, amb la desimboltura verbal que li és pròpia, fou el veritable mantenidor de la festa. Assistiren a l'acte Francesc Ferrer, síndic de greuges municipal; Josep M. Buqueras, jurat del premi; David Domènech, secretari de l'Ateneu, i Ramon Rosselló, vocal de Lletres.
Tot seguit Natàlia Sabaté, vocal de belles arts, pronuncià unes paraules per inaugurar al "1a. Mostra Artística i Literària de socis de l'Ateneu", que romandrà oberta fins al 19 de setembre. La Mostra està formada pels grups: teatre "Rauxa", club d'escacs “Capablanca”, coral “in crescendo”, associació d'amicsdel ball de saló "Tarraco dance", col•lectiu poètic "Indret". pallassos “Troupe Trapella”, grup orquestral "Fan Fan show", Art–5, Grup musical "SPEJOS" (pop dels60), grup liric, havaneres de barca i el grup musical de l'Ateneu.
Exposen els seus llibres els escriptors i socis de l’Ateneu: Sandra Barràs, Tecla Martorell, Francesc Basco, Cèsar Pastor, Amando la Cueva, Rafel Calle, Josep Ferrer, Juan García, Rafael Rivera, Pere Camarasa i Núria Gómez.
L'exposició d'artistes està formada per obres de Joan Blázquez, Tomás Olivar, Mila Piqueras, Joan Sentís, Jordi Freixa, Josep M. Dalmau, Joaquín Cabezas, Pere Camarasa, Pere Joan Salas, Antoni Tomàs, Montserrat Saló, Enric Leor, Alfons Martí, Maurici Montaner, Henrika, Carles Corbella, Margarida Payeras, Josep Farrell, Francesc Martí, Maria Antònia de Haro, Jordi V. Vizcarro, Joan Queralt, Adela Balcavado, Rosa Salas, Ma. Angeles Acebes, Joan Anton Porqueras, Josep M. Llorens i Ma. Teresa Gas.
Ramon Martí comenta l'exposició artística
El vicepresident del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, Ramon Martí, pronuncià unes paraules sobre les obres exposades pels socis.
Els reiterats aplaudiments que sonaven a la sala eren senyal de la satisfacció del públic assistent per tot allò que tenia lloc a l'estrada de l'Ateneu.
La vetllada finalitzà amb la degustació del clàssic còctel Ateneu elaborat pel tascaman tarragoní Eduard Boada.
Els homes i dones que regeixen el nostre Ateneu saben ben bé que l'activitat artística i de comunicació és consubstancial a l'ésser humà; és com una necessitat biològica que des de l'albada dels temps ha quedat de manifest tant a les pintures rupestres de decoren les coves prehistòriques com a les inscripcions cuneiformes i jeroglífiques als murals antics. I d'ençà que l'infant intenta dibuixar un arbre o una bestiola servint-se de gargots, tot respon a una necessitat impulsada per la biologia de ser humà.
Tots els socis de l'Ateneu, companys d'ideals i d'afanys, cadascú a la seva manera, donen vida i llustre artístic i cultural a l'Entitat tarragonina, perquè no hi ha cultura sense vida ni espiritualitat sense vitalitat.
Els dirigents del nostre Ateneu ho saben i per això s'esforcen a dinamitzar i infondre vida a la institució, conservant les tradicions genuïnes de Tarragona per tal que no es perdin en el remolí de l'oblit. I sobretot busquen en el tarragonisme els ressorts de la nostra consciència ciutadana amb esforç, coratge i perseverança. Actualment l'Ateneu organitza exposicions de pintura i fotografia, conferències sobre diverses matèries, cinema, nius d'art, sessions de ball, conta contes, etc. També imparteix classes de sardanes i realitza viatges culturals, entre altres activitats.
Totes aquestes consideracions es feren ben paleses en la festa del diumenge passat, que constituí un èxit clamorós de públic i d'entusiasme corporatiu.
Endavant, doncs. Amunt i crits!
Crónica: Cèsar Pastor, fotos: Francesc Basco.
JULI CÈSAR - TARRACO - I EL MES DE JULIOL
23 Juny, 2010 11:54
Publicat per jfk,
General
Per: Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
JULI CÈSAR – TARRACO I EL MES DE JULIOL
LA GUERRA DEL FRANCÈS A TARRAGONA
26 Maig, 2010 13:38
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
Les dades es guarden als arxius de Tarragona, com ara l’hemeroteca, on trobem, a la re-
Començar de nou és difícil. Tarragona ho ha fet
ATENEU DE TARRAGONA, 148 ANYS D'HUMANISME
28 Abril, 2010 13:26
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol jfk@tinet.org www.jordifreixa.com
ATENEU DE TARRAGONA, 148 ANYS D'HUMANISME
ATENEU TARRACONENSE DE LA CLASE OBRERA 1863 - 1936
La primera reunió d’aquests ciutadans plens d’il.lusió tingué lloc a Casa els Montoliu, el 3 de març de 1863, aprovant-se el Reglament de la nova entitat. “ATENEU TARRACONENSE DE LA CLASE OBRERA”
1989 -
Més informació vers l'Ateneu de Tarragona:
http://www.ateneutarragona.net/
Armats de Setmana Santa a Tarragona
17 Març, 2010 13:33
Publicat per jfk,
General
Per Jordi freixa i Querol jfk@tinet.org www.jordifreixa.com
ARMATS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA
En primer lloc i abans de parlar dels Armats de Setmana Santa pròpiament dit, hauríem de fer una diferenciació entre Armats, Manaies, o Testaferros ( com s’els anomena a casa nostra per la Setmana Gran dels Cristians), o un legionari d’una recreació històrica com la de Tarraco Viva per exemple. Aquests recreen aquells soldats legionaris, curtits, disciplinats, i professionals durant 20 anys de servei, que no podien casar-se ni fer arrels enlloc, fins no acabar el temps de permanència a la milícia. A l’antiga Tarraco, la milícia potser tenia el seu cos de comandament aproximadament per la zona de la torre de l’Arquebisbe, ja que era més natural que les tropes formaren a prop del camp de Mart (Déu romà de la guerra), i d'allí marxaren cap el front. Els armats de Setmana Santa són ( si volem fer una similitud) una Guardia d’honor amb arrels a la famosa guàrdia pretoriana, encarregada de guardar i rendir honors al Pretor primer i Cèsar romà de torn desprès (d’aquí evolucionaran fins a les guàrdies reials o d’honor actuals). Per Setmana Santa, els armats obren processons i fan guàrdies a Jesús per les ciutats i viles des de que la recreació històrica de la seva passió i mort surt de les esglésies (Concili de Trento 1545 -1563), i arriben als carrers per a estar més aprop de la gent del poble. Els Armats arreus d’aquella guàrdia pretoriana recreen els que a Jerusalem, fa 1977 anys, compliren en la legislació vigent i portaren a Jesús a la creu.
Legionari romà.
A Tarragona, probablement va existir una Guardia pretoriana durant l’estada d’August a Tarraco, per controlar les guerres Ibèriques contra Càntabres i Asturs (27-25 a.C.) A August se li atribueix el haver perfeccionat formalment aquest cos per defendre’s de possibles enemics envejosos, no fos cas que li passés com al seu oncle, Juli Cèsar. També ens és lògic suposar que’l nom de torre del pretori vingui de l’estatge a la ciutat de Tarraco d’aquest cos d'èlite personal, del que fora primer emperador romà, i desprès dels pretors i governadors de la Tarraconensis. A Tarragona hi ha tres cossos d’armats que pertanyen a tres confraries o gremis de la ciutat.
ESCAMOT D’ARMATS DEL GREMI DE PAGESOS DE TARRAGONA.
Aproximadament mig contuberni (4 soldats d’infanteria), amb un Signifer (portaestendart).
ARMATS DEL GREMI DE MAREJANTS O ARMATS DEL SERRALLO.
Aproximadament un contuberni (8 soldats d’infanteria), 4 tabalers amb 1 prefectus (Capità), i Signifer (portaestendart).
ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA, coneguts com a cohort romana. Són vora mitja centúria (1 centúria: 80 -100 homes, segons les èpoques), entre tropa (soldats d’infanteria), tabals, trompeta i Capità manaies (prefectus i vexialiarius). Són el cos d’Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist de Tarragona. Tenim referència escrita de la sortida d’aquests Armats pels carrers de la ciutat l'any 1778. La més famosa de les seves evolucions és els acataments, coneguts popularment com ha reverencies. L’equipament d’aquests armats a Tarragona guarda una similitud aproximada del que segurament devien portar la Guardia pretoriana en referència al famós relleu dels pretorians del Museu del Louvre de París, Victòria de Trajà vers els Dacis ( actual Rumania), i també a algunes pel·lícules del gènere èpic en més o menys encert.
CUINA POPULAR DE CASA NOSTRA. "EL CALÇOT"
15 Febrer, 2010 18:18
Publicat per jfk,
General
Per Jordi freixa i Querol. www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
CUINA POPULAR DE CASA NOSTRA, EL CALÇOT
El calçot va ser descobert, a finals del segle XIX, per un solitari pagès vallenc conegut amb el nom de "Xat de Benaiges", qui va començar a coure a les brases els brots tendres, nascuts d'una ceba vella, conreats especialment per a ser cuinats així, i també va ser el qui s‘enginyà l'amaniment o salsa que mengem avui en dia amb algunes variants.
El procés de cultiu comença durant els últims mesos de l'any, quan es sembren les llavors de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut, s'arrenca de la terra que l'acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual seguirà creixent. S'ha d'esperar que despunti el cap com si es tractés d'una ceba normal. En aquest moment (hem arribat al temps d'estiu), s'arrenca de nou i es guarda durant algunes setmanes fins al moment de tornar-la a plantar, una vegada eliminada la part de dalt. La ceba només ha de quedar semisoterrada i mostrant la blancor de la planta a l'exterior. Hi ha un precepte agrícola que diu que "la ceba ha de sentir les campanes", referint-se a que al plantar-cal enterrar-la molt poc. Segons els pagesos, és millor plantar els calçots en època de lluna vella. A mesura que va creixent la planta cal anar-la cobrint de terra, operació que s'ha de repetir diverses vegades durant el procés de cultiu. Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.
A partir de les primeres dècades del segle XX, la calçotada es va convertir en un dinar habitual dels dies festius per a moltes famílies. Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada a tot el països poden datar de mitjans de segle, quan la Penya Artística de l'Olla "organitzava les seves cèlebres calçotades a les que convidava a personalitats del món artístic i cultural barceloní, ajudant així a divulgar-la. Avui dia, la calçotada ha anat creixent en popularitat. I es podent veure per les nostres contrades, de gener a març, fumeres per a aquí i per allà. Són com punts de referència de les masies que s'aixequen cap al cel, són com símbols o missatges d'amistat, ón com senyals o salutacions d'un amic realitzats amb el mitjà de comunicació més antic de la humanitat. La festa familiar o amical comença amb la preparació del menjar, en la qual tothom pot participar. Aquest és potser un dels seus principals encants, Tothom aporta la seva opinió i tots creuen tenir el secret de la millor forma de cuinar els calçots o d'elaborar la salsa.
BON PROFIT
CARNESTOLTES - CARNAVAL
18 Gener, 2010 13:21
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol jfk@tinet.org www.jordifreixa.com
EL CARNESTOLTES
El Carnestoltes ocupa tot un cicle festiu sencer, que procedeix al de la quaresma i que es celebra tres dies abans del dimecres de cendra.
Un dels fets més enigmàtics és l’origen de la paraula Carnaval. S’hi veu implícita la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera mitjançant ritus de transformació en els quals l’alegria i la disfressa són una replica de l’imminent despertar de la natura.Sembla ser que el carnestoltes guarda una estreta relació amb els antics costums de la cultura mediterrània. Tant jueus com grecs o egipcis celebraven festes amb aquestes connotacions. |
El nostre carnaval, però, entronca directament amb les festes saturnals romanes i agafa elements de les lupercals i matronals que els romans celebraven a l’hivern. En aquestes festes trobem elements rituals típics d’inversió del papers, que implicaven un trasbalsament en l’ordre de la vida i que perduren en el nostre Carnaval actual. Les saturnals romanes, Saturnalia, eren les festes dels esclaus i de les classes socials econòmicament dèbils. Durant els dies de festa, els esclaus prenien les prerrogatives dels amos, els papers s’invertien i havia permissibilitat en qüestions d’ordre social jeràrquic, impensables durant l’any. Un element típic d’aquestes festes era l’elecció del rei Saturnalici. Es tractava de l’elecció d’un individu, entre joves i soldats, com més còmic millor, a qui proclamaven rei, que manava i havia de ser obeït mentre durés la festa. L'home durant l'hivern observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol escalfava poc. És per això que l'home ha de fer quelcom per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on surten les festes i les cel·lebracions.
Al 1616 és practicaven festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment. És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel·lebrar festes i molt menys la del carnestoltes. Amb Felip V no millorà la situació. Temia que amb tants balls, disfresses i màscares hom aprofités per realitzar venjances personals, conspiracions o coses per l'estil. Va ser Carles III qui n'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu.
Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel·lebrava igualment. A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol. Tot restà prohibit, tan sols els infants la poden recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina. Amb la democràcia poc a poc va tornar a prendre form.
|
Fins ara no havíem parlat del personatge principal: el Carnestoltes. El Carnestoltes és el personatge que representa aquestes festes, neix a Catalunya al segle XVII o més ben dit, els primers escrits provenen d'aquest segle. En el temps pre-quaresmal, els nostres pagesos construïen amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla i amb un tarot al cap i un nas llarg. El penjaven al paller i allí restava fins el dimecres de cendra, que el cremaven com a símbol de la fi d'aquest període. Sembla que fou a mitjans del segle passat que amb el ressorgiment del Carnestoltes a Barcelona s'instaurà el ninot tret de la nostre pagesia com a Rei de la Gresca, i com sempre al final d'aquesta festa s'acaba amb la mort i el testament del Carnestoltes. |
BON NADAL A TOTHOM
18 Desembre, 2009 14:38
Publicat per jfk,
General
Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org
MEDICINA DE PECAT
(fragments)D'AMOR
Ah bon amor! ¿E per qual tort
que us haja fait a mala mort
m'ha acusat la mala amor
qui em fa estar així pecador
que en pauc no són desesperat?
Car home qui és en pecat
e qui mala amor lo té pres,
sens constricció no fa res.
Ah bona amor! ¿porets-me dar
contricció de ton mal far
per ço que fuja mala amors,
qui procura plors e dolors,
e en infern mal tots temps haver
per ço car fan a son voler?
Ah bona amor! tan mal me sent
car va vós hai fait falliment;
mort só si de mi no us sové
e que venga a vostra mercè.
Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315
La Sagrada Familia, talla exempta del segle XVIII (Catedral de Tarragona)
D'ORACIÓ DE TEMS
[…]Jesucrist, Sènyer, ah, si fos
en aquell temps que nasqués vós
e vos vesés infant petit,
vostres carns nues e poc llit,
pobre de draps, ple de bondat!
Ah, con fóra enamorat
en vos veser, venir, tocar
e contra ergull contrastar,
veent lo rei del cel e el tro
jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps nuirit
que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns ab ell anàs,
ab ell estés, ab ell jugàs!
Ah, com fóra gauig de plaer!
Ah, qui volgra als mais haver!
E quan Jesús hac sa etat,
que hom lo servís a son grat!
E quan fo lliat e pres,
que hom son companyó estés
en tota la greu passió
e en la greu mort! Anc gauig no fo
major que cell que hom pogra haver! […]
Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315